Next Page: 10000

          

The Pacific Community launches new information tools on sustainable fishing practices

 Cache   
The Pacific Community launches new information tools on sustainable fishing practices camillem Thu, 11/28/2019 - 21:23

The Pacific Community (SPC) in partnership with the European Union (EU) is launching today a series of animated videos targeting the fishers, the schools and the general public with the objective of raising awareness on sustainable fishing practices.

The series, called “Fisher’s Tales” aims at disseminating informative and educational toolkits amongst coastal communities from the Pacific region and includes short animated videos compatible with mass media and social networks. The videos will provide information on the habitat, nutrition and behaviour of key marine species, including sea cucumber, as well as advice on how to use these resources in a sustainable way.

The series will be adapted into local languages and disseminated across the 15 beneficiary countries* that are part of the EU-Funded Pacific-European Union Marine Partnership (PEUMP) Programme. Funded by the EU and the Government of Sweden, the EUR 45 million PEUMP programme promotes sustainable management and sound ocean governance for food security and economic growth, while addressing climate change resilience and conservation of marine biodiversity. It follows a comprehensive approach, integrating issues related to oceanic fisheries, coastal fisheries, community development, marine conservation and capacity building under one single regional action.

The Pacific Community has long been supporting its member countries in deploying Community-based Ecosystem Approach to Fisheries Management. This approach aims at equipping communities with technical information and advice on the fish species and habitats upon which they rely for food security and livelihoods. The overall objective is to see local communities taking a leading role in sustainable management of fisheries resources.

The Head of Cooperation at the Delegation of the European Union for the Pacific, Christoph Wagner said, “In line with the regional strategy, the New Song for Coastal Fisheries – Pathway to Change, the EU has enhanced its focus and financial commitment to support coastal fisheries management. Raising awareness on sustainable fishing practices is a crucial step to promote productive and healthy ecosystems and fish stocks that ultimately contribute to improving wellbeing of coastal communities''.

 “The Pacific Community and its partners are putting emphasis on developing information tools specifically targeting communities, in line with guidelines and policies endorsed by the Pacific-African Caribbean Pacific (Pacific-ACP) countries.” said Neville Smith, Director of the Fisheries Aquaculture and Marine Ecosystems Division of the Pacific Community. 

*Pacific-ACP states that are part of the Pacific-European Union Marine Partnership (PEUMP) Programme are the Cook Islands, Fiji, Federated States of Micronesia, Kiribati, Nauru, Niue, Palau, Papua New Guinea, Republic of the Marshall Islands, Tuvalu, Tonga, Samoa, Solomon Islands, Timor Leste and Vanuatu.

Useful link:
To watch the first videos of the series.

Media contacts:
Toky Rasoloarimanana, Communications Officer, Fisheries Aquaculture and Marine Ecosystems (FAME) Division, Pacific Community (SPC) | TokyR@spc.int or Tel: +687  89 93 94
Céline Muron, Coastal and Community Fisheries Information and Outreach Officer, PEUMP Programme, Pacific Community (SPC) | CelineM@spc.int

About the Pacific Community Fisheries, Aquaculture and Marine Ecosystems Division:
The Regional Fisheries response have been part of SPC mandate for almost seventy years. The SPC Fisheries, Aquaculture and Marine Ecosystems Division leads fisheries science and technical expertise in the Pacific region and supports the 22 Pacific Island countries and territories in oceanic fisheries, coastal fisheries and aquaculture. We are working in an area covering 28.2 million km² of ocean, with the support of over 35 international partners.

About the Pacific-European Union Marine Partnership Programme (PEUMP):
The Pacific-European Union Marine Partnership (PEUMP) Programme addresses some of the most serious challenges faced by Pacific countries. Among these are the increasing depletion of coastal fisheries resources; the threats to marine biodiversity, including negative impacts of climate change and disasters; the uneven contribution of oceanic fisheries to national economic development; the need for improved education and training; and the need to mainstream a rights-based approach and to promote greater recognition of gender issues to ensure inclusiveness and positive changes for Pacific island people.  The five-year PEUMP programme is funded by the European Union (EUR 35 million) and the government of Sweden (EUR 10 million). It is implemented by the Pacific Community (SPC), the Forum Fisheries Agency (FFA), the Secretariat of the Pacific Regional Environment Programme (SPREP) and the University of the South Pacific (USP) in close collaboration with Non-Government Organisations and the national authorities.

Noumea
News Category
Media Release
0

          

Island Hopping Sabah Pulau Sapi Dan Pulau Mamuntik

 Cache   

Tips Untuk Ke Pulau ( Island Hopping )


Assalamualaikum korang! hai, marilah kita habiskan entry Sabah ni, lama sangat peram, nak nak cuti sekolah ni kan, mana tahu ada yang nak buat rujukan entry ni, so letsss!!! Siapa yang belum baca previous entry, boleh KLIK




Hari ke 3 kami memilih untuk Island Hopping, tak sah kalau tak Island Hopping di Sabah, nak nak kami anak beranak memang sangat sukakan pulau, so ini adalah acara WAJIB untuk kami. Pagi ni kami tak keluar awal sangat, jam 9am baru keluar dari homestay, bagi anak tidur lama sikit, sebab nanti nak Island Hopping penat pula, dari hoemstay nak ke Jesselton Jetty tak jauh pun.

Ramai yang tanya aku Pakej ke pulau yang aku ambil ni berapa, aku tak pasti sebab semua Pakej ni diuruskan oleh AFS Car Rental and Tour. Aku amik pakej 2 pulau, sebab kalau nakkan kepuasan Snorkeling, korang tak perlu ambil banyak pulau, 2 pulau dah cukup.

Aku memilih untuk pergi ke Pulau Mamuntik dan Pulau Sapi.

Kenapa aku pilih Pulau Mamuntik, Pulau Mamuntik ni kecil je, tak ramai sangat pelancong, air dia jernih sangat dan cetek, so sesuai untuk anak anak aku. Pulau Sapi pulak ramai pelancong, tapi ikan dia cantik cantik, so balance lah aku pergi 2 pulau ni.

Pulau Mamuntik
Ni pemandangan biasa korang nampak jika nak pergi ke Pulau, Jesselton Jetty, harga barang standart, tak mahal sangat. Tu laki aku nak cari selipar, dia tak bawa selipar, hihi. Aku pulak beli topi besar tu rm9, anak anak beli sodok pasir, tiap kali pergi pulau, tiap kali tu lah membeli. LOL.

Ni aku nak share TIPS Jika Pergi ke Palau :


1. PAKAI SUNBLOCK - Sebab sangat panas

2. Pakai pakaian yang selesa, bawa topi dan spek hitam.

3. Simpan tiket

4. Jangan lupa beli casing waterproof untuk handphone

5. Ambil pakej 2 pulau saja kalau nak puas

6. BELI MAKANAN DAN AIR SIAP SIAP DI JETTY

Sampai je di jetty, kami breakfast dulu, kami makan nasi terus sebab risau lapar, main air ni confirm lapar, so suruh anak anak pun makan nasi, dah kenyang, lega rasa hati. Dah makan, TAPAU ( bungkus ) pula nasi dan lauk. Air mineral jangan lupa beli, sebab di pulau SANGAT MAHAL. kecuali kalau korang memang tak kisah. hihi.

Laki aku tapau nasi dan lauk, paling mudah, nasi + kari ayam + ikan goreng, tu paling mudah. Di kedai-kedai, dorang pun dah tahu, dorang akan bagi kita tapau nasi siap siap dalam bekas, senang kita nak bawa naik boat, tak payah malu, semua orang pun memang tapau nasi. hehe.

Makan sini tak mahal pun, harga standart je.

Masa untuk naik boat, setiap sorang akan ada life jacket sendiri, wajib pakai ok!

Family portrait first! hehe, aku pakai dress? yas pakai dress, sbb nak ootd, sampai pulau, aku salin! kahhh, gigih? yasss gigih! LOL. 

Sunblok - checked
Topi - checked
Spek - checked
LOL

1st destination kita PULAU MAMUNTIK

Serious TALK! Subhanallah! Subhanallah! Subhanallah! Cantik sangat Pulau mamuntik, memang betul lah pulau ni kecil, tapi airnya Ya Allah, JERNIH, Biruuuuu kebiru biruan, hijau hijau jernih, even ikan bilis pun boleh nampak, bayangkan! cantik sangat, memang sangat teruja dan seronok sangat!

Kami sampai je ada pasangan dari Korea photoshoot kat sini, ramai juga orang Korea, pelik juga, mcm mana eh boleh ramai orang korea, rupanya skrg dari Korea, mereka ada direct flight ke Sabah, so mmg ramai skrg org Korea di Sabah.

Selalu tengok cite Korea kat TV, bila dengar live depan depan dorg cakap, alahai, teruja kejap, cara dorg cakap dengan anak-anak dorg lembut je, takde memetir-metir. LOL.

Muka teruja tak sabar nak mandi!

jernih sampai Ikan Bilis pun nampak! Cantik sangat!

Selamat datang ke Pulau Manuntik, yay! Tak sabar nak Snorkel! macam aku pesan kat atas, tak payah beli air kat sini, air kepala rm15, HAHAHA. minum jelah air mineral ya!

Dekat sini, aku tak perlu edit gambar, CANTIK GILA! no need filter at all! serius, memang air tu biru, jernih! Cantik sangat!

Habis posing, yasss moh salin baju, kita snorkel pulak! hehehe. 

Aku kan, amaze sangat dengan kakak tau, kakak tu dia sangat suka binatang, sangat suka pulau, kakak tu aku tak hantar tau dia ke kelas swimming, tapi dia pandai swim. Pakai Life jacket lah tapi, aku masih x berani nak lepaskan dia tanpa jacket, and u know what, ini kali pertama dia snorkel, and guess what! DIA PANDAI!!!!

papa dia ajar skali je, cara bernafas, cara berenang. lepas tu trus pandai sendiri, Allahu, memang aku rasa kakak ni fast learner kalau bab bab ni. Dia tak takut!

PAKEJ ISLAND HOPPING yang AFS Car rental and Tour settlekan untuk kami ni, memang all in dah harga ke pulau, snorkle, life jacket semua, senang, aku tak payah fikir dah. kami diberi masa sampai 1pm di Pulau mamuntik. Then kami naik boat ke Pulau Sapi pula.

So ada lah dalam 3jam kami kat Pulau Mamuntik.

Alfi??? Jangan tanya, penakut, ko tengok dia, dah macam Koala dalam air, melekat dengan papa! HAHAHAHA. maybe Alfi kecik lagi, so takut, nak tengok ikan, tp takut. HAHAHA. Kakak pulak nampak ikan, menjerit jerit, aku cuak ingat nak lemas ke apa, rupanya nampak ikan! HAHAHA lawak doh!

Ni aku gilir gilir dengan laki aku, dia pergi snorkle dulu, aku jaga alfi, then dia jaga alfi, aku snorkle. hehe. gitu lah sementara nak tunggu Alfi besar, kena hantar Alfi g kelas renang ni.

