Ens va ensenyar unes tècniques per no posar-nos nerviosos, també va explicar que tenim un 3% de con ciència  i un 97% d’inconsciència i que el nostre cervell tenim entre 15.000 i 33.000 neurones, per això és important concentrar-nos en el que fem en cada moment.

Per acabar ens va donar unes panses, ens les ve fer tastar, i finalment abans de menjar-nos-les ens va fer acomiadar-nos d’elles. Tot això ho havíem de fer molt a poc a poc, i malgrat que no ens van agradar massa… calia fer-ho tot a poc a poc i ben concentrats!

Moltes gràcies Pilar per compartir amb nosaltres!

Blanca Joana i Ares Piedra. Alumnes de 6è

Per començar, ens van preguntar  quines són les xarxes socials que fem servir i per què . Després ens van fer imaginar la nostra vida sense mòbils i ens van preguntar si deixaríem la porta oberta de casa, o bé, si parlaríem amb desconeguts com si fossin amics nostres,  també si deixaríem les nostres fotografies a desconeguts…

Responent a totes aquestes preguntes vam reflexionar sobre aquest fet i la majoria de nosaltres vam contestar que NO deixaríem la porta oberta de casa, que en cap cas seríem amics de desconeguts, ni donaríem les nostres fotografies a ningú.

L’agent, tot mirant un vídeo, es ha explicat que publicar fotos, fer comentaris,Internet s’ha de vigilar tant com vigilem a la vida real, per què de fet, qualsevol persona les pot utilitzar sense el nostre permís. Per això cal que utilitzem l’eina de privacitat quan entrem a les xarxes socials, de manera que només aquelles persones que autoritzem, podran veure tot allò que posem a les xarxes socials.

Va ser una activitat  directa, divertida, i  com a mínim a partir d’ara vigilarem més amb Internet.

Laura Bobet i Guerau Ortoneda, alumnes de 6é

També forma part d’un dels nostres objectius, establir millors vincles entre l’alumnat i, per tant, la convivència.

Aquesta activitat es durà a terme cada quinze dies. S’han establert unes parelles, on l’alumnat de 5è fa de tutor del fillol de 1r.

A continuació podeu gaudir d’alguns moments d’aquesta activitat  dels vostres fills i filles.

Per tal de conèixer de més a prop la situació,  vam rebre la visita de la Kafia i la Maria de l’ONG “Sahara Ponent”. La Katia, nascuda en un d’aquests campaments, i que actualment estudia a Lleida i durant l’estiu retorna al campament. Des de ben petita, i gràcies a una família acollidora, cada estiu el passava a Lleida. Gràcies a la solidaritat d’aquesta família lleidatana, actualment pot estudiar a Lleida.

Ens va explicar per què els saharauis són un poble refugiat, un poble que viu lluny del seu territori des de fa gairebé 40 anys.  Al mateix temps ens anava contant la seva experiència i també ens va ensenyar fototgrafies dels campament.

Ens va agradar molt!

 Josep Galindo, Sergi Falcó, Khawla Janouari i Abril Font, alumnes de 6è

MATERIALS:

Paper en brut

Draps vells

Un cubell o recipient gran

Una reixeta fina

Un fil llarg

Una batedora

PASSOS :

1.- Tallem els Diferents Tipus de paper a Trossos petits.

2.- Posem el paper en el recipient gran i tirem el doble d’aigua calenta respecte a la Quantitat que hi hagi de paper.

3.- El següent pas és passar la batedora fins aconseguir una pasta espessa, que deixarem reposar unes hores.

4.- A continuació, submergeix el marc de  fusta amb la tela de mosquitera, en el recipient, i filtra l’aigua amb suaus moviments de dreta a esquerra.

5.- Desprès per tindre un millor acabat, eliminem el excés d’aigua amb una premsa.

6.- Ho deixem assecar durant unes hores, quan estigui totalment sec, el retirem del fil amb compte i el deixem en una superfície plana. És convenient posar-li una mica de pes a sobre per a evitar ondulacions en el paper reciclat.

