Next Page: 10000

           U.S. diplomat says Eritrea human rights record is still...       Cache   Translate Page      
By Lesley WroughtonWASHINGTON, Sept 12 (Reuters) - The top U.S. diplomat for Africa welcomed a rapprochement between Ethiopia and Eritrea ending two...
          Saron Gebresellassi: 'We are absolutely capable of getting more votes than John Tory and Jennifer Keesmaat'      Cache   Translate Page      
Phillip Dwight Morgan
Photo credit: Wooden Panda

When registration for Toronto's mayoral election opened on May 1, Saron Gebresellassi was one of four candidates to add her name to the list. A proud alumnus of WomenWinTO, an organization that trains women from diverse backgrounds to run for political office, Gebresellassi spent more than a year planning her run and boasts over a decade of community organizing experience. She says that her decision to run was not only about bringing a progressive agenda to Toronto but was also a response to the many communities that have been encouraging her to run for years. "I have ties to so many communities that have never seen political representation at City Hall ever and so that was a big driving force for me," says Gebresellassi.

A human rights lawyer who speaks seven languages including American Sign Language, Gebresellassi has represented or provided counsel to many clients experiencing discrimination based on family status, immigration status, gender, ability, and race. She maintains strong connections with people incarcerated in facilities such as the Toronto South and Toronto East Detention Centres, which she says constitute a large part of her support base. While the people incarcerated in these facilities cannot vote in the upcoming municipal election, Gebresellassi asserts, "they are all part of family units that do." For Gebresellassi, the respect and trust earned by a proven track record of advocacy and deep roots in community are critical to victory: "I know that we have the numbers to win the election with, just for example, the Eritrean community, the Ethiopian community, the Somali community, the Latino community, the deaf community."

Gebresellassi draws inspiration for her first electoral campaign from the recent victory of 28-year-old Alexadria Ocasio-Cortez in New York's Democratic Primary. Ocasio-Cortez, a Latina organizer in the Bronx and socialist, shocked political observers by unseating 10-term incumbent Representative Joe Crowley in June. For many,  Ocasio-Cortez's breakthrough victory signalled a desire for progressive policy-making and social change that may hold implications north of the border. "She has zero electoral experience and zero campaign experience on her own behalf and she unseated Jim Crowley," observes Gebresellassi. "I saw so many parallels with what we're achieving here in Toronto with the mayoral campaign."

Gebresellassi's platform

Gebresellassi is running a "Toronto for all" platform focused on six key points which she has dubbed "the six for the 6ix." The points include the right to housing, right to transit, right to fair allocation of city resources, right to employment outside the downtown core, the right to mental health and accessibility, and the right to diversity in city politics and hiring.

With respect to housing, Gebresellassi is calling for a specific focus on purpose-built rental housing, greater development of affordable co-op housing, and improved institutional support for refugees and their families. Gebressellassi also believes that creating a clear definition of "affordable housing" is critical, as it will address inconsistencies within and between all levels of government that effectively mask the severity of  Toronto's housing crisis.

On employment, Gebresellassi calls for waiving business registration fees and commercial property taxes for a set period of time in order to incentivize and stimulate economic growth outside the downtown core. This process would also include targeted grant programs to assist business owners with hiring new workers in those areas, bringing much needed economic development to many Toronto communities.

Gebresellassi advocates a shift toward free transit, noting that many people in the city cannot afford public transportation in Toronto. She describes the current system as "punitive" and presents her own community of York-South Weston as an example of this. "I know right here in Weston Road, people in our community don't leave Weston Road. They won't hop on the UP Express which will take you right downtown, because it's $5.25 or something like that," she says.

For Gebresallassi, free transit will not only address climate change and gridlock, and reduce road maintenance costs, but will also make the city and its many events more accessible.

A city divided

Each of these points speaks to the many ways that Toronto has become a city divided, a city of immense income polarization, geographically segregated along lines of race and class. These divisions are also apparent in the media coverage that has characterized the lead-up to the election. In the four months since registration opened, the list of mayoral candidates has grown from four names to 35, yet coverage has remained squarely focused upon two candidates, current mayor John Tory and former chief planner Jennifer Keesmaat.

Even before Keesmaat announced that she was running, mere hours before registration closed, she had already received more coverage than all candidates combined. Articles speculating about whether she would run and her potential for success quickly outnumbered those focused on registered candidates and their platforms. The result has been an election in which many key issues have yet to receive attention, and a public discourse desperately in need of invigoration.

Gebresellasi recently attended the annual National Association of Black Journalists (NABJ) conference, a gathering of Black journalists, students, and media professionals from across the United States. Reflecting upon her campaign, which has generated interest in the U.S. and in Eritrea, Gebresellassi says "[it's] bizarre in some ways that our campaign gets received more in the press in foreign countries than in my home city." She acknowledges that the dearth of Black journalists in Toronto and in Canada not only affects the coverage of Black mayoral candidates but also raises questions about the coverage Black diplomats and dignitaries receive when visiting Toronto: "I worry because the Canadian media, white media, have a way of shrinking Black leaders who are really renowned nationally and internationally. The Canadian media have a way of just erasing them."

To date, the city of Toronto has never elected a person of colour as mayor. As WomenWinTo points out on their website, "Out of 45 elected officials, there are only six Councillors who are racialized, only one of whom is a racialized woman, and less than a third of Council are women. There are no Black, Indigenous, trans, or disabled women on Toronto City Council."

Despite these challenges, Gebresellassi remains confident that she can win:

 "The path to victory is very clear from my perspective. It really means getting more votes than my main contender who I've identified as John Tory. There's of course Jennifer Keesmaat who's in the race and there's other candidates as well but really it's about mobilizing the grassroots and getting more votes. So, while it is a major challenge for our community, it is not rocket science. I've been saying this to our community over and over again: we are absolutely capable of getting more votes than John Tory and Jennifer Keesmaat."

For more on  Saron Gebresellassi's platform, please visit

Phillip Dwight Morgan was the recipient of the first Jack Layton Journalism for Change Fellowship, supported by and the Institute for Change Leaders. He is a Toronto-based journalist, poet, and researcher. 

This is the first part in rabble's "Toronto Votes 2018" series, which will cover the 2018 Toronto election. Follow the series here.

Photo credit: Wooden Panda

Help make rabble sustainable. Please consider supporting our work with a monthly donation. Support today for as little as $1 per month!

          South Sudan's President, Rebel Leader Sign Peace Deal      Cache   Translate Page      
South Sudan's President Salva Kiir signed a peace agreement with rebel factions in the Ethiopian capital on Wednesday to end a civil war that has killed at least 50,000 people, displaced two million and held up the country's progress since it gained independence seven years ago. South Sudan plunged into warfare two years after independence from Sudan in 2011 when a political dispute between Kiir and then vice-president Riek Machar erupted into armed confrontation. A previous peace deal signed in 2015 fell apart a year later after clashes broke out between government forces and rebels. Machar, leader of the main rebel group the SPLM-IO, and other insurgent factions signed the new agreement with the Juba government after assurances that a power-sharing accord would be honored. The deal, mediated by Sudan, reinstates Machar to his former role as vice-president. The stability of South Sudan is also important for Sudan and other neighbouring countries, who fear a new flare up of the conflict could flood them with refugees. The civil war started in 2013, fuelled by personal and ethnic rivalries. The conflict has killed at least 50,000 people, many of them civilians, according to the United Nations. An estimated quarter of South Sudan's population of 12 million has been displaced and its economy, which heavily relies on crude oil production, ruined. The secession of South Sudan also hit Khartoum's economy hard, taking with it most of the region's oil reserves. Khartoum and Juba agreed in June to repair oil infrastructure facilities destroyed by the war within three months to boost production and said a joint force would be established to protect oilfields from attacks by rebels. The United States, Britain and Norway, known as the Troika which back peace efforts, welcomed the signing of the deal. “We hope discussions will remain open to those who are not yet convinced of the sustainability of this agreement,” they said in a statement. “We must seize this broader regional momentum to secure peace for the people of South Sudan.” Mahboub Maalim, executive secretary of the East African bloc IGAD, said the rivals had been at odds over security arrangements and governance but that the final version of the deal had addressed disagreements. “This is probably the best-negotiated proposal signed so far,” he told Reuters after it was signed at a meeting of IGAD leaders. Asked what a failure to implement the deal would entail, Maalim said: “We expect the South Sudanese sides to embrace the wind of change in the region.” The region has seen a series of stunning rapprochements over the past months, including a reconciliation between Ethiopia and Eritrea. IGAD had been expected to readmit Eritrea as a member on Wednesday, 11 years after Asmara walked out on the body in protest at Ethiopian forces entering Somalia. But that move was postponed for procedural reasons and was likely to take place in the bloc’s next gathering, officials said.
          U.S. diplomat says Eritrea human rights record is still a concern      Cache   Translate Page      
The top U.S. diplomat for Africa welcomed a rapprochement between Ethiopia and Eritrea ending two decades of hostility but said concerns over Eritrea's human rights record hindered cooperation with Washington.
          U.S. diplomat says Eritrea human rights record is still a concern      Cache   Translate Page      
The top U.S. diplomat for Africa welcomed a rapprochement between Ethiopia and Eritrea ending two decades of hostility but said concerns over Eritrea's human rights record hindered cooperation with Washington.

          U.S. diplomat says Eritrea human rights record is still a concern      Cache   Translate Page      

By Lesley Wroughton WASHINGTON (Reuters) - The top U.S. diplomat for Africa welcomed a rapprochement between Ethiopia and Eritrea ending two decades of hostility but said concerns over Eritrea's human rights record hindered cooperation with Washington

The post U.S. diplomat says Eritrea human rights record is still a concern appeared first on Firstpost.

          U.S. diplomat says Eritrea human rights record is still a concern      Cache   Translate Page      
The top U.S. diplomat for Africa welcomed a rapprochement between Ethiopia and Eritrea ending two decades of hostility but said concerns over Eritrea's human rights record hindered cooperation with Washington.

          U.S. diplomat says Eritrea human rights record is still a concern      Cache   Translate Page      
The top U.S. diplomat for Africa welcomed a rapprochement between Ethiopia and Eritrea ending two decades of hostility but said concerns over Eritrea's human rights record hindered cooperation with Washington.

          HDMONA - ኣቦ ጓይላ ብ ወጊሑ ፍስሃጽዮን Abo Guayla by Wegihu Fishatsion - New Eritrean Comedy 2018      Cache   Translate Page      

HDMONA - ኣቦ ጓይላ ብ ወጊሑ ፍስሃጽዮን Abo Guayla by Wegihu Fishatsion - New Eritrean Comedy 2018

Enjoy and Subscribe now at HDMONA NEBARIT. HDMONA NEBARIT brings New Eritrean entertainment comedies, Dramas, movie, film and music video clips for you. Enjoy!

℗ © ሰላም ነዚ ቪድዮ ካብዚ ዳውንሎድ ምግባር ን ኣርቲስ ብዙሕ ጉድኣት ስለ ዘለዎ ብክብረትኩም ካብዚ ቻነል ንዝኾነ ቪዲዮ ዳውንሎድ ምግባርን ምዝርጋሕን ኩልኩል እዩ።

℗ © Copyright: HDMONA NEBARIT. Any unauthorized use, copying or distribution is strictly prohibited.
YouTube :
Facebook :
Instagram -

© HDMONA NEBARIT 2018. All Rights Reserved.

#hdmonanebarit #EritreaComedy

Author: avatarnl4_hottest-videosvy33
Tags: HDMONA NEBARIT ህድሞና HDMONA Music hdmona eritrean movie HDMONA hdmona new eritrean comedy hdmona song HDMONA TV Eritrean movie Eritrean comedy
Posted: 13 September 2018

