Entusiasmat, he començat a incorporar Penpot en el nostre flux de treball. De mica en mica, això sí, que l’experiència em diu que no és bo canviar tota l’aigua de la piscina de cop. Però aquí estem, apostant per Penpot i amb ganes de comentar algunes idees.

Cada casa és un món, diu ma mare

Per posar una mica de context, diré que som un equip petit on jo m’ocupo de totes les fases del disseny, des dels esborranys en paper fins a l’art final. Tot el procés és molt senzill de compartir amb la resta de participants i no necessitem eines d’edició simultania. Cada detall de disseny es debat de forma síncrona i en directe, realitzant canvis instantàniament si convé.

En canvi, el material on intervé el client ha de ser molt fidel: no hi ha massa lloc per a la interpretació. El disseny ha de cobrir pràcticament la totalitat del producte en aquella fase, amb un nivell d’interactivitat com més definitiu millor.

Per això, en una eina d’ajuda al disseny valorem molt la versatilitat en l’edició gràfica, la capacitat de reproduir la implementació que es farà després amb tecnologies web i la fidelitat de l’experiència d’ús final.

Està resultant un túnel molt llarg

Com a tothom, en diferents èpoques ens ha tocat treballar amb múltiples eines de disseny, esperant innocentment de cada una que fos la definitiva. Avui estic en mode avi Cebolleta i tiraré una mica enrere.

A principis de segle, mentre molts es barallaven amb immanejables dissenys de webs amb Photoshop, alguns vivíem al paradís dels objectes, les pàgines i estats, els textos i vectors editables, els múltiples suavitzats de fonts… Eren els anys del Fireworks, amb els que alguns encara hi somiem. De totes maneres, avui tampoc no seria l’eina ideal sense haver evolucionat. I no oblidem que utilitzava un format d’arxiu propietari disfressat de PNG i que mai no va funcionar fora dels dos sistemes operatius hegemònics a l’escriptori.

Sembla que Sketch va saber recollir el testimoni del FW i evolucionar-lo correctament, però fent-lo encara més restrictiu amorrallant-lo a una sola plataforma.

I llavors em vaig lliurar plenament a l’Inkscape, mirant de pal·liar les mancances que sempre ha tingut i sembla que tindrà pel disseny d’interfícies. I això també em va anar esgotant. L’Inkscape és un magnífic programa d’il·lustració vectorial, i és aquí on s’ha de quedar. Un petit exemple representatiu de perquè mai no ha estat orientat mínimament al disseny d’interfícies és que encara no es pot subratllar un fragment de text sense escriure XML. Amb tot, encara el tinc com una eina diària de treball, fruit dels anys ocupant la primera posició en moltíssims projectes.

Disculpeu que no mencioni el Pencil, el LibreOffice o altres eines ofimàtiques. Més enllà de la fase de wireframing no he pogut treure’ls el suc.

Amb Gravit a alguns ens va fer un salt el cor, al principi. Va començar com un projecte de programari lliure multiplataforma gràcies a Electron, però ràpidament va evolucionar cap a un model tancat, diuen que perquè no va aconseguir la sostenibilitat econòmica necessària per avançar a la velocitat desitjada.

El primer cop que em vaig interessar per Figma encara estava molt verd i UXpin avançava, a parer meu, d’una forma molt més interessant. La veritat és que les vegades que he anat tornant al primer per veure què m’estava perdent, no he sabut trobar res que m’interessés i que no cobrís el segon. D’aquesta manera m’he anat instal·lant en UXpin, conscient que tampoc no serà l’eina definitiva per a mi. De totes maneres és encara el meu programa de disseny habitual, ja que:

• Em permet presentar propostes de disseny molt fidels.
• Puc incorporar comportaments i microinteraccions definitives. Fins i tot en estadis d’esborrany, hi incloc rollovers primitius perquè el client localitzi de forma natural les àrees actives d’un prototip.
• En un mateix treball es poden incloure versions per a múltiples mides de pantalla gràcies als punts de ruptura o breakpoints dinàmics.
• Permet carregar versions funcionals del disseny per a qualsevol tipus de pantalla en els teus propis dispositius físics.
• Els formularis i altres elements reaccionen a variables i condicions.

En definitiva, permet no haver-me d’explicar massa a qui ha de valorar el disseny en cada fase, sobretot si no té un perfil tècnic.