Jam 1pm, boat sampai nak ambil kami ke pulau Sapi pulak. selamat tinggal pulau manuntik. tak tau lah bila nak sampai lagi, and we will miss u! sebab lepas ni kami nak g Semporna pulak. Dorang kata sana lagi best! wuuhuuuuuu. InsyaAllah kalau g Semporna pun nak pergi dengan AFS Car Rental and Tour juga.

Pulau SAPI! cantik!!!! Tapi tak sentanding Mamuntik, tapi yang win kat sini, IKAN DIA, IKAN DIA LAGI CANTIK!!!! sini ramai orang, aktiviti pun banyak. korang boleh diving kat sini. orang putih separuh bogel pun ramai, LOL! So pandai pandai lah ko nak explain kat anak ko kenapa dia pakai cm tu. HAHA. its hard! lol

Signature pose papa! haha

hey badak mana ni! pakai hitam pun nampak gemok. LOL!

awan yang sangat cantik!


Santai nampak kakak! HAHA. Dah jom balik, kul 3pm kami gerak dr Pulau Sapi, sebab langit dah gelap, risau hujan, nanti terkandas kat Pulau.

Oh lupa aku nak cerita pasal toilet, jika korang pergi time aku pergi ni, BUKAN CUTI SEKOLAH, orang tak crowded sangat tau, dan toilet bersih, dua dua pulau yang aku pergi, dua dua toilet dia ok ok je, tak de lah OK SANGAT, tapi ok lah. Tak menggelikan.

Cumanya di Pulau Sapi, tempat salin baju dia OPEN, HAHA. Jangan terkejut jika nampak pelancong B**G*L waktu salin baju, hahaha. Macam aku, lepas bersihkan pasir kt baju, aku salin dalam tandas, terpaksa, takkan aku pun nak jd cam pelancong tu kan. lol.

Tapi ok je, kami survive, cuma kakak lah, terbuntang mata tengok, sbb tak biasa kan. HAHA. but overall ok je. Salin baju, naik boat, balik Jesselton jetty, AFS Car Rental and Tour dan tunggu kami.

Sampai rumah, kami rehat rehat, malam ni kami decide nak jalan sendiri, aku nak ke Cafe Kucing kawan blogger, PURRFECT Place cafe. Cafe ni adalah Cafe Wajib Singgah Di KK. Wajib pergi jika pencinta kucing ok! So AFS Car Rental And Tour tinggalkan kereta utk kami jalan sendiri mlm tu.

Rasa terharu sgt bila Sya pm kat Fb jemput kita dtg cafe dia, aku pun tak tahu ada kwn di Sabah, LOL. aku pernah tgk cafe ni masuk TV1 dulu, tapi tak perasan Sya yang punya. Nampak sangat tak beramah mesra dengan kwn kwn di FB, hehe. TQ sya sebab jemput kami, belanja kami kek dan minum di Cafe! sedap sangat kek awak!

Korang boleh usha IG dia, Purrfect Place

Si kakak, jangan tanya lah! seronok sangat dpt main cat, dorg dah charge kat rumah dulu, so sampai sini, aktiflah masing masing. hehe.

Sebelum masuk dalam tempat kucing ni, korang kena pakai sanitizer, sini memang bersih, tak bau hama kucing, kucing gemok! bersih sgt. TERBAIK weh!

Korang datang sini tau nanti! Jangan lupa!

Kalau korang nak tahu pakej pasal Island Hopping tu, boleh try contact :


TQ AFS CAR RENTAL AND TOUR SDN BHD for great service, sangat recommended!

          

El Sant Jordi enloquece con Bogle y un espectacular Pagès

 Cache   
Prometían espectáculo, y ayer en el Palau Sant Jordi, los pilotos que compitieron en el Supercross de Barcelona y los mejores especialistas en Freestyle del planeta cumplieron. Vaya si lo hicieron. Especialmente, estos últimos, con un Tom Pagès...
          

Joan Cros, a hacerse fuerte en casa en el Supercross de Barcelona

 Cache   
Este sábado, Barcelona huele a una mezcla de gasolina, tierra, sueños y magia. Este sábado, el Palau Sant Jordi alberga la 21ª edición del Supercross de Barcelona, un evento que RPM-MKTG recuperó el pasado año tras no disputarse desde 2008 y que...
          

Brulhart lascia l'AIF, il successore nominato al rientro del Papa dall'Asia

 Cache   
 
Renè Brulhart, 47 anni, non è più Presidente dell'AIF, l'autorità antiriciclaggio del Vaticano. Secondo la Santa Sede il mandato dell'avvocato svizzero, iniziato esattamente cinque anni fa, non è stato rinnovato, mentre lo stesso Brulhart ha raccontato di essersi dimesso. 
Il Vaticano precisa che il successore è già stato individuato ma verrà ufficializzato al ritorno del Papa dal viaggio apostolico in Giappone e Thailandia, previsto il 26 novembre. 
L'AIF resta senza una guida. Il Direttore Tommaso Di Ruzza, 44 anni, in carica da gennaio 2015, è stato infatti sospeso. Era oggetto del famoso ordine di custodia fuoriuscito dal Vaticano e costato le dimissioni del Comandante della Gendarmeria Vaticana Domenico Giani


--


Il nuovo vescovo di Limeira, Brasile, è Josè Roberto Fortes Palau, 54 anni, dal 2014 vescovo ausiliare di San Paolo. Succede al dottrinario Vilson Dias de Oliveira, 60 anni, dimissionario a maggio 2019.
Al cardinale Odilo Pedro Scherer, 70 anni, arcivescovo di San Paolo dal 2007, rimangono 6 ausiliari: 

  • Carlos Lema Garcia, 63 anni (2014)
  • Devair Araujo Da Fonseca, 51 anni (2014)
  • Eduardo Vieira dos Santos, 54 anni (2014)
  • Luiz Carlos Dias, 55 anni (2016)
  • Josè Benedito Cardoso, 58 anni (2019)
  • Jorge Pierozan, 55 anni (2019)
Sono 18 i vescovi viventi che hanno ricoperto la carica di ausiliare di San Paolo:
  • Antonio Gaspar, 88 anni, vescovo emerito di Barretos (2000 - 2008), ausiliare dal 1982
  • Angelico Sandalo Bernardino, 86 anni, vescovo emerito di Blumenau (2000 - 2009), ausiliare dal 1974
  • Fernando Josè Penteado, 85 anni, vescovo emerito di Jacarezinho (2000 - 2010), ausiliare dal 1979
  • Antonio Celso Queiroz, 85 anni, vescovo emerito di Catanduva (2000 - 2009), ausiliare dal 1975
  • Mauro Morelli, 84 anni, vescovo emerito di Duque de Caxias (1981 - 2005), ausiliare dal 1974
  • Benedito Beni Dos Santos, 82 anni, vescovo emerito di Lorena (2006 - 2013), ausiliare dal 2001
  • Josè Maria Pinheiro, 81 anni, vescovo emerito di Bragança Paulista (2005 - 2009), ausiliare dal 2003
  • Manuel Parrado Carral, 73 anni, vescovo di Sao Miguel Paulista dal 2008, ausiliare dal 2001. È stato anche amministratore apostolico dell'arcidiocesi tra il 2006 e il 2007
  • cardinale Odilo Pedro Scherer, 70 anni, arcivescovo di San Paolo dal 2007, ausiliare dal 2001;
  • Gil Antonio Moreira, 69 anni, arcivescovo di Juiz de Fora dal 2009, ausiliare dal 1999 al 2004
  • Tarcisio Scaramussa, 69 anni, salesiano, vescovo di Santos dal 2015, ausiliare dal 2008 al 2014
  • Joao Mamede Filho, 68 anni, francescano conventuale, vescovo di Umuarama dal 2010, ausiliare dal 2006
  • Pedro Luiz Stringhini, 66 anni, vescovo di Mogi das Cruzes dal 2012, ausiliare dal 2001 al 2009
  • Julio Endi Akamine, 57 anni, pallottino, arcivescovo di Sorocaba dal 2016, ausiiare dal 2011
  • Milton Kenan Junior, 55 anni, vescovo di Barretos dal 2014, ausiliare dal 2009
  • Josè Roberto Fortes Palau, 54 anni, vescovo di Limeira dal 2019, ausiliare dal 2014
  • Edmar Peron, 54 anni, vescovo di Paranaguà dal 2015, ausiliare dal 2009
  • Sergio de Deus Borges, 53 anni, vescovo di Foz do Iguaçù dal 2019, ausiliare dal 2012.

          

Keleiviai jau važiuoja, kroviniai dar palauks

 Cache   
„Lietuvos geležinkeliai“ (LG) baigė dalį europinės vėžės nuo Kauno iki Palemono intermodalinio terminalo įrengimo darbų ir pirmadienį pradeda vežti keleivius nuo gegužės neveikusiu maršrutu Vilnius–Kaunas. Tačiau dar teks palaukti, kol šios vėžės galimybės atsivers verslui, nes ją sujungti su pačiu terminalu numatoma tik gerokai vėliau.
          

Peñíscola recibe este fin de semana a 850 agencias de viajes en la segunda Convención de DIT Gestión

 Cache   

Més d'un miler d'agents turístics han arribat avui a Peníscola per assistir a la segona Convenció de DIT Gestió, a la qual s'han inscrit un total de 850 agències de viatges.

L'esdeveniment, que s'estendrà al llarg de tot el cap de setmana, preveu una intensa agenda en el Palau de Congressos de la localitat, així com activitats complementàries en la destinació, amb l'objectiu que els agents coneguen els recursos turístics de la ciutat.

Aquesta vesprada ha tingut lloc, en l'Edifici Sociocultural, l'acte de recepció dels invitats. L'alcalde de Peníscola, Andrés Martínez, i la responsable de l'Àrea de Turisme, Raquel París han donat la benvinguda a tots els assistents i han fet lliurament al president de DIT Gestió, Jon Arriaga, d'un detall institucional. En el seu discurs, Martínez ha subratllat que "Peníscola és una ciutat hospitalària per la seua condició turística des de fa ja més de quatre dècades, i una de les principals destinacions turístiques de la costa mediterrània del nostre país", i ha afegit que "comptem amb la meitat de l'oferta d'allotjament de la província de Castelló i, per volum de negoci, ens situem en tercera posició de la Comunitat".

Per la seua banda, la regidora de l'Àrea de Turisme, Raquel París, ha valorat que "aquest esdeveniment és una oportunitat molt interessant per a la destinació, no només per la promoció que suposa que més de mil agents es donen cita en la ciutat i la coneguen de primera mà, sinó també per posar de manifest, una vegada més, la capacitat de Peníscola per acollir aquest tipus d'esdeveniments".

Interessant programació

A més de l'atractiu del mateix emplaçament de la ciutat papal, el programa de la convenció està ple d'incentius. L'empresari, professor universitaris i consultor, Emilio Duro, oferirà la conferència inicial sobre la motivació en el turisme i el perquè de l'empresa d'èxit.

El workshop permetrà als agents de viatges de DIT Gestió contactar amb un centenar de proveïdors de turisme, companyes aèries, creuers, hoteleria, etc. A més, simultàniament, es podran establir sinergies amb altres associats en blocs temàtics com la neu, el turisme de platja, etc. Els tallers abordaran qüestions com la fiscalitat en el món del turisme, les tendències del mercat en xarxes socials, el turisme receptiu temàtic o tècniques de venda.

