La situació concreta del monestir, amb un nombre cada vegada més reduït de monges, ha portat la comunitat a tancar aquesta presència al Vallès Oriental, tal com havien anunciat a final del curs passat.
A la Vetlla s’hi aplegaren devots i amics de les monges, que ompliren el recinte exterior del temple. Mons. Salvador Cristau va presidir l’acte, acompanyat per Mn. Fidel Catalán, vicari general i rector de l’Ametlla del Vallès; diversos mossens de l’arxiprestat i d’altres indrets; la Gna. Roser Caminar, priora administradora del monestir; i la comunitat de monges benedictines. També hi assistiren els alcaldes del Figaró, l’Ametlla del Vallès, la Garriga i Bigues i Riells.
La Vetlla de Pregària tingué com a fil conductor les paraules «Sí» i «Gràcies», centrades en la Mare de Déu, a partir de textos evangèlics i d’una pregària a la Mare de Déu del cardenal Pironio.
Després de la pregària tingué lloc l’acte d’agraïment a les monges, amb la intervenció dels alcaldes, que els lliuraren simbòlicament la clau de cadascuna de les viles. També hi intervingueren el rector de l’Ametlla, que a partir d’ara serà el responsable del Santuari; la priora administradora del monestir; i el bisbe Salvador, que va cloure l’acte centrant-lo en l’acció de gràcies a Déu per tots els beneficis que ens dona i ens continuarà donant.
En acabar els agraïments, va tenir lloc un refrigeri que serví per saludar personalment les monges presents.
Dimarts 8 de setembre, diverses parròquies de la diòcesi van celebrar la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, festa titular de moltes comunitats i, en alguns casos, també festa del municipi.
Entre aquestes, la parròquia de Santa Maria de Palau-solità va celebrar l’Eucaristia a les 11 h, amb una gran concurrència de fidels. En acabar la celebració, els assistents van compartir un refrigeri popular.
El bisbe Salvador va presidir diumenge 6 de setembre la celebració eucarística amb motiu de l’inici del ministeri del nou rector.
Diumenge 6 de setembre al migdia, el bisbe Salvador va presidir la missa a la parròquia de Sant Pere de Terrassa amb motiu de l’inici del ministeri de Mn. Carles Cahuana com a rector.
Durant la celebració, el Sr. Bisbe va explicar a la feligresia la reestructuració parroquial, que possibilitarà una major coordinació entre les parròquies de Sant Esperit, Sant Pere i Sant Valentí. Aquesta nova organització també potenciarà la vida en comú dels preveres, que a partir d’ara seran cinc preveres i dos diaques al servei de les tres parròquies. Un dels diaques serà prevere el mes d’octubre.
La celebració va explicitar també quina és la missió del rector com a servidor de la comunitat a través de diversos ritus. Mn. Carles Cahuana va rebre l’Evangeli i el va proclamar davant del poble. Posteriorment, el Sr. Bisbe el va fer seure a la seu des d’on presidirà l’Eucaristia i li va mostrar l’altar en el qual celebrarà.
Així mateix, li va lliurar la clau del Santíssim perquè el Senyor sigui motiu d’adoració i pregària i el puguin rebre els malalts i les persones necessitades.
En acabar la celebració, els feligresos van poder saludar el Sr. Bisbe i els altres mossens i compartir una estona amb ells.
Comença un nou curs, un temps nou, amb tot el que ens oferirà, i amb les gràcies que el Senyor ens vulgui concedir.
La vida està feta d’etapes, hi ha etapes més curtes i altres més llargues, i és adient recordar el que el Papa Lleó, en el seu discurs als bisbes a la seu de la Conferència Episcopal el passat 8 de juny, ens proposava als bisbes l’exemple d’un viatge. Nosaltres ho podem aplicar al començament d’aquest nou curs. En aquella ocasió deia el Sant Pare: “se m’ha acudit proposar-vos la imatge d’un viatge en què el destí és Déu, cap a qui alcem la nostra mirada. És un viatge sui generis, ja que realment no ens movem materialment, però en el que volem deixar volar el nostre cor”. Per això, alçant la nostra mirada a Déu i al camí que tenim al davant us convido a deixar volar el nostre cor i ens proposem uns objectius per al nou curs. Uns objectius concrets, fruits de les necessitats que ens envolten i de les urgències que se’ns presenten, per afrontar-los com a Església diocesana. Ho hem de fer partint del principi i fonament que és Ell, Déu mateix, el qui ha d’ocupar el primer lloc, senzillament perquè Ell és el primer en tot.