Amb tot, aquestes aplicacions web depenen del rendiment del navegador, i quan els projectes creixen i es fan més complexes comencen a arrossegar-se, almenys en el meu cas. Ara mateix és el principal defecte que els hi trobo.

No em vull oblidar d’Akira, un projecte ambiciós per desenvolupar pràcticament des de zero una aplicació de prototipatge que funcioni de forma nativa sobre GNU/Linux. Malauradament, crec que avança molt lentament; tant, que potser altres propostes l’acabaran avançant. Però el voldria veure prosperar, ja ho crec que sí.

Arriba Penpot

Conegut inicialment com a Uxbox, fa uns mesos es va anunciar una versió alfa que sincerament lluia com una beta avançada. La velocitat de desenvolupament ara mateix és alta i sostinguda (mentre reviso aquesta entrada s’anuncia l’arribada definitiva a beta).

Finalment crec que ha arribat una eina que en poc temps es pot convertir en la punta de llança del disseny amb programari lliure. És lliure i oberta —es basa en l’estàndard SVG— i no està orientada al disseny «en general», sinó al sector UX, per entendre’ns.

No entraré a comentar les característiques, que es poden explorar amb detall al web de suport o als tutorials en vídeo. Els desenvolupadors estan fent un treball de difusió i comunicació excel·lent.

Entre les coses que hi trobo a faltar, i que estic segur que s’aniran cobrint de mica en mica, hi ha:

• Microinteraccions. Almenys, la possibilitat d’incloure rollovers bàsics de forma ràpida.
• Estabilitat en projectes extensos. La màgia de funcionar sobre el navegador també és un taló d’Aquil·les quant a rendiment. En contra dels petits projectes que els desenvolupadors s’inventen com a demos, els dissenys reals creixen molt ràpidament. No trigues gaire a barallar-te amb dotzenes de pàgines extenses, moltíssimes imatges importades en alta resolució i navegacions circulars que fan que els arxius esdevinguin molt pesats, i els navegadors aquí comencen a patinar. Per mitigar-ho, ara el que faig és crear un perfil net de Firefox per treballar exclusivament amb Penpot.
• Més funcions d’edició de text. Si entenem el web com un mitjà escrit, les eines de disseny han d’oferir tot el que es pot fer, per exemple, amb HTML i CSS. Formats de selecció de text, control de l’espai entre paràgrafs, taules complexes, llistes, etc.

Però el punt més interessant del Penpot continua sent que es tracta d’una eina de programari lliure orientada a un sector que tradicionalment només ha estat cobert per sistemes propietaris. Ja tocava començar a treballar de forma eficient sense el captiveri que imposen els formats tancats o lligant-te a plataformes i models de negoci amb què no combregues.

Ara convé que el projecte es mantingui estable en el temps, i per això cal col·laborar-hi. Participant del desenvolupament, reportant incidències, proposant idees o ajudant a traduir. Com en qualsevol projecte de programari lliure, el més emocionant és saber que tothom hi pot participar.

L'entrada Penpot o la llum al final del túnel ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

Des de la primera edició, a Fesomia hi donem el nostre suport aportant el lloc web i l’allotjament. Un web pensat perquè l’equip de comunicació se’l faci seu.

Programa

La proposta d’aquesta edició és ben atractiva i gira al voltant del tema a contracorrent.

Així que ja ho sabeu, inscriviu-vos i reserveu-vos el dissabte 27 de febrer. Valdrà la pena!

L'entrada Torna el TEDxReus, a contracorrent ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

Protecció contra el seguiment de la forma més simple.

Les característiques més importants d’aquest navegador de Mozilla són la privacitat i la senzillesa. Està concebut com un navegador complementari al que ja fem servir al mòbil, i ens permetrà llençar cerques molt ràpides, efímeres i privades.

Al Firefox Focus no hi ha ni pestanyes, ni preferits, ni historial. Només trobarem una caixa de cerca i una única finestra de navegació preconfigurada per bloquejar elements de seguiment que ens puguin identificar quan visitem alguns llocs. Tampoc no guarda contrasenyes ni galetes.

A la part inferior de la pantalla trobarem un gran botó per esborrar les dades de navegació sempre que vulguem i una notificació per fer-hi el mateix. I res més.