També s'hi realitzarà una taula redona sobre el futur de les agències de viatges.

El president de DIT Gestió, Jon Arriaga, abordarà l'evolució dels 11 anys de trajectòria del grup d'agències de viatges independents, així com les novetats i perspectives de futur.

 


          

Куда пойти с 25 по 30 ноября в Каталонии?

 Cache   

Автономное сообщество Испании Каталония – самобытный регион с богатым культурно-историческим наследием и потрясающими природными красотами. Туристам здесь есть, на что посмотреть. Уникальная архитектура, красивые улочки, живописные виды. Удивляет также и гастрономия региона.

Кроме того, Каталония славится свое культурной жизнью. Здесь каждую неделю можно посетить одно из мероприятий. Например, отправится на концерт, стать участником фестиваля, посетить выставку.

Ниже мы собрали список событий, которые запланированы в автономии на этой неделе. Полный список значимых культурных и спортивных событий смотрите в нашей афише.

Выставки, ярмарки, шоу

  • Barcelona Shopping Night 2019
    28.11.2019
    Место проведения мероприятия: Барселона, улица Пасео де Грасиа
     
  • Ярмарка видеоигр и цифровых развлечений Nice One Barcelona
    28.11.2019 - 1.12.2019
    Место проведения мероприятия: Fira Gran Via, L'Hospitalet de Llobregat
     
  • Ярмарка Санта Лусия
    23.11.2019 - 23.12.2019
    Место проведения мероприятия: Барселона

Концерты

  • Анджела Хьюитт
    25.11.2019
    Место проведения мероприятия: Palau Música Catalana, Barcelona
     
  • Pavvla + Cesc
    26.11.2019
    Место проведения мероприятия: Palau Música Catalana, Barcelona
     
  • Wagner Pa & Cesc Pascual
    27.11.2019
    Место проведения мероприятия: Centre Cívic Parc Sandaru, Barcelona
     
  • Low Roar
    28.11.2019
    Место проведения мероприятия: Sidecar, Barcelona
     
  • Mueveloreina + Las Chillers
    29.11.2019
    Место проведения мероприятия: Razzmatazz, Barcelona
     
  • Sandra Hunter
    30.11.2019
    Место проведения мероприятия: Voilà, Manresa
     
  • María Villalón
    1.12.2019
    Место проведения мероприятия: BARTS, Barcelona

          

”We want more!” Miksi kaikkea ei ole eenä?

 Cache   
Tarjonnan ylittävä kysyntä on kirjaston kannalta tietyllä tapaa positiivinen ongelma. Aineistomme osuu ja uppoaa asiakkaiden tarpeisiin, mutta täydellisesti ei tämäkään keikkasetti kata kaikkien tarpeita.  Sinua, yksittäinen opiskelija, ajatus varattuna olevista e-lisensseistä ei lämmitä. Tentti tai tehtävän palautuspäivä lähestyy ja tarvitset kirjan JUURI NYT. Kirjan kaikki painetut kappaleetkin ovat lainassa ja varausjono on pitkä. Moikkaat opiskelijatovereitasi,...
          

Luonnos vammaispoliittisesta ohjelmasta Essoten alueelle

 Cache   
Vammaispoliittinen ohjelma kuntayhtymä Essoten alueelle laaditaan osallistavia menetelmiä hyödyntäen opinnäytetyönä. Monialaisen työpajatyöskentelyn kautta luonnokseen on nostettu esiin paikallisia ja ajankohtaisia vammaisten ihmisten hyvään elämään ja yhdenvertaisuuteen vaikuttavia asioita ja yhdessä muokattu ohjelman sisältöalueet. Luonnosversioon toivotaan nyt avoimen kommentoinnin kautta monipuolista palautetta, koskien sisältöä enemmän kuin ulkoasua, joka ei ole luonnoksessa lopullinen.
          

L’Ajuntament inaugura una exposició sobre Sant Vicent Ferrer

 Cache   

El Palau-Castell acull una retrospectiva de l’estudiós valencià en el 600 aniversari de la seua mort.

La entrada L’Ajuntament inaugura una exposició sobre Sant Vicent Ferrer se publicó primero en Ajuntament de Betxí.


          

Exposició: “Sant Vicent Ferrer. Un valencià universal”

 Cache   

Inauguració, 28 de novembre a les 19h. al Palau Castell de Betxí Xarrada “Sant Vicent Ferrer, un influencer de la

La entrada Exposició: “Sant Vicent Ferrer. Un valencià universal” se publicó primero en Ajuntament de Betxí.


          

Presentamos el calendario solidario Bombers amb Causa 2020 en Andorra

 Cache   
Español
Tags: 
Ámbitos relacionados: 
Sin hogar
Salud mental
Investigación
Infancia
Centros: 
Hospital Sant Joan de Déu
Sant Joan de Déu Terres de Lleida
Relacionado con: 
Fecha: 
Sábado, 30 Noviembre, 2019
Vídeo: 
Compartir: 

Esta mañana se ha presentado en Andorra la novena edición del calendario solidario Bombers amb Causa. Este calendario lo pusieron en marcha, ahora ya hace nueve años, Arnau, David y Òscar, voluntarios del cuerpo de los Bomberos de la Generalitat, con el objetivo de recaudar fondos para la investigación en enfermedades infantiles. Desde su inicio, ya se han entregado a la Obra Social San Juan de Dios 434.691 €.

El director adjunto de los Bombers de Andorra, Jordi Farré, acompañado de Antoni Taull, jefe del parque de Bomberos de Vielha, de Oriol Bota, director de la Obra Social de San Juan de Dios y Càndida Castillo, del Hospital Sant Joan de Déu y de Albert Corominas, de los Bombers de la Generalitat de Catalunya, han sido los encargados de presentar el calendario en el centro comercial comercial Illa Carlemany de Escaldes. 

El proyecto Bombers amb Causa, que siempre ha tenido a la infancia como motor y inspiración, ha ido creciendo año tras año y se han ido sumando otros cuerpos de bomberos, como los Bombers de Andorra desde hace cinco años (2015) y los Bombers de Barcelona, desde hace cuatro (2016), participando activamente en la realización, venta y distribución y formando parte de esta gran familia que, este año, por primera vez cuenta también con los Pompièrs de Aran.

Además, Bombers amb Causa cuenta con el apoyo completamente altruista de fotógrafos/as, ilustradores/as, empresas, medios de comunicación, carreras, iniciativas y asociaciones y acoge centenares de personas con el objetivo de mejorar la calidad de vida de los niños y niñas en riesgo de exclusión. En concreto, el proyecto del calendario cuenta con la pieza indispensable de niños y niñas que han decidido formar parte de esta iniciativa, junto con la implicación de sus familias.

En esta ocasión, el calendario Bombers amb causa 2020 ha reunido niñas y niños atendidos en el Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona y el Hospital Sant Joan de Déu de Terres de Lleida, con bomberos y bomberas de los parques de todo Cataluña y ha tenido como hilo argumental 'Los vehículos de Bomberos'.

Los niños y profesionales de la fotografía han compartido 13 jornadas especiales que han tenido de escenario lugares como Andorra, Barcelona, Gironella, La Seu d'Urgell, Lleida, Llers, Olot, Santa Maria de Palautordera, Tremp, Vielha y Vilanova i la Geltrú gracias a la implicación de los cuerpos de Bomberos voluntarios y las familias.

Los fondos recaudados en las primeras ediciones permitieron crear la beca de investigación Bombers amb Causa, que se otorga por concurso entre los investigadores del Hospital Sant Joan de Déu, bajo un jurado de expertos científicos internos y externos a la institución. A partir del calendario 2018, a la beca para investigación se le suma una partida que va a proyectos sociales de atención a la infancia en riesgo atendida en centros San Juan de Dios de Cataluña. A día de hoy, Bombers amb Causa ha recaudado 434.691,00 €.

Fotógrafas y fotógrafos con causa 2020
Al trabajo totalmente voluntario de los Bombers de la Generalitat y la Obra Social de San Juan de Dios en la coordinación y la producción del calendario, se suma al proyecto, desde el primer momento, la participación imprescindible y desinteresada de una serie de profesionales de la fotografía y la ilustración que nos permiten ofrecer un producto de calidad. De reconocido prestigio profesional, han dotado en el calendario de una alta calidad en sus fotografías y dibujos.

Este año, nombres como Maricel Blanch, Xavier Bertral, Sara Cabarrocas, Dolors Clotet, Ariadna Creus, Leo Delshams, Santi Iglesias, Elisabeth Magre, Gorka Martínez, Anna Mas, Alfons Rodríguez, Glòria Sànchez o Pere Tordera han colaborado, de manera voluntaria, a captar estas instantáneas y añadiéndose así a la causa. Además, el estudio de creación Malmesos ha colaborado en el diseño y las pegatinas para decorar el calendario incluyendo una colección de stickers.

Sumando colaboraciones, haciendo más grande el proyecto
Cada año se añaden nuevas colaboraciones, como por ejemplo la cooperativa Abacus, que desde la edición del 2013 distribuye el calendario a través de sus puntos de venta, y Bon Preu, que también distribuye el calendario en sus supermercados. Unos distribuidores a los que también se tiene que sumar las tiendas locales, ferias de todo el territorio, y los mismos parques de bomberos que se convierten en puntos de venta.

Nuevas acciones de carácter deportivo están aumentando la dimensión solidaria de ‘Bombers amb Causa’ que se inició con el calendario. Una de ellas es la realización de la 3.ª edición de la  Cursa Vertical de Montserrat que tendrá lugar el 28 de marzo de 2020 y de la 4.ª edición de la Cursa de Muntanya Bombers amb Causa de Cercs que se hará el 2 y 3 de mayo de 2020. Hasta ahora, las dos con muy buena acogida por parte de participantes, instituciones y colaboradores.

¡No os perdáiis el video del making of de las sesiones de este calendario 2020!


