Aquest any tancarem la Ronda Solar 2018-19 amb el Campament Villar del Cobo 2019, La Dehesilla (Villar del Cobo – Teruel). Ens trobarem a una zona d’acampada que forma part del Parc Natural Montes Universales.

Localització

Villar del Cobo és una localitat i municipi de la província de Terol que pertany a la comarca de la Serra d’Albarracín, en la comunitat autònoma d’Aragó. Situat a uns 78km de Terol.

Villar del Cobo compta amb un entorn natural de gran qualitat. Està situat al la serrania de “Montes Universales” i al peu de la “Muela de San Juan”.

Si voleu passar uns dies prop del campament podeu visitar aquesta pàgina web sobre Villar del Cobo, per tal de conéixer millor la zona i buscar allotjament.

El campament de la “Dehesilla” está situat a apenes uns kilometres del poble. Comptant amb unes instal·lacions molt completes (cuina, menjadors, banys, dutxes i llum eléctrica). Un campament complet i a un entorn molt ric que de segur gaudirem al llarg de la nostra estada allí.

A continuació vos facilitem les dades per que pugueu localitzar la zona d’acampada:

• L’1 d’agost eixirem cap a Villar del Cobo en autobús des del local de l’Agrupament a les 8:00 de la matinada. (Llops també).

• Aquest dia s’acomiadarem dels llops que tornaran en els seus respectius pares cap a Vinalesa.
• A partir de les 10:30 h. es podrà entrar al campament.
• A les 11:30h. hi haurà Eucaristia.
• A partir de les 12.30 h. Els exploradors, els pioners i els companys que vullguen, podran eixir del campament. Caldrà informar al Cap de Campament i signar l’autorització corresponent.
• A les 18.00 h. tots els participants hauran d’estar en el Campament.

Per facilitar mé informacó podeu veure el PowerPoint del sopar o posar-se en contacte amb els scouters.

L'entrada CAMPAMENT VILLAR DEL COBO 2019 – Informació ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

Nosaltres, el kraal, es trobem en el primer cas, recordant cada estona que passarem al campament. Com sempre recordem a la manada, la qual va arribar al campament el dia de pares amb molta il·lusió i ganes per veure el que li esperava. Així, en els següents 10 dies s’endinsaren en el món de Hiawatha News, on aprengueren sobre animals en perill d’extinció, el canvi climàtic i temes controvertits que encontrem al món actual.

Convertits en periodistes, férem tot tipus de jocs i, per descomptat, vam realitzar la marxa a Alustante. A poc a poc, anava arribant la fi del campament i sols quedava els dies més emotius, amb el joc conjunt, les danses i, sobretot, els emotius passos de branca, on amb dir adéu a llobatons que van passar a la branca d’exploradors. Així doncs, vam acabar un campament més, on els llobatons van poder gaudir de lo més i que de segur sempre recordaran com a grans reporters!

Per altra banda, els scouters de exploradors encara no es creuen que ja haja acabat el campament, ja que, quinze dies al davant i 33 exploradors amb molta energia i ganes de passar-ho bé era tot un repte per a d’ells. Els exploradors van començar la primera aventura del campament amb el raid ambientat en el programa de televisió de “Pekin Express” direcció Alustante, on per equips van aprendre a col·laborar i ajudar-se uns als altres per tal d’assolir un objectiu comú, arribar els primers a la meta. Després d’aquesta gran experiència, es van endinsar per complet al món dels Jocs de la Fam, on es van distribuir per districtes. Durant aquests dies es van entrenar molt dur per tal de guanyar la batalla final, però el que realment es va veure va ser la cohesió i confiança que es va crear dins dels equips i això es va observar amb la manera de tractar-se, cuidar-se i sobretot ajudar-se uns als altres en cada una de les proves. En mig d’aquesta aventura vam fer una xicoteta pausa per tal d’anar-se’n de ruta. El primer destí on vam anar va ser Bronchales, un poblet molt acollidor, on vam dormir la primera nit. L’endemà, un poc cansats però amb molta il·lusió de continuar, vam arribar a Orihuela on vam coincidir amb els pioners i companys i on vam gaudir d’un dia en la piscina per tal de relaxar-nos i poder agafar amb ganes els últims kilòmetres cap al campament.

