Next Page: 10000

           Available April 20 - April 27: Palau, Sardinia, 1 BD / 1 BA / Sleeps: 4 ----- Costa Serena Village (PAU707)       Comment   Translate Page      

Palau   Sardinia    Details    Access/parking: parking on the estate approx. 100 m. Access to the house via footpath.,
Estate (shared use): approx. 15 ha, open plot, trees, well-kept, lawn, palm trees..
Pool (shared use)...

          ALBERT ROYO MARINÉ IMPUTADO POR EL PROCÉS      Comment   Translate Page      
Rafael del Barco Carreras

Barcelona  14-4-2019. Albert Royo Mariné, secretario general del Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya DIPLOCAT. Otro de los 30 que pasan de 'investigados'  a 'imputados' por el juzgado 13 de Barcelona. De los varios presuntos delitos a Royo le acusan por malversación y falsedad documental. 30 entre secundarios y muy activos, y hasta parte de la cúpula indispensable.

La 'acción exterior', que otra ironía se reinicia tras la victoria de Artur Mas en 2012, y con Francesc Homs al frente, inhabilitado por el referéndum del  9-NOV 2014, ahora abogado coordinador de las defensas de Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull y Meritxell Borràs. Otro genio Homs copiando suelta sandeces como: "He llegado a la conclusión que España es un invento de Castilla y Castilla se lo cargará", o él y los suyos esperan cargarsela.

DIPLOCAT, un pozo sin fondo en hombres y dinero para publican; "desarrollar una estrategia de diplomacia pública y contribuir al conocimiento y reconocimiento exterior" y "la sociedad civil internacional y, concretamente, la opinión pública internacional". Cuentan que contrataron un lobbi internacional con actuaciones en Somalilandia (el cuerno de África), Sudán del Sur (la eterna guerra), y Sáhara Occidental, Sri Lanka o Siria.

Publicaba EL PAÍS el  2 MAR 2018 - 15:37 CET: "Romeva destinó 27 millones del presupuesto a promocionar el independentismo. Todas las delegaciones internacionales de la Generalitat cerradas han sido liquidadas y despedidas las 64 personas contratadas para impulsar el separatismo en el exterior" Las oficinas se abrieron tras el inútil 155 de Rajoy , y se inauguraron nuevas con más personal. 

El Procés, al decir de fiscalía y jueces 'organización criminal' para conseguir la República de Cataluña, o fantasía orquestada que les libraría de LA GRAN CORRUPCIÓN, o repito 'corrupción institucionalizada' desde 1977 cuando Pujol y Narcís Serra se sientan en el govern de Tarradellas. Entre los presuntos delitos yo hubiera añadido mínimo la SEDICIÓN, o TRAICIÓN al Estado, o Generalitat', que le pagó años en Bruselas. En este caso los 100.000 euros más gastos y viajes para cargos medios y altos del independentismo se quedan muy cortos a poco que leamos su currículum en wikipedia: 

Albert Royo i Mariné - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Albert Royo i Mariné (Barcelona, 1977) va ser el Secretari General del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya entre el 13 de febrer de 2013 i el 31 ...
 Albert Royo y Mariné ( Barcelona , 1977 ) fue el Secretario General del Consejo de Diplomacia Pública de Cataluña entre el 13 de febrero de 2013 y el 31 de octubre de 2017. [1] [2] Es licenciado en Ciencias Políticas, Master en Análisis Económico Aplicado ( Universidad Pompeu Fabra ) y diplomado en Asuntos Europeos por la London School of Economics . [1] Fue cesado el 31 de octubre de 2017, después de la aplicación del Artículo 155 de la Constitución . [2]

DECLARACIÓN DE ROYO EN EL SUPREMO COMO TESTIGO. MIS ESCRITO;

miércoles, 13 de marzo de 2019


ALBERT ROYO MARINÉ EX SECRETARIO GENERAL DE DIPLOCAT


Barcelona 13-3-2019. Royo Mariné no tenía porqué declarar hoy en el Juicio al Procés porque se halla inculpado por el Juzgado n. 13 de Barcelona, pero se sentía con la razón y fuerza para responder a todos incluido el abogado de VOX. Me ha parecido inimaginable que empeorara la sesión de hoy con un tal Jaume Mestre, responsable de difusión de la Generalitat, cuya declaración le ha valido la acusación de la fiscalía por 'falso testimonio'. Ignoro si tal cómo ha afirmado el fiscal se le ha denunciado en el Juzgado de Guardia.

Un diplomático de raza. Más que responder preguntas pretendía dar una lección magistal que leía, no ya de una chuleta sino de un extenso expediente. El aviso del Presidente de que no debe leer sino declarar 'si o no' a las preguntas no le ha arredrado, ni siquiera contenido. Evidente que durante todo un año ha preparado su lección, que a mi entender merece que le nombren de nuevo secretario general o más bien 'ministro de exteriores' de la República de Cataluña.

DESTAQUÉ EN TV3

Albert Royo nega que el Diplocat participés en l'organització del referèndum de l'1-O

 Albert Royo nega que el Diplocat participés en l'organització del referèndum de l'1-O

A ESCASO UN MES DE SU DECLARACIÓN EN EL SUPREMO PASA DE INVESTIGADO A IMPUTADO EN EL JUZGADO 13 DE BARCELONA. NADIE LE CREE SOBRE QUE DIPLOCAT NO PAGARA A LOS 'OBSERVADORES INTERNACIONALES' NI MENOS SOBRE QUE FUERA UN ORGANISMO AUTÓNOMO AJENO A LA GENERALITAT, AUNQUE FINANCIE SU PRESUPUESTOS Y GASTOS. UNA FILIGRANA DE DEMAGOGIA CONTRA SÍ MISMO. UNA DECLARACIÓN DIGNA DE REPETIRSE:

miércoles, 13 de marzo de 2019


2. JUICIO AL PROCÉS LA MALVERSACIÓN.

 Barcelona 13-03-2019. Respeto a las sagas empresariales siempre se ha dicho en Cataluña que el abuelo sienta las bases de la empresa, los hijos con suerte la expanden, y los nietos la hunden o  funden y arruinan. Los ejemplos se dieron con crudeza en el tradicional textil, y se dan ahora por ejemplo en el cava, Aunque parece que en el caso del cava los tataranietos se han forrado por la compra de poderosos fondos internacionales.

Diria que en el 'negocio del procés' el ciclo se cierra en apenas seis años. Años de crisis para unos, y excelentes para el invento del PROCÉS, o venta de humo y cortina para la 'gran corrupción'. Pujol, Artur Mas, y Puigdemont más Torra. Los infinitos nietos a 100.000 € al mes más gastos y viajes, echando mano de los canales de la 'institucionalizada corrupción o malversación' han arruinado el procés y hasta la propia Generalitat.


 DECLARA ALBERT ROYO

EX SECRETARIO GENERAL DE DIPLOCAT


 "Desde Febrero del 2013 hasta que se aplicó el 155 fui secretario general de Diplocat"


"Diplocat es un consorcio público y privado que se rige por el derecho público"


"Uno de los objetivos de Diplocat es la diplomacia pública, una práctica que nace en los EEUU en los años 60 y que da a conocer los activos socioeconómicos de un país"


"La diplomacia pública no tiene nada que ver con la diplomacia política. Tiene que ver con dar a conocer el territorio para atraer inversiones y visitantes"

ES DECIR SU 'REALIDAD PARALELA'

"Las delegaciones exteriores son parte de la Generalitat. El Diplocat es una actividad de capital público y privado, no formaba parte del govern"


PERO DICE QUE EL 80 0 90% DE LOS GASTOS LOS PAGA LA GENERALITAT

"Siempre ha habido cierta tensión  entre el govern y Diplocat. El govern pedía trabajar más estrechamente, pero nos debemos a todos los patrocinadores"

"Nosotros no pagamos ningún honorario a los observadores internacionales. Nunca hemos contratado a observadores electorales"

"No me consta que en el 2017 hiciéramos ningún foro sobre el referéndum de autodeterminación del 1 de octubre"

"El govern pidió si conocíamos alguna entidad de observadores internacionales por si se acordaba una consulta con el Estado. Pero no hubo acuerdo"

"El Diplocat tiene experiencia en misiones de observación electoral, porque se han hecho en lugares como Armenia, Marruecos, Macedonia o Costa Rica"

"Quiero aclarar que una cosa es la consejería de Exteriores, que es parte del govern,y otra el Diplocat,. He detectado cierta confusión con este tema"

"Los pagos que hicimos a ARA fueron para acceder a todos sus contenidos y por la traducción al inglés de sus artículos"

"No sé cual era el vencimiento de los pagos a ARA, Nos cobraban 2,700 euros al mes pero no sé si los pagábamos mensualmente o semestralmente, ni idea"

LA FISCALÍA NO PIDE QUE SE LE INVESTIGUE POR FALSO TESTIMONIO

PRENSA

Meritxell Batet: “ERC diu que és d’esquerres però ha de llimar moltes contradiccions”

La candidata del PSC repeteix per segona vegada en unes generals a Catalunya, aquest cop com a ministra del govern espanyol

La sigil·losa i decisiva pugna pel centre

El PSOE confia arrabassar a Cs un terç dels suports i consolidar-se amb una victòria a Catalunya

JxCat a ERC: "Si no tenim llista única és perquè alguns han preferit potenciar el seu partit. És un error"

Borràs insisteix en forjar una llista sobiranista a les eleccions europees: "Encara hi ha temps"

Asens: "Si governem instarem la fiscalia a investigar si el PP ha de ser dissolt com a organització criminal"

El candidat dels comuns denuncia que “el PP no és compatible amb la democràcia”

70 diputats britànics demanen que es prioritzi l'extradició d'Assange a Suècia

Argumenten que la dona que el va denunciar per violació té dret a un judici just


JpC y ERC apuestan por Sánchez como presidente al verlo «el mal menor»

Jordi Sànchez advierte al PSOE: los nacionalistas son la «garantía» de que no gobiernen PP, Cs y Vox; y sin un referéndum España será ingobernable
 

 


 


El nivel récord de indecisos empuja hacia una campaña feroz

Con la Semana Santa en medio y un solo debate a cinco, los aspirantes se ven obligados a forzar la máquina para atraerse a los votantes que dudan

El PSOE endurece el discurso contra el secesionismo catalán para rebatir la estrategia de PP y Cs


 


Elecciones generales

Los candidatos responden a LA RAZÓN: diez claves sobre sus primeras decisiones

| larazón.es. 
En el arranque de la campaña, los candidatos de PP, PSOE, Cs y VOX dan diez claves a LA RAZÓN sobre sus primeras decisiones si gobiernan. Sólo Pablo Iglesias, el líder de Podemos, ha declinado responder a las preguntas de este periódico para dar las directrices de cuál sería su actuación si llega a la Moncloa.

 

“A l’exili hem assolit un nivell d’unitat més gran que a Catalunya”

“És delicat que ara surti dient que l’1-O no va ser un referèndum gent que en el moment en què estàvem jugant-nos la vida, perquè fer la DUI tenia conseqüències personals, deia tot el contrari”
“A l’exili hem aconseguit un nivell d’unitat política i davant dels tribunals més gran que a Catalunya, i això culmina en aquesta llista conjunta a les europees”
barcelona
 


JxCat-ERC: el club de la lucha

Confusión en JxCat sobre las condiciones para apoyar un Gobierno del PSOE





Novedad editorial

La ‘trampa’ de Pascal e Iglesias a Puigdemont que posibilitó la moción de Sánchez


PRENSA ANDORRA

 www.diariandorra.ad

 Acord de patrocini

MoraBanc invertirà un mínim de 750.000 euros a l'FC Andorra

L'ambaixador Ros lliura les cartes credencials a Macron

Redacció Andorra la Vella
L’ambaixador d’Espanya al Principat, Àngel Ros, va presentar ahir les cartes credencials al president de la República francesa i copríncep francès, Emmanuel Macron, en un acte que va tenir lloc al Palau de l’Elisi.