          

2019 $1 Palau Sand Dollar II 1oz Silver Coin PCGS MS70 First Day

 Cache   
$139.00
End Date: Friday Dec-27-2019 19:31:47 PST
Buy It Now for only: $139.00
Buy It Now | Add to watch list

          

2019 $20 Palau Green Dragon 2oz Silver Coin PCGS MS69 First Day of Issue

 Cache   
$61.00 (22 Bids)
End Date: Monday Dec-2-2019 19:33:52 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $20 Palau Green Dragon 2oz Silver Coin PCGS MS69 First Day of Issue

 Cache   
$53.00 (10 Bids)
End Date: Wednesday Dec-4-2019 19:19:35 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$106.50 (15 Bids)
End Date: Monday Dec-2-2019 18:39:45 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $20 Palau Green Dragon 2oz Silver Coin PCGS MS69 First Day of Issue

 Cache   
$47.00 (14 Bids)
End Date: Tuesday Dec-3-2019 19:03:12 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $10 Palau Dragonfish 2oz Silver Coin PCGS PR69 First Day of Issue

 Cache   
$179.00 (0 Bids)
End Date: Monday Dec-2-2019 19:45:49 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$51.00 (5 Bids)
End Date: Thursday Dec-5-2019 19:02:05 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $20 Palau Green Dragon 2oz Silver Coin PCGS MS69 First Day of Issue

 Cache   
$35.00 (4 Bids)
End Date: Thursday Dec-5-2019 19:33:23 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$99.00 (27 Bids)
End Date: Wednesday Dec-4-2019 18:58:35 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$79.00 (7 Bids)
End Date: Monday Dec-2-2019 20:03:40 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $10 Palau Poppy 2oz .999 Silver High Relief PCGS PR70 - First Day of Issue

 Cache   
$219.00
End Date: Friday Dec-27-2019 19:32:11 PST
Buy It Now for only: $219.00
Buy It Now | Add to watch list

          

2018 $5 Palau Twinkling Star 1oz .999 Silver Antique Finish Coin PCGS MS70 FD

 Cache   
$80.00 (2 Bids)
End Date: Tuesday Dec-3-2019 18:33:20 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $10 Palau Dragonfish 2oz Silver Coin PCGS PR70 First Day of Issue

 Cache   
$219.00 (0 Bids)
End Date: Monday Dec-2-2019 19:45:52 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$89.00 (9 Bids)
End Date: Tuesday Dec-3-2019 18:21:04 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$36.00 (3 Bids)
End Date: Thursday Dec-5-2019 19:53:31 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Daisy & Ladybug 2oz .999 Silver PCGS PL70 First Day of Issue

 Cache   
$119.00 (0 Bids)
End Date: Monday Dec-2-2019 19:00:45 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $20 Palau Green Dragon 2oz Silver Coin PCGS MS70 First Day of Issue

 Cache   
$269.00
End Date: Friday Dec-27-2019 19:32:02 PST
Buy It Now for only: $269.00
Buy It Now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Sacred Art Holy Sepulchre 50g .999 Silver Coin PCGS MS70 FD

 Cache   
$149.00 (0 Bids)
End Date: Monday Dec-2-2019 19:15:44 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $20 Palau Green Dragon 2 oz Silver Coin

 Cache   
$55.55 (11 Bids)
End Date: Monday Dec-2-2019 19:39:45 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $20 Palau Green Dragon 2 oz Silver Coin

 Cache   
$53.00 (8 Bids)
End Date: Wednesday Dec-4-2019 19:45:36 PST
Bid now | Add to watch list

          

2019 $1 Palau Sand Dollar II 1oz .999 Silver Coin

 Cache   
$109.00
End Date: Saturday Dec-21-2019 14:13:21 PST
Buy It Now for only: $109.00
Buy It Now | Add to watch list

          

Gala de Zarzuela / Fundación Excelentia - Orquesta Clásica Santa Cecilia

 Cache   
Fecha Inicio: 12/03/2020
Portal: Teatro Jovellanos

Ha sido dirigida por importantes maestros como Michail Jurowski, Jean- Jacques Kantorow, Thomas Sanderling, Kynan Johns, János Kovács, Alexander Polyanichko, Henrik Schaefer, entre otros.

Asimismo, han actuado junto con la Orquesta Clásica Santa Cecilia, solistas instrumentales de la talla de Vesko Eschkenazy, Renaud Capuçon, Maxim Rysanov, Radovan Vlatkovic, Leticia Moreno, Eric Le Sage, entre otros grandes solistas del panorama internacional.

La Orquesta invita regularmente a concertinos de las mejores orquestas del mundo, como la Royal Contergebouw Orchestra de Amsterdam, la Israel Philharmonic Orchestra, por citar algunas.

La Orquesta Clásica Santa Cecilia ha actuado en escenarios como el Teatro Real de Madrid, el Palacio de Euskalduna de Bilbao, el Palau de la Música de Barcelona y en el Palau de las Arts de Valencia, entre otros tantos selectos emplazamientos.

Por último, cabe destacar también su participación en importantes festivales, como el Festival de Santander, de Galicia y el Festival de Pedraza.
          

Mihin työelämä on menossa? : Tutkimuksen näkökulmia

 Cache   
Mihin työelämä on menossa? : Tutkimuksen näkökulmia Heiskanen, Tuula; Syvänen, Sirpa; Rissanen, Tapio Artikkelikokoelmassa etsitään vastausta kysymykseen ”Mihin työelämä on menossa?” lujasti tutkimuksiin tukeutuen. Työelämän tilaan, muutoksiin ja kehittymiseen vaikuttavat monet tekijät lähtien globaaleista ilmiöistä työpaikkakohtaisiin tapahtumiin ja toimenpiteisiin. Kirja tarkastelee työelämän kehitysilmiöitä monitasoisesti kattaen niin muutoksen rakenteelliset kehityskulut, työvoimapolitiikan roolin, organisaatiokohtaiset käytännöt kuin yksilöiden kokemuksetkin. Kirjassa on vahvasti mukana hyödyntämisnäkökulma. Työelämän tutkimus tuottaa arvokasta tietoa niin työpaikoille kuin työelämäasioita käsitteleville päätöksentekijöille. Sisällys: Esipuhe 1 Johdanto..... 11 Tuula Heiskanen 2 Työn ja työelämän tutkimuksen muuttuvat maailmat..... 21 Harri Melin & Tiina Saari 3 Tutkimuksen lähestymistavat työelämän tutkimuskeskuksessa..... 49 Satu Kalliola 4 Tutkimus ja työvoimapolitiikka..... 83 Simo Aho 5 Työelämän muutokset ajassamme..... 139 Pasi Pyöriä, Satu Ojala & Jouko Nätti 6 Dialogisella kehittämisellä tuloksellisuutta, työelämän laatua ja uudistumista..... 171 Sirpa Syvänen, Kaija Loppela, Kati Tikkamäki 7 Työstressi ja siitä palautuminen: Katsaus alan tutkimuksen kehitykseen..... 217 Ulla Kinnunen 8 Työelämän vuorovaikutuksen tutkimus..... 245 Teija Ahopelto, Sakari Ilomäki, Aija Logren, Hanna-Leena Ristimäki, Sanni Tiitinen & Johanna Ruusuvuori 9 Ikkunoita työelämän tasa-arvoon sukupuolen näkökulmasta..... 267 Päivi Korvajärvi & Tuula Heiskanen 10 Näyttöön perustuva politiikka – odotukset ja tutkijan vastuu?..... 303 Pertti Koistinen 11 Hei Siri, millainen on työelämän tutkijoiden työn tulevaisuus?..... 327 Anu Järvensivu 12 Lopuksi: Tutkimustieto työelämän käytännöiksi..... 363 Tuula Heiskanen Liite: Kuinkas se kaikki alkoikaan? Muistelua Tampereen yliopiston Työelämän tutkimuskeskuksen varhaisvaiheista (1985–1994) Pekka Kämäräinen; In this edited book, the authors seek answers to the question “What is the future of working life?” with research-based approaches. The state of working life and its changes and development are affected by many factors starting from global phenomena to workplace level events, actions and procedures. The book examines working life trends on multiple levels covering structural development paths, the role of labor policy, organizational practices and subjective experiences of individuals. Working life research produces valuable information which is beneficial both at workplace level and at the use of decision-makers who regulate working life matters.
          

Plácido Domingo actúa por vez primera en España tras las acusaciones de acoso sexual

 Cache   
El tenor interpreta este lunes en el Palau de les Arts de València el papel protagonista de la ópera 'Nabucco'. Las entradas están agotadas.
          

Taylor Swift Wears Vintage Chanel on British 'Vogue' Cover

 Cache   


Taylor Swift decided to disrupt everyone's quiet Sunday afternoons by dropping new photos from her British Vogue shoot. The pop star, who was declared "Artist of the Decade" at the 2019 American Music Awards, is on the cover of the magazine's January 2020 issue.

None


To usher in the decade, Swift wears a vintage look with an archive Chanel jacket. According to British Vogue Editor-in-Chief Edward Enninful, it's a "Chanel jacket from the Métiers d'art 2005/2006 collection. It's the ultimate sign of luxury, it has never gone out of fashion, and it never will." The EIC said that the intention was to send a message about sustainable fashion.


None


"I feel that, with the global climate crisis, we all have to do what we can to contribute to the conversation around sustainability," Enninful told British Vogue. "Buying better and buying less is what I believe in: investing in clothes that will last a lifetime, pieces that can be passed down from generation to generation."

None


Swift tweeted out the photo with the caption, "It's always a dreamscape of creativity & hilarity working with @Edward_Enninful but putting him together with @patmcgrathreal = the funniest wildest shoot I've been on Love this team, so grateful for everyone involved Craig McDean, @GuidoPalau, @JillDemling"




None


Fans are loving the cover and its career-defining significance for the artist. But one tweeter was quick to point out how similar Swift's look is with Margot Robbie's character from Wolf of Wall Street.





None


For the cover story, Swift was interviewed by none other than Andrew Lloyd Weber himself, whom the artist collaborated with in order to write "Beautiful Ghosts," a new song for the upcoming film adaptation of Cats that premieres on December 20, 2019. The interview, along with the January 2020 issue of British Vogue, will be available on newsstands on December 6.

None


Listen to "Beautiful Ghosts" below.


None


Photo via Getty


          

Un viatge a l´Índia

 Cache   

Un viatge a l´Índia


Dels mesos de caminar pels polsosos camins de l'Índia, de contacte amb les capes més pobres de la societat, va extreure unes experiències que mai no hauria pogut tenir a Mallorca. Assimilà de rics i pobres noves formes de copsar la realitat, de conèixer els laberints i trucs que permeten resistir l´home enmig de la més profunda soledat. Tornà amb la capacitat de donar una esperança, malgrat que fos fictícia, a les persones desvalgudes: les que cercaven una veu amiga, el record d’un passat més amable, la presència de la gent estimada, desapareguda irremeiablement pels tenebrosos caminois de la Mort. (Miquel López Crespí)


El pacifisme hippie, important dels Estats Units, era moda. “Feu l’amor i no la guerra” era una consigna arribada de Califòrnia i de les protestes contra la intervenció ianqui a Vietnam, amb la qual coincidia la majoria del jovent. La militància de determinats professionals que anàrem a visitar -exceptuant els companys de la cooperativa d’arquitectes del carrer Estudi General, l’indret on vaig fer feina una temporada- consistia a anar a veure recitals de la Nova Cançó, donar diners per als treballadors dels hotels en vaga, comprar llibres prohibits i ser socis d’un cineclub d’Art i Assaig. Els més catalanistes s´apuntaven a l´Obra Cultural Balear i feien excursions per Pollença i Binissalem a la recerca de l´esperit de Miquel Costa i Llobera i Llorenç Villalonga.

Era inútil que provassis d´explicar el ferotge anticatalanisme de Villalonga en els anys trenta, quan lluïa, orgullós, l´uniforme de Falange Española Tradicionalista y de las JONS fent costat als més grans assassins del nostre poble: el marquès de Zayas i el policia de les execucions, Francesc Barral.