Sense dubte, una de les millors experiències de superació i de motivació, ja que els nostres exploradors van acabar la marxa amb molt de ritme i alegria, mai millor dit! Per últim es van convertir en mags i van tindre el gran plaer d’entrar a l’escola de Hogwarts i formar part d’una de les famoses cases. Van poder aprendre tota mena d’encanteris i participar en jocs com el Quidditch, l’esport per excel·lència en la pel·lícula de Harry Potter. A poc a poc van arribar els últims dies del campament on vam celebrar la promesa i el pas de branca, una de les cerimònies més emotives i plenes de paraules d’agraïment i d’ànim per als exploradors que enguany abandonaven la branca i on també per descomptat, vam rebre als nous companys de la manada. I com sempre es diu: “Totes les coses bones s’acaben prompte” però del que estem segurs és que els exploradors s’emporten amb ells un cabàs d’experiències que mai oblidaran.

Però quan parlem d’experiències, sempre recordem als pioners i les seues ganes d’aprendre coses noves. Així doncs, els Pioners tenien programats dos dies de muntatge conjuntament amb els Companys: tendes, motxillers, PH, carpes i llavaners. Al dia següent de finalitzar el muntatge, van iniciar el raid on ens van dividir en dos grups. Un d’ells va caminar cap a l’oest on va fer nit a Alcoroches i l’altre grup es va dirigir a l’est, cap a Alustante. El dia 5 van rebre la visita de les famílies, un encontre que sempre es fa curt.

Al dia següent van estar al campament realitzant activitats variades i prepararant la marxa que els portaria durant tres dies a passar per els pobles d’Alcoroches, Checa, Chequilla i Orihuela.
El dijous 9 d’Agost van donar per finalitzada la marxa i continuaren amb la dinàmica del campament: activitats conjuntes amb altres branques, jocs de rol, tallers, expressió lliure… i el emotiu pas de branca dels Pioners cap a la branca de Companys i la benvinguda a la branca dels exploradors. D’aquesta manera van arribar a l’últim dia, on va ser moment d’iniciar el desmuntatge del campament i tornar cap a Vinalesa amb la motxilla plena de bons records.

I, una vegada fet menció als pioners, no volem oblidar-se de la branca major del grup i que tantes ganes posen en tots els reptes que lis proposem. Els companys han viscut el campament 2018 al voltat del marc simbòlic de LOST. Després d’un aterratge forçós als Montes Universales, van tindre que fer-se a la idea que passarien uns dies valent-se de les seues habilitats per sobreviure a la muntanya i conèixer el nostre entorn. Com que som els més experimentats, vam tirar una maneta en el muntatge junt als pioners. Una vegada tot llest, van trobar uns plànols que ens conduiren a la torre de comunciacions al Raid, on també van descobrir les tasques dels bombers forestals al Reten del refugi de Alcoroches. De tornada al campament van viure una nit especial al joc de grup del dissabte, on van conèixer un conjunt de personatges misteriosos. I després del esperat dia de pares va continuar el campament amb una gimcana molt competitiva i colorida, on la velocitat i també la destreça dels participants varen comptar a parts iguals.

El dimarts novament eixien del campament, ara per més dies i per mirar de trobar altres civilitzacions del nostre voltant, després del traumàtic aterratge forçós. És a la marxa on es viuen experiències que forgen i enforteixen els llaços dels supervivents. Entre cants, converses, reflexions i els competits finals d’etapa van anar passant els dies…també alguna butllofa que altra als peus, per què no dir-ho. En arribar al campament de nou, cansats però amb les motxilles ben plenes d’experiències viscudes per compartir amb els amics i amigues de la resta de branques, van encarar la recta final del campament amb els jocs conjunts, tant d’agrupament com amb la branca de pioners. El primer ambientat a Harry Potter i el segon dins la serie de “Peaky Blinders”. Així, a poc a poc, i sense adonar-se , van arribar els passos de branca i les cerimònies i, a la nit el foc de campament, en la que com sempre els companys participaren molt activament.

I, així, entre rialles i bons moments recordem cada branca el que va ocórrer al campament. Això sí, sense oblidar-nos que tot açò va ser possible per la feina inigualable del nostre grup de cuina que enguany tenien el repte més gran d’ençà que es disposaren a vindre als campaments. Als que sols queda agrair la tasca que fan a la cuina, que com cada any han dedicat moltes hores perquè tot estiguera ben bo.

Ja per últim, donar-vos les gràcies a tots els que feu possible que any rere any puguem anar de campament. Des del kraal estem satisfets per la tasca que realitzem i, ara sí, ens disposem a pensar en la Ronda vinent, perquè sempre tenim molt per fer, molt per viure!