 El Periòdic 13_04_2019

Més d’un terç de la collita de tabac acaba al forn incinerador

Les pedregades sofertes a totes les parròquies fan que la producció sigui «desastrosa»


 Y MÁS EN EL EX OASIS O ESTERCOLERO CATALÁN

OKDIARIO

Abascal en el mitin de Bilbao: “España está mucho más viva de lo que piensan sus enemigos"


Santiago Abascal, dirigente de VOX, ha defendido en su mitin en el Palacio Euskaltasuna de Bilbao que España "está mucho más viva de lo que piensan sus enemigos". Además, ha afeado al PNV por no haber usado "los medios públicos con los que tiene el deber de garantizar las libertades" tras los altercados contra el partido en el País Vasco.

Bronca en el seno separatista: Sànchez reprende a ERC por rechazar una lista única para el 28-A



Los candidatos presos de JxCat ofrecen su apoyo a Sánchez a cambio de que "no niegue el referéndum"


La Policía italiana detiene en Sicilia a tres españoles que transportaban 60 millones de euros en hachís



CRÓNICA GLOBAL

'Comités de hierro' de Vox auditan las listas para blindarse de ataques políticos

La formación de Santiago Abascal y Javier Ortega Smith limpia las candidaturas de las municipales para evitar que se cuelen 'ovejas negras'

Cristina Farrés

Motín de los trabajadores de la Agencia de la Transparencia metropolitana

La plantilla pide a los responsables de recursos humanos que aparten a la directora, Gemma Calvet, por el trato recibido

TV3 prefiere traductores a hacer un debate en castellano

El director de la televisión pública catalana se escuda en el libro de estilo de la CCMA

Rivera responde a Sanchis: "Búsquese un buen abogado"

El candidato de Ciudadanos recuerda que el director de TV3 ha sido imputado por el 1-O

La estafa de Gowex: la cabra tira al monte

Gonzalo Baratech
EL TRIANGLE

Tv3 entrevistará a Álvarez de Toledo en castellano en "Els Matins"

La candidata del PP también dispondrá de traducción simultánea en el debate, si así lo solicita

¿Quién critica abiertamente la política publicitaria de Ada Colau?

"Como ha explicado EL TRIANGLE, a partir de los datos publicados en el Portal de la Transparencia del Ayuntamiento, el equipo municipal de BComú ha invertido, entre los años 2015 y 2018, un total de 54,4 millones de euros en publicidad en los medios de comunicación. Más del 50% de este presupuesto se ha destinado a llenar los bolsillos de los editores Javier de Godó (La Vanguardia) y Antonio Asensio (El Periódico), reforzando el duopolio mediático de Barcelona. El diario Ara, presidido por el empresario Ferran Rodés, también ha estado especialmente favorecido.

Los digitales independentistas (El Nacional, Vilaweb, NacióDigital y El Món) han merecido un gran trato de favor del Ayuntamiento de Ada Colau. En cambio, los medios de izquierdas solo han recibido las migajas de este gran pastel. En este sentido, el documento de los periodistas próximos a BComú es una explícita censura a la política de apoyo publicitario desplegada por la alcaldesa Ada Colau, que es prácticamente idéntica a la de su antecesor en el cargo, Xavier Trias."


E-NOTICIES

COMUNICACIÓN

Joel Joan ve TV3 "sumisa y acomplejada"

El actor se suma a las críticas a la televisión pública por entrevistar a Arrimadas

 EL CONFIDENCIAL

DESPUÉS DE NUEVE SEMANAS DE JUICIO


 VOZPÓPULI

"Sánchez utiliza a Vox para tapar a los xenófobos y radicales con los que pacta"

La líder de Cs en Cataluña inicia su primera campaña como candidata al Congreso. En una entrevista con Vozpópuli, asegura que su objetivo es seguir defendiendo el constitucionalismo desde el Gobierno.

 LIBERTAD DIGITAL

La fauna del 1-O: mossos traidores, falsos agredidos, el abogado broncas, el letrado mediador y el gollum golpista

Miguel Ángel Pérez
- Seguir leyendo: https://www.libertaddigital.com
 DOLÇA CATALUNYA






          Villa en Palau Plegamans      Comment   Translate Page      
298000
Este casa / chalet se encuentra en Calle RIPOLL URB. CAN DURAN(PARCELA 124), Palau-Solità I Plegamans, Barcelona. Es un casa / chalet que tiene 150 m2 y dispone de 4 habitaciones y 3 baños.Éste es sólo uno de los más de 30.000 inmuebles que...
4 habitaciones 3 baños 150 m² 1.986 EUR/m²
Sat, 13 Apr 2019 09:45:09 -0400
          Sudanin mielenosoittajat vaativat siviilihallinnon palauttamista      Comment   Translate Page      
Protestoijien mukaan mielenilmaukset jatkuvat kunnes vaatimuksiin suostutaan.
          Palau Sipadan Marine Reserve      Comment   Translate Page      
Localização Sabah (Malaysia)
          Així ha sigut el primer gran acte de campanya de Compromís      Comment   Translate Page      

Divendres passat, des que el dijous a la nit el rellotge va marcar les 12, les dues intenses setmanes de campanya política van començar. Tots els partits van celebrar aqueixa

La noticia Així ha sigut el primer gran acte de campanya de Compromís ha sido publicada primero en València Extra.


          Sanni on kommentoinut artikkelia Whamisan aurinkovoiteet + vanhojen tuttujen uusintakierros      Comment   Translate Page      
Ihan mahtavaa :) 👍 Ja tosi kivaa että annoit myyjälle myös henkilökohtaisen palautteen ja kiitoksen, tällainen merkitsee (varmasti ammatissa kuin ammatissa) ihan valtavasti :) Kunpa ihmiset jaksaisivat useammin kiittää silloin kun saavat hyvää palvelua.
          [14/04] «Il Grido della Folla» - «L'Action Anarchiste» - Agressió contra Ramon Salvador - FICEDL - Pro Ateneu Llibertari - Vilarrubias - Castagna - Biso - Corcero - Urraca - Orobón - Yoldi - Pérez Rodríguez - Suñer - Navarro Navarro - Llach - Chiapuso - Morchón - Calvo - Martínez Ugeda - Palacios - Lozano - Pino - Subías - Arranha - Amador Franco - Martínez Marín - Pellicer - Meniconi - Ludovici - Navarro - Pino - Mañas - Zava - Vivancos - Guérin - Aransáez - Roth      Comment   Translate Page      
[14/04] «Il Grido della Folla» - «L'Action Anarchiste» - Agressió contra Ramon Salvador - FICEDL - Pro Ateneu Llibertari - Vilarrubias - Castagna - Biso - Corcero - Urraca - Orobón - Yoldi - Pérez Rodríguez - Suñer - Navarro Navarro - Llach - Chiapuso - Morchón - Calvo - Martínez Ugeda - Palacios - Lozano - Pino - Subías - Arranha - Amador Franco - Martínez Marín - Pellicer - Meniconi - Ludovici - Navarro - Pino - Mañas - Zava - Vivancos - Guérin - Aransáez - Roth

Anarcoefemèrides del 14 d'abril

Esdeveniments

Capçalera d'"Il Grido della Folla" [CIRA-Lausana] Foto: Éric B. Coulaud

Capçalera d'Il Grido della Folla [CIRA-Lausana] Foto: Éric B. Coulaud

- Surt Il Grido della Folla: El 14 d'abril de 1902 surt a Milà (Llombardia, Itàlia) el primer número de la publicació anarcoindividualista i antiorganitzadora Il Grido della Folla. Periodico settimanale anarchico (El Crit de la Multitud. Periòdic setmanal anarquista). Fou creat per Ettore Molinari i Nella Giacomelli --que signà els articles sota el pseudònim Iréos, i la gerència i l'administració la portà Armando Luraghi. Hi trobem col·laboracions de Giuseppe Ciancabilla, Augusto Donati, Luigi Ettore Freghi, Girolamo Ferrante, Angelo Ferrari (Gigione), Mauro Modesto Fraschini, Carlo Frigerio (Carlo Selhofer), Giovanni Gavilli, Oberdan Gigli, Eugenio Girolo, Luigi Losi, Nicola Gian Pietro Lucini, Amos Giovanni Mandelli, Mazzuccatto, Leda Rafanelli, Cesare Enrico Richiero i Massimo Rocca, entre d'altres. Els sis primers números van ser tots segrestats per les autoritats. La primera època d'aquesta publicació durà fins l'agost de 1905; la segona entre novembre de 1905 i agost de 1907, sota el títol Grido della Folla; i la tercera entre novembre de 1910 i gener de 1911, reprenent el títol original.

***

Capçalera de "L'Action Anarchiste"

Capçalera de L'Action Anarchiste

- Surt L'Action Anarchiste: El 14 d'abril de 1906 surt a Ginebra (Ginebra, Suïssa) el primer número del periòdic bilingüe francoitalià L'Action Anarchiste / L'Azione Anarchica. D'antuvi setmanari, només pogué editar quatre números, l'últim el 28 de juliol de 1906 a Alfortville (Illa de França, França) perquè cap impressor ginebrí volgué realitzar l'edició. Els articles rarament anaven signats, però hi col·laboraren H. Truan, Ch. Berrutti, Calame, A. Calvino, C. Colombo, R. Emma, A. Gaito, J. Gay, M. Graglia, J. Rodoz, Louis Tarrale i G. Zanotti, entre d'altres. Els textos es repartien a parts iguals entre el francès i l'italià i mantingué una posició crítica amb els responsables sindicals considerat força immobilistes.

***

Notícia del tiroteig publicada en "La Vanguardia" del 15 d'abril de 1923

Notícia del tiroteig publicada en La Vanguardia del 15 d'abril de 1923

- Agressió contra Ramon Salvador: El 14 d'abril de 1923, al carrer Sant Pau de Barcelona (Catalunya), l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Salvador Monte (Cap de Gat), quan es dirigia al domicili d'Ángel Pestaña al carrer de Sant Jeroni, es tirotejat per guàrdies de seguretat i ferit greument al pulmó. Va ser portat a la Casa de Socors del carrer Barbarà i després fou ingressat a l'Hospital de la Santa Creu. Durant el tiroteig van ser detinguts els anarcosindicalistes Antonio Merenciano Collado, paleta, i Miguel López Montoliu, mestre de persianes. Ramon Salvador Monte --citat a vegades Montes-- havia nascut cap al 1898 a Badalona (Barcelonès, Catalunya). L'agost de 1920 va ser detingut a Badalona per complicitat en l'atemptat contra el comte de Salvatierra a València, però va ser alliberat el mes següent sense càrrecs. A finals de 1920 participà, com a delegat dels sindicats de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Badalona, en una reunió convocada pel Sindicat de Lampistes de Barcelona per respondre al terrorisme de la patronal. S'integrà en un grup de defensa confederal i la policia l'acusà d'haver participat en diversos atemptats, com ara el de l'obrer forner del Sindicat Lliure Narcís Garriga el 26 de març de 1923. En el moment de resultar ferit estava en crida i cerca i per aquest motiu, quan sortí de l'hospital 12 dies després de l'agressió, va ser detingut i tancat a la presó Model de Barcelona. El 5 de gener de 1924 va ser jutjat amb Ramon Claveria Pujol i Martin de Salas Serrate per aquest tiroteig; condemnat, va ser enviat al penal de Granada. En 1925, des de la presó, va ser un dels signants de la Carta abierta a los camaradas anarquistas, que va sortir publicada en Solidaridad Proletaria de Barcelona el març de 1925, on es plantejava la necessitat de creació d'una federació anarquista. Un cop lliure, va ser detingut a finals de juliol de 1925 a Barcelona amb Jaume Tort Sicart. L'11 de novembre de 1930, quan esperava el tramvia, va ser atropellat per un camió a la carretera de Mataró, a prop del pont del riu Besòs.