- En primer lloc, anunciar l’Evangeli. Aquesta ha de ser la primera proposta: “Aneu a tots els pobles, bategeu, ensenyeu tot el que jo us he ensenyat …” (Mt 28, 20). Es tracta del primer anunci, i del que cada dia hem de fer present en el món. Fa ja molts anys, el Papa Sant Pau VI recordava a la seva exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi: «Volem confirmar una vegada més que la tasca de l’evangelització de tots els homes constitueix la missió essencial de l’Església. Evangelitzar constitueix la felicitat i la vocació pròpia de l’Església, la seva identitat més profunda. Ella existeix per evangelitzar, és a dir, per predicar i ensenyar, ser canal del do de la gràcia, reconciliar els pecadors amb Déu, perpetuar el sacrifici de Crist.” (EN 14).
- El segon objectiu és continuar el procés de reestructuració diocesana. Es tracta d’una reorganització que ja hem començat i que ens ha de portar a una reorganització més profunda, també de les parròquies i de la distribució dels mossens per adaptar-nos a les noves situacions que se’ns presenten.
- En tercer lloc, la integració dels que venen de fora. Són germans nostres i ens cal passar d’una pastoral i unes activitats d’acollida, que evidentment han de continuar, a una plena integració a les nostres parròquies, grups i moviments, com exhortava Sant Pau: “així ha preparat els que formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist, fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla de la plenitud del Crist” (Ef 4, 12-13).
- I finalment, la “sinodalitat”. Perquè cal tenir present que no vivim sols. Déu ens ha creat per a viure en societat, i Jesús va escollir i cridar els seus deixebles per a viure en comunitat amb Ell. D’aquí sorgeix aquest tema de la “sinodalitat”. Vull recordar aquí també les paraules del Papa Lleó als bisbes el passat 8 de juny: “El camí sinodal emprès per l’Església és un procés d’escolta en profunditat. Ser capaços de reconèixer la veu de Déu que parla a través de la comunitat eclesial és un dels seus valors fonamentals”.
Així, doncs, amb aquests objectius comencem esperançats el nou curs, posant-ho tot a les mans del Senyor que és amor, i demanant la protecció maternal de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la nostra diòcesi.
Entre els dies 1 i 4 de setembre els quatre candidats al diaconat permanent que rebran la ordenació el proper diumenge 20 de setembre a les 18h a la Catedral de Terrassa han fet el seu recès de preparació, amb l’acompanyament i predicació del P. Bernabé Dalmau OSB. Es tracta de Robert Tévar, Luis Laliga, Enrique Rodrígues i Pedro Robles.
El dissabte 19 de setembre desde les 9.30 del matí fins a les 13.00h tindrà lloc a La Sagrada Família de Barcelona la trobada diocesana de catequistes del Bisbat de Terrassa per donar la benvinguda al curs.
La trobada constarà del següent programa d’activitats:
- A les 9.45 se celebrarà l’Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe Salvador Cristau.
- Seguidament es durà a terme una ponència i visita catequètica guiada.
El proper diumenge 20 de setembre a les 18:00h a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa, rebran la ordenació diaconal Robert Tévar, Luis Laliga, Enrique Rodrígues i Pedro Robles. Des del Bisbat de Terrassa els encomanem.
El dimarts 1 de setembre a les 12h en el Bisbat de Terrassa Mons. Salvador Cristau ha presidit l’acte d’entrega de nomenaments als nous rectors, administradors parroquials, vicaris i adscrits, així com també als membres de l’equip del Seminari Diocesà. El Sr. Bisbe, abans de fer-ne el lliurament, els ha recordat que es tracta de la missió que el bisbe els encomana, i ha aprofitat l’acte per indicar les quatre prioritats del nou curs a la diòcesi: l’anunci de l’Evangeli, la continuació del procés de reestructuració diocesana, la integració dels nou vinguts i la implementació de la sinodalitat.