L'entrada CAMPAMENT ALUSTANTE 2018, seguim sumant camins, sumant històries. ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

Aquest any tancarem la Ronda Solar 2017-18 amb el Campament Alustante 2018, Endrino de Abajo (Alustante – Guadalajara). Ens trobarem a una zona d’acampada que es troba  situat a 1.700 m d’altitut, a uns 6,7 km al sud-oest del municipi d’Alustante i en l’actualitat forma part del Parc Natural del Alto Tajo.

Localització

Alustante es troba situat en l’extrem suroriental de la província de Guadalajara, en la frontera amb la Comunitat Autònoma d’Aragó. Quant a la seua regió natural, el poble es troba enclavat en el sector nord-oest de la Serra d’Albarrasí, en plena serralada Ibèrica.

Quant a la seua altitud, Alustante es localitza a 1.410 metres sobre el nivell del mar, si bé en el seu terme s’arriben a aconseguir els 1.747 m. en el turó de Valhondo. La seua població, d’acord amb els condicionants climàtics i geogràfics, a penes aconseguix els 270 habitants (2013) si bé, durant els caps de setmana i vacacions, pot arribar a multiplicar-se inclús per 10 a causa del turisme procedent de l’àrea llevantina. El monument més destacable és l’església parroquial. Es tracta d’una església gòtica columnària del primer terç del segle XVI. Fora de l’església, són de destacar diversos casalots de rics ramaders les dates de construcció del qual van dels segles XVI al XVIII;

Si voleu passar uns dies prop del campament podeu visitar aquesta pàgina web sobre Alustante, per tal de conéixer millor la zona i buscar allotjament.

El campament es troba a l’Endrino de abajo, a Alustante. Compta amb instal·lacions en dues construccions (cuina, menjador, banys i dutxes, e instalació de llum elèctrica). Un campament complet en un entorn proper.

A continuació vos facilitem les dades per que pugue localitzar la zona d’acampada:

• L’1 d’agost eixirem cap a Alustante en autobús des del local de l’Agrupament a les 8:00 de la matinada.
• Cal portar esmorzar, dinar i berenar.

• A partir de les 10:30 h. es podrà entrar al campament.
• A partir de les 12.30 h. Els exploradors, els pioners i els companys que vullguen, podran eixir del campament. Caldrà informar al Cap de Campament i signar l’autorització corresponent.
• A les 18.00 h. tots els participants hauran d’estar en el Campament. A aquest hora, els Llops farán l’entrada oficial al campament.

L'entrada CAMPAMENT ALUSTANTE 2018 – Informació ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

I es que la vida de Dani  ha estat fortament lligada al nostre agrupament, primer com a escolta i després com a cuiner i cap de cuina de campament, incloent baix la seua direcció novetats als menús amb la seua particular forma de cuinar, sempre intentant donar-li un toc especial per senzill i comú que fora el plat, ja que per a ell, aquesta era una gran responsabilitat, i no volia que cap escolta passara fam i que tot estiguera preparat a hora, i si per a d’això calia perdre alguna migdiada o alçar-se més matí, açò no era problema per a ell. A més com a pare, va confiar plenament en l’agrupament i en la tasca que realitzàvem, agraïa el recolzament i cura que teníem amb els seus fills, i va confiar juntament amb Empar en nosaltres i en el campament, per celebrar un dels moments més especials en la vida del seu fill Bernat, el seu bateig i comunió, que quedarà en el record de tots i cadascun dels que ho vam poder viure

Ara Dani descansa al campament etern, baix el cel estrellat que ens il·lumina cada nit a la tenda, però ens quedem amb molt d’ell, amb el seu humor irònic, amb la seua peculiar veu amb la que s’agafava a cantar, amb les seues actuacions a les nits de l’Expressió lliure, amb les seues continues mostres d’estima cap a Empar, o amb els seus passejos pels voltants quan ho tenia tot controlat a la cuina… i amb moltíssimes coses que perduraran a les nostres retines per sempre, sobre tot la seua imatge passant-li el braç pel muscle a Empar i caminant pel campament. Per això i a partir d’ara, a cada campament que estiguem, un poquet d’ell estarà amb nosaltres puix ell també ha escrit part de la història del nostre Agrupament. Gràcies Dani!

