Andrea i Marta de 4t B:
Viu, per Swemelly i Aina 4t B:
Soledat, per Alejandro Sánchez 4t B:
Aina 4t F:
Nil i Naïm 4t B
Alexia 4t D i Anna 4t F
]]>«Mentre parlem, se’ns haurà escapolit, envejosa, una singlada: frueix d’aquest instant sense confiar gaire en el dia de demà»: de les «Odes» d’Horaci, que aquesta setmana ja podreu trobar a totes les llibreries. https://t.co/megs9OpOgS pic.twitter.com/wtnI9p3Fou
— ADESIARA EDITORIAL (@ADESIARAEDITORI) June 3, 2020
]]>

El suau plaer de viure de RAFAEL ARGULLOL. ARA Balears 15/03/2020
Sapere aude “atreveix-te a saber” és una locució llatina que prové originalment de l’Epístola II d’Horaci, adreçada al seu amic Lollius Maximus, publicada l’any 20 aC dins del Epistularum liber primus (“Primer llibre de cartes”). :
Dimidium facti qui coepit habet: sapere aude, incipe
“Qui ha començat, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comença”.
El filòsof alemany Immanuel Kant va divulgar aquesta locució en l’assaig celèbre Què és la Il·lustració? del 1874 on sapere aude s’acostuma a interpretar com “tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment”.
Som el que fem cada dia. Sapere aude!
]]>Xavier Carbó i Maymí (Cassà de la Selva 1893-1918) morí per la grip quan sols tenia 25 anys. Fou bon poeta, traductor d'Horaci i de la "Medea" de Sèneca, col·laborador del 'Diccionari general de la llengua catalana' de Pompeu Fabra @iec li reté homenatge de centenari @AnyFabra pic.twitter.com/okstUbiSZg
— Margalida Capellà (@AracneFil) 2 de març de 2018
![]()
També en edició pòstuma fou publicat a Girona l’any 1919 el llibre Migjorn, del poeta, filòleg i folklorista de Cassà de la Selva, Xavier Carbó i Maymí, que morí un any abans a l’edat de 25 anys. Cal destacar, molt especialment, la inclusió en aquest llibre de la traducció de l’Ars poètica en hexàmetres catalans; d’altra banda, hom deu a X. Carbó algunes versions d’odes horacianes, com la III, 21, publicada a La Revista, l’any 1916.
Dolors Condom, Notes sobre el poeta Horaci a Girona
Sota el títol Migjom. Selecta de poesies, apareixia a Girona, també postumament com el del seu predecessor Planas i Feliu, un volum que recollia poemes de creació, versions d’alguns autors franceses i d’un sonet de Petrarca i les traduccions dels clàssics llatins, Horaci i Sèneca, que és el qui
en aquests moments ens interessa.Concretament la tragèdia Medea de Sèneca, que va enllestir la tardor de 1912 i l’epístola titulada Art poètica, d’Horaci que va enviar a Carles Riba per tal que li’n fes la crítica l’any 1913. No apareix al volum la traducció de l’oda III, 21 d’Horaci O nata mecum consule Manlio…que havia sortit publicada a La Revista l’any 1916. En una de les cartes que Carbó escriví a Riba li deia fins i tot: «m’havia fet la il·lusió de traduir
l’Eneida de Virgili; pero suposo que vos la deveu traduir». Ni l’un ni l’altre ho van arribar a fer, sinó Llorenç Riber.Amb la traducció de la més llarga de les epístoles horacianes (476 hexámetres), Carbó s’afegeix a un moviment de recuperació d’Horaci i ho fa amb la versió de l’obra que millor pot representar l’autot llatí, no solament perquè a través d’ella es pot conéixer el caràcter de la literatura llatina, sinó perquè, a més, permeté que Carbó assagés l’adaptació de l’hexàmetre al català, com ja havien fet també Riba el 1911 en la seva versió de les Bucòliques de Virgili, i Maragall en la seva versió dels Himnes Homèrics, publicada el 1913 però iniciada ja el 1910.
Mariàngela Villalonga “Traduccions i traductors” Revista de Girona núm. 163, març-abril 1994
]]>IO #SATURNALIA!
AGE, LIBERTATE DECEMBRI, QUANDO ITA MAIORES VOLUERUNT, UTERE….(Horacio, Sat.II,7)
"Venga, disfruta de la libertad de diciembre, como quisieron nuestros antepasados…" pic.twitter.com/tzPbqbL5py
— Maite Jiménez Pérez (@maiteximenez) 17 de desembre de 2017
]]>Happy 2081st Birthday to the renowned poet Quintus Horatius Flaccus, born in Venusia to a freeman auctioneer #OnThisDay in 65BC pic.twitter.com/LQqJL9rge5
— CANI (@ClassAssocNI) 8 de desembre de 2017
]]>
El joven traductor de Horacio
Para Pablo
Yo quisiera ser otra vez aquel joven
Ávido de una traducción latina, de unos deberes escolares.
La mañana del sábado, de nueve a dos, así la pasa,
Pegado a diccionario, gramática y clásica retórica.
Contento de sus hallazgos, donde el mundo antiguo
-República, crímenes, ejércitos, esclavos-
Ve resplandecer y de su presente permanece ignorante, ajeno.
Quisiera que mi ambición volviera a ser la misma.
Quisiera que diccionario, versos romanos de enmarañados
Mitos y prosodia, fueran el gran tesoro azul de mi esperanza,
Como lo eran entonces, de mi alegría secreta y de mi descubrimiento.
Oh, descubrimientos particulares del joven en el latín inmerso,
Tan ajeno a la cólera de los hombres vivos,
Tan sabio en su hermosa ignorancia, sobre una mesa camilla,
Mientras la madre realiza las faenas de la casa y pone ya
La mesa y se oye la llave del padre en la puerta que regresa,
Y el joven va puliendo, en trance no menor de vida y poesía,
El significado de los versos y la ley que los fundara
Que confiará a su preceptor el lunes, con la sonrisa de quien sabe,
Con la devoción ardiendo y la ambición encadenada.
Manuel VILAS, Las arenas de Libia
Carpe Birrem és el primer festival socio-gastronòmic amb música en directe i activitats lúdico-culturals, on els protagonistes són el públic, la cervesa artesana i els productes gastronòmics de proximitat. El festival és itinerant i arreu se celebra en un context festiu, de música en directe, maridatges i activitats lúdico-culturals.
Per què creieu que li han posat aquest nom? Quin referent clàssic té?…
Mercè Otero-Vidal
]]>