Fer manualitats a casa és reconfortant i ajuda a relaxar-nos. Posa’t mans a l’obra i presum del teu propi paper reciclat.

En arribar, els vam  donar la nostra postal,  que era un arbre format per unes boles de paper de seda i verdes i vermelles i en algunes hi havia escrits els seus noms. A canvi, ells ens van recitar un bonic poema i ens van donar la seva postal, plena de boles de tots els colors, amb les seves fotos. Després ens van deixar esmorzar amb ells i jugar una estoneta al pati. Sincerament ens ho passem d’allò més bé i gaudim molt d’aquest apadrinament, creiem que es una experiència fantàstica.

Hola, som el Jordi i la Blau, els delegats de 6è.
Aquest és el tercer curs que els nens de Educació Infantil de tres anys i 6è compartim un projecte.
Per a nosaltres l’apadrinament és:
Conèixer els més petits de l’escola, saber estimar-los i sentir-nos estimats.
Ens hem adonat que ens agrada molt ajudar-los (els hi posem la jaqueta, els i cordem la bata, els acompanyem al lavabo),anar a jugar amb ells al pati, acompanyar-los durant l’esmorza, compartir algunes festes de l’escola,…
D’una altra banda, això de fer-nos càrrec dels més petits, no és gens fàcil,
Alguns no volen jugar amb nosaltres perquè encara no ens coneixen, s’escapen corrent, altres en un primer moment ploren i busquen els tutors del pati, algun no callen i d’altres ens exigeixen molt. Per exemple,
el meu fillol, que es diu Ramon, i jo havíem de fer unes figures de paper reciclat amb uns motlles de diferents formes: cors, estrelles, núvols… Però ell no tenia ganes de fer res, així que va agafar la pasta del paper reciclat i va començar a tirar-lo, fer boles… Però d’alguna manera,això, ens ensenya a posar-nos a la pell de els pare els tutors i ens ajuda a veure la realitat.
Doncs com ja us em explicat al principi, el nostre objectiu durant aquest curs és compartir el projecte de la Òliba amb el qual tant ells com nosaltres treballarem, aprendrem, gaudirem, riurem, plorarem… Però sobretot ens divertirem i ens ho passarem molt bé.

Durant el matí van treballar l’adaptació dels éssers vius al medi, animals, vegetals i van fer una observació d’aus amb prismàtics…i a la tarda van treballar els macroinvertebrats i la dissecció d’un peix per reconèixer les seves parts.

https://goo.gl/photos/qREd35dWSoBqUtYS9

El dijous 19 de novembre del 2015, vam pujar a l’autocar vam anar de sortida a Lleida. Quan vam arribar, ens vam agrupa per classes i vam entrar al CaixaForum.
Vam anar a veure l’actuació de “Teranga, el llegat dels Griots del Senegal” per saber-ne més sobre els seus instruments i com viuen al Senegal.
Hem ballat un ball tradicional d’allí, i hem après paraules del seu idioma.

Izan i Maria A.

L’alumnat de 5é de l’escola Alba, el dia 19 de novembre de 2015, vam anar al CaixaForum a veure un espectacle Africà del grup anomenat “Djilandiang”, i opinen que:
Va ser molt divertit perquè aquest grup de Senegal tenien molta energia i tocaven una mena de tambors, cantaven i ballaven molt bé i tenien unes costums molt divertides i diferents.
Tenien uns deus que invocaven a la pluja, instruments i pentinats molt diferents i divertits, com ara un tipus de instrument de corda que es diu Kora.

Aleix, Pau i Laia

Hi havia safates amb potes de pollastre, tisores, guants…

Primer, per grups, vam treure’n la pell i a sota ja vam poder observar els músculs.

Després, calia trobar els tendons, les articulacions (recobertes de cartílag), els lligaments. I per acabar, vam observar els ossos: fèmur, tíbia i peroné.

D’aquesta manera vam entendre molt millor com està format l’aparell locomotor.