          Joyous scenes as Ethiopia-Eritrea border opens      Cache   Translate Page      
The border between the former East African rivals opened on Tuesday, 20 years after a bloody war and ensuing tensions. Report by Jonesia. Like us on Facebook at and follow us on Twitter at
          9/13/2018: OPINION: A glorious new dawn for Ethiopia      Cache   Translate Page      
“This is the happiest day of my life.” Those words, spoken by Ruta Haddis from the small Eritrean town of Senafe and carried by the global media, illustrate the significance of peace between Eritrea and Ethiopia. Weeks after these two nations formally...
          North Korea gun-running to Egypt, Uganda, Eritrea, and Sub Saharan Africa: Bruce Bechtol. @GordonGChang @TheDailyBeast      Cache   Translate Page      
AUTHOR. (Photo:Identifier: livingstonesstan00jone (find matches) Title: Livingstone's and Stanley's travels in Africa also, the adventures of Mungo Parke, Clapperton, DuChaillu, Baker and other famous explorers, in the land of the palm and the gorilla Year: 1900 (1900s) Authors: Jones, Charles H Subjects: Missions Publisher: New York : Hurst Contributing Library: Harold B. Lee Library Digitizing Sponsor: Brigham Young University View Book Page: Book Viewer About This Book: Catalog Entry View All Images: All Images From Book Click here to view book online to see this illustration in context in a browseable online version of this book. ) Twitter: @BatchelorShow North Korea gun-running to Egypt, Uganda, Eritrea, and Sub Saharan Africa: Bruce Bechtol. @GordonGChang @TheDailyBeast "North Korean Military Proliferation in the Middle East and Africa: Enabling Violence and Instability" by Bruce E. Bechtol Jr. North Korea has posed a threat to stability in Northeast Asia for decades. Since Kim Jong-un assumed power, this threat has both increased and broadened. Since 2011, the small, isolated nation has detonated nuclear weapons multiple times, tested a wide variety of ballistic missiles, expanded naval and ground systems that threaten South Korea, and routinely employs hostile rhetoric. Another threat it poses has been less recognized: North Korea presents a potentially greater risk to American interests by exporting its weapons systems to other volatile regions worldwide. In North Korean Military Proliferation in the Middle East and Africa, Bruce E. Bechtol Jr. analyzes relevant North Korean military capabilities, what arms the nation provides, and to whom, how it skirts its sanctions, and how North Korea's activities can best be contained. He traces illicit networks that lead to state and nonstate actors in the Middle East, including Syria, Iran, Hezbollah, and Hamas, and throughout Africa, including at least a dozen nations. The potential proliferation of nuclear and chemical weapons technology and the vehicles that carry it, including ballistic missiles and artillery, represent a broader threat than the leadership in Pyongyang. Including training and infrastructure support, North Korea's profits may range into the billions of dollars, all concealed in illicit networks and front companies so complex that the nation struggles to track and control them. Bechtol not only presents an accurate picture of the current North Korean threat―he also outlines methodologies that Washington and the international community must embrace in order to contain it.
          Gränsen mellan Etiopien och Eritrea öppnad för första gången på 20 år      Cache   Translate Page      
Gränsen mellan Etiopien och Eritrea har öppnats för första gången på 20 år. Gränsöppningen ses som en ett steg i försoningsprocessen mellan de två länderna..
          Titulares de 2018-09-12      Cache   Translate Page      
“Una tormenta nunca antes vista en esta vida”: el huracán Florence se aproxima a la costa de las Carolinas estadounidenses , En anticipación al huracán Florence, las autoridades de Carolina del Sur afirman que no evacuarán la cárcel de Ridgeland , Huracán Florence podría causar catastróficos derrames de desechos de granjas porcinas y estanques de cenizas de carbón , 6 años antes del huracán Florence, Carolina del Norte aprobó una ley que prohíbe los estudios sobre el aumento del nivel del mar , Antes del huracán Florence, Trump elogia la respuesta de su Gobierno ante el huracán María, El senador Jeff Merkley denuncia que el Gobierno de Trump desvió 10 millones de dólares de la Agencia de Emergencias para construir centros de detención para inmigrantes , Departamento de Salud y Servicios Humanos de EE.UU. triplicará el tamaño de campamento de detención para menores migrantes , Ex rabino de Stephen Miller critica su política de separaciones familiares en misas de Rosh Hashanah , Decenas de miles de sirios huyen de Idlib hacia la frontera con Turquía , Afganistán: número de muertes por atentado suicida con bomba en Nangarhar asciende a 68 , Lula abandona oficialmente su campaña por la presidencia de Brasil , Un millón de personas marchan en Barcelona para celebrar el Día Nacional de Cataluña , Tras 20 años, Etiopía y Eritrea reabren sus fronteras
          World: Global Weather Hazards Summary: September 14 - 20, 2018      Cache   Translate Page      
Source: Famine Early Warning System Network
Country: Afghanistan, Benin, Burkina Faso, Costa Rica, Côte d'Ivoire, Democratic Republic of the Congo, Dominican Republic, El Salvador, Eritrea, Ethiopia, Gambia, Ghana, Guatemala, Guinea, Guinea-Bissau, Haiti, Honduras, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Liberia, Mali, Mauritania, Nicaragua, Niger, Nigeria, Panama, Senegal, Sierra Leone, Somalia, South Sudan, Sudan, Tajikistan, Togo, Uganda, World, Yemen

Flood risk remains high over parts of Nigeria, as heavy rainfall is expected to continue

Africa Weather Hazards

  1. Heavy rainfall caused flooding in western and southern Nigeria. The forecast rain during the next week increases the risks for flooding over the region.

  2. Torrential rain has increased the level of the Atbara and Dindir Rivers. Additional rainfall over the region is likely to further raise water levels, including the Nile River and its tributaries.

  3. Irregular rainfall since June has resulted in deteriorated ground conditions across parts of western Uganda, northeastern DRC, and southern South Sudan.

  4. Despite an overall improvement in rainfall over the past four weeks, deficits remain over portions of southwestern Ethiopia and eastern South Sudan.

          Niger: Niger: Country Operation Update, August 2018      Cache   Translate Page      
Source: UN High Commissioner for Refugees
Country: Algeria, Eritrea, Libya, Mali, Niger, Nigeria, Somalia, Sudan


1,536 Refugees evacuated temporarily from Libya to Niger as part of the ETM (Emergency Transit Mechanism) from November 2017 – August 2018
2,094 Persons profiled by UNHCR in Agadez seeking asylum
32,183 Persons internally displaced in the Tillaberi region .

Operational Context The key situations include:

1. The Mali situation: began in 2012 with the outbreak of conflict in northern Mali. The regions of Tillaberi and Tahoua bordering Mali and hosting the majority of the refugees are increasingly affected by insecurity and terrorism. A State of Emergency was declared last year, and extended this year. There are currently 58,304 Malian refugees in Niger. UNHCR supports the socioeconomic integration of these refugees and the closure of the camps by the end of 2019 through urbanization and other programmes aimed at integration.

2. The Nigeria situation: began in 2013, with the arrival of the first Nigerian refugees across the border fleeing Boko Haram. The situation deteriorated with the first attacks in Niger territory in 2015. There are over 250,000 displaced persons in the region. The majority live in spontaneous sites or with the local population, while UNHCR manages one refugee camp, with 14,130 people.
An EU Trust Fund project is ongoing in Diffa region, aimed at supporting economic recovery and long term solutions through the construction of durable housing.

3. Internally Displaced Persons (IDPs): The displaced population in the Diffa region is extremely mixed, including refugees, IDPs and returnees. Efforts are underway to complete biometric registration of all displaced persons, including IDPs, who often face similar protection risks as refugees. However, the IDP situation in Niger has become more complex with increasing insecurity in the regions of Tillaberi and Tahoua, bordering Mali. In 2018, attacks and insecurity in the area have resulted in the internal displacement of at least 32,183 people (with a huge increase in Abala department this month). Protection monitoring, advocacy, capacity building and coordinated efforts with humanitarian actors are ongoing to ensure an adequate response to the situation.

4. Mixed Migration: Niger is a major crossroads of migratory movements northwards towards Libya,
Algeria and the Mediterranean. These migratory flows constitute mixed migration, including economic migrants as well as persons in need of international protection. In Agadez, UNHCR works to identify asylum seekers within the migratory flows and works with the government, as well as IOM and NGOs to provide these persons with information and assistance. 2,091 persons, mostly Sudanese, are currently profiled by UNHCR in Agadez. 25% are minors and 222 are unaccompanied or separated children. The situation has become more complex, with the addition of downward movements from Libya and Algeria. A new humanitarian centre is being built to accommodate and screen those seeking protection.

5. Emergency Transit Mechanism (ETM): This unique programme aims to provide life-saving protection, assistance and long-term solutions to extremely vulnerable refugees trapped in detention in Libya, through temporary evacuation to Niger. The aim is to deliver protection and identify durable solutions, including resettlement for these refugees, who are mainly Eritrean and Somalian. Their profiles mainly include survivors of torture or other forms of violence in the country of origin and/or transit countries (e.g. Libya) and others with compelling protection needs. Many of them are unaccompanied children (216) and women and girls at risk. To date, 1,536 people have been evacuated from Libya to Niger and a total of 399 individuals have departed for resettlement from Niger to France, the Netherlands, Sweden, Finland and Switzerland. Other countries offering resettlement places are Belgium, Canada, Germany, Norway the UK, and the USA.

          Remembering Tsehaytu Beraki 'Queen of Eritrea Guyla' The Last Intimate Interview! [Video]      Cache   Translate Page      

Remembering Tsehaytu Beraki 'Queen of Eritrea Guyla' The Last Intimate Interview!

By QieNit

Remembering Tsehaytu Beraki Queen of Eritrean Guyla - The Last Intimate Interview! On the occasion of the feast of Saint John QieNit brings to you the last intimate interview Tsehaytu Beraki recorded with the media before she passed away. In this episode she sits down with QieNit's presenter Yared Tesfay for conversation essential enough for posterity.

TsehaytuBeraki is an absolutely legendary singer from Eritrea. Born in 1939 in Quatit, a small village, she soon picked up the Krar (5-string harp) and after moving to the capital Asmara she became a famous singer.. Her courage and inspiration still mean a lot to all Eritreans - The songs are as authentic as possible, to western ears it is largely unknown music.

Right from the get go Tsehaytu tells it as it is, presenter Yared starts off with a bit of banter to break the ice and get the ball rolling, being the perfect Asmarino Tsehaytu responds back in kind. Quickly though she uses the opportunity to delve into her roots highlighting the non-bourgeois upbringing born to an agriculturalist family making the distinction between traditional and effects of cultural invasions in our daily life.

Speaking of her musical background she wows the presenter himself as she explains how she started music at the age of just 6 picking up one of the 3 Kirars her aunt brought from Port Sudan, amongst the Kirars was also the hand made one which Ato Ateweberhan Segid used.

Read More:

          Eritrea’s Context, Motivation, Sustainability & Intergenerational Equity      Cache   Translate Page      

Eritrea’s Context, Motivation, Sustainability & Intergenerational Equity

By Ruby Sandhu | August 2018

Any intelligent, meaningful engagement in the C21st with a sovereign state can only occur first by understanding its context and hence a nation’s motivation.

Engagement otherwise, especially when utilising just the lens of human rights cannot provide generative, sustainable and / or context specific solutions and importantly peace.

Academics have long criticised the failure of international law, especially post-cold war, to recognise “collective rights”. That is the continued subordination of collective rights in favour of individual and political rights. Today, NGOs are deliberately funded and with mandates to engage prescriptively, without context, and through a myopic lens of individual and political rights only – a convenient western lens for a convenient western agenda - .

Such engagement does more harm than good as it fails to address the context and protect the collective rights of the nation’s people and thus creates further violations of human rights.

Eritrea’s context

Eritrea is one of nine youngest sovereign nations in the international community in the last 25 years. Also, one of the poorest, - as it emerged from thirty years of struggle for independence, and yearning for its human rights and human dignity.

The struggle was a collective one, and engaged all ethnicities, Christians and Muslims alike. The Eritrean diaspora supported the war efforts through charitable donations, organisations and institutions set up abroad to support the Eritrean struggle and war effort.

After independence in 1993, there was rapid economic development. However, this was not to last. This rapid economic development was debilitated by deliberate and subversive campaigns to stall the Eritrean people’s right to development.

The first of these campaigns was Ethiopia’s laying of facts on Eritrean sovereign territory and the ensuing border war in 1998-2000. And then the international community’s failure to enforce Ethiopia’s implementation of the Ethiopia Eritrea Boundary Commission (EEBC) decision pursuant to the Algiers Peace Treaty, 2000.

The second campaign, the unjustified sanctions - albeit an arms embargo, were designed to prevent investment into the country.And today as if this was not enough, and in an attempt to bring this young country to its knees - the third campaign.

This third campaign - is the most vicious of them all – the disingenuous media, and activism premised on secondary information and with the sole agenda of destabilising Eritrea through regime change. And thus, violating the collective human rights of the Eritrean people and their vision for an ethical, non-corrupt, sustainable, inter-generational, equitable development of the nation, by its people and for its people.

Of course, the genuine protection of human rights of the Eritrean people is not in accord with subversive activists who have deliberately created a campaign against Eritrea, thus muddying the water using individual human rights as a ploy to destroy genuine dialogue, lock out any other perspectives, hijack politicians with lazy, rehashed, unsubstantiated accounts and access a media filled with fake news to create further hyperbole.

Furthermore, such activism has no interest in respecting the context as the activism is promoted on short termism.

This short termism is like its activism, to ensure that the destabilisation will create rehashed economic models leading to unsustainable development and superficial consumption and consumerism, planetary degradation - the creation of a few super wealthy individuals who have as much interest in the collective rights of the Eritrean people as their activism did.

My conclusions on such activism is evident from the behaviour of other similar activists – who have left countries at the stranglehold of corruption, crippling foreign debt, unsustainable development, pretence of elections and democracy, lack of genuine press freedom, greed, disgruntled youth and a destroyed national identity.

Eritrea’s future trajectory at the behest of such activists, activism which is unwholesome and lacks integrity is a deeply shoddy and grim one.

Genuine activists / activism would have engaged -and through the appropriate mechanisms instead of politicised ones which always have a subversive agenda. Further there are no alternatives or solutions offered. These disingenuous activists have never set foot in Eritrea or at least in the last couple of decades, repeat rehashed accounts without any ground reality and worse still have used false testimonies to bolster their accounts. It is high time that such unethical activism is held accountable for its actions.

Eritrea’s motivation

Eritrea’s context needs to be respected to ensure the genuine protection of the human rights of the Eritrean people. On the global stage Eritrea is an outlier. It is a country that was born from a collective consciousness, a struggle where human rights were core to its liberation and development and her future.

EPLF fighters going to battle

This is evident in the Government’s vision – where there is zero tolerance for corruption – where funding from institutions is carefully and strategically considered.

It is common knowledge that the integrity with which the Government operates with respect to funds whether through grant, aid, investment is with extreme caution. Caution to ensure that such funds are not utilised for unnecessary and / or unsustainable projects.