Una ignorància fora mida planava per molts dels indrets de la nostra esquifida progressia que, malgrat que presumia de llegir Lenin i Mao, els manuals de Marta Harnecker i Principios de Filosofía de Pulitzer, desconeixia qui eren Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar, Marià Aguiló i Blai Bonet. De Llorenç Villalonga tan sols sabien que era un autor de moda enlairat per determinades patriarques de la cultura del Principat. Un novel·lista de culte al qual, malgrat els poemes dedicats als falangistes, era necessari valorar alhora que ignorar el valor literari i humà de Joan Soler Antich, Gonçal Castelló, Miquel Bauçà i Joan Oliver, entre tants d´altres escriptors.

Sovint era desesperant!

Els podies sentir parlar de la Revolució soviètica i xinesa, sabien els noms dels dirigents del 26 de Juliol cubà, la vida i miracles d´Ho Xi Minh i el Che Guevara i, els més cultes, aprofundien Marat i Robespierre, Pablo Iglesias i Buenaventura Durruti, Manuel Azaña i Dolores Ibárruri. Però si els demanaves qui eren Ignaci Ferretjans, Aurora Picornell, Heriberto Quiñones i Jaume Serra Cardell, callaven sense saber què havien de dir.

Els més compromesos militaren uns mesos en el PSUC quan estudiaven a Barcelona. Coneixia un metge i diversos missers que tengueren evanescents relacions amb l’anarquisme i el trotsquisme. El metge ens explicà com, quan feia tercer a la Facultat de Medicina, en una trobada antifranquista coincidí amb Salvador Puig Antich, el militant del MIL que seria executat al garrot vil pocs anys després.

Eren l´excepció.

Tanmateix, la majoria de professionals, acabades les respectives carreres, situats en llocs de responsabilitat o, simplement, en haver assegurat un sou cada mes, anaren defugint les fantasmals activitats juvenils: unes corregudes davant els grisos, llançar fulls volanders a les aules i per les finestres de la classe, participar en alguna reunió, no se sap si per aprofundir en el marxisme o per cercar parella... Els restava una certa nostàlgia pels Beatles, Bob Dylan i Joan Baez; tenien mitificada la pel·lícula Yelow submarine i, en literatura es delien per Henry Miller, Albert Camus, Boris Vian i Jack Kerouac, uns grans narradors malgrat les contradiccions polítiques i existencials que, com a tants d´autors, sacsejaren llur atzarosa existència.

Jordi, un advocat que coneixia de l’època dels recitals de la Nova Cançó i amb el qual fèiem de taxistes per portar Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Joan Manel Serrat, Quico Pi de la Serra i Jaume Arnella cap a l´indret dels seus recitals mallorquins, es desenganyà del marxisme després d’un llarg viatge a l'Índia, del qual tornà amb una hepatitis incurable.

Fill d’un destacat dirigent del Moviment, posseïa una de les biblioteques de Palma més ben assortides de llibres marxistes. Qui podria haver pensat, a mitjans dels seixanta, just quan acabàvem de complir els vint anys, que tota aquella florida xerrameca en referència al materialisme històric i dialèctic acabaria en el ioga, el pensament dels monjos budistes de Benarés, i els perfums indis que, amb la seva flaire suggeridora i enervant, omplien tots els racons de la seva llar?

Vengut de l'Índia, el primer que va fer va ser anar a vendre la col·lecció de clàssics del pensament socialista a les llibreries de vell. En els prestatges de la biblioteca quedaren uns buits esgarrifosos. També es va desfer de les novel·les de Gabriel García Márquez, Alejo Carpentier, Ramon del Valle-Inclán, Juan Goytisolo, Victor Hugo, Lezama Lima, Julio Cortázar, Jorge Amado, Miguel Ángel Asturias.

Un dia em convidà a casa seva. Volia explicar a la colla la nova visió de la realitat adquirida en la peregrinació pels temples hindús.

Per tot el pis, per cambres i passadissos, hi trobaves vels de coloraines, catifes amb elefants brodats, cendrers per a posar-hi el sàndal i el patxulí, desenes de perfums que mai no havíem olorat i que, ens explicà, només s´encenien a determinades hores del dia, segons l´estat psicològic de la persona que volia comunicar-se amb les energies que dominaven el món.

L´escoltàvem bocabadats, sense saber si ens estava enganyant o si realment, la conversió era sincera. Canvià de vestimenta i, durant molts d’anys, el pogueres veure passejar per Palma amb un turbant taronja i una senzilla túnica blanca, talment la que portava Gandhi, en temps de la lluita contra el colonialisme britànic. Finalment, abandonà les feines de misser i muntà un consultori astrològic que es va fer famós, amb una clientela summament fidel.

Perdérem el contacte.

Ens saludàvem amistosament quan ens trobàvem pel carrer. Ja no era el mateix. Si encetava la conversa era per parlar-me del darrer viatge al Nepal, Egipte, el Marroc, per fer-me saber les excel·lències del zen i el budisme.

Em semblava increïble aquell sobtat canvi d’idees i preferències culturals. Feia només uns anys érem encara a casa meva, al meu pis del carrer de l’Argentina planificant les pàgines literàries de les quals era el coordinador: articles sobre Marcel Proust i Franz Kafka, Baudelaire i Rimbaud, Céline i Paul Nizan, l´anàlisi de les darreres novel·les de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Jorge Semprún, Jaume Vidal Alcover, Llorenç Capellà... Debats sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés, Josep M. Llompart, Joan Brossa, Pere Quart i Salvador Espriu. Articles per a donar a conèixer la ideologia i la pràctica dels situacionistes francesos –pàgines senceres dedicades a Raoul Vaneigem i Guy Debord-, ressenyes parlant de les darreres traduccions de Frantz Fanon, Michel Focault, Simone de Beauvoir, Noam Chomsky, Antonio Gramsci, William Blake...

No sabia què dir-li mentre m’explicava les diverses maneres d’entrar en comunicació amb “les energies universals que fan moure els astres i les galàxies, condicionant cada un dels nostres gests, la vida sencera”. S’emocionava narrant la recerca del Nirvana, la necessitat imperiosa que tenia d´aprofundir en la saviesa oriental, descobrir nous i ocults camins de perfecció que el conduirien fins a la porta de les sensacions ocultes, de les senderes que portaven a la calma celestial enmig de la morada dels déus, lluny de l´absurd de la vida quotidiana actual.

Guanyava prou diners amb les persones que anaven a l´estudi on tenia la consulta. Li demanaven que empràs les pedres per guarir els seus mals, reals o imaginaris. Com a mèdium deia -i els clients així ho creien-, que tenia poders per a convocar els morts, els personatges del passat que volguessin consultar.

Caminava pel carrer salmodiant estranyes invocacions hindús i tibetanes, oracions apreses al Nepal, a qualsevol dels poblets que visitava durant els freqüents viatges als països que conformaven el seu imaginari.

Quedaven ben lluny els debats nocturns quan, amb els companys de dèries literàries, recitàvem poemes de Blai Bonet i Salvador Espriu tot esperant un final de la dictadura que mai no es concretava. Navegacions siderals a través de les ones de la ràdio! Vetllar a l´espera que, des de París, informassin del veredicte del procés de Burgos i, anys més tard, confiant que, Salvador Puig Antich no fos executat aquella matinada després de més de vint minuts de patiment. El botxí no sabia matar amb la velocitat necessària i, posteriorment, ens assabentàrem de la terrible tortura, del dolor incommensurable que patí el jove anarquista català! Joan Terrassa havia portat els inevitables discos de Bob Dylan i Raimon, de Peter Seeger i Joan Baez, del Beatles i Donovan. Escoltant aquella música, dibuixàvem els cartells que, de matinada, penjaríem pels barris d´una ciutat adormida, morta, sense que s´evidenciàs cap mostra exterior de voler acabar amb els crims del general. Al final, acomplida la tasca sense incidents, a trenc d´alba, quan la gent començava a sortir dels seus caus per anar a la feina, ens adormíem, cansats per la tensió de la nit, en braços de l´estimada.

Va ser un dia d´infausta memòria. Anàrem a les nostres inestables feines amb els ulls mig clucs, adormits, sense gaire capacitat de reaccionar als requeriments dels clients que volguessin adquirir la darrera novetat editorial.

Jordi, després dels seus viatges inesperats, sempre tornava carregat de curiosos talismans, miraculoses fórmules curatives apresses del pagès del poblet, dels monjos que trobava en els indrets més insospitats.

No vaig saber mai quina va la causa que el portà a fer l´inesperat gir: anar del marxisme al budisme, abandonar les antigues amistats, aprofundir en les religions exòtiques de l'Índia i el Nepal, creure que les Piràmides d´Egipte i Mèxic les bastiren gegants provinents de l´espai exterior. Un desengany amorós? La fugida de na Maria de la llar familiar? Els amics que visqueren de prop la separació em digueren que, després de la marxa de la companya, romangué mesos sense sortir de casa. Just davallava al carrer per comprar l’estrictament necessari per a la supervivència: un poc de fruita, uns ous, la verdura necessària, aigua mineral. Aleshores no volia obrir la porta a ningú per molt que insistíssim. Sovint el sentíem plorar llargament i desconsoladament; altres vegades, cridava, atemorint els veïns que, el primer cop que el sentiren, trucaren a la policia, esverats, pensant que podia haver esdevengut una tragèdia.

Una vegada, els agents forçaren la porta i, amb les armes a les mans, penetraren al pis. El trobaren al menjador, en plena meditació. La portera em contà que el va veure desmillorat, més prim i amb barba de dies. Per altra banda, les habitacions estaven endreçades. Gens de brutor pel terra i, a la cuina, olles i plats estaven nets i a l´armari.

Per unes estranyes circumstàncies, els policies que havien entrat a la casa foren respectuosos amb l’estrany personatge que romania assegut al terra resant a una imatge de Buda daurada, coberta de flors. Què era el que va impedir que el molestassin mentre meditava? La calma que es respirava a la cambra? L’actitud reposada de la persona que imaginaven que havia perdut l´enteniment? El perfum i la música hindú que amaraven l’ambient? La suau llum matisada per les cortines que il·luminava el menjador?

Policia, portera i veïns abandonaren la casa procurant no fer gaire soroll, amb por de despertar a la dura realitat aquell curiós personatge absort en l’oració.

Coneixia prou bé Jordi.

Havíem fet feina junts al Diario de la Provincia. Malgrat el nou posat de místic, el consultori amb les bolles de vidre i les cartes per endevinar el futur, no m’acabava de creure una tan sobtada conversió a la màgia oriental. Sí, exteriorment feia l’efecte d’un d’aquells hippies que poblaven Eivissa i Formentera a finals dels seixanta. La indumentària, la mirada extraviada, la conversa esotèrica... Tot coincidia amb la moda i els clixés importats dels Estats Units! Però jo tenia els meus dubtes. Havíem discutit massa vegades sobre la història del Moviment Obrer, dels problemes de la construcció del socialisme a l’URSS, de les polèmiques entre estalinistes i trotsquistes per a pensar que tot s’havia volatilitzat, esvanit per un simple viatge a l'Índia, per la lectura de qualsevol manual de divulgació budista i haver parlat, al costat de la foganya, amb uns pagesos del Nepal!