***

Anagrama del CIRA

Anagrama del CIRA

- Naixement de la FICEDL: El 14 i 15 d'abril de 1979 a Marsella (Provença, Occitània), al nou local del Centre International de Recherches sur l'Anarchisme (CIRA), situat al carrer dels Convalescents, s'organitza una trobada amb delegats representants de centres de documentació llibertaris d'Holanda, d'Alemanya, de Suïssa, d'Itàlia, de França i de l'Estat espanyol. D'aquesta trobada naixerà la Federació Internacional de Centres d'Estudi i de Documentació Llibertaris (FICEDL), també coneguda per les seves sigles en anglès IFCLSD (International Federation of Centers for Libertarian Studies and Documentation). Actualment, a més dels centres citats, estan federats centres americans (Canadà, EUA, Mèxic, Argentina, Brasil), del Regne Unit i d'Europa del Nord (Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca).

***

Convocatòria pro Ateneu Llibertari

Convocatòria pro Ateneu Llibertari

- Reunió pro Ateneu Llibertari a Palma: El 14 d'abril de 1987 al Casal d'Entitats Ciutadanes de Palma (Mallorca, Illes Balears), a iniciativa del col·lectiu llibertari Els Gnomos, un grup de simpatitzants del pensament anarquista es reuneix amb la finalitat d'establir les bases per a la creació d'un ateneu llibertari. En principi la idea era okupar un local per instal·lar-hi el centre cultural i reivindicatiu, i fins i tot van crear un grup específic (Oc.up.accions - Col·lectiu Squat de Ciutat), però després de diversos intents frustrats d'okupar un casal, es van posar d'acord amb la CNT-AIT que els va cedir una part del seu local (carrer Palau Reial). Finalment, després de mesos de preparació, el novembre de 1987 seria inaugurat l'Ateneu Llibertari Estel Negre.

Anarcoefemèrides

Naixements

Foto policíaca de Francesc Vilarrubias Baliu (1894?)

Foto policíaca de Francesc Vilarrubias Baliu (1894?)

- Francesc Vilarrubias Baliu: El 14 d'abril de 1849 neix a Igualada (Anoia, Catalunya) l'anarquista Francesc Vilarrubias i Baliu –el seu llinatge sovint citat Villarrubias. Sos pares es deien Andreu Vilarrubias, blanquer de professió, i Anna, ambdós igualadins també. Algunes fonts citen que pogué viure un temps a Montevideo (Uruguai). Fuster d'ofici, fou propietari d'una serradora mecànica a la Vila de Gràcia de Barcelona. El desembre de 1893, arran de la repressió que es desencadenà a causa de l'atemptat de Santiago Salvador Franch al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 7 de novembre d'aquell any, va ser detingut per la Guàrdia Civil al seu taller per la seva militància anarquista, juntament amb un empleat, Ramon Romero Martínez. Ambdós van ser traslladats a la a presó barcelonina del carrer de la Reina Amàlia. Processat pel cas del Liceu, finalment fou absolt. No obstant això, se li va implicar en el sumari de l'atemptat de Paulí Pallàs Latorre contra el general Arsenio Martínez Campos del 24 de setembre de 1893 i fou jutjat en consell de guerra el 29 d'abril de 1894. El 18 de maig de 1894 fou condemnat a cadena perpètua i el 4 de juny fou traslladat del castell de Montjuïc a la presó de Barcelona i el 6 d'agost de 1894 al presidi de Ceuta. Després de les diverses campanyes de suport demanant l'indult per als nombrosos anarquistes presos, el 25 de gener de 1900 va ser indultat, però la pena va ser commutada per la deportació. Amb la prohibició de viure a Catalunya, retornà clandestinament a Barcelona. Detingut, finalment fou definitivament alliberat. A partir d'aquí, es perd el seu rastre.

Francesc Vilarrubias Baliu (1849-?)

Antoni Dalmau i Ribalta: «Francesc Vilarrubias i Baliu (1849-?), fuster i serrador», en Revista d'Igualada, 27 (desembre 2007). pp. 5-15

***

Carlo Castagna

Carlo Castagna

- Carlo Castagna: El 14 d'abril de 1878 neix a Marcaria (Llombardia, Itàlia) l'anarquista Mario Castagna, també conegut com Paolo Bertazzi. Sos pares es deien Pietro Castagna i Lucia Cominotto. Paleta de professió, en 1912 fou un dels fundadors de la secció de Cesole, a Marcaria, del Partit Socialista Italià (PSI). Quan esclatà la Gran Guerra es refugià a Suïssa i s'instal·là a Oerlikon (Zuric, Suïssa). El 8 de novembre de 1918 va ser detingut a Zuric (Zuric, Suïssa) amb un centenar de militants anarquistes (Luigi Bertoni, Ilario Bettolo, Ugo Fedeli, Francesco Ghezzi, Eugenio Macchi, Restelli, etc.) arran de l'anomenat «Afer de les Bombes» –l'abril d'aquell any la policia descobrí un magatzem de granades a prop del riu Limmat. Durant el procés, el juny de 1919, fou absolt i per «acusacions infundades» rebé una indemnització de 600 francs, però finalment fou expulsat de Suïssa aquell mateix any. A començaments de 1920 retornà a Itàlia, on entrà a formar part de la Joventut Socialcomunista i figurà com a un dels responsables de la Lliga Roja de Cesole-Canicossa. L'octubre de 1921 va ser acusat de deserció i acabà refugiant-se a França, d'on fou expulsat en 1924 per «activitats subversives». Després passà a Luxemburg, Basilea, Saarbrücken, París, Lió i Annemasse. En aquesta última ciutat arpitana, en 1931, se li va emetre una ordre de busca i cerca per part de les autoritats italianes i va ser novament expulsat de territori francès després de ser detingut a Estrasburg, jutjat i condemnat, el 29 d'abril de 1931, a 15 dies de presó per «infracció del decret d'expulsió» i a tres mesos per «ús de documentació falsa». Després uns temporada per Brussel·les, aconseguí un passaport i restà a Àustria fins al 1933, any en el qual fou expulsat «per raons d'ordre públic». De bell nou a Suïssa, visqué a Basilea entre 1933 i novembre de 1936. Segons la policia, preparà un atemptat contra Benito Mussolini, projecte que es va veure frustrat per manca de preparació. Entre l'1 i el 2 de novembre de 1935 assistí, com a delegat del grup de Brest, al Congrés Anarquista Italià («Congrés d'Entesa») que se celebrà a Sartrouville (Illa de França, França) i que donà lloc al «Comitato Anarchico d'Azione Rivolucionaria». Entrà clandestinament a França, després d'aconseguir documentació falsa gràcies al suport de Ferdinando Balboni de Basilea, i el novembre de 1936 marxà a lluitar a la guerra d'Espanya. Allistat com a milicià en el Grup Italià de la «Columna Ascaso», combaté en la 128 Brigada Mixta i en la 28 Divisió, comandada pel militant anarcosindicalista Gregoria Jover Cortés. Dues cartes seves des del front van ser publicades en aquella època en el periòdic Il Risveglio. En 1940 el govern feixista de Vichy el va internar al camp de concentració d'Usèrcha (Llemosí, Occitània) i posteriorment l'extradí a Itàlia, on fou confinat a Ventotene. El setembre de 1943 fou alliberat del camp de concentració de Renicci d'Anghiari i novament es refugià a Suïssa. Carlo Castagna va morir el 21 de setembre de 1955 a Bozzolo (Llombardia, Itàlia).

Carlo Castagna (1878-1955)

***

Obra de Jean Biso ("Jean Morni") [Biblioteca Nacional de França (BNF)]

Obra de Jean Biso (Jean Morni) [Biblioteca Nacional de França (BNF)]

- Jean Biso: El 14 d'abril de 1881 neix a Bastia (Còrsega) el militant anarcosindicalista i francmaçó Jean Biso, també conegut com Jean Morni. Periodista, escriptor de novel·les populars i corrector d'impremta, l'1 de juliol de 1908 va ser admès en el Sindicat de Correctors de París i entre 1913 i 1940 va ser membre, de manera intermitent, del seu Comitè Sindical. Va prendre part en accions de solidaritat en suport de Sacco i Vanzetti. En 1927 va ser nomenat secretari adjunt i en 1933, arran de la mort d'Albin Villeval, va ser elegit secretari general d'aquest sindicat, càrrec que ocupà fins al 1936 i de bell nou entre 1939 i 1940. En el Congrés celebrat entre el 5 i el 7 de febrer de 1937 fou candidat a la Comissió Executiva de la Unió Departamental dels Sindicats de la Regió Parisenca. En 1933 va ser delegat pel seu sindicat al Congrés Confederal de París, també al del 1935 i al del 1936 celebrat a Tolosa de Llenguadoc. També fou delegat als congressos federals d'Estrasburg (1934) i de Clarmont d'Alvèrnia (1939). En 1936 representà els correctors d'impremta en el Congrés Internacional de la Pau celebrat a Brussel·les. A partir de 1936 va fer costat la Revolució espanyola i participà en diverses iniciatives de suport. Ajudà l'anarcopacifista Louis Lecoin en la edició del pamflet Paix immédiate llançat el dia que esclatà la II Guerra Mundial. Sota el pseudònim de Jean Morni destacà com autor de novel·les populars, com ara Faustina la folle (1913), Magda la sequestrée (1913), La revanche du passé (1914), Roman d'une midinette (1921), Le voleur détective (1923), Cousette d'amour (1926), Le caïd rouge (1926, censurada), Le danseur rouge (1934, censurada) i Pauvresse d'amour (1935). Jean Biso va morir el 15 de març de 1966 a París (França).

***

Necrològica de Baltasar Corcero Lorenzo apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 28 d'octubre de 1973

Necrològica de Baltasar Corcero Lorenzo apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 28 d'octubre de 1973

- Baltasar Corcero Lorenzo: El 14 d'abril de 1882 neix a San Roque (Cadis, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Baltasar Corcero Lorenzo. Quan tenia 12 anys abandonà sa família i la seva terra natal i anà i vingué per diversos territoris. En 1903 residia a Palma (Mallorca, Illes Balears), on estudià a l'Acadèmia d'Arts i Indústries i Belles Arts. Obrer sabater especialitzat, s'establí a Inca (Mallorca, Illes Baleares), on milità en la Societat d'Obrers Sabaters «La Justícia», que havia estat creada en 1898. L'abril de 1908 fou un dels signants de l'important «Manifest als treballadors nacionals, regionals i internacionals» promogut pel periòdic Tierra y Libertad de Barcelona (Catalunya). En 1913 col·laborà en el periòdic anarquista El Rayo i aquest mateix any fou tresorer de «Solidaritat Obrera». El gener de 1914 fou un dels creadors del Sindicat Obrer del Calçat, adherit a la Confederació Regional del Treball (CRT) de les Illes Balears de la Confederació Nacional del Treball (CNT). L'agost d'aquest mateix any era president i comptador de l'acabada de crear Federació Regional de Societats Obreres «Solidaritat Obrera» de les Illes Balears. El 15 d'octubre de 1916 va intervenir en un míting a Inca organitzat per la Societat d'Obrers Sabaters «La Justícia», on també parlaren Jaume Bauçà Far, Antoni Bestard Seguí, Llorenç Bisbal Barceló, Simón Fullana Font, Juan Puig i Cosme Salvà. Aquest mateix any fou membre de la Comissió Pro Subsistències, de la qual també formaren part el Foment del Civisme i la Cambra de Comerç, institució creada per controlar la Junta Provincial de Subsistències governamental. Després de la Guerra Civil s'exilià a França, on es casà amb Reine Éléonore Gonnot. Milità en la Federació Local d'Ais de Provença de la CNT, de la qual era secretari fins el seu darrer moment. Baltasar Corcero Lorenzo va morir el 21 de maig de 1973 a Ais de Provença (Provença, Occitània) i donà el seu cos a la ciència.