Along with caution there is due diligence which includes coordinated strategy meetings from all Ministries of the Government to ensure that the impact of the project and indicators of its success are relevant.

This can be frustrating and perceived as tedious by funders, investors and grantors but it is the Eritrean way. Haste makes waste.

Furthermore, It is evident from such discussions that a nation-wide policy for honest, just and fair economic development - “leaving no-one behind” is the underlying impetus.

And of course, It is premised first and foremost as a responsibility to the memory of the Eritrean martyrs who laid down their lives for Eritrean independence – to free themselves from the yoke of brutal colonisation and tyranny and provide for the collective respect of human rights and human dignity.

Eritrean diaspora protesting in the USA

This was a collective struggle and the development of Eritrea today is once again from a collective vision motivated from that history which permeates the subliminal memory of every Eritrean and thus a responsibility and importantly for future generations of Eritreans - and to protect all human rights - through the just, fair, sustainable development and ensure inter- generational equity.

The 17 Sustainable Development Goals

The Government’s focus on the C21st solution to the western lens of “individual rights” is the MDGs and the SDGs. These goals are pertinent and relevant and address the chronic concern with our western systems that do not address the genuine concern for the human rights of the people in the developing world.

When activists superficially talk of elections and constitution – they fail to hear the Ministers, their concerns on the west’s lack of access to justice for all, or the lack of media freedom, unsustainable consumption, planetary degradation, the incredible wealth divide, excessive corruption through tax havens and now the awareness of endemic modern slavery and in western supply chains – I am afraid that our systems are not the best of examples for the developing world.

And for activists to advocate from this human rights lens is farcical especially when they advocate without awareness of the truth, context and the ground reality. In fact, a frustrating approach of rehashing textbook prescriptions to issues on human rights when we would do best instead - to engage - to support a young country at the behest of subversive policies and address poverty and infrastructural development issues to safeguard human rights.

Eritrea, Sustainability and Intergenerational Equity

Eritrea’s vision for economic development is careful and considered, that is, it is intended not only for the present generation but also provides for inter-generational equity – that is the sustainable exploitation of natural resources to protect development for future generations.

Eritrea is acutely aware of environmental externalities created by human induced climate change from industrialisation, polluted air, ozone depletion, soil and water depletion, deforestation and erosion of animal habitats and ensuing species extinction and of course impact on human systems. And for this reason, the Government’s strategy to development is careful, strategic, environmentally friendly and for long term sustainable growth.

Unfortunately, I do not hear this from the disingenuous human rights activists – their idea of development is premised on rehashed models that have created disparity and further collectively violated human rights and have done little to protect the rights of future generations. Eritrea is a country with genuine concerns for the protection of human rights and is at the forefront of its development. Further evidenced in the way mining rights have been carefully exploited and the protection of its natural resources through equitable ownership and considered development which no Eritrean would dare entrust to any opposition.

Collective rights for just development with protection of all human rights of the Eritrean People

So, in summary, any engagement with Eritrea, requires genuine concern - to ensure the protection of human rights through capacity building and best practices, that are fit for purpose – and for a nation that was built on the very premise and foundation of protecting human rights.

The map is not the territory.

And much of what is being rehashed about Eritrea is but a map – you would be best served as the Eritreans say to “come and see for yourself”.

          HDMONA - ኣቦ ጓይላ ብ ወጊሑ ፍስሃጽዮን Abo Guayla by Wegihu Fishatsion - New Eritrean Comedy 2018      Cache   Translate Page      

HDMONA - ኣቦ ጓይላ ብ ወጊሑ ፍስሃጽዮን Abo Guayla by Wegihu Fishatsion - New Eritrean Comedy 2018

Enjoy and Subscribe now at HDMONA NEBARIT. HDMONA NEBARIT brings New Eritrean entertainment comedies, Dramas, movie, film and music video clips for you. Enjoy!

℗ © ሰላም ነዚ ቪድዮ ካብዚ ዳውንሎድ ምግባር ን ኣርቲስ ብዙሕ ጉድኣት ስለ ዘለዎ ብክብረትኩም ካብዚ ቻነል ንዝኾነ ቪዲዮ ዳውንሎድ ምግባርን ምዝርጋሕን ኩልኩል እዩ።

℗ © Copyright: HDMONA NEBARIT. Any unauthorized use, copying or distribution is strictly prohibited.
YouTube :
Facebook :
Instagram -

© HDMONA NEBARIT 2018. All Rights Reserved.

#hdmonanebarit #EritreaComedy

Author: avatarnl0_best-videoo024
Tags: HDMONA NEBARIT ህድሞና HDMONA Music hdmona eritrean movie HDMONA hdmona new eritrean comedy hdmona song HDMONA TV Eritrean movie Eritrean comedy
Posted: 13 September 2018

          Ethiopia: ዘ-ሐበሻ የዕለቱ ዜና | Zehabesha Daily News      Cache   Translate Page      

Zehabesha Daily Ethiopian News September 12, 2018 | Ethiopia News | Eritrea News | Oromo News | Somali News | Africa News | Djibouti News

We’re here for one reason to provide fair and unbiased information to the community and is committed to separating news and views, while covering broad areas of health, education, politics and sports. pages are dedicated to informing its readers, and its editorial section is committed to advocating various philosophies and positions regarding the community. As the motto succinctly describes it, “Truth is the winner!”

While Zehabesha Tube endeavors to take reasonable care in preparing and maintaining the information on this website we do not warrant the accuracy, reliability, adequacy or completeness of any of the website content. The youtube content is subject to change at any time without notice and may not necessarily be up to date or accurate at the time you view it.
#Ethiopianews #Ethiopia

Author: avataren57best-videosi723
Tags: Addis info Ethiopia ሰላማዊት ዮሃንስ - Hanen ሃነን Eritrea News Best Ethiopia music 2018 Seifu On ebs ESAT shukshukta Dr Abiy Ahmed news
Posted: 13 September 2018

          Rivalen Zuid-Sudan sluiten akkoord en schudden de hand      Cache   Translate Page      

De president van Zuid-Sudan Salva Kiir heeft opnieuw een vredesakkoord getekend met de rebellenleider Riek Machar. Het akkoord moet een eind maken aan de burgeroorlog die al vijf jaar woedt. Honderdduizenden mensen kwamen om door oorlogsgeweld, ziektes en honger. Miljoenen mensen sloegen op de vlucht.

Volgens correspondent Koert Lindijer leek het er gisteravond even op dat de twee kemphanen het goed met elkaar kunnen vinden. "Een paar weken geleden, toen de besprekingen onder leiding van Ethiopië begonnen, konden de twee elkaar nog niet in de ogen kijken of de hand schudden. Gisteravond leek er chemie tussen de mannen en spraken ze amicaal met elkaar."


President Salva Kiir en zijn vroegere vicepresident Riek Machar zeiden gisteravond dat dit het finale akkoord is. Toch is er nog voldoende reden voor cynisme, aangezien eerdere akkoorden niet werden nageleefd. Het Verenigd Koninkrijk, de VS en Noorwegen, drie landen die hebben gewerkt aan de onafhankelijkheid van Zuid-Sudan in 2011, hebben hun zorgen. Ze vragen zich af hoe groot de bereidheid is om het akkoord daadwerkelijk na te leven.

Aan de andere kant is er volgens Lindijer ook reden voor optimisme. Alle partijen kunnen geld verdienen aan het akkoord. Een belangrijk onderdeel is olie en handel.

Olie uit Zuid-Sudan loopt via een pijpleiding door buurland Sudan naar de haven. De partijen hebben afgesproken dat Zuid-Sudan voor dat transport door Sudan ongeveer 6 dollar per vat gaat betalen. Op die manier profiteert ook Sudan van de Zuid-Sudanese olie-export die nu weer op gang kan komen.

Ook Oeganda heeft belang bij dit akkoord. Dat land wil graag handel drijven met Zuid-Sudan. Lindijer: "Kortom, Oeganda en Sudan hebben dit akkoord erdoor gedrukt."


Volgens Koert Lindijer is er nog een reden om positief te zijn over dit akkoord: "Er rijdt een soort vredestrein door de Hoorn van Afrika en de machinist is Ethiopië."

In april werd in Ethiopië de progressieve Abiy Ahmed verkozen tot president. Hij deed toezeggingen aan Eritrea in het grensconflict en haalde de banden aan met het buurland. Eerder deze week kondigden Eritrea en Ethiopië aan dat ze hun troepen zullen terugtrekken van hun grenzen.

Daarnaast zijn er ook vredesinitiatieven tussen Eritrea en Somalië en tussen Eritrea en Djibouti.

          El giro de Rusia hacia el Cuerno de África vía Eritrea y los Emiratos Árabes Unidos      Cache   Translate Page      
          Dib u dhac ku yimid ku soo laabashada Eritrea ee IGAD      Cache   Translate Page      
Waxaa dib u dhacay ku soo laabashada ay Eritrea ku soo laaban lahayd xubinnimadeedii urur goboleedka IGAD ee la filayey in ay maanta dhacdo, sida uu qorshuhu ahaa. Wafdiga Eritrea ayaan imaanin madasha shirka. Waxaa kale oo aan soo xaadirin madaxweyne Isaias Afwerki.
          Madaxda dalalka IGAD oo u fadhiya in Eritrea lagu soo dhoweeyo xubinnimada ururka      Cache   Translate Page      
Wasiirka arrimaha dibadda ee Soomaliya, Axmed Ciise Cawad, oo waraysi gaar ah siinayey laanta af Soomaaliga ee BBC ayaa sheegay in arrinta Eritrea looga hadlayo shirka madaxda IGAD ee galinka dambe. Wuxuu sheegay in laga gudbay "arrintii keentay in markii horeba laga saaro ururka.
          Itoobiya oo ciidamadeeda kala baxaysa xuduuddda Eritrea      Cache   Translate Page      
Raisul wasaaraha cusub ee Itoobiya Abiy Ahmed ayaa sheegay in ciidamada dalkiisa ay ka bixi doonaan goobaha soohdinta ah ee dalkaasi uu la wadaago Eritrea laga bilaabo maalinta talaadada.
          Annäherung zwischen Djibouti und Eritrea      Cache   Translate Page      
Nach einem Krieg und zehn Jahren Feindseligkeit wollen Djibouti und Eritrea ihre Konflikte beilegen. Die Aussenminister der beiden Länder am Horn von Afrika verkündeten nach einem Treffen den Anbruch einer Zeit des Friedens.
          Kenya: Animated Video on Cross-Border Migrant Child Protection      Cache   Translate Page      
Organization: Save the Children
Country: Kenya
Closing date: 20 Sep 2018

Terms of Reference for Animated Video on Cross-Border Migrant Child Protection Mechanisms and Publication of Guidebook in line with Save the Children Branding Guidelines

  1. Background: Cross Border Coordination Mechanisms in East and Southern Africa

The last decade has seen a dramatic increase in the global mobility of people. The global regular migrant stock had reached 258 million by late 2017.1 Migrants from poorer countries, which are often harder to capture in official data, are of particular concern from a development and humanitarian perspective: they are often amongst the most vulnerable populations. Because of the overall rise of movement of people, there is also a marked increase of Children on the Move. This is particularly true for East and Southern Africa: even though children make up roughly 15% of the global international migrant stock, this proportion is dramatically larger in East and Southern Africa with 28.2% of recorded migrants being children.2 In some countries this ratio is even higher, with Ethiopia having 47% migrant children.

In many countries in East and Southern Africa clear child protection legislation is in place, but often it is only implicitly and by extension protecting migrant children, failing to recognize their specific risks.

The comprehensive protection of unaccompanied and separated migrant children (USMC) requires the coordination and cooperation of a large range of stakeholders, often from more than one country. Government departments mandated to protect vulnerable children have to interact with immigration and internal affairs departments, departments of education and health, and more particularly across borders, the protection of USMC requires close coordination between governments to ensure that case management is not disrupted or impeded by the national border, ensuring that the children's best interest is the most important guiding principle.

In Southern Africa, over the last 10 years, Save the Children has established bilateral cross-border coordination mechanisms between five governments, growing over the years into a significant improvement in the protection of USMC by harmonising case management, standard operating procedures, and facilitating communication. Save the Children's East and Southern Africa Regional Office's Regional Programming Unit (RPU) continues to work towards expanding the bilateral meetings, particularly in East Africa. In order to communicate this cost effective and successful approach to strengthening the protection of USMC, the RPU is looking to create a short form animated video and a high quality publication.

The video is intended to illustrate the cross-border mechanisms and how in the past 10 years, Save the Children, with support from various donors, has grown a bilateral meeting discussing USMC cases between South Africa and Zimbabwe into a regional mechanism covering most of Southern Africa. The video will make this complex process understandable to a broader audience, trying to generate interest in the approach amongst key stakeholders, partners and donors. Additionally, the video on the regional process will be a tool for country offices to try and increase government commitment, as well as engage neighbouring countries to expand the mechanism to more borders.