I quan el nostre lapse de la vida s’acabe,
farem aquesta súplica en pau :
– Que puguem asseure’ns al voltant
de la seua foguera al Campament Etern. “

L'entrada Gràcies Dani ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

La manada ha començat la ronda endinsant-se en el màgic món de Peter Pan. Tots ells, que són xiquets perduts hauran d’aconseguir la pols màgica de Campanilla, ja que només amb aquesta podran viatjar al país de mai més on els esperen grans aventures, que aniran descobrint a poc a poc. Hauran de parar atenció, ja que el malèfic capità Garfio no permetrà que es queden en el país de Mai més molt de temps. Només aconseguiran quedar-se si treballen conjuntament i es diverteixen. Ho aconseguiran?

Per començar aquesta ronda, els nostres exploradors i exploradores s’endinsen en el fantàstic món de Phileas Fogg i el seu gran amic Jean Passepartout. Acompanyaran aquest home tan singular al seu camí, així doncs, tindran l’oportunitat de viure noves aventures, descobrir els diferents costums dels països que visiten, i sobretot gaudir amb la resta de companys d’aquesta extraordinària aventura. Però també hauran de fer front a diversos problemes que sorgiran al llarg d’aquest viatge, per tal de poder arribar a temps a Londres i completar la volta al món en vuitanta dies.
Els exploradors ja han començat aquesta magnífica aventura i ho estan passant genial amb la resta de companys. Ara bé, ¿Aconseguiran el gran repte de fer la volta al món en vuitanta dies?

La branca de Pioners ha començat amb una empresa que està relacionada amb els problemes socials i ambientals que es viuen en alguns països del món avui en dia. Veurem de més a prop temes com la desforestació del Amazones a Brasil o l’explotació laboral que ocorre al sud-est asiàtic, entre altres. Ens familiaritzarem amb aquests situacions i realitzarem jocs dinàmics per a conèixer millor i fer-nos reflexionar sobre tots aquests problemes.

Els nostres onze companys/es de primer any entren amb moltes ganes de portar a terme projectes ambiciosos. Abans de continuar amb el relat creiem important fer una pausa per destacar que aquesta es la branca de companys (antics Roves/Rutes/) més nombrosa de tota la historia de l’agrupament.
Abans de dissenyar els projectes que portarem a terme els propers anys hem d’endinsar-se en el coneixement de la metodologia i interioritzar la carta dels companys de ruta; a l’hora que hem redactat l’estatut de la branca. Però no s’oblidem dels primers projectes a curt plaç i activitats, en aquest primer trimestre col·laborarem al Projecte Hiedra que es desenvolupa a la Parròquia de Maria Medianera a València. A més, iniciem la millora del nostre cau, amb l’organització i disseny de l’espai que serà la nostra segona llar els propers 3 anys.

El proper cap de setmana anirem de campament d’Inici de Ronda, en el que assolirem la primera fita d’aquest camí que varem iniciar el darrer 21 d’octubre.
El Kraal de l’AE Hiawatha no vol deixar passar l’oportunitat per agrair la confiança que les mares i pares dipositen en ells per contribuir a l’educació dels seus fills/es.

Recordeu que al llarg de la ronda podreu anar redescobrint les nostres activitats a la Galeria.

L'entrada Benvinguts a la Ronda Solar 2017-18 ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

Durant la preparació de la marxa del campament Isaba 2017 varem descobrir el refugi de Belagua (Ángel Olorón), en primer lloc, com un lloc per pernoctar, ja que actualment disposa d’un espai lliure per dormir amb unes 20 places. Però quan varem ser coneixedors de la seua història, descobrirem una gran oportunitat per fer servei a la comunitat.

Aquest refugi de muntanya pertany a la FNDME (Federación Navarra de Deportes de Montaña y Escalada) i va ser inaugurat a l’any 1971, sent un projecte que es va començar a plantejar l’any 1947. Així, es va convertir en el primer i únic refugi navarrès de muntanya. A més, el refugi es troba al GR11 i és el primer que ens trobem si comencem aquest recorregut per la vessant atlàntica. Aquest es trobava en funcionament fins que, en 2004, s’anuncia un tancament permanent, que acabarà essent definitiu i que portarà al mateix al estat de ruïna en que es troba actualment.

En 2015 la FNDME es plateja un projecte per la reforma del mateix, i açò és el que motiva als scouters de pioners i companys a posar-se en contacte amb la Federació, per tal de donar a conèixer el seu interès per col·laborar en la mesura del possible. Des del primer moment es mostren molt interessats en la nostra proposta i de seguida ens posem a treballar per mirar de planificar quines son les tasques que, dins de les nostres possibilitats i tenint en compte l’estat del refugi, podrem realitzar.