***

Julio Urraca Valmaseda

Julio Urraca Valmaseda

- Julio Urraca Valmaseda: El 14 d'abril de 1898 neix a San Asensio (La Rioja, Espanya) l'anarcosindicalista Julio Urraca Valmaseda. Va ser un destacat membre del Sindicat del Metall de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Victòria (Àlaba, País Basc), fidel integrant dels comitès de vaga i diverses vagades detingut. En 1936 secundà la fracassada convocatòria de vaga contra l'aixecament feixista. El febrer de 1937 va ser detingut per les tropes franquistes. Jutjat, el juny de 1938 fou condemnat a 20 anys de presó, que penà a les presons alabeses d'El Carmen i Murguía. En 1942 fou alliberat. Entrà a treballar a l'empresa Aguirre, on emmalaltí de la silicosi de la fusta. Julio Urraca Valmaseda va morir en 1968 a Vitòria (Àlaba, País Basc) de les conseqüències d'aquesta malaltia. Sa companya fou Petra Quintana.

***

Valeriano Orobón

Valeriano Orobón

- Valeriano Orobón Fernández: El 14 d'abril de 1901 neix a Cistérniga (Valladolid, Castella, Espanya) el traductor i militant anarcosindicalista Valeriano Orobón Fernández. Estudiant destacat, sembla que es va formar en les qüestions socials al Centre d'Estudis Socials de Valladolid al costat d'Evelio Boal. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) des dels 14 anys, ben aviat va intervenir en conferències, en polèmiques i en la premsa. Amb 18 anys va representar els obrers de Valladolid en el Congrés de la Comèdia de 1919, en el qual va redactar el dictamen de la ponència sobre les federacions d'indústria. La seva militància llibertària li va portar la persecució per part de les autoritats. Durant la dictadura de Primo de Rivera va realitzar conferències a la conca minera asturiana, d'on va ser expulsat, exiliant-se a París en 1924. La seva activitat a França es va intensificar, realitzant conferències, cursos de llengua i de literatura castellana a Lió i un curs de matemàtiques a Oullins. Va establir relacions amb Max Nettlau i Sébastien Faure i es va encarregar de la Llibreria Internacional de París, finançada pel grup «Los Solidarios». Va fer-se responsable de la revista Iberión, que va transformar en Tiempos Nuevos en 1925. El juny d'aquest any va assistir al Congrés anarquista de Lió. En 1926 va ser expulsat de França per participar en un míting, organitzat per Blasco Ibáñez i Unamuno, contra Primo de Rivera, la monarquia i la guerra africana. Es va refugiar a Berlín, con va conèixer Rudolf Rocker i va estudiar alemany, que va arribar a dominar en profunditat; ben igual que el francès i l'anglès, fins al punt que en menys d'un anys va fer conferències en aquesta llengua sobre literatura castellana. Els seus coneixements idiomàtics l'ajudaran a guanyar-se la vida com a traductor, passant temporades a Londres, Leipzig, Hamburg i Viena. En 1927 publicarà Sturm über Spanien (Tragèdia sobre Espanya) i es farà càrrec de la secretaria de la secció espanyola de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), alhora que escriu força en la premsa llibertària ; en l'exili va defensar la necessitat d'un programa anarquista i la conveniència que l'anarquisme es preocupés pels aspectes econòmics (polèmica amb Diego Abad de Santillán). El setembre de 1930 va tornar a la Península, però va ser detingut i es va veure obligat a exiliar-se de bell nou, no retornant definitivament fins a la proclamació de la II República, moment en que va engegar una vertiginosa activitat en la CNT madrilenya (mítings, conferències, col·laboracions periodístiques, etc.), que atrauran a l'anarquisme diversos intel·lectuals (Guzmán, García Pradas, Cánovas Cervantes, etc.). Durant els anys republicans va viure de traduir diàlegs cinematogràfics i conferències. Entre octubre i novembre de 1931 va assistir al Ple Nacional de Regionals per l'AIT, on va mostrar-se a favor de les tesis aliancistes dels asturians. L'abril de 1932 va fer una conferència famosa a l'Ateneu de Madrid (La CNT y la revolución espanyola) i va rebutjar el Projecte de Reforma Agrària d'Azaña. En 1933 va publicar en Tierra y Libertad la traducció al castellà del poema de Vaclaw Swiecicki Warschawjanka (Varsoviana), més coneguda com A les barricades, l'himne de la CNT i cançó popular del moviment anarquista. Posteriorment va fer mítings contra la campanya comunista anticenetista (polèmica amb Pérez Solís) i va participar en dos mítings famosos (La Felguera i Barcelona el 1933 i 1934) en pro de l'abstenció política. Va publicar articles polèmics en La Tierra y en CNT convertit en el portaveu de l'Aliança amb la Unió General de Treballadors (UGT) i les esquerres --plataforma de convergència entre comunistes, socialistes i anarquistes--, especialment arran de l'article «Consideraciones sobre la unidad», del 29 de gener de 1934; però no creia en la fusió CNT-UGT. En 1933 va intervenir en un gran míting a Barcelona amb Buenaventura Durruti sol·licitant l'abstenció electoral, en un altre grandiós a Saragossa i en un altre per l'amnistia a Madrid; paral·lelament va tractar de mitjançar entre els seguidors de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i els partidaris trentistes, llançant una tercera via de síntesi que va tenir un cert ressò en els cenetistes d'Astúries i de Castellà i les seves idees van ser analitzades en el Congrés de 1936. En 1933 va ocupar la secretaria de l'AIT i durant el Bienni Negre republicà va patir presó diverses vegades entre abril de 1934 i març de 1936, que van destrossar la seva salut, debilitada per la tuberculosi. Valeriano Orobón Fernández va morir el 28 de juny de 1936 a Madrid (Espanya), quan feia poc que havia sortit de presó. La seva importància intel·lectual és immensa. Va traduir i prologar el llibre d'Émile Armand Realismo e idealismo mezclados, a més d'obres de Figner, Nettlau, Olivier, Reclus, etc. En 1935 va prologar l'obra de Meunier Bases de una economía anarcocomunista. Va col·laborar, fent servir diversos pseudònims (Juan de Iberia, V. De Rol, Roí), en nombrosa premsa llibertària, com ara Acción, Almanaque de La Novela Ideal, CNT, Liberación, Orto, La Revista Blanca, La Revue Anarchiste, Revue Internationale Anarchiste, Solidaridad Obrera, Les Temps Nouvelles, Tiempos Nuevos, La Tierra, etc. És autor de La CNT y la revolución (1932) i La Alianza CNT-UGT. Sus bases, sus objetivos, sus antecedentes (1938, pòstum), entre d'altres. Valeriano Orobón, una de les grans plomes de l'obrerisme, gran polemista --especialment amb els comunistes Adame, Bullejo i Pérez Solís-- i excel·lent conferenciant, ha passat a la història com al màxim representant de l'Aliança Obrera d'esquerres.

***

Miguel Yoldi Beroiz al front (1936)

Miguel Yoldi Beroiz al front (1936)

- Miguel Yoldi Beroiz: El 14 d'abril de 1903 neix a Lizarra (Navarra) --alguns autors citen Pamplona (Navarra) l'anarcosindicalista Miguel Yoldi Beroiz. En 1914 ingressà en la Casa de Misericòrdia pamplonesa, on s'atenien les persones en extrema necessitat. Quan tenia 17 anys s'afilià al Sindicat d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Pamplona. En aquests anys realitzà diverses feines (torner, mariner, mestre nacional d'escola, periodista, etc.), destacant com a mestre racionalista. Es va relacionar amb militants de l'entorn del grup «Los Justicieros» amb ramificacions a Saragossa, Tudela, Logronyo, Pamplona, Vitòria i Bilbao. Durant la dictadura de Primo de Rivera s'exilià a França i retornà en 1931 amb la proclamació de la II República espanyola. En 1932 muntà a Pamplona una llibreria, on abundava la literatura anarquista. Poc després marxà a Barcelona, destacant a la capital catalana com a organitzador sindical. Entre desembre de 1933 i febrer de 1935, en que fou substituït per Horacio Martínez Prieto, s'encarregà a Saragossa de la secretaria del Comitè Nacional de la CNT. En el moment de l'aixecament feixista de juliol de 1936, ocupava el càrrec de secretari de Defensa de Catalunya i lluità en els combats de carrer del 19 de juliol a Barcelona. Participà amb Buenaventura Durruti en l'organització de la columna, formant part, amb aquest últim, Ricardo Rionda, Antonio Carreño i Luis Ruano, del seu «Comitè de Guerra». També va ser nomenat delegat del Segon Sector i delegat general d'Agrupacions de la columna. Més tard, amb el sergent José Manzana Vivó, substituí el comandant Enric Pérez Farràs al front de la Columna Durruti ja militaritzada. Després d'haver participat als combats del front d'Aragó, formà part del grup de la columna que marxà amb Durruti a defensar Madrid. També va fer de corresponsal de Solidaridad Obrera al front i exercí la presidència de la Junta de Selecció de l'Acadèmia Popular Núm. 3. El desembre de 1937 va ser nomenat comandant de la 24 Divisió, amb la qual participà en la defensa d'Aragó durant l'ofensiva franquista. Va ser ferit en combat en tres ocasions, una d'elles a la Ciudad Universitaria madrilenya on caigué ferit de mort Durruti. El març de 1938, arran de la desfeta del front, va patir un atemptat i una violenta campanya contra la seva persona per part dels estalinistes que el van acusar de ser responsable de la caiguda del front. Fruit d'aquesta conxorxa va ser la seva detenció, destitució del comandament i dissolució de la 24 Divisió. El març de 1939 va ser enviat pel Comitè Nacional confederal a la zona central i sud de la península que encara estava en poder de les tropes republicanes. Amb el triomf feixista aconseguí passar els Pirineus. Després de l'Alliberament defensà les tesis col·laboracionistes de la CNT clandestina i en 1945 va ser assessor i subsecretari de Martínez Prieto en el Govern de la II República en l'Exili presidit per José Giral Pereira. Establert a Mèxic amb sa companya i filla, va ser desautoritzat, juntament amb altres militants (Progreso Alfarache Arrabal, Pere Cané Barceló i Feliciano Subero Martínez) nomenats també al Govern, per la sotsdelegació de la CNT de Mèxic. En 1947 formà part de la Regional d'Aragó de l'Agrupació de la CNT a Mèxic, favorable a les actuacions de la CNT de l'Interior. És autor de diversos fulletons sobre anarcosindicalisme i estratègia confederal i de Surcos polémicos (1946). Miguel Yoldi Beroiz va morir el 13 d'agost de 1961 d'accident automobilístic en una carretera a prop de Matamoros (Tamaulipas, Mèxic).