The RPU will additionally write a guidebook on establishing cross-border mechanisms for the protection of USMC. This guidebook will draw on the experience from country offices and the extensive project

1 UN DESA, International Migration Report 2017

2 Using UN DESA Migration Stock Data. Includes Botswana, Burundi, Democratic Republic of Congo, Djibouti, Eritrea, Ethiopia, Kenya, Lesotho, Malawi, Mozambique, Namibia, Somalia, Sudan, South Africa, South Sudan, Swaziland, Tanzania, Uganda, Zambia, Zimbabwe documentation to develop a practical roadmap to help offer deep insights into the establishment of the meetings. This guide will be written in-house, but it will require graphic design and layout of the text into a publishable and printable PDF that conforms with the Save the Children branding guidelines, which will also nclude the design of key illustrations and visual elements.

  1. Save the Children - Regional Children on the Move Programme in East and Southern Africa The Regional Programming Unit's (RPU) Children on the Move programme seeks to protect children at risk of or undertaking unaccompanied and unsafe migration in East and Southern Africa through improved national and transnational migration management, including case management and access to child protection systems. It currently coordinates these efforts in Botswana, Mozambique, South Africa, Swaziland, Zambia and Zimbabwe.

  2. Improved transnational cooperation and responsibility-sharing between governments to realise durable solutions for children affected by mixed migration.

  3. Develop an expanded evidence base to guide quality programming on addressing root causes of irregular migration, early unaccompanied economic migration, and preventing unsafe migration in East and Southern Africa.

  4. Improved family tracing and reunification procedures and case management to increase successful reunifications for children crossing borders between Botswana, Mozambique, South Africa, Swaziland, Zambia and Zimbabwe.

The programme is also working with four partners in Botswana and Swaziland, integrating them into the broader COM programme that is active in Mozambique, South Africa, Zambia, and Zimbabwe, in order to achieve that:

  • Children at risk of unaccompanied and unsafe migration in East and Southern Africa access essential and integrated protection, education and health services in countries of origin, transit and destination.

  • Civil society organizations are empowered to strengthen child protection and other essential services for child on the move, including survivors of sexual violence and exploitation in border towns, in Botswana, Swaziland, Mozambique, Zimbabwe, Zambia and South Africa.

  • Communities, including children, are empowered to transform existing social norms that perpetuate children's vulnerability to violence, incl. unsafe migration, PHP and sexual violence.

The RPU further provides cross-learning platforms and opportunities to exchange best practice and build a community of practice focused on child migration. At country level, programmes are context specific, utilizing evidence of national migration dynamics to try and effectively prevent unsafe migration by addressing push factors (e.g. through income generating projects, skills training of adolescents, positive discipline work to address violence at home and in schools) and strengthening national child protection systems to include migrant children (e.g. including unaccompanied and separated migrant children in alternative care systems, developing child migrant specific case management systems, strengthening FTR systems, etc.).

  1. Objective and Scope of Work

The required work is comprised of two components:

Component 1 - Five Minute Video

A short five-minute video, 2D or 3D animated, illustrating the cross-border coordination mechanism, including establishing of the meetings, the programming approach and the benefits of the cooperation of governments to the protection of USMC to a broad audience, including potential donors, NGOs, and government stakeholders.

The video should have a memorable, high quality artistic style that captures often complex processes in a simple and easy to understand narrative, featuring professional voice-overs.

For reference, please see screenshots from a previous video produced for a different project:

Component 2 - Graphic Design and Layout of Guidebook

Based on a 40-50 page word document, this component requires the design and layout of a booklet in line with the Save the Children branding guidelines, including illustrations/graphs/figures.

  1. Outputs/Deliverables

The project requires two key outputs:

  • Story board/narrative for 5-minute video for review

  • 5-minute 2D/3D animated video provided in a range of encoding qualities (preferably including UHD)

  • Layout and graphic design of 50 page A4 guidebook for PDF publication and print.

  • Roles and Responsibilities

The Consultant:

  • Regular and transparent reporting on progress to RPU, including any delays or challenges as they develop.

  • Development of visual style and script based on a provided narrative.

  • Development of required 2D or 3D assets.

  • Voice-over services.

  • Animation.

  • Graphic design and layout of 40-50-page document.

Save the Children and RPU: (based in Pretoria and Nairobi)

  • Providing a narrative for the video.

  • Assisting in the process of transforming the narrative into a script.

  • Inputting on visual style of animated video.

  • Providing 40-50-page document for graphic layout.

  • Inputting on visual style of Guidebook on Cross-Border Coordination.

  • Timeframe

  • 3 months - from September to November 2018.

  • Competencies

  • Experience in 2D/3D animations.

  • Experience in visualizing political/advocacy processes.

  • Experience in graphic design and layout of documents/booklets.

  • Experience working in the non -profit sector is an advantage.

How to apply:

Application Email: Please apply with a covering letter and up-to-date CV to:

          Regional Focus: Europe      Cache   Translate Page      
Challenges in Transitioning Recognised Refugees Away from Humanitarian Assistance in Greece, RLI Working Paper, no. 28 (Refugee Law Initiative, Aug. 2018) [text]Gibraltar’s Decision to Strip Flag from Aquarius Rescue Ship Undermines Ancient Seafaring Principle of Solidarity (The Conversation, Sept. 2018) [text]The Impact of EU Migration Policies on Central Saharan Routes (Clingendael, Sept. 2018) [text]An Island in Despair: Documenting the Situation for Refugees and Displaced People in Lesvos, Greece (Refugee Rights Europe, Aug. 2018) [text]Last Night in Sweden (Border Criminologies Blog, Sept. 2018) [text]A Journey Towards Safety: A Report on the Experiences of Eritrean Refugees in the UK (Refugee Council, Scottish Refugee Council & UNHCR, Sept. 2018) [text via ReliefWeb]Left In-between: Documenting the Situation for Refugees and Displaced People in Brussels, Belgium (Refugee Rights Europe, Sept. 2018) [text]The Oxford Handbook of Migration Crises (Oxford Univ.…
          Egypt's Strategic Water Security: The myth and the truth      Cache   Translate Page      
(MENAFN - SomTribune) Following to the end of the second world war Egypt's failure to integrate Eritrea to its territories, due to Emperor Haile Selassie's superior diplomatic sk...
          Quattro eritrei trovati in un camion all'autogrill: erano saliti a Ventimiglia      Cache   Translate Page      

Quattro immigrati di nazionalità eritrea sono stati trovati oggi poco dopo le 14 all'interno di un camion parcheggiato sul piazzale dell'Autogrill Cremona sud, sulla corsia in direzione Brescia. E' stato un passante ad avvertire la Polizia, dopo aver sentito alcuni rumori e voci provenire dal mezzo con targa bulgara. Il passante si è avvicinato e ha scorto delle mani che si sporgevano dall'interno. Una pattuglia della Polizia Stradale, giunta sul posto, ha così scoperto i quattro giovani, in mezzo a contenitori di ammonio e altri acidi. Quindi sono stati trasferiti in Questura, dove sono tutt'ora trattenuti. Gli agenti della Squadra Mobile stanno al momento  acquisendo altri particolari.

Dei quattro, nessuno parla italiano. Sarebbero sbarcati qualche tempo fa a Pozzallo e da qui avrebbero risalito la penisola fino ad arrivare a Ventimiglia. Qui, nei pressi del casello autostradale, si trova un piazzale adibito ad area sosta per i mezzi pesanti, ed hanno avvistato il telonato bulgaro. Approfittando del fatto che la copertura non rappresentava un ostacolo, vi si sono infilati dentro, con l'intenzione di passare la frontiera a Ventimiglia con direzione Francia. L'autista invece, proveniente dalla Spagna, era diretto in Bulgaria e una volta ripartito ha preso la direzione est. In questo modo i quattro sono giunti a Cremona.

Sara Pizzorni

L'articolo Quattro eritrei trovati <br />
in un camion all'autogrill: <br />
erano saliti a Ventimiglia
sembra essere il primo su Cremonaoggi.

          Eritrea oo aan ka qeybgalin shirka IGAD oo qorshuhu ahaa in uu tago madaxweyne Isaias Afwerki       Cache   Translate Page      
Khamiis, September, 13, 2018 (HOL)-Sida muuqata waxaa dib u dhac uu ku yimid dib ugu soo laabashadii xubin-nimada Urur gobolleedka IGAD ee dowladd Eritrea, iyadoo aysan iman shirka Addis Ababa wafdi ka socda xukuumadda Asmara.
          Russia’s Pivoting to the Horn of Africa and the Red Sea via Eritrea and the UAE      Cache   Translate Page      
          Ethiopia: Ethiopia: Refugees and Asylum-seekers as of 31 August 2018      Cache   Translate Page      
Source: UN High Commissioner for Refugees
Country: Eritrea, Ethiopia, Somalia, South Sudan, Sudan, Yemen

          Ethiopia: UNHCR Ethiopia Factsheet - August 2018      Cache   Translate Page      
Source: UN High Commissioner for Refugees
Country: Eritrea, Ethiopia, Somalia, South Sudan, Sudan, Yemen

Ethiopia is host to the second largest refugee population in Africa, sheltering 905,831 registered refugees and asylum seekers as of 31 August 2018.

So far in 2018, 36,185 refugees arrived in Ethiopia, including 1,626 in August. They are mostly from South Sudan and Eritrea.

UNHCR is actively participating in the humanitarian response to the IDP situation in Ethiopia and has deployed two Emergency Response Teams to Gedeo and West Guji. The teams are supporting the authorities with site management and the co-ordination of responses to protection needs. UNHCR is also providing emergency kits to the displaced people.

Working with Partners

UNHCR's main government counterpart to ensure the protection of refugees in Ethiopia is the Administration for Refugee and Returnee Affairs (ARRA). In addition, UNHCR works in close coordination with some 50 humanitarian partners and is part of the Humanitarian Country Team in Ethiopia, where refugee programmes are discussed strategically to ensure that the needs of refugees are adequately presented and addressed across the UN System. UNHCR is also building on a well-established coordination fora, including the inter-sector Refugee Coordination Group, together with national and regional sector working groups. As part of the CRR approach, UNHCR is furthering partnerships with line ministries, regional and local authorities, as well as development partners.

          A Twist of Fate (Fate Zero & Fate Stay/Night:UBW) {COMPLETE} #Wattys2016      Cache   Translate Page      
EritreaYunani / 141 pages
Cover by ShimmerShey. Join our female protagonist, Eritrea Yunani, as she embarks on a quest of adventure, companionship and self-discovery. Involved in a war with a wish to end it, will she find her true purpose in love or a different world? ...
          ERITREA Come & See-VO STEn      Cache   Translate Page      


Eritrea is one of first African countries to reach the Goals of Millennium for the Development. Only this country is almost never mentioned by the western media; and when the media speak about it, it is leading to a qualification of terrible and bloodthirsty dictatorship. But really what about this young republic which has just had twenty years?
Eritreans led a fight(wrestling) of liberation for more than thirty years during which the country got organized with a program of elimination of illiteracy and educational, a health system, a development of the agriculture and the main objective of the food safety …
Today Eritrea keeps the momentum and becomes even exemplary. On the other hand the international pressures become more and more disturbing on this little African country.

Cast: Petit Oeil

Tags: Eritrea, movie, Africa, media, Goals, Millenniums, Development, Isaias and Afwerki

          Migranten Waalhaven klommen in België in zeecontainer      Cache   Translate Page      
De 18 Eritreërs die vrijdag uit een zeecontainer in de Rotterdamse Waalhaven werden bevrijd, zijn in België in de container geklommen. Ze wilden naar Engeland gaan, maar belandden in Rotterdam. Dat zegt de Rotterdamse loco-burgemeester Wijbenga.
          Part 10 - JTV: Searching and Reuniting Ethio/Eritrea Lost Families Video 1 - ኤርትራዊቷ ወይዘሪት ማእረግ ከወንድሞ      Cache   Translate Page      

ጄቲቪ አፋላጊ የአውዳመት ሰርፕራይዝ ፕሮግራም | ክፍል ፩

          Peace prospects are much higher in the Horn of Africa. But obstacles remain.      Cache   Translate Page      

By: Martin Plaut, School of Advanced Study Ethiopia’s Prime Minister Abiy Ahmed (left) and Eritrea’s […]

The post Peace prospects are much higher in the Horn of Africa. But obstacles remain. appeared first on KAYA FM.

          [13/09] «El Productor» - Regad - Ribeiro - Jordán - Moro - Juan Riquer - Correas - Domènech - Martí - Malon - Gellner - Ardouin - Jeanneret - Converti - Álvarez - Bianconi - Perruchon - Rafanelli - Nicolazzi      Cache   Translate Page      
[13/09] «El Productor» - Regad - Ribeiro - Jordán - Moro - Juan Riquer - Correas - Domènech - Martí - Malon - Gellner - Ardouin - Jeanneret - Converti - Álvarez - Bianconi - Perruchon - Rafanelli - Nicolazzi

Anarcoefemèrides del 13 de setembre


Capçalera del primer número d'"El Productor"

Capçalera del primer número d'El Productor

- Surt El Productor: El 13 de setembre de 1896 surt a la Corunya (la Corunya, Galícia) el primer número del periòdic anarquista El Productor. Semanario obrero. Era continuació d'El Corsario, publicat a la mateixa ciutat i del qual hereta la mateixa lletra, el mateix format i la mateixa impremta («El Progreso»). Hi van col·laborar J. Díez, M. M. Miranda, José Martínez Ruiz (Azorín), Josep Prat, etc. Es van publicar cinc números, l'últim el 8 d'octubre de 1896, i deixà d'editar-se per la fallida de la impremta.