Després de tot aquest preàmbul de gestió i contactes, arriba la nit del 7 d’agost. Els scouters varem decidir que aquell era el moment per explicar als pioners i companys la motivació d’aquesta activitat. Tots es varen mostrar pre-dispostos e il·lusionats amb el projecte que els varem plantejar.

Ja al matí ens desplacem al refugi on ens trobarem amb Lorenzo, que es el responsable del refugi de la FNDME i va ser el nostre contacte durant les gestions. Varem descarregar el material que portava a la furgoneta i ens va fer una introducció sobre la història del refugi i una visita guiada per l’interior, que ara es troba tancat i en un estat de conservació molt deficient, tot i que la seua estructura es conserva com el primer dia.

Prompte ens posarem mà a l’obra. Varem plantejar vàries tasques, per això ens varem dividir en equips de treball, per que així també tots participaren de totes les tasques. Per una banda, la neteja del refugi lliure, que encara que es trobava en bones condicions, li va vindre molt bé una neteja a fons, tant a la planta baixa com a les golfes. Altra de les tasques va ser buidar un espai del refugi que es dedicava en l’actualitat a emmagatzemar les deixalles que provenia d’altres intervencions al refugi. Un altre equip es dedicava a retirar el fem del voltants del refugi, i per últim, el darrer equip es va dedicar a millorar la instal·lació del desguàs de la pila de llavar que hi ha al refugi lliure.

Durant el matí del dia 8 els equips anaren rotant per les diferents tasques. Al dinar varem comentar les anècdotes, tota la feina feta i la que restava per fer, que reprendríem al dia següent. Per la vesprada va ser el moment per les dinàmiques de grup i la reflexió, aprofitant la situació privilegiada en que es trobàvem.

A més, varem tindre la sort de que a la vesprada-nit va arribar al refugi un jove muntanyer suís que anava a fer el GR11 que, com hem comentat abans, creua els pirineus de mar a mar. Amb ell, els nostres joves varen gaudir satisfent totes les seues curiositats i compartint les experiències pròpies.

De nou, el matí del dia 9 amaneix amb vent i pluja molt fina. Varem revisar les tasques que ens havíem proposat acabar i ens posarem mans a l’obra de nou, encara que varem acabar abans del que preveiem per que va empitjorar el temps. En dinar, recollirem tot el material, i com que va millorar el temps, va permetre que ens acomiadarem del refugi amb una bona sessió de fotos, que a continuació vos exposem. Finalment Lorenzo, que ens va acompanyar durant tota l’activitat, ens va donar les gràcies en nom del FNDME i del seu propi i ens va animar a continuar realitzant aquestes activitats de servei, que entitats i associacions sense ànim de lucre agraeixen. A més, ens va repartir uns obsequis de part de la FNDME com un detall pel nostre interès pel refugi i per la feina feta.

No voldríem acabar sense agrair la col·laboració i les facilitats que ens va oferir la federació des del primer moment i en especial a Lorenzo. També als nostres joves, que des del primer moment acolliren l’activitat amb els braços oberts i varen mantindre la motivació fins el final.

L'entrada Refugi de Belagua, una oportunitat pel servei al campament Isaba 2017 ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

Amb els nervis i la impaciència per encetar un nou campament es feia difícil adormir-se al bus, però poc a poc el cansament arribava. De sobte, com si d’un viatge en el temps es tractara, obrim els ulls i s’eriça la pell; els scouters ens diuen que ja estem prop, hi som a la vall del Roncal.

Arribem al campament i descobrim quina serà la nostra casa, on hi gaudirem envoltats de la natura els propers 15 dies. Poc a poc anem descobrint les construccions e instal·lacions, però encara queda feina a fer per que tot estiga llest. Tendes, carpes, PH, motxillers, … poc a poc el campament va agafant forma, i devia ser avui, per que el dia 2 ja començaven les marxes de pioners i companys.