Potser l’autèntic Jordi romania amagat rere la parafernàlia de la nova disfressa que el protegia de la realitat que ens encerclava. Una forma de perdre’s en direcció a universos desconeguts, indrets llunyans on amagar-se de les exigències de la vida quotidiana: la separació, la mort dels pares, als quals estava tan unit, les dificultats d’aconseguir diners per a poder garantir el pagament del lloguer, llum, el gas, el menjar de cada dia. Jordi no havia fet mai res de pràctic en la vida. Llegir, escriure alguns articles. No servia com a advocat. Els quatre casos que portà, els va perdre i mai més no en volgué exercir. Un dia, furiós per la inutilitat dels estudis que havia fet, arrabassà la placa de míser que tenia a la porta i la llançà als fems. A partit d´aquell moment, visqué a recer de la família. El pare tenia misterioses entrades econòmiques fruit dels endolls aconseguits pels serveis secrets fets a Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Però amb la mort del pare, finiren els ingressos. Es repartiren el pis familiar entre els tres germans i, en poc temps, va fondre el que li correspongué en viatges a l’estranger.

Vengué de l'Índia transformat, amb estranys signes cabalístics tatuats als braços, però sense una pesseta a les butxaques. Va ser quan decidí obrir la consulta esotèrica.

No li va anar malament. Sabíem que tengué èpoques dolentes. Ens arribaven informacions sobre el seu precari estat de salut i determinats problemes amb els veïns de la finca on vivia i amb la policia. Possiblement, era el preu a la seva adaptació. A l'Índia visqué amb uns monjos. Compartí camins, pobres cabanyes, palaus de fantasiosos terratinents que vivien com si el temps s’hagués aturat feia cinc-cents anys. Un món, m´explicà, curull de temples i grans palaus de marbre blanc, amb vaques i rates sagrades i centenars de servents que en tenien cura. Recordava les festes exòtiques d´aquells prínceps, les desenes d´elefants carregats d´or, plata i pedres precioses, pintats de coloraines, adornats amb flors portades de tot el país i que duien a l´esquena els mil déus d´una civilització bastida damunt la més brutal diferència de classes.

Dels mesos de caminar pels polsosos camins de l'Índia, de contacte amb les capes més pobres de la societat, va extreure unes experiències que mai no hauria pogut tenir a Mallorca. Assimilà de rics i pobres noves formes de copsar la realitat, de conèixer els laberints i trucs que permeten resistir l´home enmig de la més profunda soledat. Tornà amb la capacitat de donar una esperança, malgrat que fos fictícia, a les persones desvalgudes: les que cercaven una veu amiga, el record d’un passat més amable, la presència de la gent estimada, desapareguda irremeiablement pels tenebrosos caminois de la Mort.

Jo mateix no sabia si, quan explicava les seves aventures, la nova visió del món que ara li aclaparava l´esperit, era sincer, creia en el que contava o, com deia l´excompanya, es tractava d´un posat per treure els diners a qui s´acostàs a l´estudi on obrí la consulta.

De la novel·la de l´escriptor Miquel López Crespí Joc d´escacs (Llibres del Segle)


          

G.Arlauskis neišsaugojo „sausų“ vartų Romoje, o „Cluj“ dar nežengė į kitą etapą

 Cache   
UEFA Europos lygoje ketvirtadienio vakarą sužaisti 24 susitikimai, o viename iš jų dalyvavo ir lietuvis Giedrius Arlauskis. Klužo „CFR Cluj“ klubui atstovaujantis vartininkas kartu su Rumunijos komanda išvykoje 0:1 nusileido Romos „Lazio“ ir dar turės palaukti kelialapio į atkrintamąsias varžybas.
Skaitykite daugiau...

          

Macaca fascicularis (Raffles, 1821); makak jávský

 Cache   
Biologická klasifikace: Animalia, Mammalia, Primates, Cercopithecidae Syn.: Simia fascicularis Raffles, 1821 Česká jména: makak jávský, makak obecný Anglická jména: Crab-eating macaque, Long-tailed macaque Rozšíření: Nejběžnější primát jihovýchodní Asie, žije na velkém území od jižní Barmy přes Thajsko, jih Indočíny, Malajsii a západní Indonésii až na Filipíny. Byl vysazen na ostrovy Palau, Nová Guinea a Mauricius. […]
          

15 žiauriausių išsiskyrimų

 Cache   
1. Neteisingas skaičius Sulaužyti niekada nėra lengva. Kai kurie žmonės jų nepriima gerai. Prisimeni visus tuos ledų kubilus, kuriuos praėjai paskutinį kartą? Bet taip skaudu, kaip gali atrodyti jūsų išsiskyrimas, džiaukitės, kad nesate iš šių žmonių. Viskas, ką galime pasakyti, yra „O!  „Lol, nesijaudink dėl to. Aš netyčia visą laiką siunčiu klaidingą žmogų … Ei, palauk sekundę …“  2. […]
          

Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau del Governador

 Cache   
Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau del Governador Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Biblioteca Bibliografia sobre l'edifici del Palau del Governador ( 1718 -1727), al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Obra de l'enginyer Jorge Próspero de Verboom. L'any 1932 va ser la seu de l' Institut-Escola. Posteriorment, caserna de bombers i, actualment, Institut Verdaguer
          

Irlantiin tyttärineen palautettu ”Isis-vaimo” Lisa Smith pidätettiin välittömästi lentokentällä – epäillään terroristisista rikoksista

 Cache   
Irlannin puolustusvoimien henkilöstöön ennen islamiin kääntymistään kuulunut Lisa Smith on kiistänyt osallistuneensa taistelutoimintaan. Hänestä on kuitenkin olemassa kuvia, joissa hän poseeraa ase kädessään.
          

”Oikein kovaa palautetta emme ole vielä saaneet” – merilappilaiset Tieto-Finlandia -voittajat esittelivät metsäkirjaansa kemiläisyleisölle (Lapin Kansa)

 Cache   
none
          

Buvusią komandą negailestingai baudęs Ch. Collinsas – LKL savaitės žaidėjas

 Cache   
Alytaus „Dzūkija“ savaitgalį iškovojo svarbią pergalę „Betsafe–LKL“ čempionate, išvykoje palauždama Kėdainių „Nevėžį“, o tikru buvusios komandos budeliu tapo sezono rezultatyvumo rekordą pagerinęs Chauncey Collinsas.
          

Baltijos rinkų pulsas (vk)

 Cache   
„Swedbank“ smulkesniems klientams [b]Estijoje [/b]nuo pirmadienio panaikino komisinį mokestį už prekybą Baltijos šalių akcijomis. [b]Lietuvoje klientams gali tekti šiek tiek palaukti[/b].
          

Torra convoca el 5 de diciembre la mesa de diálogo

 Cache   
El presidente de la Generalitat, Quim Torra, ha convocado la mesa de diálogo de partidos catalanes la tarde del jueves 5 de diciembre en el Palau de la Generalitat, informa Europa Press.
          

Linja-autoliikenne palautetaan Kurjentielle

 Cache   
none
          

[29/11] Acte sobre els fets a Espanya - Mañé - Aicardi - Brunet - Ritzerfeld - Kaminski - Gallart - Riera - Tamayo - Marcos - Perrier - Miquel Artal - Novatore - Serra Vives - Mezzano - Corsi - Bianchi - Vannucci - Lozano - Chiapuso - Julve

 Cache   
[29/11] Acte sobre els fets a Espanya - Mañé - Aicardi - Brunet - Ritzerfeld - Kaminski - Gallart - Riera - Tamayo - Marcos - Perrier - Miquel Artal - Novatore - Serra Vives - Mezzano - Corsi - Bianchi - Vannucci - Lozano - Chiapuso - Julve

Anarcoefemèrides del 29 de novembre

Esdeveniments

Cartell de l'acte

Cartell de l'acte

- Acte sobre els fets a Espanya: El 29 de novembre de 1936 se celebra a la Sala Samso de Sorel-Moussel (Centre, França) un gran acte públic sobre la Guerra Civil espanyola organitzada pel moviment llibertari francès. Hi van intervenir René Ringeas, de les Joventuts Anarquistes; Réne Frémont i Louis Mercier Vega (Charles Ridel), de la Unió Anarquista (UA) de París; i diversos redactors del periòdic anarquista Le Libertaire de tornada d'Espanya. En aquest acte, públic i contradictori, van ser invitats els feixistes francesos i els partidaris del cop d'Estat franquista perquè mostressin el seu punt de vista en el debat. 

Anarcoefemèrides

Naixements

Soledad Gustavo, fotografiada per Xavier Pellicer, amb una dedicatòria a Max Nettlau (3 de desembre de 1929) [IISH]

Soledad Gustavo, fotografiada per Xavier Pellicer, amb una dedicatòria a Max Nettlau (3 de desembre de 1929) [IISH]