Fotografia de Jean-Baptiste Regad realitzada per la Prefectura de Châlons-en-Champagne (Mourmelon-le-Grand, 10 de maig de 1903)

Fotografia de Jean-Baptiste Regad realitzada per la Prefectura de Châlons-en-Champagne (Mourmelon-le-Grand, 10 de maig de 1903)

- Jean-Baptiste Regad: El 13 de setembre de 1860 neix a Montpeller (Llenguadoc, Occitània) l'anarquista Léon Jean-Baptiste Regard, conegut sota els pseudònims Colonel i De Vitterville. Sos pares es deien Jean-Baptiste-Benoît Regad, tinent coronel d'Enginyers l'Exèrcit francès mort durant la guerra francoalemanya de 1870 i conegut com De Vitterville, i Anne-Marie Leclerc. La família vivia a la Maison Castelnau, al número 19 el carrer Durand de Montpeller. Estudià a l'Escola Politècnica i va fer el servei militar al 35 Regiment d'Artilleria a Tunísia. Un cop rebutjat seguir la carrera militar com son pare, es guanyà la vida amb diferents professions (mecànic, serraller, dissenyador, fotògraf, xofer, corredor d'assegurances, comerciant de vins, periodista, etc.) vagant arreu de França i aconseguint una trentena de condemnes (violències, ultratges, rebel·lió als agents, furt d'aliments, amenaces escrites, infraccions a la prohibició de residència, etc.) durant la seva vida a diferents països (França, Suïssa i Alemanya). En 1892 va ser empresonat i processat per «fabricació d'explosius», però el seu cas va ser sobresegut i, un cop lliure, es va refugiar a Ginebra (Ginebra, Suïssa). Arran d'haver escrit una carta amenaçant un ciutadà de Saint-Claude (Franc Comtat, França), va ser extradit de Suïssa i el 5 de juliol de 1892 condemnat a tres mesos de presó. Poc després, l'11 de juliol d'aquell any, va ser condemnat pel Tribunal d'Apel·lació de Besançon (Franc Comtat, Arpitània) a dos anys de presó, 100 francs de multa i 10 anys de prohibició de residència per «amenaces de mort». Un cop lliure s'instal·là a Marsella (Provença, Occitània), on va ser condemnat a quatre mesos de presó per «temptativa d'estafa». El gener de 1894, després de viatjar sense bitllet de Marsella a Lió, va ser condemnat per «infracció a la policia ferroviària» i després retornà a Saint-Claude, on l'11 de març d'aquell any va ser detingut en estat d'embriaguesa. Sota el perill de ser processat, després d'haver escrit des de Marsella una carta d'amenaces a un procurador de Saint-Claude, abandonà la localitat durant un mes per retornar i instal·lar-se a casa de sa mare, al barri de La Pérouse de Saint-Claude. El juliol de 1894 va ser detingut a Saint-Claude després d'haver cridat «Visca l'anarquia!» i inculpat de «crits sediciosos». Escorcollat el seu domicili, se li va trobar el projecte d'un periòdic revolucionari i, segons la policia, «fórmules per a la fabricació d'explosius». Jutjat, el setembre de 1894 va ser condemnat a un mes de presó per «crits sediciosos», però el seu cas per «associació criminal» va ser sobresegut. El 2 d'agost de 1897 va ser condemnat a dos anys de presó, 300 francs de multa i 10 anys de prohibició de residència per «amenaces de mort sota condició» i a sis mesos de presó suplementaris per «infracció de la prohibició de residència i ultratges a agents». El 13 de febrer de 1901 va ser alliberat de la presó de Lons-le-Saulnier (Franc Comtat, França) i, segons la policia, partí cap a Niça (País Niçard, Occitània), Marsella i Nimes (Llenguadoc, Occitània), on el maig de 1901 va ser detingut embriac i «amenaçant de fer saltar pels aires l'estació». Segons la policia, posteriorment marxà cap a Besiers (Llenguadoc, Occitània) i passà a Espanya. El gener de 1902 va ser inscrit en diversos registres policíacs d'anarquistes i aquest mateix any el localitzaren al departament del Marne i amb la intenció d'anar a peu a la regió de Dijon (Borgonya, França) i a Lió. En 1907 circulava per Châlons-en-Champagne (Xampanya, França) a la recerca de feina i el 30 d'abril d'aquest any va ser condemnat pel Tribunal de Gray (Franc Comtat, França) a tres mesos de presó per «ultratges a un condemnat de la força pública». El setembre de 1907 va ser detingut a Annecy (Savoia, Arpitània) sota l'acusació d'intentar atemptat contra la vida de René Viviani, ministre del Treball, durant una festa municipal que havia de presidir. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.


Aquilino Ribeiro

Aquilino Ribeiro

- Aquilino Ribeiro: El 13 de setembre de 1885 neix a Tabosa do Carregal (Sernancelhe, Nord, Portugal) l'escriptor anarquista Aquilino Gomes Ribeiro, un dels autors més importats de la literatura portuguesa de la primera meitat del segle XX. Sos pares foren Joaquim Francisco Ribeiro i Mariana do Rosário Gomes. En 1895 començà els estudis primaris al Col·legi de Nostra Senyora de Lapa i en 1900 entrà al Col·legi de Lamego i més tard estudià filosofia a Viseu. Seguint els desigs de sa mare que volia que fos sacerdot, es matriculà al seminari de Beja. En 1903, mancat de vocació, abandonà els estudis teològics i s'establí a Lisboa. En 1906 començà a col·laborar en el periòdic republicà lisboeta A Vanguarda i l'any següent, en col·laboració amb José Ferreira da Silva, escriu A filha do jardineiro, obra de propaganda revolucionària i de crítica a la monarquia. A instàncies de Luz de Almeida, en 1907 entrà a formar part de la Lògica Maçònica Muntanya del Gran Orient Lusità de Lisboa. Anarquista d'acció, s'especialitza en la fabricació de bombes. El 28 de novembre de 1907 uns explosius guardats a ca seva exploten i dos companys seus, Gonçalves Lopes i Belmonte de Lemos, resulten morts. Detingut com a militant anarquista, fou tancat a la presó de Caminho Novo. El 12 de gener de 1908 aconseguí fugir de la presó de manera rocambolesca i passà a viure clandestinament a Lisboa, on mantingué contactes amb els regicides Alfredo Costa i Manuel Buíça, que atemptarien contra la família reial portuguesa l'1 de febrer d'aquell any. Arran d'aquest afer, s'hagué d'exiliar a París. A partir de 1910 estudiarà a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Sorbona, on tindrà destacats professors (George Dumas, André Lalande, Levy Bruhl, Durckeim) i es relacionarà amb l'exili polític portuguès; també coneixerà sa futura companya Grete Tiedemann. En 1912 visqué uns mesos a Alemanya. En 1913 es casà amb Grete Tiedemann i tornà a París; aquest any publicarà el seu llibre Jardim das tormentas. En 1914 nasqué son primer fill, Aníbal Aquilino Fritz. Quan esclatà la Gran Guerra, tornà a Portugal sense haver-se llicenciat. Entre 1915 i 1918 va fer de professor a l'Institut Camões, un dels més prestigiosos de Lisboa. En 1918 publica A via sinuosa. En 1919, a invitació de Raul Proença, entrà a la Biblioteca Nacional de Portugal i publicà Terras do Demo. A partir de 1921 s'integrà en la direcció de la revista Seara Nova i l'any següent publicà Estrada de Santiago. Després de la seva participació en l'aixecament contra la dictadura militar del 7 de febrer de 1927 va haver d'exiliar-se a París, però a finals de l'any va entrar a Portugal clandestinament, per veure morir sa companya Grete Tiedemann. En 1928 participà activament en la revolta del Regiment de Pinhel; detingut, fou tancat a la presó de Fontela a Viseu, de la qual pogué fugir i s'exilià a París. En 1929 es casà amb Jerónima Dantas Machado, filla de l'expresident de la República portuguesa Bernardino Machado, mentre que a Lisboa era jutjat en rebel·lia per un tribunal militar i condemnat. En 1930 nasqué son segon fill, Aquilino Ribeiro Machado. En 1931 passà a viure a Galícia i l'any següent entrà clandestinament a Portugal. En 1933 rebé el Premi Ricardo Malheiros de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa, pel seu llibre As três mulheres de Sansão, i dos anys després fou elegit membre d'aquesta acadèmia. En 1952 realitzà un viatge al Brasil, on fou homenatjat per escriptors i artistes de l'Acadèmia Brasilera de Lletres. En 1956 fou un dels fundadors de la Societat Portuguesa d'Escriptors, de la qual fou elegit president. En 1957 publicà A casa grande de Romarigães i l'any següent Quando os lobos uivam, pel qual fou processat per la dictadura de Salazar que considerà el llibre injuriós contra les institucions de l'Estat i que acabà en amnistia el 12 de novembre de 1960 dies abans d'anar a judici. En 1958, també, fou nomenat soci de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa i formà part de la candidatura d'Humberto Delgado a la presidència de la República. En 1960 fou proposat per al Premi Nobel de Literatura i l'any següent viatjà a Londres i a París. Aquilino Ribeiro va morir el 27 de maig de 1963 a Lisboa (Portugal) i aquell mateix dia la censura salazarista va prohibir que es fes qualsevol menció als homenatges que se li retien. Pòstumament, en 1972, es va publicar un llibre seu de memòries, Um escritor confessa-se. En 2007, l'Assemblea de la República honorà la seva memòria traslladant les seves restes al Panteó Nacional, fet que fou durament criticat pel sectors reaccionaris de la societat portuguesa que sempre el consideraren un «terrorista» implicat --alguns fins i tot apunten que fou un dels autors materials («la tercera escopeta»)-- en el regicidi de la família reial portuguesa.


Francisco Jordán (1911)

Francisco Jordán (1911)

- Francisco Jordán: El 13 de setembre de 1886 neix a Valdepeñas (Ciudad Real, Castella, Espanya) --altres fonts citen Jaén (Andalusia, Espanya)-- el destacat militant anarcosindicalista i mestre racionalista Francisco Jordán Gallego --també citat com Gallegos. Sos pares es deien Esteban Jordán i Ana Gallego. Instal·lat a la localitat granadina de Pinos Puente, es dedicà a l'ofici de fuster i milità en el moviment anarquista. Amb Juan Linares López, Gabriel Torribas Carrasco i altres, animaren el Cercle d'Obrers de Pinos Puente, que tenia una escola racionalista que ensenyava amb els llibres de Francesc Ferrer i Guàrdia --alguns diuen que el conegué personalment i que hi va fer bona amistat--; finalment el Cercle d'Obrers va ser clausurat pel governador conservador de Granada Luis Soler y Casajuana. El febrer de 1910 marxà a Barcelona (Catalunya). Afiliat al Sindicat de Fusters de Solidaritat Obrera, el 29 de maig d'aquell any va ser detingut després de trobar 25 cartutxos de dinamita, a més de llibres i periòdics anarquistes, durant l'escorcoll dirigit pel cap superior de Policia Millán Astray de la casa d'hostes, al carrer Ponent de la capital catalana, on habitava. Durant la investigació d'aquesta operació es van detenir a Pinos Puente com a còmplices Esteban Jordán, Juan Linares i Gabriel Torribas. Processat, a la presó redactà pamflets induint els companys a violar la disciplina penal i a negar-se a anar a missa i per la qual cosa va ser tancat en una cel·la de càstig. El 28 de setembre de 1911 va ser jutjat per l'Audiència de Barcelona per un delicte de tinença d'explosius i condemnat a quatre anys de presó. El març de 1916, cridat pel seu amic Antonio García Birlán, s'establí fins al maig a Castro del Río (Còrdova), on va fer de mestre a l'Escola Racionalista del Centre Instructiu d'Obrers del Sindicat d'Oficis Diversos d'aquesta localitat i alhora va fer una bona amistat amb l'escriptor llibertari Salvador Cordón Avellán. Aquest mateix any va fer una gira propagandística i pro presos amb Sánchez Rosa per les comarques cordoveses, entre les que destaca el gran míting de Castro del Río del 29 de juny. Després retornà a Barcelona on fou assidu, amb altres companys (Agustí Castellà Trulls, Josep Godayol, Antoni Borobio Abasola, Salvador Quemades Barcia, etc.), del Centre Obrer del carrer Serrallonga. Assistí a l'Assemblea de València d'aquell any i, amb Manuel Andreu i Francisco Miranda, va ser un dels principals reorganitzadors de la Confederació Nacional del Treball (CNT) catalana després d'uns anys en la clandestinitat. El 24 d'agost de 1916 va ser elegit pel Ple Nacional de la CNT secretari del seu Comitè Nacional. El 15 d'octubre i el 18 de novembre de 1916 participà en els mítings conjunts amb la Unió General del Treball (UGT) celebrats a la Casa del Poble de Madrid per demanar l'abaratiment de les subsistències, treball i amnistia per als presos i processats per qüestions polítiques i socials. Participà activament en l'organització de la vaga general de 24 hores del 18 de desembre de 1916. El 28 de gener de 1917 va ser detingut a Barcelona per resistir-se als agent de l'autoritat i empresonat governativament, presentant la dimissió com a secretari del Comitè Nacional de la CNT el febrer d'aquell any; fou amollat en llibertat provisional el 16 de març de 1917. Determinada premsa l'acusà de rebre diners de les autoritats alemanyes durant la Gran Guerra. En 1917 publicà el Catecismo sindicalista. El sindicalismo y su objeto i en 1920 La dictadura del proletariado --fullet reeditat en 1922 a Mèxic--, on palesa el seu antibolxevisme. Entre 1919 i 1920 col·laborà en El Productor de Sevilla. Francisco Jordán Gallego va ser ferit de mort a trets per sicaris del Sindicat Lliure el 30 de juny de 1921 a la plaça de les Beates de Barcelona (Catalunya) i morí a primeres hores de l'endemà 1 de juliol a l'Hospital Clínic de la capital catalana.


