Prèviament, com que no hi podíem anar tots, cada grup va triar els seus representants. No va ser gens fàcil, perquè tots ho vam fer molt bé en les proves de selecció. Vaja, que ens hi vam deixar la pell!
Avui ha set el gran dia: hem anat a la ràdio a fer l’enregistrament.
Estem impacients per saber la decisió del Jurat. Ho hem fet súper bé, però… haurem estat els millors?
Nosaltres hem anat a l’auditori de Lleida a veure un espectacle on uns personatges han compartit amb nosaltres les seves experiències recollides en el seu imaginari viatge a través del Sistema Solar i la Selva de l’Amazones.
Amb les seves cançons, ens han introduït al món de l’òpera d’una manera plàcida i divertida. Quines veus que tenien! I què bé ens hem portat nosaltres!
Alli, vam poder experimentar com deuria ser un dia de la vida a la prehistòria:
Uns, es dedicaven a fabricar armes i eines. Amb paciència i perseverança, anaven llimant el sílex fins aconseguir que tallés. Aleshores, l’utilitzaven com arma, per anar donant forma a ossos i banyes per aconseguir agulles, hams, …
Uns altres, anaven a caçar ajudats d’arcs, fletxes, llances i propulsors. Si aconseguien alguna peça és molt probable que l’esquarteressin al voltant d’alguna foguera. Nosaltres vam provar de fer punteria i no és gens fàcil, sobre tot amb el propulsor i la llança. Ens va semblar que més d’un dia s’havien de conformar omplint la panxa de fruites i arrels.
Ens ho vam passar molt bé provant d’encendre foc amb el mètode que utilitzaven els nostres avantpassats: fregant un pal sobre una fusta. I, sabeu què? Alguns quasi ho aconseguim.
També vam veure algunes reproduccions de pintures rupestres. Són espectaculars, s’hi pot identificar perfectament els elements que hi apareixen: animals, figures humanes, eines, … Fa anys que s’intenta esbrinar per què les pintaven; nosaltres tampoc ho sabem, però hem estat d’acord que quan les pintaven ho feien amb la panxa plena perquè si haguessin tingut gana en lloc de pintar haurien anat a caçar.
De ben segur, us preguntareu com es pot saber com era la vida a la prehistòria. Tot el que sabem és gràcies a l’arqueologia. També hem fet d’arqueòlegs i hem après com n’és d’important la polidesa i precisió en la feina, el treball en equip i el respecte per les troballes doncs és gràcies a la interpretació d’aquestes fonts històriques que poden saber com era la vida abans que s’inventés l’escriptura.
A partir d’ara, quan trobem alguna cosa que ens cridi molt l’atenció la mirarem, la tocarem, li farem fotos, la dibuixarem, … i la deixarem allà on l’hem trobat.
A continuació, un petit tast.
Primer, passarem el clau gran i gruixut per sobre de les peces petites i… no passa res.
A continuació, enrotllem el cable al clau gran i, després, l’altre extrem l’enrotllem a la pila de manera que cada un dels fils estigui enrotllat a un dels terminals de la pila (un al pol positiu i l’altre al pol negatiu).
Proveu a passar ara el clau sobre la pila de peces metàl·liques i … un bon nombre s’enganxaran al clau gran. Hem fet un electroimant!
Ja sabeu allò que diuen dels pols oposats i tal…
]]>Primerament, posem l’ou cobert de vinagre, en el pot, i l’hem de deixar un mínim de 48 hores.
Passat aquest temps, traiem el vinagre i, quan l’ou s’ha eixugat, el fiquem en aigua colorada durant un dia.
Després, traiem l’ou de l’aigua i el deixem que s’assequi.
]]>A més, hem pogut anellar ocells i després alliberar-los. Sabíeu que un tallerol pot volar d’aquí a Làponia en poc més d’un dia?
També ens han ensenyat com podem trobar rastres d’animals: empremtes, esquelets, egagròpiles, … i com els hem d’interpretar.
Una sortida molt recomanable, de la que us fem arribar un tastet en format fotogràfic.
Allí ens han rebut el Sr. Alcalde, en Jordi; la segona Tinent d’Alcalde i Regidora de’Educació i Infància, la Noèlia i la Regidora d’Obres i Via Pública, la Montse.
Amb molta paciència i amabilitat, han anat responent totes les preguntes que els hem fet, algunes molt difícils de respondre y totes molt interessants.
Després, ens han guiat en un petit recorregut per les diferents dependències i … ens han presentat el projecte de la futura biblioteca de Torrefarrera!
Estem molt agraïts per l’atenció rebuda i molt emocionats i impacients per poder gaudir del nou equipament.
Agafem els globus i els inflem, un amb aire (bufant) i l’altre amb aigua. Tot seguit, encenem l’espelma.
A continuació, agafem el globus que conté aire i l’atansem a la flama; veureu que peta en un tres i no res.
Després, atanseu el globus que conté aigua a la flama i … acabarà petant però haureu d’esperar una una estoneta.
Tindrà a veure amb la densitat de l’aire i l’aigua? Amb el seu volum? Haurem de seguir investigant.
Els i les alumnes de tercer, molt ben acompanyats, vam anar a CaixaForum a veure un espectacle musical.
En aquest espectacle, tres científics es reuneixen per descobrir quin ha estat el millor clarinet de tots els temps. Un recorregut pels més de quatre-cents anys d’història de l’instrument, des del primer reclam d’ànec fins al més modern clarinet elèctric (quina passada!), ens va permetre descobrir com la seva evolució va lligada a l’evolució de la música.
Tubs de plàstic, canyes i tota mena d’utensilis van servir als científics per ensenyar-nos com és i com funciona el clarinet a través de divertits experiments en què, alguns i algunes, vàrem ser-ne partícips.
No us podem ensenyar imatges perquè ens van demanar que no féssim fotografies, però us garantim que vam gaudir molt d’aquesta activitat.
]]>
Primerament, s’ha de fer un forat al tap. A continuació, l’enganxarem al CD de tal manera que quedi sobre el forat central. Ara ja podem posat el globus sobre el tap i l’inflarem (cal que, entre buf i buf, anem subjectant el globus per a què no s’escapi l’aire).
Finalment, deixarem anar el globus, amb compte que no et copegi perquè surt disparat com un esperitat, impulsat per l’aire que surt a pressió per la boca del globus.
]]>