«Navegueu. Esborreu. Torneu-hi.»

Aquest lema que l’acompanya és ben explícit. Tot i que també podem configurar el nostre navegador habitual per fer el mateix, el Firefox Focus ens apropa la navegació privada d’una manera ràpida i senzilla.

Podeu descarregar el Firefox Focus a través d’aquests enllaços:

• Android (Google Play)
• iOS (App Store)

Trobareu més informació a la pàgina de suport de Mozilla.

L'entrada Firefox Focus, el navegador més privat per al mòbil ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

Una de les característiques de Google Drive que els usuaris apreciem més és la seva gran flexibilitat per treballar en grup. Però quan gestionem milers d’arxius i carpetes des de fa molts anys, podem arribar a perdre la visió sobre qui té accés i a què del nostre disc dur virtual.

Creus que tens Google Drive sota control?

Quan intentes fer una revisió general dels teus arxius compartits, t’adones que no hi ha una solució clara més enllà d’anar fent cerques avançades i anar revisant manualment els permisos, i que hauria d’haver alguna utilitat senzilla que ho facilités.

Això mateix van pensar uns desenvolupadors a Alemanya i van decidir crear una eina específica per fer aquesta feina més senzilla: WhoHasAccess

WhoHasAccess

WhoHasAccess ens proporciona un mapa molt clar de totes les persones que poden accedir o editar els nostres arxius, i ens permet ajustar o eliminar aquests privilegis.

El seu funcionament és molt senzill: només cal autoritzar la connexió amb el compte de Google Drive que volem analitzar i esperar que finalitzi l’auditoria. Rebrem un correu electrònic quan estigui llest.  L’accés del servei al nostre compte només té una vigència d’una hora, tot i que també podem eliminar la connexió nosaltres en qualsevol moment.

Si et mous entre milers d’arxius i col·laboradors a Google Drive, prova WhoHasAccess. Et podries sorprendre de la quantitat de gent que no recordaves que encara pot accedir a la teva informació.

I si el trobes útil, també pots col·laborar amb el projecte i la seva continuïtat.

L'entrada Controla qui te accés als teus arxius de Google Drive amb WhoHasAccess ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

Crec que el problema no és del QR, la gran majoria de telèfons —per no dir tots— ens permeten llegir-los. Crec que els QR fallen perquè no ens preocupem de fer-los servir bé. Pocs són conscients que els QR poden afegir informació rellevant, útil i adequada al moment.

Avui he trobat un exemple d’aplicació de QR que m’ha semblat molt ben pensat. L’he trobat en una ampolla de vi Experiencias de Paco García, que la teniu mig/mal fotografiada aquí.

Per què em sembla aquesta una bona aplicació d’un QR ?

Per diferents motius:

1. Perquè el QR amplia el contingut de la contraetiqueta.
   En un producte extremadament embolcallat de literatura com el vi, en què cada celler ha de fer un sobreesforç per defensar el valor particular de les seves ampolles, una etiqueta limitada en espai obliga a la síntesi. El QR amplia possibilitats i permet continuar amb el relat amb més detalls.
2.  Perquè són vàries les oportunitats per llegir el QR.
   Tindrem diverses ocasions per obrir el QR  amb tranquil·litat: a casa quan hem comprat el vi, a mig sopar (el QR pot acabar sent motiu de conversa), abans de llençar l’ampolla… qui sap!
3. Perquè sabem què hi ha darrere el QR abans d’obrir-lo.
   El codi va acompanyat d’un avís: s’activarà un vídeo que explica què és una Experiencia Paco García. És aquesta una informació que poques vegades ens donen i és important, perquè ens ajuda a decidir si ens va bé activar el codi i, evidentment, si ho fem tenim predisposició a dedicar-hi uns minuts.

Llavors per què els QR tenen tan poc èxit?

Perquè no els donem un ús útil. Abans d’incloure un QR en una etiqueta és fonamental valorar la funció que ha de tenir. Ens hem de posar a la pell de qui l’ha d’obrir per reconèixer quan i per a què li resultarà rellevant connectar amb la informació que l’acompanya.

En l’exemple que seguim avui el QR ens ofereix conèixer més a fons què hi ha darrere d’aquest vi. L’etiqueta diu que obrir l’ampolla implica viure una «experiència» i el QR sembla que ens ajudarà a preparar-nos per a viure-la. Si som dels que defensem el ferm vincle entre beure i menjar i el món sensorial, tenim molts números d’acabar utilitzant el QR.