- Teresa Mañé i Miravet: El 29 de novembre de 1865 neix a Cubelles (Garraf, Catalunya) --fins fa poc es pensava que havia nascut a Vilanova i la Geltrú-- la pedagoga, militant i propagandista anarquista Teresa Mañé i Miravet, més coneguda sota el pseudònim de Soledad Gustavo. La seva acomodada família regentava la Fonda del Jardí a Vilanova i la Geltrú, coneguda com «la de les tres noies», ja que eren les tres filles que s'ocupaven d'atendre la clientela. Son pare era un fidel partidari del republicanisme federal de Pi i Margall i se sentia orgullós de la relació que amb ell mantenia. A partir de 1883, Teresa Mañé va estudiar Magisteri a Barcelona i en 1886, amb l'ajuda del lliurepensador Bartomeu Gabarró, del Centre Democràtic Federalista, va obrir la primera escola laica de Vilanova, i va ser membre de la Confederació de Mestres Laics de Catalunya. En aquesta època va col·laborar en El Vendaval de tendència republicanofederal. Mitjançant contactes amb lliurepensadors va conèixer Josep Llunes i Pujals, Teresa Claramunt, Tárrida del Mármol, Pere Esteve i altres destacats militants anarquistes, participant en gires propagandístiques i actes públics i col·laborant en les publicacions llibertàries que dirigien (La Tramontana, El Productor, La Tronada, etc.). En 1889 va guanyar un premi en el Segon Certamen Socialista, celebrat a Barcelona, pel seu treball El amor libre i es va convertir en portaveu de les idees àcrates juntament amb Ricardo Mella, Anselmo Lorenzo i altres. Gràcies a una poesia llegida en un enterrament laic va conèixer Joan Montseny (Federico Urales), amb qui es casarà civilment el 19 de març de 1891, poc temps després que aquesta classe de matrimonis fossin legalitzats. La parella es va instal·lar a Reus, d'on era Montseny, on van obrir una escola laica mixta i en la qual ambdós van fer de professors. A Reus també vivia Carme, una de les germanes de Teresa, que viurà amb ells totes les dificultats de la seva militància anarquista fins a la seva mort. El 24 de setembre de 1893 es produeix l'atemptat del carrer Canvis Nous de Barcelona i Paulí Pallàs n'és acusat; Joan Montseny escriurà un fullet a favor del detingut i serà detingut. Aleshores Mañé realitzarà una campanya per aconseguir-ne la llibertat, però un cop alliberat, va ser novament detingut en 1896  implicat en el «Procés de Montjuïc». Des de la presó del castell de Montjuïc, Joan Montseny escriu, sota diferents pseudònims, cartes a la premsa on reivindica la innocència dels processats; Mañé serà l'encarregada de treure aquestes cartes i fer-les arribar a la premsa, i de fer les gestions necessàries per aconseguir la llibertat de tots els detinguts. És a partir d'aquestes cartes que Joan Montseny serà Federico Urales. Finalment Montseny serà alliberat, però desterrat a Londres --Teresa Claramunt i Tárrida del Mármol també hi són--, i Mañé, en 1897, es va reunir amb ell, posant-se a fer feina de bordadora. Per reivindicar la revisió del procés, van retornar clandestinament el 28 de novembre de 1897 i Montseny s'instal·larà a Madrid i Mañé a Vilanova, fins que poc temps després marxarà amb sos pares (Llorenç i Antònia)  i sa germana Carme a Madrid. A la capital de l'Estat moriran sos pares i naixerà, en 1905, sa filla Frederica Montseny. Durant la seva estada a Madrid, la parella va editar La Revista Blanca (1898-1905) i poc després Tierra y Libertad (1902-1905), realitzant la funció d'administradora encara que pel fet de ser dona la llei no ho permetés. En 1901 Mañé va participar, juntament amb Azorín, Mendinaveitia i Urales en un cicle de conferències a l'Ateneu de Madrid sobre «La Societat Futura», en representació de les idees anarquistes. A més de participar activament en les campanyes a favor dels encausats en els processos de Jerez i de la «Mano Negra», va participar en una gira per Andalusia en suport dels detinguts en aquests processos, allotjant-se a casa de Sánchez Rosa. La parella també va participar activament en la defensa de Francesc Ferrer i Guàrdia acusat injustament dels fets de la Setmana Tràgica. Quan va esclatar el conflicte legal entre Arturo Soria, el creador de la «Ciutat Lineal de Madrid», que s'acusen d'estafa i d'engany, la parella s'instal·larà a Catalunya en 1912. La intenció era fundar una acadèmia al barri barcelonès d'Horta, però el boicot de la reacció local va fer que es dediquessin a viure d'una granja agrícola i a instal·lar-se a Cerdanyola, on va traduir molt (Louisa Michel, Cornelissen, Labriola, De la Hire, Mirbeau, Praycourt, Sorel, Marguery, Lichtemberg, Lavrov, Donnay, Descaves, etc.) i va copiar textos per a companyies teatrals. A Catalunya van tornar a editar La Revista Blanca (1923), Tierra y Libertad, i engegaran diversos projectes editorials: «La Novela Ideal», que publicava dues novel·letes cada quinze dies, amb un tiratge de 50.000 exemplars i que va arribar a comptar amb 600 números; «La Novela Libre», amb relats més extensos i que va tenir un tiratge de 30.000 exemplars; «El Mundo al Día», mensual; i un nou diari, El Luchador, que durarà fins a la Guerra Civil. Mañé serà l'encarregada d'administrar aquestes publicacions, mentre Montseny i sa filla escriuran articles, novel·les, memòries, etc. A poc a poc, conforme el protagonisme de Frederica Montseny es feia palès, Mañé va passar a un segon pla. Durant la Guerra Civil un càncer de còlon va començar a minar-ne sa vida. En 1939 la família creua la frontera cap a l'exili francès on es disgrega. Mañé, malalta, es trenca una cama i es portada amb ambulància a l'hospital de Sant Louis de Perpinyà (Catalunya Nord), on morirà sola el 5 de febrer de 1939 víctima del càncer. Teresa Mañé va publicar nombrosos escrits en La Revista Blanca, ja fos en «Almanaque» o en «Suplementos», però també se'n troben col·laboracions en diferents periòdics anarquistes de finals del segle XIX i de principis del XX: El Corsario, Los Dominicales del Libre Pensamiento, El Obrero, El Productor, Redención, El Cosmopolita, Justícia y Libertad, El Trabajo, La Tramuntana, etc. Entre les seves obres podem destacar La sociedad futura (1889), Las preocupaciones de los despreocupados (1891, amb Urales), Dos cartas (1891), A las proletarias (1896), El amor libre (1904), Las diosas de la vida (1904), El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1932), entre d'altres.

***

Foto antropomètrica de Domenico Aicardi (1899)

Foto antropomètrica de Domenico Aicardi (1899)

- Domenico Aicardi: El 29 de novembre de 1877 neix a Porto Maurizio (Imperia, Ligúria, Itàlia) l'anarquista Domenico Masa Aicardi. Sos pares es deien Ignazio Aicardi i Caterina Bruno. Boter de professió, emigrà a França, on va ser fitxat com a anarquista «sense domicili fixe». El 3 d'octubre de 1899 se li va decretar a Marsella (Provença, Occitània) l'expulsió de França. El 17 d'octubre d'aquell any va ser traslladat amb cotxe cel·lular al centre de reclusió de Niça (País Niçard, Occitània) i, aquest mateix dia, amb el mateix cotxe, portat fins a la frontera de Ventimiglia (Ligúria, Itàlia). El febrer de 1905 va ser interceptat a Marsella on, durant tres setmanes, havia visitat sa família, i en els primers dies de març retornà a Porto Maurizio via Niça. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Necrològica d'Edouard Brunet apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'11 de desembre de 1978

Necrològica d'Edouard Brunet apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'11 de desembre de 1978

- Edouard Brunet: El 29 de novembre de 1892 neix a Bordeus (Aquitània, Occitània) l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Edouard Jean Brunet, conegut com Cyrano i que va fer servir diverses falses identitats (Colin, Paul Mercier, etc.). Es guanyava la vida fent d'obrer ferrer i de serraller. Objector de consciència, quan esclatà la Gran Guerra es declarà insubmís i fugí cap a Ginebra (Ginebra, Suïssa), on residí sota noms falsos (Colin, Cirano i Paul Mercier), i Espanya. En aquesta època col·labora en Le Réveil. Cap el 1918 retornà a Suïssa, d'on va ser expulsat, sembla l'agost de 1919, després d'haver estat amonestat per haver aferrat cartells anarquistes a llocs prohibits i d'haver estat internat a Orbe (Vaud, Suïssa) i al fort de Savatan (Vaud, Suïssa). Poc abans de la seva detenció a Ginebra, assistí a l'arrest de Luigi Bertoni. Instal·lat a Alemanya, entre el 19 i el 22 de novembre de 1921, amb altres companys (Karl Haffner, Fritz Kater, Hermann Ritter, Rudolf Rocker i Augustin Souchy), fou un dels delegats al XIV Congrés de l'anarcosindicalista Freie Arbeiter Union Deutschland (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys), celebrat a Erfurt (Turíngia, Alemanya). A partir de 1922 visqué a Berlín, on fou corresponsal de Le Libertaire. El març de 1923 participà en el Congrés dels Anarquistes Alemanys, que reuní a Berlín 26 delegats. Retornà a França, on visqué sota falsa identitat a París. Després de la II Guerra Mundial milità a Tolosa (Llenguadoc, Occitània) en la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF). Malalt d'esclerosi múltiple, restà invàlid des del 1946. En 1958 col·laborà en Defense de l'Homme. Durant els anys seixanta i setanta col·laborà, sota el pseudònim Cyrano, en el setmanari tolosà Espoir, del qual formà part del consell de redacció. En 1968 se solidaritzà amb l'antimilitarista llibertària Marie Laffranque, i demanà que part dels seus impostos assignats al pressupost militar es destinessin al Servei Civil Internacional (SCI). En 1973 publicà el fullet Les Prix Nobel de la Paix. Edouard Brunet va morir en 1978.

***

Notícia sobre la condemna d'Alexandre Ritzerfeld apareguda en el diari parisenc "Le Temps" del 14 de juny de 1874

Notícia sobre la condemna d'Alexandre Ritzerfeld apareguda en el diari parisenc Le Temps del 14 de juny de 1874

- Alexandre Ritzerfeld: El 29 de novembre de 1893 mor a París (França) l'anarquista Alexandre Richard Alphonse Ritzerfeld, també conegut com Léopold Ritzerfeld o simplement com Ritz. Havia nascut el 26 de desembre de 1850 al II Districte de París (França). Era fill natural de Marie Joséphine Ritzerfeld, filla d'uns rics vinaters de Bordeus (Aquitània, Occitània). Es guanyava la vida com a empleat de comerç. El 13 de juny de 1874 va ser condemnat pel VIII Tribunal Correccional del Sena, juntament amb altres cinc persones (Charles-Stanislas Authier, Grignon, Lucien Pallet, Edouard-Cyprien Péradon, Louis-Henri Renouard), a vuit dies de presó per «ultratges als agents» i «proferir crits sediciosos» en uns incidents esdevinguts a l'Estació de Saint-Lazare de París. A començament dels anys vuitanta fou, amb Clément Duval, el principal animador del grup anarquista «La Panthère des Batignoles». En aquests anys vivia al número 128 del carrer de Courcelles de París. En un informe policíac de gener de 1885 es feia referència que havia estat ell qui havia anat a buscar banderes roges per a l'enterrament de la mare de Louise Michel així com les armes necessàries per a un míting. Durant la primavera de 1885 Gustave Leboucher, condemnat a tres mesos de presó, demanà que ell el pogués visitar a la presó parisenca de Mazas. En aquesta època vivia al número 32 del carrer Guillaume Tell de París. En 1886 estava subscrit al periòdic lionès La Lutte Sociale. Organe communiste-anarchiste. En 1888, amb F. Hoffman, fou un dels animadors del grup anarquista «La Révolte» de Levallois-Perret (Illa de França, França). En aquesta època també participava en les reunions del Cercle Anarquista Internacional (CAI) que se celebraven a la Sala Horel. Entre setembre i novembre de 1891 fou l'administrador-gerent del periòdic parisenc L'En Dehors, fundat per Zo d'Axa. També participà en la redacció del periòdic parisenc de Jean Grave La Révolte (1887-1894) i entre agost i setembre de 1892, arran d'un empresonament de Grave, n'exercí de gerent amb Paul Reclus. Durant l'última etapa de sa vida es dedicà a la propaganda a través de La Brochure à distribuir. Malalt de tisi des de feia dos anys, Alexandre Ritzerfeld va morir el 29 de novembre de 1893 al seu domicili de l'avinguda des Ternes del XVII Districte de París (França).