Al primer acte comunitari del campament Isaba 2017 ens acomiadem de pioners i companys que, amb les motxilles ben ajustades, marxen a descobrir i aprendre de l’entorn que ens envolta. Els primers van al sud, camí a Linza; els segons cap al nord, avui faran cap al Refugi de Belagua. Els espera un llarg camí, en que compartiran converses i experiències, el menjar i l’aigua. Els exploradors es queden al campament per acabar amb les construccions i començar la seua aventura. Ells inicien la seua marxa el dia 3 i ho fan també encarant la seua brúixola al nord, el seu destí es el paratge de la fageda de Mata de Haya. Eixe mateix dia els pioners han despertat de bon matí a Linza i després de desdejunar ja faran camí a Zuriza per la vall d’Ansó. Els companys per la seua banda inicien també de bon matí la jornada mes intensa de la marxa, però també la mes impressionant pel que fa als paratges que visitaran i les vistes de les que gaudiran, faran un tram del GR-12 (Sendero de Euskal Herria) que els portara a fer nit molt prop del port de Laza. El dia 4 tampoc ens va decebre, els exploradors arribaren a la fita mes alta de de la seua marxa al Refugi de Belagua, mentre que els pioners i companys varen prendre Isaba per l’est i l’oest respectivament i es trobaran a la font Uturrotx. El dia 5, ja de tornada ens trobarem al campament per dinar i compartir amb la resta de branques les aventures viscudes i contar-nos les anècdotes de les nostres marxes. Eixa mateixa nit els scouters ens varen sorprendre a tots amb un Scape Room que es desenvolupava a la Borda de Pedrobón i els seus voltants.

El diumenge dia 6 varem viure els dia de Pares. un retrobament molt esperat pels xiquets/es i joves i que sempre es fa molt curt. A partir de les 6 de la vesprada ens veiérem immersos de nou a la dinàmica de campament. la vesprada per una banda varem acollir als llops al campament i per altra varem preparar l’activitat de la nit. A la nit, jugarem per descobrir l’ambientació del Campament Isaba 2017: “Avatar”.

Els nostres llobatons varen arribar el dia de pares i el dia 7 començarem a escriure el nostre “Llibre Màgic”. En ell cada dia apareixia una fulla nova que els traslladava a les seues pel·lícules, dibuixos animats o contes preferits, on els llobatons es transformaven en personatges del mateix: fades i donyets que cuidaven el bosc, petits Styltons que devien resoldre el cas d’un robatori misteriós, superherois que havien de salvar a la població d’un malefici i en graciosos Trolls.

Així vam anar gaudint dia a dia, però no sols varem fer activitats, també una marxa que ens va portar fins Isaba, on van poder entrar a la piscina i veure una cascada. Amb tanta activitat, sense oblidar el gran joc conjunt dels Avatars, va aplegar el final del campament i un dels moments més emotius: acomiadar als llobatons que deixaven la manada per Passar a exploradors. Amb alguna llagrimeta però contents dels dies viscuts, sols quedava arreplegar perquè prompte deixaríem Isaba per tornar a casa.

Els exploradors, després d’una apassionant marxa i de la visita dels pares al campament, vam començar la segona setmana amb un rastreig ambientat en el món dels Avatars on ens vam caracteritzar com ells i per la vesprada vam realitzar un taller. Els següents dos dies ferem el raid, que ens va portar fins al poble d’Isaba. Una vegada al poble, ferem ativitats de descoberta dividits per patrulles i passarem la nit amb la manada, que també estaba al poble de marxa. Els dies següents al raid ferem diversos jocs tant individuals com per patrulles i ferem un circuit de por que els exploradors esperaven en moltes ganes.
El dissabte 12 varem celebrar tots junts el dia de l’agrupament i durant tot el dia ferem activitats conjuntes amb les altres branques. El diumenge ferem el joc final de branca i aprofitarem per a preparar la nit de l’expressió lliure que ferem aquella mateixa nit. Tot lo bó s’acaba i el dia següent desmuntarem el que havia sigut la nostra casa durant quinze diez i per a finalitzar el dia es va produïr el pas de branques, on els més majors dels exploradors es despediren per a passar a Pioners i donarem la benvinguda als nous membres de la branca.

Els companys, com ja hem comentat , varem compartir el dia 7 amb els Pioners immersos dins un joc de rol en que astúcia i treball en equip es convertien en les dos millors ferramentes per superar els reptes que aquest ens oferia. A la nit ens varem preparar pel que seria el Raid, aquest any centrat en una activitat de voluntariat al Refugi de Belagua. Durant els dies 8 i 9, també junt als pioners, faríem activitats per netejar el refugi original al hora que milloràvem les instal·lacions del refugi lliure. A la vesprada del dia 8 aprofitarem per descansar i tindre un moment de introspecció al que anomenem Desert, després de la reflexió personal toca compartir amb la resta de companys les nostres impressions. També varem tindre temps per fer vida en grup, durant els dinars, berenars, sopars i descansos; en es que varem compartir converses, jocs, etc. El dia 9, després de dinar tornarem al campament amb la sensació d’haver posat el nostre gra de sorra per recuperar el alberg de Belagua. Ja al campament avaluarem l’activitat i a la nit varem començar a decorar la nostra caixa de records escoltes mentre parlàvem de les nostres experiències viscudes fins el moment i del que ens esperava.