En resum, no falla la tecnologia, falla la preparació i la forma que tenim d’utilitzar-la. Crec fermament que els QR estan mal aprofitats, només són útils si s’utilitzen amb un enfocament pràctic.

I com s’acaba aquesta experiència?

Amb frustració! —Ho sento Paco García, no t’ho prenguis malament.

Aquest exemple d’aplicació de QR que comentem està ben planificat, però té un mal final: vaig escanejar el QR convençuda de trobar un vídeo que em defensés les particularitats d’aquest vi i em vaig trobar amb una pàgina d’error 404. Ooooooh, el QR i el destí d’aquest no ha sobreviscut a l’envelliment del vi, quina llàstima!

Un aprenentatge n’hem de treure d’aquesta gamba: si algun dia inclous un QR en algun dels teus productes, has de vetllar perquè el destí on apunta estigui actiu i funcionant tant de temps com calgui.

El vídeo existeix, el vaig trobar al web i està prou bé. Hi ha molta intenció, estil i explica coses sobre el vi que segurament molts no sabem. Si l’haguéssim pogut veure durant el sopar hauria estat un bon tema de conversa i, ja saps, és amb records i converses com es fixen els noms dels vins que ens agraden.

Combinar formats i recursos comunicatius és fonamental per a una correcta dispersió de l’activitat digital d’una empresa. A Fesomia t’ajudem a organitzar una estratègia de continguts eficient, que t’ajudarà a defensar amb solidesa el valor del teu treball. Vols saber què podem fer per tu? Parlem-ho.

L'entrada Un codi QR amb molta intenció ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

Aquest projecte és atípic, perquè generalment el desenvolupament i desplegament d’eines i recursos digitals no va acompanyat d’un pla d’acompanyament. Normalment es delega el 100% de l’èxit a l’eina, oblidem que darrere la potència tecnològica hi haurà persones que interactuaran —com hem fet sempre les persones— però aquest cop a través d’un entorn digital. Crec que aquest és el principal motiu pel qual grans eines digitals on s’ha invertit molt d’esforç i diners fracassen.

Per facilitar l’ús i la bona gestió de l’eina i per contribuir als bons resultats d’aquest projecte, hem creat el pla d’acompanyament, que hem dividit en quatre blocs:

1. Facilitar el coneixement de l’eina i el seu funcionament.
2. Difondre bones pràctiques de comunicació i venda online.
3. Aplicar sistemes de recollida i gestió de dades rellevants.
4. Fer aflorar les habilitats personals rellevants i mantenir la motivació.

Te’ls expliquem ràpidament.

Facilitar el coneixement de l’eina i el seu funcionament

La formació més evident i bàsica: ajudar a saber fer servir l’eina per publicar la fitxa de productes, per gestionar les compres, fer l’inventari de productes… i totes les funcions que s’han de conèixer.

Difondre bones pràctiques de comunicació i venda online

Atreure, persuadir, generar informació rellevant, preguntar, respondre, crear i guanya-se la confiança de l’altre… elements indispensables en les relacions comercials que cal integrar en un entorn digital. El mitjà ens aporta elements interessants que ens ajuden i n’elimina d’altres que hem de saber substituir. Per això creiem important incloure en aquest pla de formació un apartat per ajudar a assimilar i a utilitzar recursos digitals comunicatius:

• redacció de continguts per a atreure l’atenció,
• sistema d’interacció asincrònica amb l’usuari,
• creació de missatges en multiformat,
• coherència en el fil argumental,
• estructuració i segmentació dels continguts,
• i més!

Aplicar sistemes de recollida i gestió de dades rellevants

Vendre per Internet implica necessàriament tenir una visió d’empresa: saber optimitzar recursos, identificar quines accions són més efectives, tenir la certesa que amb la tasca de vendre realment s’està aportant servei i valor, més enllà del propi producte…

Per tot això és important aprofitar que la tecnologia registra un munt de dades, que ens permet combinar-les i interpretar-les. En aquest sentit, hem vist necessari incloure des del primer moment suport i acompanyament per sistematitzar, ordenar i analitzar les dades que s’obtenen.