Joseph Moro cuidant el jardí de la seva casa de Bradford

Joseph Moro cuidant el jardí de la seva casa de Bradford

- Joseph Moro: El 13 de setembre de 1894 neix a Ortona dei Marsi (Abruços, Itàlia) l'anarquista Antonio Giuseppe Moro, més conegut com Josep Moro o Joe Moro. Fill d'una família profundament catòlica, son pare, Angelo Moro, venedor ambulant de teixits i de merceria, recorria els mercats de diferents pobles amb un carro tirat per una mula i en una d'aquestes anades i vingudes, conegué Lucia Filomena Pecce, amb qui es casà i tingué vuit infants, l'últim Giuseppe. Després del matrimoni la parella s'establí a Roma (Itàlia), on Angelo es dedicà a la venta de materials per a fusters i sabaters. Després de ser acusat sense cap fonament de vendre objectes robats, Angelo va ser detingut i passà sis mesos reclòs a Pescara (Abruços, Itàlia); finalment es va provar la seva innocència, però el mal ja estava fet i com que ho havia perdut tot decidí emigrar amb sos dos fills grans als Estats Units, establint-se a Lawrence (Massachusetts, EUA), on treballà en una fàbrica tèxtil. Mentrestant sa mare va obrir una petita botiga de merceria al barri romà de San Sebastiano per ajudar la magra economia familiar. Son pare retornà a Itàlia després de passar quatre o cinc anys als EUA, però morí uns mesos més tard. Giuseppe, de naturalesa malaltissa, no caminà fins que va tenir cinc anys i portava una nafra estranya i maligna al cap que mai no es curava. Per mor d'aquesta ferida, els professors i els pares dels alumnes no volien que hi anés a l'escola. Un dia sa mare el va portar a una font en honor de Santa Llúcia i va fer que submergís el cap a la font un parell de vegades; després de dos o tres dies, la ferida va començar a cicatritzar i finalment desaparegué. Aquest fet «miraculós», produït per les substàncies minerals de l'aigua, incrementà encara més la fe religiosa de la família. En 1911, amb sa mare ja vídua, marxà cap als EUA i ella s'instal·là a Haverhill (Massachusetts, EUA), població on visqué la resta de sa vida. Giuseppe, ara Joseph, va trobar feina en una fàbrica de sabates a Stoneham (Massachusetts, EUA), on vivia son germà major, i, encara profundament religiós, predicava l'evangeli tots els diumenges als immigrants italians. A través de son germà major Diodato, conegué a la fàbrica on treballava el sabater anarquista Giovanni Eramo, qui el va introduir en el pensament llibertari –Eramo posteriorment comprà una linotípia i esdevingué impressor, passant a treballar a la impremta de Cronaca Sovversiva quan aquesta publicació es traslladà en 1912 a Lynn (Massachusetts, EUA). En 1912 començà a freqüentar els cercles anarquistes i assistir a les seves reunions i aquest mateix anys assistí a una manifestació anarquista a Lynn. Després d'assistir a un pícnic organitzat pels galleanistes de Wakefield (Massachusetts, EUA), entrà a formar part del cercle anarquista al voltant de Luigi Galleani i la seva Cronaca Sovversiva, participant en manifestacions i vagues i distribuint pamflets i premsa llibertària (Il Proletario, Cronaca Sovversiva, etc.). Tota aquesta activitat cridà l'atenció de la policia i l'empresa on treballava el va acomiadar. No obstant això, intensificà la seva militància amb els companys llibertaris i trobà feina a l'empresa sabatera «Heiss & Son» de Cambridge (Massachusetts). El maig de 1917, després que els EUA entressin en la Gran Guerra, Galleani publicà el seu famós article «Maricolati!», en el qual aconsellava indirectament que els anarquistes fugissin del reclutament, encara que fos abandonant el país. Joseph Moro no acudí a inscriure's al centre de reclutament i hagué d'abandonar Stoneham, trobant feina a Taunton (Massachusetts, EUA), en un magatzem d'una fàbrica de cuines. Galleani vivia no molt juny de Taunton en una cabana al bosc i cada diumenge l'hi anava a visitar. Després de parlar contra la religió a la feina, va ser acomiadat i es traslladà a Brockton (Massachusetts, EUA), on trobà feina en una fàbrica de sabates. Buscat per la policia, anà i vingué durant un temps d'una ciutat a l'altra. En aquesta època conegué els militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, amb qui va fer molta amistat, sobretot amb Vanzetti, ja que s'havia traslladat a viure a Haverhill, població on ambdós vivien. Quan Sacco i Vanzetti van ser detinguts acusats d'assassinat i empresonats, el seu paper en el moviment anarquista es centrà en aconseguir la llibertat dels companys, posant la meitat del sou que guanyava a la fàbrica en aquesta tasca. Esdevingué col·laborador del periòdic La Notizia i fou un dels creadors del «Comitè de Defensa de Sacco i Vanzetti». Va ser novament acomiadat de la feina, encalçat per la policia i durant un temps es va fer amb un italoamericà que després es va saber que era un agent de la policia federal infiltrat. Detingut i tancat en diverses ocasions, sempre acabà sent alliberat. Una nit, quan va treure el seu fox-terrier a passejar, patí una agressió i només la intervenció coratjosa del seu ca el salvà. La lluita per aconseguir la llibertat de Sacco i Vanzetti hagué d'enfrontar-se a moltes dificultats i moltes persones implicades en un primer moment desertaren del «Comitè de Defensa de Sacco i Vanzetti», on ell sempre defensà les vies d'actuació «lícites». En 1926, quan la batalla pels condemnats a mort es feia cada vegada més dura, Amleto Fabbri, secretari del «Comitè de Defensa de Sacco i Vanzetti», es va veure obligat a dimitir del seu càrrec perquè pogués anar als EUA la seva família i ell ocupà la secretaria i la tresoreria del citat Comitè, encarregant-se també de la propaganda en italià –la propaganda en anglès estava en mans de Louis Bernheimer i de Gardner Jackson. S'encarregà de mantenir el contacte amb tots els comitès espontanis de suport que s'anaven creant arreu del món, però tota la tasca no va servir de res i Sacco i Vanzetti van ser executats el 23 d'agost de 1927 a la cadira elèctrica de la penitenciaria de Charleston (Massachussetts, EUA). Ell va ser l'última persona del seu entorn que els condemnats van veure. Posteriorment, durant uns anys, continuà militant en el moviment anarquista nord-americà, però cada vegada el seu compromís va anar minvant. En 1929 va morir sa mare i les relacions amb sa germana Onorina i son marit Generoso Grassi (Jake Grassi) s'intensificaren, ja que el mai no es va casar ni va tenir família. En els anys trenta va viure a Bradford (Massachusetts, EUA) i durant els últims anys de sa vida va treballar a la General Electric de Lynn. Joseph Moro, que va sobreviure a tots els seus éssers estimats, va morir centenari en 1995 a Haverhill (Massachusetts, EUA).


Jordi Juan Riquer (1937)

Jordi Juan Riquer (1937)

- Jordi Juan Riquer: El 13 de setembre –algunes fonts citen erròniament el 14 de setembre– de 1905 neix a Dalt Vila d'Eivissa (Illes Balears) l'escriptor, poeta, periodista i militant anarquista, anarcosindicalista i polític republicà Jordi Gabriel Ramon Juan Riquer. Sos pares es deien Vicens Juan Guasch i Jordina Riquer Wallis. Fill d'una família burgesa i tradicional, son pare, advocat i escrivà, fou secretari del Jutjat d'Eivissa. Va fer els estudis primaris i el batxillerat a Eivissa, però examinant-se a Palma (Mallorca, Illes Balears). Més tard estudià Dret a la Universitat de València (València, País Valencià), carrera en la qual es va llicenciar, però que mai no va exercir, i seguí cursos de Filosofia i Lletres en aquesta mateixa universitat. En aquests anys acadèmics freqüentà els cercles republicans, però cap el 1928 ja es declarà anarquista i es vinculà a la Confederació Nacional del Treball (CNT), encara que no s'afilià mai, ja que era més del sector procliu a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El 25 de març de 1930 formà part, com a vocal, del comitè provincial d'Aliança Republicana d'Eivissa, i el maig de 1931 en va ser nomenat secretari. Entre 1930 i 1933 col·laborà en el setmanari republicà eivissenc Proa, publicació que dirigí accidentalment uns dies en 1933. El juliol de 1931 formà part del comitè organitzador d'Acció Republicana d'Eivissa i a partir del 20 de desembre d'aquell any presidí el seu consell provincial pitiús. El juliol de 1931 el diari La Voz de Ibiza recollí una entrevista seva on donava la seva opinió sobre el projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Entre 1933 i setembre de 1936 dirigí l'Hospital Provincial de Dalt Vila i la Inclusa (Borderia) d'Eivissa, dependents de la Diputació Provincial. Abans de la guerra civil va escriure una novel·la, La família de Botino, però no s'ha pogut salvar. A partir de l'11 d'agost de 1936, quan l'illa havia estat alliberada per les tropes republicanes encapçalades pel capità Alberto Bayo Giroud, dirigí Diario de Ibiza i comptà en la redacció Ramon Medina Tur, Vicent Ferrer Sorà, els germans Joan Antoni i Àngel Palerm Vich i Aquilí Tur Oliver. Va condemnar durament els assassinats de 93 persones dretanes comesos el 13 de setembre de 1936 al castell d'Eivissa per «incontrolats» vinguts de la Península. En recuperar l'illa les forces franquistes, se n'anà cap a València amb una petita embarcació des de Sant Antoni de Portmany (Eivissa, Illes Balears) i després a Barcelona. L'octubre de 1936 va ingressar, com a funcionari, a la Generalitat de Catalunya, ocupant càrrecs en Sanitat i en l'Oficina de Premsa i Propaganda. En aquesta època va fer classes a ateneus llibertaris. L'editorial Proa de Barcelona li va publicar en 1937 la seva novel·la de denúncia social, l'única obra seva que ens ha arribat i la primera novel·la en català escrita per un eivissenc, Metges... o traficants?, on critica obertament el gremi mèdic i farmacèutic, concretament aquells professionals que conceben la medicina i l'apotecaria com a un negoci i que s'enriqueixen a costa dels malats. En aquests anys col·laborà en diferents periòdics, com ara La Humanitat, La Noche, Solidaridad Obrera, Última Hora, Unitat Obrera d'Eivissa, La Veu de Catalunya, etc. A Barcelona s'incorporà a l'Exèrcit Popular de la II República espanyola en ser cridat a files i en 1938 va caure pres al front de l'Ebre. Passà per la Presó Model de Barcelona i més tard pel camp de concentració de La Savina de Formentera («Es Campament»). Jutjat en consell de guerra, va ser condemnat a quatre penes de mort, però finalment van ser commutades el 3 de març de 1941 per reclusió perpètua. Al camp de concentració de Formentera va fer feina a les oficines i com que tots els informes passaven per les seves mans va falsificar-ne molts d'ells, salvant així la vida de nombroses persones. Quan «Es Campament» va tancar en 1942, va ser traslladat a la presó de València, d'on sortí lliure a mitjans de 1944. Molt poc després va ser novament detingut per intentar crear un «sindicat de sergents i caporals per donar un cop de mà contra l'Estat»; jutjat per un delicte d'inducció a la rebel·lió, amb l'agreujant de reincidència, va ser condemnat a 15 anys de presó. En conjunt va ser empresonat durant 14 anys en un total de 17 centres penitenciaris de les Illes Balears i de la Península, entre ells Can Mir de Palma i la presó d'Eivissa. Durant aquests anys de reclusió va escriure diverses novel·les (El Buen Jesús, Pasión nefanda, etc.), però només n'han quedat fragments. Un cop lliure en 1953, visqué fent classes particulars de comptabilitat i gràcies als seus coneixements d'aquesta disciplina va entrar a fer feina per a l'empresari i banquer Abel Matutes Juan, de qui era familiar, a l'empresa de materials per a la construcció «Suministros Ibiza», la primera que hi va fundar del seu imperi econòmic. Durant la presidència de Josep Tarradelles Joan, la Generalitat de Catalunya li va concedir una pensió com a exfuncionari (Cap de Negociat de Primera) d'aquesta institució, a més dels salaris no cobrats des de la desfeta de 1939 fins al 1975. En 1985 va perdre la vista. Jordi Juan Riquer va morir el 24 de setembre de 1987 al seu domicili de Dalt Vila d'Eivissa (Illes Balears) i va ser enterrar a la capella familiar del Cementiri Vell de Vila. Pòstumament, en 1999 es va fer una edició facsímil del seu llibre Metges... o traficants? i en 2001 es van publicar els seus poemes coneguts sota el títol Rebel·lia. En 2005, en el centenari del seu naixement, l'escriptor Jean Serra publicà el llibre biogràfic Jordi Juan Riquer (1905-1987). També en 2005 l'Ajuntament d'Eivissa col·locà una placa commemorativa a la seva casa natal, al número 3 del carrer de la Costa Vella de Dalt Vila i un carrer d'aquesta ciutat porta el seu nom.