Els propers dies anàvem a viure una experiència que esperàvem amb entusiasme, els companys faríem servei amb les branques de llops i exploradors. Ens varem divertir junt als xiquets/es i varem aprendre dels scouters, aquesta experiència ha consolidat l’interes dels companys per continuar la seua vida a l’agrupament. A la nit del dia 11 començà el joc de agrupament amb “la recerca del inoctani” que va ser l’avançament del gran joc del dia 12 en que ens varem inserir a la vida dels grans clans que vivien a Pandora, i que finalment varen aconseguir preservar el seu planeta. Al matí del dia 13 els companys es varen traslladar junt als llops a les illes del Pacífic Sur on viurien una gran aventura junt a Vaiana. En arribar la vesprada començarem amb la preparació de la nit d’expressió lliure, i a la nit, els pioners ens varen acompanyar per descobrir “El pas de la vida”. I va arribar el dia 14 que varem començar amb el desmuntatge del campament per poder fer la carrega del camió després de dinar. A la vesprada varem viure els sempre emotius passos de branca en que rebrem als pioners que recolliren el nostre relleu a la branca de companys.

Ja sols quedava el darrer sopar de campament i, a la nit, el “Foc de Campament” on tots ens varem trobar de nou a la gran festa de les danses. Mitjançant el relat conduit pels scouters varem reviure les aventures i anècdotes del campament. Cap a la 12.30 de la nit, ja del dia 15 d’agost, finalitzava l’activitat i ens acomiadàvem del Campament Isaba 2017. Poc a poc, per branques, anàvem abandonant la borda que ens havia acollit durant aquestos 15 dies. En eixir descobríem com els pirineus navarresos ens acomiadaven, com no podia ser d’altra manera, amb un plugim que també ens feina recordar d’altres moments viscuts.

Arribats ací sols queda agrair, primerament la tasca del nostre Comité de Pares i Cuiners, que com cada any han dedicat molts hores per a que tot estiguera ben bó. Als nostres scouters per la seua dedicació, innovació i cura cap als escoltes, i com no als escoltes, que de nou han fet que aquest campament for-ha com no, inolvidable!. I ja per últim, al cap de campament, que tanta responsabilitat té, i que tant es juga a cada campament.

I amb açò finalitza altre quinquenni carregat d’èxits, moviment i nostàlgia i que han fet possible que l’agrupament haja arribat fins a aquest punt. Però el més important és, que en comença altre, amb grans canvis, renovació, novetats i amb ganes de continuar fent bé el nostre treball!

L'entrada Campament Isaba 2017, camins, somnis i promeses ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

Indagant als documents que hem anant recollint sobre la història del nostre agrupament en els últims anys, hi són molts els fets que es refereixen a la persona de Vicent, sobre tot relacionats amb aquest primer Comité de Pares que va començar una tasca nova sense recursos materials, i fent front a la resistència de part d’un sector del poble. 

Aquest primer Comité va sorgir l’any 1976 quan Salvador Mompó va reunir en assemblea als pares dels xiquets del grup i els explicà la necessitat de constituir un comitè que recolzara la llavor dels xavals. Aquesta assemblea es va fer en el casino i allí va quedar constituïda la primera junta de pares formada entre altres per Vicent Alcayde i la seua dona Nieves, que s’encarregarien de les tasques de tresoreria. Però el més important d’aquest primer Comité va ser, les seues intencions de no voler imposar cap idea política als seus fills i deixar-los així, que ells sols, anaren decantant-se del que volien a les seues vides. A més Remedios Valero recorda amb satisfacció, com de meticulós era el “tio Vicent” a l’hora de portar la comptabilitat de l’agrupament, puix no se li escapava ni una pesseta. I com frenava als scouters a les compres, puix els deia: freneu xiquets que no hi ha diners!

Però la seua ajuda a l’agrupament no sols es quedà amb aquesta gran tasca de tresoreria, puix anys després ell i la seua dona van cedir una casa de la seua propietat per a poder acollir cada dissabte als escoltes del nostre poble.

Per tot açò, volem agrair-li l’ajuda i el recolzament rebuts, la confiança que com a pare va tenir en aquelles persones que veren en l’escoltisme una nova forma d’entendre la vida, i com no, agrair-li també l’educació que va donar a uns fills que han estat i continuen estant molt implicats al nostre agrupament, implicació que ara hereten i heretaran els seus nets, unint més si cap a aquestes tres generacions de la família Alcayde a la història del nostre agrupament. Gràcies Vicent!