Miguel Yoldi Beroiz (1903-1961)

***

Diego Pérez Rodríguez en la Legió Francesa

Diego Pérez Rodríguez en la Legió Francesa

- Diego Pérez Rodríguez: El 14 d'abril de 1904 neix a Casares (Màlaga, Andalusia, Espanya), en una família jornalera, el militant anarquista i anarcosindicalista Diego Pérez Rodríguez, també conegut com El Chicharro. Durant la seva infància i joventut freqüentà els cercles esquerrans, com ara el Centre Obrer de Casares (1910-1913), la Joventut Obrera Republicana de Casares (1913) i el Centre Regionalista Andalús (1918). En 1930, en plena dictadura de Primo de Rivera, fundà, amb altres companys, el Centre Obrer Agrari. Poc després es casà amb Ana Trujillano Carabante. Durant la República participà en la creació del Sindicat d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Casares, que arribarà a tenir més de 200 afiliats. Entre febrer i juny de 1936 participà en l'anomenada «Vaga del Camp». Quan l'aixecament feixista del 18 de juliol de 1936, fou membre de l'escamot encapçalat pel son cunyat i alcalde de Casares, el socialista José Trujillano Carabante, que es dirigir a frenar el cop a San Roque. A finals de setembre de 1936, quan les tropes sedicioses s'acostaven al poble, fugí amb sa família cap a Marbella i Màlaga. Un dia abans de la caiguda de Màlaga, el 8 de febrer de 1937, sortiren cap a Almeria, sota el bombardeig constant dels vaixells feixistes (Cervera, Canarias i Baleares) i l'aviació italiana, i després cap a Barcelona. A la capital catalana s'enrolà en el Cos de Carrabiners i fou destinat a la Secció de Sanitat, realitzant tasques assistencials a diversos fronts. El 31 de gener de 1939, quan la derrota republicana era un fet, passà a França i fou internat al camp de concentració d'Argelers. Després s'allistà a la Legió Francesa i fou destinat al Regiment d'Infanteria del Nord d'Àfrica a Marràqueix i a Sidi Bel-Abbes, en plena guerra mundial. El 18 de gener de 1943 caigué presoner a Fahs-Zaghouan (Tunísia) per les tropes alemanyes de l'Africa Korps. Després d'un periple per Itàlia, fou tancat al camp de presoners de guerra número 8, a Görlitz, a la riba del Neisse, sota la matrícula 82.263. A començaments de 1945, després de la rendició alemanya, fou alliberat. El 2 de juny de 1945 fou repatriat a França, on es reuní l'agost amb sa família a Còrdas d'Albigès, on s'establí. Poc després fou condecorat per l'Estat francès amb la Creu del Combatent. Diego Pérez Rodríguez va morir el 9 de juny de 1970 a Còrdas d'Albigès (Albigès, Occitània).

***

Necrològica de Manuel Suñer Ferrer apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 17 de juny de 1980

Necrològica de Manuel Suñer Ferrer apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 17 de juny de 1980

- Manuel Suñer Ferrer: El 14 d'abril de 1904 neix a Calaceit (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Manuel Suñer Ferrer. Sos pares es deien Manuel Suñer i Tomasa Ferrer. Assistí poc a l'escola i quan era adolescent es traslladà a la Torre del Compte (Matarranya, Franja de Ponent), on s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent) des de la seva creació l'octubre de 1931 i que arreplegava tots els confederals de la comarca. Participà en l'aixecament revolucionari del 8 de desembre de 1933 i pogué fugir de la detenció i de la presó. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 pogué escapar i es refugià a la zona de Gandesa (Terra Alta, Catalunya), on participà en la resistència al Baix Aragó i en les col·lectivitats locals. Quan l'ofensiva franquista a Aragó, es replegà cap al Principat. Després combaté en un batalló de fortificacions a l'Ebre. En 1939 passà a França i fou reclòs als camps de concentració d'Argelers i de Barcarès; posteriorment s'integrà en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Quan l'Ocupació, una part de sa família va ser repatriada a la força cap a l'Espanya franquista per ordres de la Prefectura dels Baixos Pirineus. Després de la II Guerra Mundial s'establí a Marsella (Provença, Occitània), on es reuní amb sa família i milità en la Federació Local de la CNT. Pocs anys abans de morir retornà a Catalunya. Sa companya fou Carme Dilla Bernardo, amb qui tingué dos infants (Bienvenida i Antonio). Manuel Suñer Ferrer va morir el 14 d'octubre de 1979 al seu domicili d'Ulldecona (Montsià, Catalunya) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.

***

Pedro Navarro Navarro

Pedro Navarro Navarro

- Pedro Navarro Navarro: El 14 d'abril de 1907 neix a Terol (Aragó, Espanya) l'anarquista i lluitador antifranquista Pedro Navarro Navarro, conegut com Poyales. Militant des de l'adolescència de la Confederació Nacional del Treball (CNT), quan el cop militar feixista de juliol de 1936 aconseguí fugir de la seva ciutat natal, caiguda a mans franquistes. Enrolat en la «Columna de Ferro», després de la militarització de les milícies entrà a formar part d'una secció de dinamiters de la 82 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola i realitzà nombroses accions rere les línies franquistes. En 1939, amb el triomf franquista, va ser apressat amb sa companya, quedant els infants amb els avis. Un cop aconseguí la llibertat condicional, participà en la clandestinitat confederal i fou membre del Comitè Regional d'Aragó de la CNT. A resultes d'un atac el 7 de juliol de 1946 d'un tren de mercaderies a Caudé (Terol, Aragó, Espanya), en el qual la CNT hi va participar i en la qual els guerrillers s'apoderaren de 750.000 pessetes, hagué de fugir cap a les muntanyes i el 9 de juliol d'aquell any s'integrà en el 17 Sector de l'Agrupació Guerrillera de Llevant (AGL). Com altres companys llibertaris, abandonà ràpidament l'AGL i arribà a València (València, País Valencià), on entrà en contacte amb l'organització, especialment, gràcies a la intervenció del guerriller llibertari Luciano Alpuente Hernández, amb el grup d'acció «Los Maños». En morir aquest últim l'octubre de 1949, passà a França. En 1950 entrà a formar part del Comitè Regional de Bretanya de la CNT en l'exili i milità en la Federació Local de Le Mans (País del Loira, França) de la CNT. En morir el dictador Francisco Franco retornà a Terol i participà en la reorganització de la CNT, de la qual arribà a ser tresorer de la seva Federació Local. Pedro Navarro Navarro va morir el 22 de novembre de 1979 a Terol (Aragó, Espanya).

Pedro Navarro Navarro (1907-1979)

***

Valerià Llach Bou

Valerià Llach Bou

- Valerià Llach Bou: El 14 d'abril de 1910 neix a Villahermosa (Ciudad Real, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Valerià Llach Bou. Des de molt petit a Barcelona (Catalunya), començà a treballar quan encara era un infant i aprengué a llegir i a escriure en els cursos per a adults organitzats als ateneus llibertaris. Tot d'una que pogué, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) del barri de Gràcia de Barcelona. Quan el cop militar de juliol de 1936, participà en les lluites als carrers barcelonins contra els aixecats feixistes. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i durant la II Guerra Mundial formà part de la Resistència, efectuant missions a l'interior de la Península. El juny de 1944, en una d'aquestes missions, quan tornava a França, va ser detingut a Andorra per la Gestapo i internat a la presó de Saint-Michel de Tolosa de Llenguadoc. Deportat a Alemanya, el 30 de juliol de 1944 arribà al camp de concentració de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya), d'on pogué sortir el maig de 1945 amb l'alliberament del camp per les tropes aliades. De bell nou a França, s'instal·là a Pàmies, on milità en la Federació Local de la CNT i en la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP). Valerià Llach Bou va morir el 12 de novembre de 1970 a Pàmies (Llenguadoc, Occitània).

Valerià Llach Bou (1910-1970)

***

Manuel Chiapuso Hualde

Manuel Chiapuso Hualde

- Manuel Chiapuso Hualde: El 14 d'abril de 1912 neix a Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc) l'escriptor i militant anarcosindicalista Manuel Chiapuso Hualde, també conegut amb el seu nom en basc Imanol Chiapuso. Passà la seva infantesa a diferents indrets (Zubieta, Urnieta, Burrunta, Adarra i Ventas de Gárate) lluny de sos pares, anarquistes exiliats a París. Després d'assistir a l'Escola Moderna de Juantorena amb aprofitament, començà a treballar, tot rebutjant l'opció del seminari. Quan tenia 19 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Les seves aficions culturals el portaren a crear una companyia de teatre d'aficionats. Durant els anys de la II República fou nomenat primer secretari de les Joventuts Llibertàries de Guipúscoa, organització que havia ajudat a crear. També lluità activament en el moviment obrer participant en diverses vagues (tramvies, espectacles, construcció, etc.). Entre 1932 i 1935 conegué diverses presons (Alcalá, Ondarreta, Ocaña i San Miquel dels Reis) a causa d'un acte d'«expropiació social». A la presó intervingué en reivindicacions dels presos i contribuí a l'ensenyament dels tancats; en aquests anys intimà amb Félix Likiniano. En 1935 intervingué en la fundació del periòdic Crisol i entre 1935 i 1936 col·laborà en La Revista Blanca. Quan esclatà el cop militar feixista intervingué en la presa de la caserna de Loiola i en diverses accions bèl·liques (Aia, San Marcial, Irun, Puntxa). Intervingué en el frustrat bescanvi per a l'alliberament del metge anarquista Isaac Puente, que fou finalment afusellat. Durant la guerra civil ocupa diversos càrrecs orgànics: vicepresident de la Comissaria de Treball de la Junta de Defensa de Guipúscoa i secretari de la CNT de Sant Sebastià fins a la caiguda de la ciutat el setembre de 1936, d'on marxà ferit a Durango. L'octubre de 1936 a Bilbao assumí la Secretaria de Propaganda del Comitè Regional de la CNT, fundant dos periòdics Horizontes i CNT del Norte. Partidari d'entrar en el Govern basc --per la qual cosa s'entrevistà el maig de 1937 amb el lehendakari José Antonio Aguirre--, no aconseguí però persuadir els defensors de la postura contrària (Juan Rivera) i la CNT basca es decantà per l'ortodòxia. Quan s'enfonsà el front nord, s'instal·là a Barcelona com a representant de la CNT del Nord en el Comitè Nacional de la CNT, a més de ser delegat confederal en el Ministeri de Treball republicà. Arran de la derrota, fou internat en diversos camps de concentració francesos, dels quals aconseguí fugir en tres ocasions. Després de passar nombrosos penalitats, en 1942 fou reclutat a Lorient per l'«Organització Todt» --grup de construcció i d'enginyeria creat pel nacionalsocialista Fritz Todt que durant els anys del nazisme esclavitzà milions de persones dels països ocupats per la Wehrmacht-- per a la construcció del «Mur Atlàntic». Després de lluitar en la resistència francesa a Baiona i a Tolosa de Llenguadoc, en 1944 s'establí a Biàrritz. Després de la guerra intervingué en lla reconstrucció de la CNT i en l'organització dels passos fronterers amb vista a una possible invasió de la Península. Partidari de la via possibilista, fins i tot favorable a la participació dels llibertaris en la política, ocupà en aquests anys diversos càrrecs orgànics: membre del Comitè Regional del Nord (maig de 1945); representant cenetista en el Consell Consultiu Basc (Ple Regional de Baiona de novembre de 1945) --del qual serà secretari provisional fins a l'arribada d'Aransáez--; secretari regional i representant cenetista en el Govern Consultiu Basc (Ple Regional de la CNT del Nord a Baiona el novembre de 1946), que es reunirà entre l'abril i el setembre de 1948. En aquesta època es guanyava la vida artigant terres incultes i ensenyant com a professor particular. També entre 1947 i 1948 fou secretari administratiu del Subcomitè Nacional de la CNT a Tolosa i en el Ple regional (gener-febrer de 1948) farà costat Horacio Martínez Prieto en la seva proposta de portar el Comitè Nacional cenetista a França --el gener de 1948 signarà fins i tot un document pro Partit Llibertari. Establert a la regió parisenca, entre 1949 i 1950 estudià a la Sorbona i es dedicà a l'ensenyament de llengües i de literatura. Des d'aquell moment, la seva militància començà a minvar fins a la dècada dels anys setanta, quan, en els últims anys del franquisme realitzà diversos viatges a la Península per coordinar els nous companys de bascos (Vitòria, Sant Sebastià i Eibar). En els últims anys es dedicà a les qüestions llibertàries com a conferenciant i escriptor. Va col·laborar en diversos periòdics (Askatasuna, CNT, Polémica, Tiempos Nuevos, etc.) i és autor de diversos llibres i fullets, com ara Bosquejos, Juventud y rebeldía, Siluetas del pensamiento, Utopía, Generalidades sobre Euskadi y la CNT (1945), La ciencia y el joven libertario (1946), Sembrando inquietudes (1946), El hombre sin ombligo (1948), El impertinente andariego. Luz y penumbra (1948), Las incertidumbres del doctor H (novel·la finalista del Premi Nadal en 1972), Los anarquistas y la guerra en Euskadi. La Comuna de San Sebastián (1977 i 2003), Délire et rétrovision (1977), El gobierno vasco y los anarquistas. Bilbao en guerra (1978), Oposición popular y cárceles en la República (1980), Un siglo de anarcosindicalismo en Euskadi (col·laboració en el llibre editat en 1990 en ocasió del VII Congrés de la CNT a Bilbao). També traduí les obres de Lacaze, professor de la Sorbona i escriptor francès reivindicador de l'«artistocràcia». En 1981 intervingué en el «Col·loqui d'historiadors de la Guerra Civil» a Barcelona i el maig de 1984 en el cicle «Protagonistes de la història basca (1923-1950)» a Sant Sebastià. Manuel Chiapuso Hualde va morir el 29 de novembre de 1997 a l'Hospital de Gurutzeta de Barakaldo (Biscaia, País Basc), d'una pneumònia en una operació d'alt risc a causa de les complicacions sorgides arran d'un accident automobilístic sobrevingut uns dies abans, i fou incinerat el 2 de desembre al crematori de Derio (Uribe, País Basc); les seves cendres foren dipositades sota un roure a Normandia.