Segurament les decisions estratègiques no les prendrà la persona que farà la gestió de la botiga online, però ha de saber crear seleccionar i ordenar les dades, crear documents de fàcil lectura, perquè qui hagi de decidir ho faci amb rigor i coherència.

Fer aflorar les habilitats personals rellevants i mantenir la motivació

Hem de pensar en les persones que participen en el projecte, en cada una d’elles, en el seu bagatge anterior, la seva experiència en la venda i l’atenció al client –potser en una botiga a peu de carrer– però d’un valor important.

Alhora també hem d’atendre l’aproximació de cada persona als recursos digitals. Hem de gestionar algunes pors, hem d’encaminar algunes despreocupacions i hem d’ajudar a fer de l’entorn digital un espai amigable i funcional, on cada persona pot aplicar amb naturalitat les seves qualitats com a venedora, observadora, creativa…

En resum:

• Formem en l’eina
• Formem en tècniques de comunicació i venda digital
• Formem en gestió de dades
• Defensem el valor de les qualitats individuals ja adquirides

No ho dissimulem! La formació en recursos digitals ens atrapa. És una feina complexa i multidisciplinària que fem amb interès, amb tècnica, molta observació i anàlisi.

Et cal formar un equip en tècniques de comercialització digital? Truca’ns i t’ajudarem a crear un equip eficient. 

L'entrada 4 àmbits de formació per a una plataforma de venda online B2B ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

De tant en tant apareix alguna botiga en línia amb les fitxes dels productes ben afinades, són casos especials, excepcionals, que val la pena conèixer, analitzar, valorar i utilitzar de referent. Avui volem analitzar amb detall un d’aquests bons exemples, concretament el de Laconicum.

Un bon exemple de redacció per a un ecommerce

Laconicum és una botiga en línia de cosmètics. Aquest ecommerce destaca des del primer dia per la redacció de les fitxes de productes. Analitzem-ne un exemple: busco un xampú amb te -és la primera idea que he tingut- i trobo aquesta fitxa.

[Guardem una impressió en pantalla per si l’enllaç a la fitxa falla. Si és així, pots llegir la fitxa completa d’aquest xampú aquí.]

Quan el disseny acompanya

El disseny és net, endreçat, gairebé higiènic. Sorprèn poc, però aquí poc ha de sorprendre. Un disseny ordenat i visualment senzill permet que els productes tinguin protagonisme, com ha de ser. A més, en una botiga en línia de cosmètica, la netedat és un valor clau que ho ha d’embolcallar tot.

Quan la redacció ajuda a vendre

És en la redacció on destaca Laconicum, amb un text particular, interessant i ben organitzat. Saltem paràgraf per paràgraf i mirem com ens descriuen el producte:

1. La sensació d’una bona experiència, primer! I és així com comença la descripció, explicant que amb aquest xampú s’aconsegueix un efecte realment agradable. El client sap de què se li parla, qui compra a Laconicum té un interès important en cuidar el seu aspecte personal, segurament ha provat molts productes i segurament és especialment sensible per l’efecte que sabons i cosmètics provoquen. Compartir sensacions i emocions connecta, i la connexió atrapa.
2. La descripció objectiva, allò que tothom explica, també surt. Qui busca un producte de cosmètica especial necessita saber quina és la base «conceptual» que s’ha seguit per fer el producte. I és això el que s’explica en el segon paràgraf. La descripció més tècnica i formal la trobes en aquest digne segon lloc i tota junta.
3. Compromís per conèixer allò que es ven, en una sola frase ens fan saber que qui escriu el text ha provat el xampú, i per tant la valoració que en fa potser és subjectiva, però està feta amb coneixement de causa.
4. Sinceritat: a tu potser no t’anirà bé. A Laconicum s’atreveixen a explicar que aquest xampú no és ideal per a tothom.
5. Un resum clar i en tres frases. Per acabar tres idees claus sobre efectes, sensacions i recomanacions d’ús.
6.  Encara més: tens al·lèrgies, et mires la lletra petita? Ja al final, en lletra més petita i només pels que busquen aquest tipus d’informació, s’hi inclou una breu descripció de components del producte i característiques de la seva fabricació.
7. Al final, gairebé fora de la fitxa, s’inclouen encara 4 blocs d’informació més:
   • Consells per combinar aquest producte amb d’altres.
   • Instruccions d’ús. És només un xampú, però qui es cuida ho fa a consciència i segur que agraeix que se li expliqui el truquet amb el qual s’aconsegueix el millor resultat.
   • La durada del pot, molt important! Aquesta dada ajuda a què el client trobi el producte molt menys car, fins i tot barat, quan veu que li durarà molt…
   • I un detallet més: per a quin tipus de cabell es recomana aquest xampú. Aquesta també és la dada que surt sempre, però per això mateix, aquí no se la poden oblidar.