L'entrada En record a Vicent Alcayde ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

Aquest any tancarem la Ronda Solar 2016-17 amb el Campament Isaba 2017 a la vall de Belagua (Isaba – Izaba). Ens trobarem a una zona d’acampada que es troba al nord-est de la Comunitat Foral de Navarra (Nafarroako Foru Komunitatea).

Localització

Isaba és un poble situat a la Comunitat Foral de Navarra i a la comarca de Roncal-Salazar, la vall de Roncal i a 94 km de la capital de la comunitat, Pamplona; a la frontera amb la província d’Osca i de França

Compta amb un entorn natural de gran qualitat. Des de la mateixa localitat d’Isaba parteixen i creuen desenes de camins, entre ells el GR-11 que travessa el Pirineu. aquest ens ve des Ochagavia per creuar el poble i seguir cap Zuriza passant per les crestes de l’imponent “Ezcaurre “un dels balcons de més vertigen de tot el pirineu.

A més, molt prop trobareu “La Selva de Irati”, nom amb què es coneix a una extensa fageda situada a la capçalera del riu Irati, a les valls d’Aezkoa i Salazar.

Si voleu passar uns dies prop del campament podeu visitar pàgina del municipi a la web de turisme de Navarra, per tal de conéixer millor la zona i buscar allotjament.

El campament es troba a la vora del riu Belagua, a la Borda de Pedrobón. Compta amb instal·lacions dins una construcció de uns 180m2 (cuina, menjador, banys i dutxes, e instalació de llum elèctrica). Un campament complet en un entorn immillorable que de segur podrem gaudir.

Aquesta va ser la presentació que varem fer a l’Assemblea de pares a l’Acampada fi de Ronda 2016-17:

A continuació vos facilitem les dades per que pugue localitzar la zona d’acampada:

• L’1 d’agost eixirem cap a Isaba en autobús des del local de l’Agrupament a la 1:00 de la matinada.
• NO cal que porteu desdejuni per al dia 1.Ens el prepararan al campament.

• A partir de les 10:30 h. es podrà entrar al campament.
• A partir de les 13.30 h. Els exploradors, els pioners i els companys que vullguen, podran eixir del campament. Caldrà informar al Cap de Campament i signar l’autorització corresponent.
• A les 18.00 h. tots els participants hauran d’estar en el Campament. A aquest hora, els Llops farán l’entrada oficial al campament.

L'entrada CAMPAMENT ISABA 2017 – Informació ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.

Fa ara quasi 18 que Vinalesa va començar a estar governada pel partit que Julio dirigia, i des del primer moment vam sentir el seu recolzament. El nou govern sabia i coneixia la tasca que l’Agrupament realitzava pel xiquets i joves del nostre poble i per això, sempre van intentar que poguerem treballar en les millors condicions. L’any 2002 des del consistori se’ns va oferir un nou local, la Casa del Torró, i se’ns convidà a participar més activament en la vida cultural i educativa del nostre poble. A més, com a pare Julio i la seua dona Xaro, confiaren en l’escoltisme com un mitjà de desenvolupament personal per al seu fill i van participar activament de la vida del nostre agrupament, puix  Xaro va formar part de l’equip de cuina al campament de 2003 a Orihuela del Tremedal. Com ja s’ha dit als diferents periòdics, els seus governs han estat caracteritzats per l’interés de millorar la societat del nostre poble i d’alguna manera nosaltres vam ser uns dels seus beneficiats, però també ajudarem a que aquest projecte es poguera realitzar, participant activament del que des de l’Ajuntament se’ns demanava, i del que estem molt satisfets.

La passada Ronda, en la celebració del nostre XL aniversari vam convidar a Julio a participar de la pojecció que vam preparar, en ell valorava la importància del nostre Agrupament en el dia a dia de Vinalesa i a més, reconeixia tot el treball que hem realitzat i com de rellevant era el formar persones que després estan capacitades per a formar a altres persones amb una gran capacitat de discernir i ajudar allà on faça falta.

Per tot açò sols podem dir: Gràcies Julio! I acomidar-nos d’ell, tenint en compte que el nostre Agrupament està on està, gràcies en part al seu recolzament.

L'entrada GRÀCIES JULIO ha aparegut primer a Agrupament Escolta Hiawatha.