Jordi Juan Riquer (1905-1987)


Necrològica Leoncio Correas Sanz apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 19 d'abril de 1973

Necrològica Leoncio Correas Sanz apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 19 d'abril de 1973

- Leoncio Correas Sanz: El 13 de setembre de 1912 neix a Bárboles de Jalón (Saragossa, Aragón, Espanya) l'anarcosindicalista Leoncio Correas Sanz. Encara adolescent s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Després del cop militar feixista de juliol de 1936, va ser integrat com a soldat en l'exèrcit franquista, però aconseguí desertar i arribar a zona republicana. En 1939, amb el triomf feixista, creuà els Pirineus i va ser internat en diversos camps de concentració francesos. Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de Le Havre (Alta Normandia, França) de la CNT. Leoncio Correas Sanz va morir l'11 de març de 1973 a conseqüència d'un accident automobilístic a Argenteuil (Illa de França, França), localitat on residia des de feia anys, i fou enterrat civilment tres dies després.


Josep Domènech Avellanet (1937)

Josep Domènech Avellanet (1937)

- Josep Domènech Avellanet: El 13 de setembre de 1918 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Domènech Avellanet. Sos pares es deien Manuel Domènech i Domènech i Gràcia Avellanet Garreta. Aprenent de paleta, era habitual del Centre de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya), població on vivia, on formà part de la «Penya d'Amics de l'Art Escènic», d'adscripció anarquista. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, s'afilià a les Joventuts Llibertàries i a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i marxà com a voluntari en la 22 Centúria de la «Columna Durruti», combatent a Siétamo (Osca, Aragó, Espanya), i a Alcanyís (Terol, Aragó, Espanya) formà part del Consell de Defensa d'Aragó. Durant els anys bèl·lics fou caixer i secretari de l'Ateneu Llibertari del barri de Santa Eulàlia l'Hospitalet de Llobregat. Participà activament en els «Fets de Maig » de 1937. Posteriorment tornà al front enquadrat en el 531 Batalló de la 133 Brigada Mixta de la 24 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. Quan el triomf franquista era un fet, a primers de gener de 1939, amb la graduació de sergent, es va lliurar a l'exèrcit franquista amb tots els seus soldats. Internat al camp de concentració de Medina de Rioseco (Valladolid, Castella, Espanya), el 27 de juny de 1939 va ser alliberat i retornà a Catalunya. S'amagà a la barriada barcelonina de l'Horta, però l'agost de 1939 va ser detingut per efectius de la Brigada Politicosocial de Barcelona. Jutjat en consell de guerra el 28 d'abril de 1942, va ser acusat de cometre més de «dos-cents assassinats», entre ells els esdevinguts en els «Fets de la Fatarella» de gener de 1937, i condemnat a mort. Les autoritats franquistes l'acusaren de formar part d'un grup anarquista anomenat «X» protagonista de tota casta de «crims» i d'estar al costat de Joan García Oliver. Josep Domènech Avellanet va ser afusellat el 26 de juny de 1942 al Camp de la Bota de Barcelona (Catalunya) i enterrat en una fossa comuna. Pòstumament, en 1996 la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELLA) de Barcelona li va publicar, amb un pròleg de Luis Andrés Edo, el llibre Úniques. Poemes d'en Josep Domènech i Avellanet, recull dels 28 poemes que va escriure dins la Presó Model de Barcelona fins a la seva execució.


Vicente Martí a la seu de la Federació Llibertària Argentina (Buenos Aires, 1992)

Vicente Martí a la seu de la Federació Llibertària Argentina (Buenos Aires, 1992)

- Vicente Martí Verdú: El 13 de setembre 1926 neix --tal vegada fou el 18 de setembre ja que ni el mateix Vicente Martí sabia la data exacta a causa de la difícil lectura de l'acta de naixement-- a Madrid (Espanya), en una família d'actius militants anarcosindicalistes valencians, el militant anarquista Vicente Martí Verdú, també conegut com Vincent Martí. Després sa família es traslladà nombroses vegades: València (1930), Llombai (1932) i Alzira (1934). Només té 10 anys quan esclata la Revolució el juliol de 1936, però va poder veure com es calava foc als diners del banc i com es va constituir una important col·lectivitat industrial. En 1939, amb la desfeta, amb sa fugida i son pare empresonat, troba feina en una granja al Grau de València. En 1948, ja amb sa família, travessen clandestinament els Pirineus a peu en ple hivern fugint de la dictadura franquista i es refugien a Avinyó, on aprendrà l'ofici de torner i la llengua francesa, que desconeixia totalment. En 1955 va començar a militar en el Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili i particularment en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). De 1961 a 1976 participarà activament en l'organització de campaments llibertaries internacionals al sud de França (1961-1976). En 1961 és delegat de l'FIJL i de la CNT en el congrés del Moviment Llibertari a Llemotges, on es crearà una organització de combat, Defensa Interior (DI) encarregada coordinar l'acció revolucionària clandestina contra el franquisme, de la qual formarà part, encarregant-se especialment de l'enviament de vehicles i d'armes a la Península i d'instruir en l'ús d'explosius. Va conèixer particularment Delgado i Granado, que seran executats pels franquistes durant l'estiu de 1963. A causa de la pressió del règim de Franco, les autoritats franceses perseguiren en aquells anys els antifeixistes de l'FIJL (Martí, Gurrucharri, Ros, etc.), que seran empresonats en 1964 i més tard alliberats després d'una vaga de fam. També militarà activament en sindicats i durant les jornades de maig de 1968. L'octubre de 1976, fixat com a antifranquista, és deportat (assignació de residència) a Belle-Île-en-Mer (Morbihan) amb altres activistes, durant la visita oficial del rei d'Espanya a França --un film, Vacances royales (1980), de Gabriel Auer retrata aquest esdeveniment. Cansat de polèmiques, deixarà de militar en la CNT, però no restarà inactiu després de la seva jubilació. Va navegar amb un vaixell per la Mediterrània (de les illes gregues a Eritrea) amb joves problemàtics i va treballar durant una desena d'anys, juntament amb Marianne Enckell, Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Lausana (Suïssa), on va contribuir a l'estudi de l'escola campestre llibertària La Armonía d'Algiret (València) de començaments dels anys 20, encapçalada pel mestre Higinio Noja Ruiz --Vicente Martí en va ser alumne a València en 1945. També va treballar amb la Comunidad del Sur, de Montevideo, amb la companyia de teatre de carrer Ilotopia, a la Cooperativa Tipolitogràfica de la Federació Anarquista Italiana (FAI) de Carrara, i amb les seves mans va construir un vaixell al seu jardí de Le Pontet, a prop d'Avinyó, i la major part de ca seva. En 1997 va publicar a Lausana el fullet editat pel CIRA-Noir On changeait si souvent de domicile: une enfance espagnole (1926-1939) i el febrer l'any següent l'Atelier de Création Libertaire de Lió li va editar les seves memòries La saveur des patates douces: histoire de ma vie (1926-1976). El 31 d'agost de 2004, Vicente Martí, Octavio Alberola i Luis Andrés Edo, van enviar una carta al ministre de Justícia espanyol on s'oferien a testificar a favor de Granado i Delgado en la revisió del seu cas per rehabilitar-los. Vicente Martí Verdú va morir el 14 de juny de 2006 a Le Pontet (Provença, Occitània).

Vicente Martí Verdú (1926-2006)



Monument en record de Benoît Malon davant el Mur dels Federats al cementiri de Père-Lachaise

Monument en record de Benoît Malon davant el Mur dels Federats al cementiri de Père-Lachaise

- Benoît Malon: El 13 de setembre de 1893 mor a Asnières-sur-Seine (Illa de França, França) el periodista, membre de la Internacional, communard i diputat Benoît Malon. Havia nascut el 23 de juny de 1841 a Précieux, a prop de Montbrison (Forez, Arpitània). Sos pares eren pobres jornalers. Als set anys ja es guanyava la vida com a porquer i guardador d'indiots, i després va treballar de bover i de llaurador; tot i així, a l'hivern a vegades tenia temps per anar a escola. Jean Malon, dit Joseph Malon, un de sos germans, que va aconseguir esdevenir mestre, li va donar alguns mesos una instrucció primària mentre es recuperava d'una greu malaltia. En 1863 marxà a París a peu i trobarà una feina d'obrer tintorer. Dos anys més tard, s'adherirà a la Internacional, essent un dels seus primers membres parisencs. El juliol de 1866 va animar la vaga dels tintorers de Puteaux, que va ser un fracàs. Un mes més tard, va crear la Societat Civil de Crèdit Mutual i de Solidaritat per als obrers industrials de Puteaux, Suresnes i voltants, que ben aviat va comptar amb centenars de membres i de la qual va ser vicepresident. La seva autoritat vers els obrers de la regió parisenca es va veure engrandida arran de la seva dedicació al treball, a la instrucció autodidacte i a la militància. En 1866 va formar part dels 11 delegats francesos que van participar en el primer Congrés de la Internacional a Ginebra i dos anys més tard va ser nomenat secretari de correspondència de la secció parisenca, amb Varlin, fet que el va portar a ser detingut i condemnat a tres mesos de presó que purgarà a Sainte-Pélagie. El gener de 1870 va fundar una secció de la Internacional a Puteaux i el març va fer costat els obrers de Creusot en vaga. El 8 de juliol de 1870, durant el tercer procés contra la Internacional, va ser condemnat a un any de presó. Alliberat el 4 de setembre, va formar part del Comitè Central Republicà dels Vint Districtes de París i va esdevenir, el novembre, adjunt a l'alcaldia del 17 districte. Aleshores es va ocupar amb, Varlin, de l'assistència pública, proporcionant socors i alimentant centenars de necessitats. Les organitzacions obreres el van presentar com a candidat socialista revolucionari a les eleccions del 8 de febrer de 1871 i va ser un dels quatre elegits a l'Assemblea Nacional, però va votar contra les preliminars de pau i va dimitir. El 26 de març, el 17 districte l'envià a ocupar l'escó al Consell de la Comuna per 4.199 vots de 11.394 votants. Com a membre de la Comissió del Treball i de l'Intercanvi, votà en contra del Comitè de Salut Pública i es va declarar solidari amb la minoria. El 22 de maig va organitzar la resistència contra la reacció de Versalles a les Batignolles, amb Jaclard. Va poder salvar-se gràcies a un pastor que l'amagà i el posà en contacte amb amics que l'ajudaren a passar a Suïssa. El novembre, a Neuchâtel, publica La troisième défaite du prolétariat français, una de les obres més importants sobre l'esperit de la Comuna, alhora que un testimoni capital. Després d'haver intentat jugar un paper conciliador entre els partidaris de Marx i els de Bakunin, finalment s'arrenglerà amb els anarquistes i s'adherirà a la Federació del Jura, el 2 de desembre de 1871. En juny de 1871, s'uneix «lliurement» amb la novel·lista anarcofeminista Léodile Béra (o Léodile Champseix, amb el llinatge del seu primer marit), més coneguda amb el nom que signà les seves obres, André Léo, i viuran plegats fins a 1878, tant a Milà com a Lugano. A partir de 1878 Malon es reconcilià amb Guesde, col·laborà en L'Égalité i, un cop a França després de l'amnistia, donà la seva adhesió Partit Obrer Francès. En 1880 va editar La Revue Socialiste, que aviat deixarà de publicar-se per manca de diners, però que pogué reeditar reeixidament a partir de 1885. A partir de 1882 es va separar de Guesde i dels marxistes i es va esforçar des d'aleshores a definir una via que alguns van qualificar d'«oportunisme revolucionari» i que es pot resumir en la sentència: «Siguem revolucionaris quan les circumstàncies ho exigeixin i reformistes sempre.» Durant l'exili, va col·laborar en nombrosos periòdics, a Suïssa, a Itàlia; després de l'exili, encara va publicar molts articles, però sobretot elaborà una vasta obra que el va fer un dels grans pensadors socialistes francesos: Manuel d'économie sociale (1883), La morale sociale (1886), Le socialisme intégral (dos volums, 1890-1891), Précis historique, théorique et pratique du socialisme (1892). Hagués volgut escriure les seves Memòries, però una traqueotomia necessària que guarir un càncer de gola feta a Cannes no li va permetre viure gaire temps. Benoît Malon va morir el 13 de setembre de 1893 a Asnières-sur-Seine, a prop de París (França), i quatre dies més tard, el seguici que el portarà al cementiri parisenc de Père-Lachaise, on serà incinerat, serà seguit per més de 10.000 persones. El novembre de 1913 un monument en record de Malon es va edificar davant el Mur dels Federats de Père-Lachaise i en la inauguració Jean Jaurès li va retre homenatge. El 26 de març de 1994 es va fundar a Précieux l'Associació d'Amics de Benoît Malon, encarregada de preservar-ne la memòria.


