2.3 L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació ha de constatar l’assoliment de resultats de l’aprenentatge.

2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum, a i de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.

Avaluació segons l’aplicació:

Les diferències entre el discurs i la realitat han arribat a extrems molt preocupants. Nosaltres ens esforcem en treballar de forma rica i estimulant, integrant els coneixements de les diferents assignatures, cercant un aprenentatge basat en les competències, procurant una avaluació reguladora i formativa. Ens costa molt i molt, ens hi trenquem les banyes, ens hi deixem nits de son. No ens en sortim, però fem camí. Després de mesos de feina, però, el Departament ens demana que tot convergeixi en la tria d’una lletra d’entre cinc.

Crec que fa 20 anys, quan era professor de BUP, era gairebé igual, tot i que llavors tenia 9 números i ho feia en un disquet.

Potser ens ho hauríem de fer mirar, això de l’avaluació.

Consellera Irene Rigau dixit. Viure per veure.

Agraït per haver pensat que els podia ajudar, no saps mai en aquestes intervencions quin impacte tindran en les famílies. Una cosa sempre queda clara després de sessions amb pares i mares: és necessària una major implicació de les famílies en el coneixement de les eines i els entorns digitals en els que viuen el seus fills. Crec que moltes pors i dubtes s’esvairien amb més coneixement de la cultura digital.

L’administració i les comunitats educatives hi tenen un paper fonamental. Suposo que els docents, també, en els nostres centres. Una feina pendent, en molts casos.

A mi em va tocar sortir i, no puc negar-ho, em fa força vergonya de trobar-me ara a la pantalla de l’ordinador. Sort que hi ha molts altres agents: alumnes, docents, pares, tècnics…

Però per altra part, crec que en aquest projecte hi ha moltes persones que s’hi han compromès personalment, que hi han “posat la cara” de veritat, tot i que no surten en el vídeo. Moltes persones anònimes que s’hi han compromès, en el seu centre, en la seva comunitat educativa, en el seu equip docent. Molts alumnes i famílies, també.

Vídeos del Projecte eduCAT1x1

http://www.presentacio.educat1x1.cat/

Perquè no tots els que hi participen hi estan compromesos. Ni als centres, ni a l’administració, no ens enganyem. N’hi ha molts que hi participen, certament, però no n’hi ha tants que s’hi comprometen. Recordeu que la gallina participa quan fa un ou i que el porc es compromet quan fa un pernil. Fer de gallina és fàcil; si fas de porc, t’hi van moltes coses. De fet, després de comprometre’t, et canvia la vida. Després de comprometre’t amb la digitalització et canvia el teu centre i la teva aula. Ja sabem que aquest projecte no és el millor, però és el possible i només amb el compromís de molts arribarà a bon port.

És per aquestes persones compromeses en la digitalització de les aules que em sembla que cal aguantar aquest rubor que et fa aparèixer en els vídeos. Encara que només sigui una forma indirecta de donar-los sincerament les gràcies pel seu esforç invisible i fonamental, el que produeix canvis i millores.

Són les dades oficials més actualitzades que tenim. Font estadística

El vídeo recull el discurs d’Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament, en la sessió inaugural del curs de formació en direcció de centres educatius en la seva primera edició. Reflexiona sobre la funció directiva i les polítiques educatives del nou govern, fonamentant-les en l’ideari de la LEC. La direcció política de l’educació eé defensada en base a la legitimitat democràtica que emana del Parlament.

Exposa la consellera que la LEC ha estat legitimada pel Parlament de Catalunya amb un 85% de suport parlamentari. I això obliga a la seva aplicació. Que els sindicats s’oposessin al Parlament i en demanessin la seva retirada fou, en paraules de la Consellera, “una experiència inexplicable”. No sé si aquesta és la manera de recuperar el diàleg amb els docents i els sindicats, però el temps ho dirà.

Per altra part, em sembla que el discurs val la pena de ser escoltat i reflexionat: política educativa, autonomia de centres, funció directiva, ensenyament públic, formació dels docents, etc. La Consellera té una visió de la política educativa que vol. Això em sembla magnífic, tot i que no és la meva, és la que han votat els catalans.

Però la LEC no és la finalitat, és el mitjà. L’eina per a fer “la tercera renovació pedagògica“. No us perdeu els darrers cinc minuts del discurs. Déu ni do, l’ambició de la nostra Consellera.

Em quedo pensant en la crida a la tercera renovació pedagògica, que serà metodològica i organitzativa segons Irene Rigau.

Doncs, vinga, tots a treballar fort.

Malgrat que aquest projecte es fruit del treball distribuït de moltes i moltes persones, David Medina, com a Cap del Servei d’Innovació i Recerca i Xavier Kirchner, com a director d’IMAE i impulsor del projecte, són les dues persones que congrien l’eduCAT1x1. Clar que no és la visió del projecte, però indubtablement és una de les més rellevants.

És per això, que us convido a visualitzar la darrera versió d’aquest marc conceptual del Projecte eduCAT1x1 que conec. Es tracta d’una exposició feta en la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Màster de Formació del Professorat en Matemàtiques. Podríem dir que és un estat de la qüestió, amb les seves llums i ombres, segons la visió de dos dels seus màxims responsables, que no és poc en uns moments d’incertesa respecte a la seva continuïtat.

No sé si és prou entenedor per a persones que no estan immersos en el Projecte eduCAT1x1, ja que falta l’exposició pública que ells dos van fer. Jo hi visc completament immers -nit i dia!- i, a cada transparència, hi afegiria una explicació, una glossa, un comentari, una ampliació. O una crítica.

Espero que a tu també et desperti les neurones!