Manuel Chiapuso Hualde (1912-1997)

---

Continua...

---

Escriu-nos


          ESTEVE PLANTADA (1979): PERDER LA CABEZA (ENTREVISTA SOBRE LA EXPOSICIÓN DEL PABELLÓN CATALÁN EN LA BIENAL DE ARTE DE VENECIA, 2019)      Comment   Translate Page      

"Les estàtues no són éssers inerts, produeixen passió en un o altre sentit"

LITERATURA.  VENÈCIA, 12/04/2019


EP: Quin és l'origen de "Perdre el cap (Ídols)"?
PA: En realitat, el projecte respon a una classe que acostumo a donar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, com a part d'un tema que vaig començar a treballar als 90, en el moment en què publico Imagen de lo invisible (1990, finalista del premi Anagrama d'assaig). La part central del llibre està dedicada a la defensa de la imatge, al tema de la iconoclàstia, que a l'Estat espanyol ningú no s'ha preocupat de tractar gaire. En realitat, el pavelló és aquest llibre, que ja té uns 30 anys, amb tot l'afegit d'allò que explico a la classe.
EP: A tot això se li deuria afegir l'impacte de veure, in situ, la devastació que va patir Palmira a mans dels combatents d'Estat Islàmic.
PA: La proposta parteix de diverses experiències, no només d'aquesta. Evidentment, té molt de pes tot el que ha ocorregut a Palmira, on vaig ser per darrera vegada el novembre de 2010, després de començar a fer expedicions anuals a Síria des del 2007. A banda d'aquests viatges, em va cridar molt l'atenció veure l'estàtua decapitada de Saddam Hussein en un viatge a Iraq l'any 2009.
EP: Què li va passar?
PA: El cap estava separat del cos, me'l van oferir i no vaig ser capaç de tocar-lo, em va fer molta impressió. També em va impactar molt tot el que ha passat a Mosul, amb el jaciment just al costat de la ciutat. Des del 2012, la missió que era a Síria ara és allà i una part de l'equip que del pavelló que hi haurà a Venècia som d'aquella missió, que excavava un palau assiri. 
EP: Tots aquests fets configuren el marc on es mou "Perdre el cap (Ídols)"
PA: Últimament, hi hagut els fets de Palmira i Mosul. Abans, tot el que havia passat a l'Afganistan. Hi ha la imatge que això és propi de cultures extremistes i de fanàtics religiosos. Però aquí, a casa nostra, a Europa i als Estats Units també destrueixen escultures. Sense anar més lluny, l'altre dia van cremar una escultura de Macron. O aquí, que vam destruir l'estàtua de Franco durant l'exposició al Born, tan comentada.
EP: No ens diferenciem gaire dels "bàrbars", pel que es veu.
PA: A tot el món civilitzat passen fets d'aquesta naturalesa, i en ple segle XXI, són fets molt semblants als que passen als països "bàrbars", o molt semblants als dels períodes de final de l'antiguitat, quan el cristianisme destruïa imatges clàssiques.
EP: Tan poc hem avançat, des de llavors?
PA: Amb l'exposició vull mostrar que aquest fenomen, que ha passat al llarg de la història i que encara passa a països suposadament extremismes, en realitat passa a tot arreu. I que és una mostra del poder que tenen les imatges: et mouen a decapitar-les, a treure-li els ulls o cobrir-les de flors i d'espelmes. Objectivament, però, les estàtues no són més que pedres o blocs de bronze o ferro. És material conformat, i punt.
EP: Objectes inerts, en principi.
PA: Sí, objectes que, en la majoria dels casos, passen totalment inadvertits, tot i ser efígies o conjunts escultòrics que són a l'espai públic i que, en bona lògica, haurien de ser vistes per molta gent. Es miren, però criden poc l'atenció. Sabem que l'obra mestra de Verrocchio està situada en una plaça pública a Venècia? Es passa per davant i gairebé ningú la mira!
EP: Obres mestres que passen completament desapercebudes. Amb tot, sí que n'hi ha algunes que criden, i molt, l'atenció.
PA: I passa pels motius que sigui, per com es representa o pel què representen. Això vol dir que tenen un poder. Que hi hagi gent que les destrueixi o les cobreixi de flors demostren que l'estàtua té un poder. A Arco (Madrid), fa dos anys, hi havia una obra de Franco que ningú no va destruir. En canvi, l'obra de Viladomat, al del Born, sí, va ser motiu constant de polèmica i d'accions per danyar-la. No és pel personatge, en aquest cas. És per com es representa. I si parlem de la forma, de la manera com es representa, ja estem parlant d'una peculiar manera de percebre la realitat.
EP: O, per exemple, que no sigui el mateix veure una persona a peu o a cavall.
PA: És cert que el tema –però no només el tema– i la manera com se'ns presenta determinen la nostra reacció davant les imatges. Per tant, les estàtues no són éssers inerts. Són entitats que et motiven, que produeixen una passió en un sentit o en un altre. Hi ha gent que cada setmana fa cua per petonejar la Moreneta. És evident que la Verge de Montserrat no és només un objecte, hi ha alguna cosa més.
EP: Vostè també ha viscut aquesta experiència, amb l'estàtua de Saddam Hussein.
PA: No vaig poder-ne agafar el cap! I això em fa pensar que aquestes reaccions extremes són normals. És totalment justificable que passin. D'altra banda, si considerem que les obres són entitats amb vida, també hi ha un moment en què han de néixer i en què han de morir.
EP: Tot això es veurà al Pavelló català a Venècia?
PA: El que pretén el Pavelló és parlar d'una cosa que passa a Catalunya, que no és diferent del que passa a d'altres parts del món –i que tampoc no és gaire diferent del què ha passat i passarà– i que denota l'estrany poder d'unes imatges que objectivament tenen un interès delimitat. En el fons, el que exposarem són unes obres que estèticament o artística son limitades, i que, per tant, haurien de passar completament desapercebudes.
EP: I que, no obstant, tenen un poder tan gran que hi ha gent que pot passar moltes hores per destruir-les.
PA: És un poder que va més enllà d'allò que són en realitat. Volem, simplement, parlar d'aquest fenomen.
EP: Com ho materialitzaran perquè el concepte arribi a la gent?
PA: A través de documentació sobre les peces: es documenten algunes de les etapes i vides d'aquestes estàtues. I, finalment, com que el pavelló ha de ser amb obra de nova realització, també hi ha una publicació –un llibre d'artista del qual en farem un centenar d'exemplars– on hi veurem interpretacions o lectures d'aquests fets, realitzades per sis artistes de primer nivell. Entre ells Francesc Torres o Perejaume.
EP: El projecte també inclou una performance de l'actor Marcel Borràs.
PA: Serà un passa-carrers al voltant del pavelló que inclourà, a més, un objecte situat a dins mateix del pavelló, una màquina expenedora d'objectes per honorar o destruir estàtues. També hi haurà un migmetratge d'Albert García-Alzórriz, gravat en part al magatzem del centre de manteniment que l'Ajuntament de Barcelona té a la Via Favència. El pavelló és com haver agafat el magatzem i traspassar-lo a Venècia.
EP: Deu ser molt estrany, passejar-se per aquest magatzem.
PA: Sí, és com una galeria dels horrors. És molt allargat, amb dues naus. Allà hi ha el Monument als Caiguts de Josep Clarà, rodejat d'estàtues decapitades, de cérvols.
EP: Està content de com quedarà plasmada la seva idea a Venècia?
PA: Sí, molt. Només em faltaria una mica més de pressupost per poder posar dues peces més [riu]. Al final, hi desplaçarem el Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament del gremi dels Marejants de Tarragona –que anirà directament de la processó a Venècia–, el Monument a Lluís Companys del Passeig de Sant Joan –que traurem de la via pública per portar-lo al pavelló–, el Record d'un malson de Joan Brossa i el Monument als Caiguts de Genaro Iglesias. Hem fet un treball documental molt exhaustiu i en diferents arxius.
EP: Imagino que el muntatge i l'exposició de les peces al Pavelló serà una part fonamental del projecte.
PA: El propi muntatge del arquitecte Tiziano Schürch és una lectura del tema que aborda: la façana del pavelló és recoberta i, de lluny, semblarà que hagi desaparegut l'edifici. I les peces estaran al costat de les caixes amb què han vingut, amb una zona de documentació molt semblant al que seria una biblioteca. És molt poc espectacular.
EP: Una aposta per la contenció, però amb un discurs contundent.
PA: El que s'intenta és que sigui de perfil baix i que la gent pugui llegir la documentació, mirar els vídeos i tenir una visita relaxada. Tan relaxada com pot ser durant els mesos de juliol i agost a Venècia i en un pavelló no climatitzat.