Autoretrat de František Gellner

Autoretrat de František Gellner

- František Gellner: El 13 de setembre de 1914 desapareix al front de Galítsia (Imperi Austrohongarès) el poeta, escriptor, periodista, pintor i caricaturista anarquista František Gellner. Havia nascut el 19 de juny de 1881 a Mladá Boleslav (Bohèmia Central, Bohèmia, Imperi Austrohongarès; actualment Txèquia). Fou el sisè fill de set d'una família jueva de comerciants. Son pare, de convicció socialista, regentava una botiga i sa família hi vivia a sobre. Des d'infant es dedicà a l'escriptura i a les caricatures. Estudià a l'institut de Mladá Boleslav i col·laborà en periòdics estudiantils (Lípa, Lucerna i Mládí), publicant poemes, traduccions i dibuixos. Posteriorment va fer estudis universitaris d'enginyeria a l'Institut Politècnic de Viena (Imperi Austrohongarès; actual Àustria), però després de dos anys abandonà el centre. A Viena va fer amistat amb el poeta Josefem Svatoplukiem Macharem. Quan tenia 15 anys publicà el seu primer poema al periòdic Švanda Dudák, editat per Ignát Hermann. Abocat a la bohèmia (alcohol, baixos fons, etc.), entrà en contacte amb el moviment anarquista i el seu domicili va ser escorcollat en diferents ocasions per la policia. Col·laborà en el periòdic anarquista Nový Kult (Nou Cult), editat entre 1897 i 1905 per Stanislav Kostka Neumann. En 1901 reprengué els estudis a l'Acadèmia Minera de Příbram (Bohèmia Central) i viatjà sovint a Praga per assistir a reunions anarquistes, establint relacions amb destacats intel·lectuals anarquistes (Marie Majerová, Stanislav Kostka Neumann, Karel Toman, Fráňa Šrámek, etc.). En 1901 publicà el seu primer recull poètic Po nás ať přijde potopa! i en 1903 el segon, titulat Radosti života, ambdós, com la resta de la seva obra, molt influenciats per l'anarquisme. A partir de la tardor de 1904, i durant un any –en teoria n'havia de fer dos–, va fer el servei militar a Litoměřice (Ústí nad Labem, Bohèmia) i, contràriament a la resta de soldats, es negà a ser fotografiat d'uniforme. En 1905 estudià pintura a Munic (Baviera, Imperi Alemany) i en 1906 s'establí a París (França), on publicà caricatures en periòdics anarquistes (L'Assiette au Beurre, Le Cri de Paris, Le Pêle-Mêle, Le Rire, Les Temps Nouveaux, etc.). Amb son pare malalt, en 1908 retornà a Bohèmia i aquest any il·lustrà el llibre de poemes de Josef Foltýn Vlčí máky. Verše a karikatury (1901-1908). En 1909 es matriculà a l'Acadèmia d'Arts de Dresden (Saxònia, Imperi Alemany) i després retornà a París. En 1910 publicà l'àlbum il·lustrat satíric Les petits joies d'amour. En 1911 s'establí a Brno (Moràvia Meridional, Moràvia, Imperi Austrohongarès), on treballà de caricaturista i de periodista en el diari Lidové noviny (Diari del Poble), implicant-se en la vida política local, participant en les activitats de l'Občanského Klubu Lidové Strany Pokrokové (Club Cívic del Partit Popular Progressista). Quan esclatà la Gran Guerra, l'agost de 1914, s'incorporà a l'exèrcit austro-hongarès i va ser enviat a Galítsia. L'última notícia que se'n té és que es trobava en un camí entre les poblacions poloneses de Zamość i de Tomaszów. František Gellner va ser donat oficialment com a desaparegut el 13 de setembre de 1914 i mai no s'han trobat les seves restes. Pòstumament es publicaren diferents obres seves, com ara Nové verše (1919 i 2016), que recull la seva producció poètica entre els anys 1903 i 1914.

František Gellner (1881-1914)





          ​La moda es una de las industrias clave que contribuyen a la esclavitud moderna      Cache   Translate Page      

Aproximadamente 40 millones de personas en todo el mundo viven en la esclavitud moderna, el 71 por ciento de ellas son mujeres y la industria de la moda es la segunda mayor contribuyente a esta situación, según el Global Slavery Index 2018, publicado por la organización sin fines de lucro Walk Free Foundation. El estudio se basó en datos de 167 países y entrevistas personales con más de 71.000 personas en 52 idiomas.

El informe identificó los cinco principales productos en riesgo de esclavitud moderna en cada uno de los países del G20. Las prendas ocuparon el segundo lugar, después de la tecnología (computadoras portátiles, computadoras y teléfonos móviles). Les siguen el pescado, el cacao y la caña de azúcar.

Según el informe, la esclavitud moderna es más probable que suceda en regímenes represivos o en áreas de conflicto. Corea del Norte tiene la mayor prevalencia estimada de esclavitud, y la mayoría de las víctimas se ven obligadas a trabajar para el estado. El país es seguido por Eritrea, Burundi, República Centroafricana, Afganistán, Mauritania, Sudán del Sur, Pakistán, Camboya e Irán.

Aunque los ciudadanos de los países desarrollados corren un menor riesgo de ser víctimas de trabajo forzoso, los productos y ganancias de la esclavitud moderna a menudo cruzan las fronteras en un mundo globalizado. Juntos, los países del G20 importan 127,7 mil millones de dólares estadounidenses (97,25 mil millones de libras) de prendas de vestir anuales. Camboya, que ocupa el noveno lugar en la lista de países con mayor prevalencia estimada de esclavitud moderna, fue el cuarto mayor proveedor de ropa de la Unión Europea entre 2015 y 2017, según la compañía de investigación de mercado Statista.

"Al declarar la esclavitud moderna como un problema que ocurre 'allá', los países de alto PIB ignoran su culpabilidad por esta crisis de derechos humanos", dijo la Walk Free Foundation en el informe, señalando que solo siete de los veinte países más ricos han promulgado leyes o políticas para impedir que las empresas adquieran bienes y servicios producidos por el trabajo forzoso.

¿Qué pueden hacer los gobiernos y la industria de la moda para responder a la esclavitud moderna?

Entonces, ¿qué hacer para abordar este problema? La Walk Free Foundation enumeró una serie de recomendaciones para gobiernos y empresas, enfatizando la importancia de considerar el tema desde una perspectiva global. Los gobiernos de alto PIB deberían priorizar los derechos humanos en la toma de decisiones cuando se relacionan con regímenes represivos. También se les recomendó examinar cómo sus decisiones políticas pueden contribuir a la esclavitud moderna tanto en el país como en el extranjero. En cuanto a las empresas, la organización las insta a abordar el riesgo de la esclavitud moderna en sus cadenas de suministro, así como a proporcionar transparencia a consumidores e inversores.

Foto: Walk Free Foundation Facebook

Next Page: 10000

Site Map 2018_01_14
Site Map 2018_01_15
Site Map 2018_01_16
Site Map 2018_01_17
Site Map 2018_01_18
Site Map 2018_01_19
Site Map 2018_01_20
Site Map 2018_01_21
Site Map 2018_01_22
Site Map 2018_01_23
Site Map 2018_01_24
Site Map 2018_01_25
Site Map 2018_01_26
Site Map 2018_01_27
Site Map 2018_01_28
Site Map 2018_01_29
Site Map 2018_01_30
Site Map 2018_01_31
Site Map 2018_02_01
Site Map 2018_02_02
Site Map 2018_02_03
Site Map 2018_02_04
Site Map 2018_02_05
Site Map 2018_02_06
Site Map 2018_02_07
Site Map 2018_02_08
Site Map 2018_02_09
Site Map 2018_02_10
Site Map 2018_02_11
Site Map 2018_02_12
Site Map 2018_02_13
Site Map 2018_02_14
Site Map 2018_02_15
Site Map 2018_02_15
Site Map 2018_02_16
Site Map 2018_02_17
Site Map 2018_02_18
Site Map 2018_02_19
Site Map 2018_02_20
Site Map 2018_02_21
Site Map 2018_02_22
Site Map 2018_02_23
Site Map 2018_02_24
Site Map 2018_02_25
Site Map 2018_02_26
Site Map 2018_02_27
Site Map 2018_02_28
Site Map 2018_03_01
Site Map 2018_03_02
Site Map 2018_03_03
Site Map 2018_03_04
Site Map 2018_03_05
Site Map 2018_03_06
Site Map 2018_03_07
Site Map 2018_03_08
Site Map 2018_03_09
Site Map 2018_03_10
Site Map 2018_03_11
Site Map 2018_03_12
Site Map 2018_03_13
Site Map 2018_03_14
Site Map 2018_03_15
Site Map 2018_03_16
Site Map 2018_03_17
Site Map 2018_03_18
Site Map 2018_03_19
Site Map 2018_03_20
Site Map 2018_03_21
Site Map 2018_03_22
Site Map 2018_03_23
Site Map 2018_03_24
Site Map 2018_03_25
Site Map 2018_03_26
Site Map 2018_03_27
Site Map 2018_03_28
Site Map 2018_03_29
Site Map 2018_03_30
Site Map 2018_03_31
Site Map 2018_04_01
Site Map 2018_04_02
Site Map 2018_04_03
Site Map 2018_04_04
Site Map 2018_04_05
Site Map 2018_04_06
Site Map 2018_04_07
Site Map 2018_04_08
Site Map 2018_04_09
Site Map 2018_04_10
Site Map 2018_04_11
Site Map 2018_04_12
Site Map 2018_04_13
Site Map 2018_04_14
Site Map 2018_04_15
Site Map 2018_04_16
Site Map 2018_04_17
Site Map 2018_04_18
Site Map 2018_04_19
Site Map 2018_04_20
Site Map 2018_04_21
Site Map 2018_04_22
Site Map 2018_04_23
Site Map 2018_04_24
Site Map 2018_04_25
Site Map 2018_04_26
Site Map 2018_04_27
Site Map 2018_04_28
Site Map 2018_04_29
Site Map 2018_04_30
Site Map 2018_05_01
Site Map 2018_05_02
Site Map 2018_05_03
Site Map 2018_05_04
Site Map 2018_05_05
Site Map 2018_05_06
Site Map 2018_05_07
Site Map 2018_05_08
Site Map 2018_05_09
Site Map 2018_05_15
Site Map 2018_05_16
Site Map 2018_05_17
Site Map 2018_05_18
Site Map 2018_05_19
Site Map 2018_05_20
Site Map 2018_05_21
Site Map 2018_05_22
Site Map 2018_05_23
Site Map 2018_05_24
Site Map 2018_05_25
Site Map 2018_05_26
Site Map 2018_05_27
Site Map 2018_05_28
Site Map 2018_05_29
Site Map 2018_05_30
Site Map 2018_05_31
Site Map 2018_06_01
Site Map 2018_06_02
Site Map 2018_06_03
Site Map 2018_06_04
Site Map 2018_06_05
Site Map 2018_06_06
Site Map 2018_06_07
Site Map 2018_06_08
Site Map 2018_06_09
Site Map 2018_06_10
Site Map 2018_06_11
Site Map 2018_06_12
Site Map 2018_06_13
Site Map 2018_06_14
Site Map 2018_06_15
Site Map 2018_06_16
Site Map 2018_06_17
Site Map 2018_06_18
Site Map 2018_06_19
Site Map 2018_06_20
Site Map 2018_06_21
Site Map 2018_06_22
Site Map 2018_06_23
Site Map 2018_06_24
Site Map 2018_06_25
Site Map 2018_06_26
Site Map 2018_06_27
Site Map 2018_06_28
Site Map 2018_06_29
Site Map 2018_06_30
Site Map 2018_07_01
Site Map 2018_07_02
Site Map 2018_07_03
Site Map 2018_07_04
Site Map 2018_07_05
Site Map 2018_07_06
Site Map 2018_07_07
Site Map 2018_07_08
Site Map 2018_07_09
Site Map 2018_07_10
Site Map 2018_07_11
Site Map 2018_07_12
Site Map 2018_07_13
Site Map 2018_07_14
Site Map 2018_07_15
Site Map 2018_07_16
Site Map 2018_07_17
Site Map 2018_07_18
Site Map 2018_07_19
Site Map 2018_07_20
Site Map 2018_07_21
Site Map 2018_07_22
Site Map 2018_07_23
Site Map 2018_07_24
Site Map 2018_07_25
Site Map 2018_07_26
Site Map 2018_07_27
Site Map 2018_07_28
Site Map 2018_07_29
Site Map 2018_07_30
Site Map 2018_07_31
Site Map 2018_08_01
Site Map 2018_08_02
Site Map 2018_08_03
Site Map 2018_08_04
Site Map 2018_08_05
Site Map 2018_08_06
Site Map 2018_08_07
Site Map 2018_08_08
Site Map 2018_08_09
Site Map 2018_08_10
Site Map 2018_08_11
Site Map 2018_08_12
Site Map 2018_08_13
Site Map 2018_08_15
Site Map 2018_08_16
Site Map 2018_08_17
Site Map 2018_08_18
Site Map 2018_08_19
Site Map 2018_08_20
Site Map 2018_08_21
Site Map 2018_08_22
Site Map 2018_08_23
Site Map 2018_08_24
Site Map 2018_08_25
Site Map 2018_08_26
Site Map 2018_08_27
Site Map 2018_08_28
Site Map 2018_08_29
Site Map 2018_08_30
Site Map 2018_08_31
Site Map 2018_09_01
Site Map 2018_09_02
Site Map 2018_09_03
Site Map 2018_09_04
Site Map 2018_09_05
Site Map 2018_09_06
Site Map 2018_09_07
Site Map 2018_09_08
Site Map 2018_09_09
Site Map 2018_09_10
Site Map 2018_09_11
Site Map 2018_09_12
Site Map 2018_09_13