Per què és bona la redacció d’aquesta fitxa de producte?

Creus que s’han deixat alguna cosa?  Realment la fitxa dels productes de Laconicum contenen molta informació, llarga i molt detallada, però organitzada en paràgrafs curts, ben segmentada i estructurada de forma que:

• Qui no vol llegir no ho fa.
• Quin s’ho llegeix tot troba un to i un estil proper, humà i amb caràcter.
• Qui busca una informació determinada, la troba.
• A més el disseny està al servei dels continguts i fa possible que una fitxa tan llarga no resulti pesada.

I per què convé explicar els productes d’una botiga en línia amb tant de detall?

Cal generalitzar l’hàbit de redactar a consciència les fitxes de productes de les botigues en línia, perquè només aporta avantatges:

• És una forma fantàstica de demostrar interès, coneixement del producte i valor per allò que es ven.
• Si es fa bé atrau l’atenció de qui està interessat en el producte i necessita una empenta per a comprar-lo.
• Qui necessita informació detallada la té, qui no -si el disseny gràfic i l’estructura en paràgraf és bona- se la pot estalviar.
• És bo pel SEO de la botiga en línia.
• És bo pel nivell de qualitat de l’anunci quan es fa una campanya de Google AdWords.

Redactar bones fitxes de productes demana pràctica per escriure i temps, però la venda sempre ha necessitat pràctica i temps… Sempre!

A Fesomia, t’ajudem a crear i aplicar una estratègia de continguts per al teu comerç online. Trobarem un to, un missatge i una estructura que t’ajudarà a escriure per atreure, convèncer i vendre. 

L'entrada Fitxes de productes que ajuden a vendre ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

Apuntem breument les idees clau que vam exposar a la xerrada:

1. Un racó per a les petites empreses en la immensitat de la venda online. 
   Diferenciació, especialització, diversitat, producte únic i/o proximitat. Creiem que són les possibilitats que tenim els petits en la venda online. Poc podem competir amb preus més barats, sempre hi haurà algú que ens guanyarà, en aportar els valors personals inherents a la nostra forma d’atendre el client, hi tenim una oportunitat.
2.  És el moment del botiguer de la cantonada, si va acompanyat.
   Arriben bons temps per a la venda agrupada de proximitat: el comerç local, si sap treballar en equip i formar-se bé, pot oferir un servei realment rellevant.
3. El client és el nostre centre d’atenció.
   El procés de compra, amb les preocupacions, interessos i neguits del nostre client és la base de tot, defineix la complexitat i el tipus de tasques que hem de fer per vendre online.
4. Una botiga en línia és un negoci,
   té unes despeses i ha de generar uns ingressos. Gestionar una botiga online consisteix a organitzar i fer totes les accions necessàries per a fer-la viable: optimitzar SEO, publicitat de pagament, participació a les xarxes, enviament de correus i mil tasques més, totes tenen la finalitat d’aconseguir bons resultats.
5. La segmentació és un dels pilars d’una bona acció de comunicació digital per a la venda online.
   De la segmentació Ja n’hem parlat amb detall en altres articles, i en el comerç en línia és aquesta una tasca fonamental, gràcies a la qual sabràs connectar amb els teus clients just per oferir el que busquen en el moment que ho necessiten.
6. Explica’t amb molt de detall, sense deixar-te res.
   En una botiga en línia les fitxes dels productes han d’estar molt ben documentades, s’ha d’explicar tot allò que un client pot voler saber. Gràcies a un bon disseny aconseguirem que visualment tanta informació sigui funcional, de fàcil lectura.
7. Dades ben gestionades al servei de tothom.
   Cal conèixer els nostres clients i recollir dades per a fer-ne un ús correcte, per oferir serveis enfocats a cada client, que els siguin útils.
8. Forma’t i busca gent que t’ajudi.
   Són moltes les tasques que s’han de fer en un comerç en línia, i de disciplines molt diverses. Cal adquirir tècnica, especialització, per això el suport de gent ben preparada i de la teva confiança és important.