Article d'Esteve Plantada. @eplantada

Producción: Institut Ramón Llull
Dirección: Tocho
Documentación: Dolors Magallón y Tocho
Diseño montaje expositivo y fachada: Tiziano Schürch
Diseño gráfico: pfp disseny (Quim Pintó y Montse Fabregat)
Edición: Tenov (Llorenç Bonet y Joana Teixidor)
Textos: David Bestué, Lúa Coderch Lola Lasurt, Daniela Ortiz, Perejaume, Frances Torres, Tocho
"Performance" y máquina: Marcel Borrás (dirección), Marta Aguilar (actriz), Anabel Labrador
Videoinstalación: Albert García Alzórriz, Gabriel Ventura (guión)
Videos: Kerman Arranz, Joan Borrell, Albert García Alzórriz, Tocho
Coordinación construcción y transporte montaje: Favio Monza
Coordinación general: Olga Díaz y Eva Soria
Promoción: Yolanda Jiménez

Prestadores: Agrupació de Setmana Santa de Tarragona (Gremi dels Maretjants), Ajuntament de Balaguer, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Sant Adriá de Besòs, Arxiu Municipal de Barcelona, Arxiu Municipal de Tossa de Mar, Arxiu del Port de Tarragona, El País, El Periódico de Cataluña, La Vanguardia, Museu d´Història de la Ciutat de Barcelona. Museu de la Història de l´Immigració a Catalunya (Sant Adriá del Besòs), Museo de la Noguera (Balaguer), Ma. Carmen Planas, Julia Schulz, y coleccionistas anónimos
          Sudanin mielenosoittajat vaativat siviilihallinnon palauttamista, Yhdysvaltain lähettiläs tapasi sotilasjohtoa      Comment   Translate Page      
Sudanissa vallan kaapanneet sotilaat ovat tavanneet Yhdysvaltain Sudanin suurlähettilään Steven Koutsisin. Koutsis tapasi sotilasjohtoa presidentinlinnassa maan pääkaupungissa Khartumissa. Keskusteluja johti sotilashallinnon edustaja Mohammad Hamdan Daglo.Sudanin Suna-uutistoimiston mukaan Daglo kertoi...
          Sudanin mielenosoittajat vaativat siviilihallinnon palauttamista – aikovat jatkaa, kunnes vaatimuksiin suostutaan      Comment   Translate Page      
Mielenosoittajat neuvottelivat sotilasjohdon kanssa.
          Procesiones en Alicante: recorrido, horario y programa      Comment   Translate Page      
La Semana Santa ofrece infinidad de momentos espectaculares en la provincia de Alicante, donde la tradición ha germinado y se mantiene tanto en las ciudades como en municipios más pequeños, con una gran expectación de público de todas las edades y muchos turistas que suelen aprovechar la excelente climatología en la Costa Blanca en estas fechas. Sin ningún tipo de jerarquía y siguiendo estrictamente un orden cronológico según se suceden en el calendario, las siguientes cinco procesiones suelen gozar de la mayor aceptación y atraen la atención de miles de visitantes, por si singularidad. Procesión de las Palmas en Elche El Domingo de Ramos tiene una especial relevancia en la ciudad de las palmeras, donde suministran las Palmas incluso al Vaticano y las envían a los Reyes de España, al Gobierno y a otras autoridades. Además, cualquiera puede comprar los ramos confeccionados artesanalmente en Elche en las horas previas en un mercado que se monta a tal efecto. Durante la Procesión de las Palmas, más de 35.000 personas inundan el recorrido por el centro de Elche, donde además la tradición consiste en engalanar con las palmas los balcones para asegurar la protección de los casas, lo que aporta todavía más vistosidad al paso del desfile. Existe prueba documental de que esta procesión con la bendición de las palmas se celebra desde 1371. Bendición de las Palmas y Jesús Triunfante: Hora de salida: 11 horas desde el Passeig de l'Estació. Recorrido: Diagonal del Palau, plaza del Palau, Puente de Altamira (11.30 horas). Plaça de Baix, (12 horas). Corredora, Ample (12.35 horas). Entrada: Basílica de Santa María (13.30 horas). Al finalizar, Solemne Eucaristía. Procesión de la Santa Cruz en Alicante Emoción no falta en las empinadas calles del barrio alicantino de Santa Cruz para esta procesión en la que los no acostumbrados ven con el alma en vilo como los cuatro pasos se tambalean en algún momento parece que van a terminar por los suelos. La celebración se prolonga el Miércoles Santo desde las siete de la tarde durante horas, ya que se realiza un descenso por este pintoresco barrio encaramado en la ladera del Monte Benacantil y posteriormente los protagonistas regresan en ascenso a la Emita, origen de todo. La figura del Cristo Gitano, restaurado hace un par de años, representa uno de los focos de atracción de los alicantinos, icono para la devoción que exhiben estos días. Hora de salida: 19.00 horas. Ermita Santa Cruz. Venia: 21.15 horas. —Recorrido: Ermita Santa Cruz; Diputado Auset; San Antonio; San Rafael; plaza del Carmen; Cienfuegos; Virgen de Belén; Santos Médicos; plaza de San Cristóbal; Mestre Martínez; Primo de Rivera; Rambla; Mayor; Muñoz; plaza Abab Penalva; San Nicolás; Labradores; San Cristóbal; Argensola; Cienfuegos; plaza del Carmen; San Rafael; San Antonio; Diputado Auset; Ermita Santa Cruz. —Pasos: Nuestro Padre Jesús El Cautivo; Santísimo Cristo de la Fe; Virgen de los Dolores; Misterio del Descendimiento. La Muerte de Cristo en Crevillente Al atardecer del Viernes Santo, una de las procesiones más bonitas de Crevillente, con los pasos del escultor Mariano Benlliure que jalonan tramo a tramo las calles del centro de la villa invadidas por un absoluto silencio que solo es roto por cantos de la pasión interpretados por las corales. -Hora: 20.30 h. -Itinerario: plaza Maciá Abela, Santísima Trinidad, San Sebastián, plaza Chapí, San Sebastián, La Morquera, Blasco Ibáñez y plaza Constitución. -Pasos: Santísimo Cristo de la Victoria con María Magdalena, Las Tres Marías y San Juan, Santísimo Cristo del Descendimiento, Nuestra Señora de la Piedad, Traslado al Santo Sepulcro, Santísimo Cristo Yacente, San Juan de la Tercera palabra en la Cruz, Regina Martyrum. El Santo Entierro de Cristo en Orihuela Propuesta como Patrimonio de la Humanidad, se celebra el Sábado Santo y remonta sus orígenes a principios del siglo XVII, cuando, con el fin de reconocer los méritos, honor, lealtad y amor por la ciudad, el Gobierno de la ciudad decide nombrar al Caballero Cubierto, quien goza del privilegio de portar un pendón negro con el lema de la ciudad e ir vestido con frac y chistera durante todo el recorrido, así como en el interior de la Catedral, en cuyo interior se introduce el cortejo fúnebre. Como homenaje a esta figura, puede verse en la plaza junto al templo una estatua de bronce representando a un hombre en movimiento ataviado con frac y chistera y sosteniendo una bandera. -Horario: 19 horas. -Recorrido: Iglesia Parroquial de las Santas Justa y Rufina, López Pozas, Mayor, Interior de la Santa Iglesia Catedral (Es en el presbiterio donde espera el Señor Obispo de la Diócesis para incorporarse a la misma), Doctor Sarget, Pasaje Emilio Bregante, Alfonso XIII, Loazes, Calderón de la Barca, San Pascual, plaza Nueva, plaza Cubero, Mayor, Santa Iglesia Catedral. Procesión de los «Xiulitets» en Alcoy El Domingo de Resurrección ofrece un momento singular en Alcoy con la denominada Procesión dels ‘Xiulitets’ a partir de las 7’30 horas o también conocida como el Santo Encuentro. Además de la religiosidad del momento, los alcoyanos viven con intensidad esta jornada por su vínculo con las fiestas de Moros y Cristianos, en la Gloria. -Horario: 7.30 horas. -Recorrido: salida del Cristo Resucitado desde la plaza Ramón y Cajal y de la Virgen desde el Cantó El Pinyó, que asciende con rapidez para vivir el Santo Encuentro con el Cristo Resucitado, con el sonido peculiar de los «Xiuletets» de fondo.
          Piso Venta Barcelona Capital, Sant Pere-Santa Caterina-La Ribera      Comment   Translate Page      
545000
Piso en venta, equipado con aire acondicionado, tiene ascensor, mobiliario: a consultar, ubicado en Barcelona capital, en Calle Pla de Palau con una superficie de 90 metros, en buen estado, orientado hacia el oeste, más de 50 años de antiguedad,...
3 habitaciones 2 baños 97 m² 5.618 EUR/m² aire acondicionado ascensor
Sun, 14 Apr 2019 09:03:20 -0400
          Sudanin sotilashallinto kehottaa puolueita valitsemaan ehdokkaan pääministeriksi      Comment   Translate Page      
Sudanissa maan hallintaansa ottaneet sotilaat kehottavat puolueita sopimaan yhteisestä ehdokkaasta pääministeriksi. Sotilaiden ja puolueiden tapaamisessa paikalla olleen AFP:n toimittajan mukaan sotilaat haluavat palauttaa maahan siviilihallinnon.Kenraaliluutnantti Yasser al-Atan mukaan puolueiden pitäisi...
          GIMNÀSTICA RÍTMICA | La Comunitat Valenciana, plata en la 1ª fase de la Copa d’Espanya de conjunts      Comment   Translate Page      

Les instal·lacions del Palau Multiusos de Guadalajara han albergat la primera fase de la Copa d’Espanya de conjunts, on s’han donat cita un total de 415 gimnastes procedents de 17 Comunitats Autonómas i en el qual nostres gimnastes han començat la competició de manera immillorable. Resultats per autonomies La Regió de Múrcia ha pujat pel cap alt …

La entrada GIMNÀSTICA RÍTMICA | La Comunitat Valenciana, plata en la 1ª fase de la Copa d’Espanya de conjunts se publicó primero en Golsmedia Sports.


          Jean Leon Viña Palau 2014 2014 (D.O. Penedès) - Jean Leon Viña Palau      Comment   Translate Page      

Color rubí cubierto, limpio y brillante.

La nariz, de buena intensidad tras aireación, es compleja, notas vegetales se impregnan de buena crianza, fruta negra más al fondo y hierbas de monte que aportan frescura, balsámicos y complejidad.

En boca tiene buena entrada, seco, fresco, con buena acidez, estructurado, amplio, un punto goloso, crianza integrada y gran persistencia. Retrogusto muy interesante lleno de buenos matices.



Puntuación: 8.5


Next Page: 10000

Site Map 2018_01_14
Site Map 2018_01_15
Site Map 2018_01_16
Site Map 2018_01_17
Site Map 2018_01_18
Site Map 2018_01_19
Site Map 2018_01_20
Site Map 2018_01_21
Site Map 2018_01_22
Site Map 2018_01_23
Site Map 2018_01_24
Site Map 2018_01_25
Site Map 2018_01_26
Site Map 2018_01_27
Site Map 2018_01_28
Site Map 2018_01_29
Site Map 2018_01_30
Site Map 2018_01_31
Site Map 2018_02_01
Site Map 2018_02_02
Site Map 2018_02_03
Site Map 2018_02_04
Site Map 2018_02_05
Site Map 2018_02_06
Site Map 2018_02_07
Site Map 2018_02_08
Site Map 2018_02_09
Site Map 2018_02_10
Site Map 2018_02_11
Site Map 2018_02_12
Site Map 2018_02_13
Site Map 2018_02_14
Site Map 2018_02_15
Site Map 2018_02_15
Site Map 2018_02_16
Site Map 2018_02_17
Site Map 2018_02_18
Site Map 2018_02_19
Site Map 2018_02_20
Site Map 2018_02_21
Site Map 2018_02_22
Site Map 2018_02_23
Site Map 2018_02_24
Site Map 2018_02_25
Site Map 2018_02_26
Site Map 2018_02_27
Site Map 2018_02_28
Site Map 2018_03_01
Site Map 2018_03_02
Site Map 2018_03_03
Site Map 2018_03_04
Site Map 2018_03_05
Site Map 2018_03_06
Site Map 2018_03_07
Site Map 2018_03_08
Site Map 2018_03_09
Site Map 2018_03_10
Site Map 2018_03_11
Site Map 2018_03_12
Site Map 2018_03_13
Site Map 2018_03_14
Site Map 2018_03_15
Site Map 2018_03_16
Site Map 2018_03_17
Site Map 2018_03_18
Site Map 2018_03_19
Site Map 2018_03_20
Site Map 2018_03_21
Site Map 2018_03_22
Site Map 2018_03_23
Site Map 2018_03_24
Site Map 2018_03_25
Site Map 2018_03_26
Site Map 2018_03_27
Site Map 2018_03_28
Site Map 2018_03_29
Site Map 2018_03_30
Site Map 2018_03_31
Site Map 2018_04_01
Site Map 2018_04_02
Site Map 2018_04_03
Site Map 2018_04_04
Site Map 2018_04_05
Site Map 2018_04_06
Site Map 2018_04_07
Site Map 2018_04_08
Site Map 2018_04_09
Site Map 2018_04_10
Site Map 2018_04_11
Site Map 2018_04_12
Site Map 2018_04_13
Site Map 2018_04_14
Site Map 2018_04_15
Site Map 2018_04_16
Site Map 2018_04_17
Site Map 2018_04_18
Site Map 2018_04_19
Site Map 2018_04_20
Site Map 2018_04_21
Site Map 2018_04_22
Site Map 2018_04_23
Site Map 2018_04_24
Site Map 2018_04_25
Site Map 2018_04_26
Site Map 2018_04_27
Site Map 2018_04_28
Site Map 2018_04_29
Site Map 2018_04_30
Site Map 2018_05_01
Site Map 2018_05_02
Site Map 2018_05_03
Site Map 2018_05_04
Site Map 2018_05_05
Site Map 2018_05_06
Site Map 2018_05_07
Site Map 2018_05_08
Site Map 2018_05_09
Site Map 2018_05_15
Site Map 2018_05_16
Site Map 2018_05_17
Site Map 2018_05_18
Site Map 2018_05_19
Site Map 2018_05_20
Site Map 2018_05_21
Site Map 2018_05_22
Site Map 2018_05_23
Site Map 2018_05_24
Site Map 2018_05_25
Site Map 2018_05_26
Site Map 2018_05_27
Site Map 2018_05_28
Site Map 2018_05_29
Site Map 2018_05_30
Site Map 2018_05_31
Site Map 2018_06_01
Site Map 2018_06_02
Site Map 2018_06_03
Site Map 2018_06_04
Site Map 2018_06_05
Site Map 2018_06_06
Site Map 2018_06_07
Site Map 2018_06_08
Site Map 2018_06_09
Site Map 2018_06_10
Site Map 2018_06_11
Site Map 2018_06_12
Site Map 2018_06_13
Site Map 2018_06_14
Site Map 2018_06_15
Site Map 2018_06_16
Site Map 2018_06_17
Site Map 2018_06_18
Site Map 2018_06_19
Site Map 2018_06_20
Site Map 2018_06_21
Site Map 2018_06_22
Site Map 2018_06_23
Site Map 2018_06_24
Site Map 2018_06_25
Site Map 2018_06_26
Site Map 2018_06_27
Site Map 2018_06_28
Site Map 2018_06_29
Site Map 2018_06_30
Site Map 2018_07_01
Site Map 2018_07_02
Site Map 2018_07_03
Site Map 2018_07_04
Site Map 2018_07_05
Site Map 2018_07_06
Site Map 2018_07_07
Site Map 2018_07_08
Site Map 2018_07_09
Site Map 2018_07_10
Site Map 2018_07_11
Site Map 2018_07_12
Site Map 2018_07_13
Site Map 2018_07_14
Site Map 2018_07_15
Site Map 2018_07_16
Site Map 2018_07_17
Site Map 2018_07_18
Site Map 2018_07_19
Site Map 2018_07_20
Site Map 2018_07_21
Site Map 2018_07_22
Site Map 2018_07_23
Site Map 2018_07_24
Site Map 2018_07_25
Site Map 2018_07_26
Site Map 2018_07_27
Site Map 2018_07_28
Site Map 2018_07_29
Site Map 2018_07_30
Site Map 2018_07_31
Site Map 2018_08_01
Site Map 2018_08_02
Site Map 2018_08_03
Site Map 2018_08_04
Site Map 2018_08_05
Site Map 2018_08_06
Site Map 2018_08_07
Site Map 2018_08_08
Site Map 2018_08_09
Site Map 2018_08_10
Site Map 2018_08_11
Site Map 2018_08_12
Site Map 2018_08_13
Site Map 2018_08_15
Site Map 2018_08_16
Site Map 2018_08_17
Site Map 2018_08_18
Site Map 2018_08_19
Site Map 2018_08_20
Site Map 2018_08_21
Site Map 2018_08_22
Site Map 2018_08_23
Site Map 2018_08_24
Site Map 2018_08_25
Site Map 2018_08_26
Site Map 2018_08_27
Site Map 2018_08_28
Site Map 2018_08_29
Site Map 2018_08_30
Site Map 2018_08_31
Site Map 2018_09_01
Site Map 2018_09_02
Site Map 2018_09_03
Site Map 2018_09_04
Site Map 2018_09_05
Site Map 2018_09_06
Site Map 2018_09_07
Site Map 2018_09_08
Site Map 2018_09_09
Site Map 2018_09_10
Site Map 2018_09_11
Site Map 2018_09_12
Site Map 2018_09_13
Site Map 2018_09_14
Site Map 2018_09_15
Site Map 2018_09_16
Site Map 2018_09_17
Site Map 2018_09_18
Site Map 2018_09_19
Site Map 2018_09_20
Site Map 2018_09_21
Site Map 2018_09_23
Site Map 2018_09_24
Site Map 2018_09_25
Site Map 2018_09_26
Site Map 2018_09_27
Site Map 2018_09_28
Site Map 2018_09_29
Site Map 2018_09_30
Site Map 2018_10_01
Site Map 2018_10_02
Site Map 2018_10_03
Site Map 2018_10_04
Site Map 2018_10_05
Site Map 2018_10_06
Site Map 2018_10_07
Site Map 2018_10_08
Site Map 2018_10_09
Site Map 2018_10_10
Site Map 2018_10_11
Site Map 2018_10_12
Site Map 2018_10_13
Site Map 2018_10_14
Site Map 2018_10_15
Site Map 2018_10_16
Site Map 2018_10_17
Site Map 2018_10_18
Site Map 2018_10_19
Site Map 2018_10_20
Site Map 2018_10_21
Site Map 2018_10_22
Site Map 2018_10_23
Site Map 2018_10_24
Site Map 2018_10_25
Site Map 2018_10_26
Site Map 2018_10_27
Site Map 2018_10_28
Site Map 2018_10_29
Site Map 2018_10_30
Site Map 2018_10_31
Site Map 2018_11_01
Site Map 2018_11_02
Site Map 2018_11_03
Site Map 2018_11_04
Site Map 2018_11_05
Site Map 2018_11_06
Site Map 2018_11_07
Site Map 2018_11_08
Site Map 2018_11_09
Site Map 2018_11_10
Site Map 2018_11_11
Site Map 2018_11_12
Site Map 2018_11_13
Site Map 2018_11_14
Site Map 2018_11_15
Site Map 2018_11_16
Site Map 2018_11_17
Site Map 2018_11_18
Site Map 2018_11_19
Site Map 2018_11_20
Site Map 2018_11_21
Site Map 2018_11_22
Site Map 2018_11_23
Site Map 2018_11_24
Site Map 2018_11_25
Site Map 2018_11_26
Site Map 2018_11_27
Site Map 2018_11_28
Site Map 2018_11_29
Site Map 2018_11_30
Site Map 2018_12_01
Site Map 2018_12_02
Site Map 2018_12_03
Site Map 2018_12_04
Site Map 2018_12_05
Site Map 2018_12_06
Site Map 2018_12_07
Site Map 2018_12_08
Site Map 2018_12_09
Site Map 2018_12_10
Site Map 2018_12_11
Site Map 2018_12_12
Site Map 2018_12_13
Site Map 2018_12_14
Site Map 2018_12_15
Site Map 2018_12_16
Site Map 2018_12_17
Site Map 2018_12_18
Site Map 2018_12_19
Site Map 2018_12_20
Site Map 2018_12_21
Site Map 2018_12_22
Site Map 2018_12_23
Site Map 2018_12_24
Site Map 2018_12_25
Site Map 2018_12_26
Site Map 2018_12_27
Site Map 2018_12_28
Site Map 2018_12_29
Site Map 2018_12_30
Site Map 2018_12_31
Site Map 2019_01_01
Site Map 2019_01_02
Site Map 2019_01_03
Site Map 2019_01_04
Site Map 2019_01_06
Site Map 2019_01_07
Site Map 2019_01_08
Site Map 2019_01_09
Site Map 2019_01_11
Site Map 2019_01_12
Site Map 2019_01_13
Site Map 2019_01_14
Site Map 2019_01_15
Site Map 2019_01_16
Site Map 2019_01_17
Site Map 2019_01_18
Site Map 2019_01_19
Site Map 2019_01_20
Site Map 2019_01_21
Site Map 2019_01_22
Site Map 2019_01_23
Site Map 2019_01_24
Site Map 2019_01_25
Site Map 2019_01_26
Site Map 2019_01_27
Site Map 2019_01_28
Site Map 2019_01_29
Site Map 2019_01_30
Site Map 2019_01_31
Site Map 2019_02_01
Site Map 2019_02_02
Site Map 2019_02_03
Site Map 2019_02_04
Site Map 2019_02_05
Site Map 2019_02_06
Site Map 2019_02_07
Site Map 2019_02_08
Site Map 2019_02_09
Site Map 2019_02_10
Site Map 2019_02_11
Site Map 2019_02_12
Site Map 2019_02_13
Site Map 2019_02_14
Site Map 2019_02_15
Site Map 2019_02_16
Site Map 2019_02_17
Site Map 2019_02_18
Site Map 2019_02_19
Site Map 2019_02_20
Site Map 2019_02_21
Site Map 2019_02_22
Site Map 2019_02_23
Site Map 2019_02_24
Site Map 2019_02_25
Site Map 2019_02_26
Site Map 2019_02_27
Site Map 2019_02_28
Site Map 2019_03_01
Site Map 2019_03_02
Site Map 2019_03_03
Site Map 2019_03_04
Site Map 2019_03_05
Site Map 2019_03_06
Site Map 2019_03_07
Site Map 2019_03_08
Site Map 2019_03_09
Site Map 2019_03_10
Site Map 2019_03_11
Site Map 2019_03_12
Site Map 2019_03_13
Site Map 2019_03_14
Site Map 2019_03_15
Site Map 2019_03_16
Site Map 2019_03_17
Site Map 2019_03_18
Site Map 2019_03_19
Site Map 2019_03_20
Site Map 2019_03_21
Site Map 2019_03_22
Site Map 2019_03_23
Site Map 2019_03_24
Site Map 2019_03_25
Site Map 2019_03_26
Site Map 2019_03_27
Site Map 2019_03_28
Site Map 2019_03_29
Site Map 2019_03_30
Site Map 2019_03_31
Site Map 2019_04_01
Site Map 2019_04_02
Site Map 2019_04_03
Site Map 2019_04_04
Site Map 2019_04_05
Site Map 2019_04_06
Site Map 2019_04_07
Site Map 2019_04_08
Site Map 2019_04_09
Site Map 2019_04_10
Site Map 2019_04_11
Site Map 2019_04_12
Site Map 2019_04_13
Site Map 2019_04_14