I mil coses més, dues hores donen per molt i per molt poc quan es tracta d’un món tan complex i alhora interessant com és la venda en línia.

L'entrada El golós laberint de la venda online ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

Els esdeveniments TED acostumen a ser màgics, el format de les xerrades —curtes, intenses, sintètiques i diverses—  és la clau. Els ponents tenen menys de 20 minuts per parlar, així que han de fer un esforç complex per extreure l’essència del seu missatge. En les xerrades TED els savis llueixen amb llum natural: entre les ponències més espectaculars i les més populars és habitual trobar propostes senzilles, subtils però plenes de llum, d’aquella llum que t’obre la ment i el cor.

Col·laborem amb la nostra feina

A Fesomia col·laborem amb el TEDxReus des de la primera edició. El 2002 vam fer el primer web, de disseny artesà, 100% creat a casa nostra. I és que l’artesania digital ens apassiona.

L’esdeveniment s’ha anat fent més gran en cada edició, i per aquesta cinquena ja calia una renovació general del web. Seguint la voluntat dels organitzadors, aquesta segona versió també s’ha fet sobre WordPress, però ara a partir d’un tema predissenyat.

Sempre ens agrada col·laborar fent allò que millor sabem fer, la nostra feina de cada dia. Ens fa sentir útils, ens permet contribuir a difondre iniciatives, pràctiques i missatges que compartim. A més, ens permet en alguns casos aplicar en entorns reals nous recursos que incorporem després a la feina.

En aquest sentit, aquest any calia incorporar un nou sistema de venda electrònic d’entrades i s’ha triat Tickera. Hem fet les adaptacions necessàries per polir i garantit la compatibilitat d’aquest connector i resoldre problemes; hem cavat fins al fons per descobrir les virtuts i llacunes del codi font d’aquest sistema de venda.

En fi, que estem contents, perquè col·laborar amb TEDxReus és motiu d’alegria, perquè ser útils amb la nostra feina és la nostra obsessió i perquè descobrir i ampliar coneixements és el que ens fa treballar cada dia amb delit.

Dissabte 19 de novembre ens veure a TEDxReus?

L'entrada Novembre és temps de TEDxReus ha aparegut primer a El blog de Fesomia.

Webkit (el motor de renderitzat de navegadors com Safari, Opera i els que utilitzen Blink com Chrome) té un problema en la manera en que gestiona els objectes contenteditable: quan s’han aplicat estils específics (per exemple al body d’un editor TinyMCE), en certes ocasions alguns d’aquests estils afegits (com line-height o font-size en ems) generen regions span indesitjades dins del codi, fet que pot comportar canvis imprevistos en el format obtingut, com diferents mides de lletra o interlineats inesperats.

El problema existeix des de fa alguns anys i ha estat reportat, tot i què no ha estat corregit mai. Sembla ser què es considera part d’una funcionalitat que compara els estils en modificar blocs i intenta mantenir-los inserint elements span en línia. Amb tot, amb Firefox, Internet Explorer i Microsoft Edge no es dóna aquest cas.

Algunes solucions

Els editors WYSIWYG més populars han anat afegint connectors o plugins o bé canvis per compensar aquest error, de manera que en molts casos només caldrà actualitzar el programari o les biblioteques corresponents.

En determinats escenaris, però, no sempre ens és possible actualitzar els editors, ja sigui per raons de compatibilitat o per què hi ha involucrades aplicacions crítiques que no podem manipular amb facilitat o amb la freqüència que voldríem. En aquests casos podem optar per altres solucions més simples, com utilitzar estils uniformes o pegats amb JavaScript.

Una de les solucions proposades a Stack Overflow és observar el DOM per controlar aquest comportament. Fixem-nos en el següent exemple: en la tercera caixa utilitzem mutation observers en comptes de mutation events, i restringim l’acció a la plataforma Webkit:

(Explora aquest codi a JSFiddle)

L'entrada Errors de format als elements contenteditable a Webkit (Chrome, Safari) ha aparegut primer a El blog de Fesomia.