***

Portada de l'edició catalana del llibre de Kaminski

Portada de l'edició catalana del llibre de Kaminski

- Hanns-Erich Kaminski: El 29 de novembre de 1899 neix a Labiau (Prússia Oriental, Prússia) --actual Polessk (Kaliningrad, Rússia)-- el periodista i escriptor anarquista Erich Halpérine Kaminski, més conegut com Hanns-Erich Kaminski --no l'hem de confondre amb el traductor del rus Ilia (Ély) Halpérine-Kaminsky-- i que va fer servir també els pseudònims Max Tann i Noël Pierre Lenoir. Fill d'una família jueva, sos pares, Rosa i Max Kaminski, eren comerciants. Estudià secundària a Königsberg. Allistat en la Força Aèria, no entra en combat durant la Gran Guerra. En acabar el conflicte bèl·lic, estudià economia, filosofia de les ciències socials i literatura a les universitats de Königsberg, Friburg, Berlín i Frankfurt. El maig de 1921 es matriculà en economia a la Universitat de Heidelberg i el febrer de 1922 es doctorà en ciències econòmiques amb una tesi sobre la teoria del dúmping (Zur Theorie des Dumping). Políglota, parlava fluidament el francès, l'italià i el castellà. En 1922 publicà Die Konferenz der Internationalen (La Conferència de la Internacional). Entre 1922 i 1926 realitzà viatges a Itàlia, a Espanya i al Marroc ocupat per l'exèrcit espanyol i envià reportatges sobre aquesta guerra colonial. En 1925 publicà, amb Giacomo Matteotti, Fascismus in Italien (Feixisme a Itàlia). En 1926 dirigí el periòdic socialista Die Volksstimme (La Veu del Poble). Entre 1928 i 1933 visqué a Berlín, on col·laborà en nombroses publicacions alemanyes esquerranes, com ara Berliner Tageblatt, Volkszeitung, Vossische Zeitung, Die Dame, Berliner Illustrierte Zeitung, BZ am Mittag, 8-Uhr-Abendblatt, Die Welt am Montag i, sobretot, Die Weltbühne, que dirigí un temps i en el qual signà sota el pseudònim Max Tann. El 25 de febrer de 1933, arran de la victòria nacionalsocialista i dos dies abans de l'incendi del Reichstag, abandonà Alemanya i s'instal·là a París (França), on treballà com a redactor de diverses publicacions (Petit Niçois, Germinal, Journal des Vivants, Mercure de France, etc.). Amb altres refugiats alemanys (Emil Julius Gumbel, Arthur Holitscher, etc.) formà el grup alemany de la Lliga dels Drets de l'Home (LDH) francesa. Decebut per les polítiques socialdemòcrata i comunista alemanyes, s'acostà als cercles anarquistes, sobre tot a l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Des de l'exili col·laborà en la revista vienesa Das Blaue Heft. També participà amb el Lutetia-Kreis (Cercle del Lutetia), comitè format per diferents corrents polítiques amb la finalitat de crear un front comú antifeixista que es reunia a l'Hotel Lutetia de París. Amb l'esclat de la Revolució espanyola, el setembre de 1936 marxà, amb sa companya Anita Karfunkel, a Barcelona (Catalunya), on romandrà fins al gener de 1937. Assistí als funerals populars de Buenaventura Durruti i el seu testimoni sobre aquest esdeveniment serví de pròleg al llibre de Hans Magnus Enzensberger Der kurze Sommer der Anarchie. Buenaventura Durrutis Leben und Tod (1972. El curt estiu de l'anarquia. Vida i mort de Buenaventura Durruti). Sembla que la parella participà en la visita que va fer Emma Goldman a les col·lectivitzacions agràries i posteriorment va mantenir correspondència amb la destacada militant anarcofeminista. Fruit de la seva experiència a Catalunya publicà en francès el maig de 1937 a París el seu llibre Ceux de Barcelone (Els de Barcelona; publicat en català en 1976 amb pròleg de Josep Peirats). En aquesta època col·laborà en Le Libertaire. En 1938 publicà un pamflet contra l'antisemitisme de l'escriptor Céline (Céline en chemise brune ou le Mal du présent) i la biografia Bakounine, la vie d'un révolutionnaire. En aquesta època va escriure l'assaig Troisième Reich. Problème sexual, però que només es publicà en 1940 en una traducció castellana (El nazismo como problema sexual. Ensayo de psicopatologia). En 1940, amb l'ocupació nazi de França, marxà a Marsella, on va fer amistat amb Volin, i durant un temps va estar internat al Centre de Treballadors Voluntaris (CTV) del Clos de Sant Josep (Prat e Bonrepaus, Llenguadoc, Occitània) per la seva qualitat de ciutadà alemany. Després viatjà a Lisboa (Portugal), on buscà contactes per abandonar Europa. A Lisboa va coescriure amb sa companya el Journal de Lisbonne, que no ens ha arribat. Rudolf Rocker no aconseguí autorització per portar-lo als Estats Units, però Diego Abad de Santillán es va fer amb visats argentins per a ell i la seva companya. En 1941 s'instal·là a Buenos Aires. A l'Argentina va fer servir el pseudònim Noël-Pierre Lenoir --deia que era un doctor francès nascut al Pas-de-Calais i educat a la Sorbona-- i publicà nombrosos llibres, com ara Los problemas de la paz (1943), Préface à la paix (1944), La reconstrucción de Europa (1944), El renacimiento socialista (1946), Sociología de la revolución. Génesis, desarrollo y eclipse de las revoluciones a través de la historia (1947), Revolución, altitud 4.000 metros (1958), Historia del amor en Occidente (1959), etc. Hanns-Erich Kaminski va morir a començaments de la dècada dels seixanta (1960 o 1963) a Buenos Aires (Argentina).

***

Martí Gallart Malián

Martí Gallart Malián

- Martí Gallart Malián: El 29 de novembre de 1902 neix a Taradell (Osona, Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Martí Gallart Malián. Milità en el moviment anarquista de Roda de Ter (Osona, Catalunya) i quan el cop militar feixista de juliol de 1936 fou voluntari a la «Columna Durruti». Durant la tardor de 1936 fou un dels responsables del grup «Los Guerrilleros de la Noche», especialitzat en accions rere les línies enemigues al front d'Aragó. Fou molt amic de Joan Baptista Albesa Segura. El febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet, creuà els Pirineus amb sa companya i son fill de 10 anys i mig. Instal·lat a Avinyó, fou un dels fundadors de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de la localitat, on milità fins a la seva mort. Martí Gallart Malián va morir el 20 d'agost de 1979 a Avinyó (Provença, Occitània).

***

Germà Riera i Condal, comandant de la 28 Divisió de l'Exèrcit republicà

Germà Riera i Condal, comandant de la 28 Divisió de l'Exèrcit republicà

- Germà Riera i Condal: El 29 de novembre de 1905 --encara que es va inscriure el 16 de desembre-- neix a Barcelona (Catalunya) el republicà i simpatitzant anarcosindicalista Germà Riera i Condal. Son pare era un jornaler d'Arbúcies i sa mare havia nascut a Sant Andreu. Va fer feina de paleta i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT), alhora que era soci del Centre Obrer Instructiu Andreuenc. Es casà i tingué una filla. El gener de 1934 es presentà pel Partit Republicà Radical a les eleccions municipals. Arran de l'aixecament feixista de juliol de 1936 s'allistà a les casernes de la Mestrança d'Artilleria de Sant Andreu. El 28 d'agost sortí cap al front de Sariñena (Osca) comandant un grup de 15 homes enquadrat en la Columna «Los Aguiluchos». Al front se li encarregà el comandament de la 14 Centúria confederal. Amb la militarització s'encarregà de la I Companyia de la 28 Divisió, sota el comandament de Gregorio Jover, i després passà al I Batalló, assumint-ne la direcció. El 21 de febrer de 1937 marxà cap a Vivel del Río (Terol). Arran de la presa de Terol per l'Exèrcit republicà el 8 de gener de 1938, la seva divisió s'instal·là a 20 quilòmetres al sud de la capital en previsió de possibles ofensives feixistes. Poc abans de la caiguda de Terol a mans dels insurrectes, va ser nomenat cap de l'Agrupació de les Companyies núm. 1, 2 i 3. Per les seves accions durant els combats a Corbalán aquestes companyies reberen la Medalla del Valor Col·lectiu. A finals d'abril va ser ascendit a comandant de Batalló i se li volia enviar a un batalló del Cos de l'Exèrcit de Llevant de filiació comunista, però s'entrevistà amb Jover i aconseguí ser destinat al II Batalló de la 127 Brigada de la 28 Divisió --antiga «Roja i Negra»--, on va romandre fins al final de la contesa. Amb la seva unitat contrarestà l'ofensiva franquista del Llevant. El 5 de març de 1939 sortí cap a Madrid per a socórrer el Consell Nacional de Defensa. De camí desarmà una companyia de guerrillers comunistes a Mora (Toledo) i a Madrid restà incorporat al IV Cos de l'Exèrcit del Centre. En total, durant la guerra intervingué en 75 combats. El 28 de març, mitja hora abans que les tropes franquistes entressin a Madrid, abandonà el front i pogué arribar a València. En l'últim Boletín Oficial de la República española es pot llegir el seu ascens a tinent coronel. Com que no pogué embarcar, es va lliurar als vencedors a Capitania i l'1 d'abril de 1939 va ser tancat a la plaça de Toros i hores després al camp de concentració de Soneixa (Alt Palància, País Valencià). Un any més tard va ser enviat al Palau de les Missions de Barcelona. El 10 de març de 1941 va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a cadena perpètua. Va ser tancat a la presó Model de Barcelona, d'on sortí 15 mesos després per a treballar quatre mesos en una colònia penitenciària de la caserna de Sant Agustí. Després durant un any va fer feina a la colònia penitenciària de Roda de Ter i posteriorment va ser enviat a Lleida per a la construcció d'un quarter. Per fer propaganda, va ser tancat a la presó del Seminari de Lleida durant tres mesos i després retornà a la Model i de bell nou marxà a les obres de la caserna de Sant Agustí. El 4 d'abril de 1944 va ser amollat sota llibertat vigilada i amb la prohibició de residir a Barcelona. Després de la mort del dictador Franco, milità en la CNT i col·laborà econòmicament i moralment amb la premsa llibertària. Després s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i col·laborà en La Humanitat. En 1979 publicà les seves memòries sota el títol Habla un «vencido», amb un pròleg de Baltasar Porcel. El 19 de novembre de 1986 impartí la conferència La llibertat de pensament i laïcisme a l'Ateneu Obrer de Barcelona. En 1988 es va presentar candidat a Barcelona per l'Aliança per la República en les eleccions al Parlament de Catalunya. Germà Riera i Condal va morir el 30 de març de 1990 a l'Hospital de l'Esperança de Barcelona (Catalunya), a conseqüència d'una hemorràgia digestiva, i fou enterrat al cementiri de Collserola.

Germà Riera i Condal (1905-1990)

***

Necrològica de José Tamayo apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 2 de novembre de 1980

Necrològica de José Tamayo apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 2 de novembre de 1980

- José Tamayo: El 29 de novembre de 1911 neix a Nacimiento (Almeria, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista José Tamayo. Cabrer durant la seva infantesa, arran d'una paràlisi en una cama quan tenia 12 anys esdevingué sabater. Milità en les Joventuts Llibertàries i en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 participà en la defensa del seu poble i al front bèl·lic s'ocupà de tasques administratives. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat en diversos camps de concentració. Després de la II Guerra Mundial s'instal·là a Montpeller (Llenguadoc, Occitània), on treballà de sabater fins a la seva jubilació l'agost de 1977. La seva petita sabateria va ser lloc de reunió i de difusió del pensament anarquista, a més de centre d'informació per als immigrants econòmics. Casat amb una francesa, tingué cinc filles. José Tamayo va morir el 20 d'abril de 1980 a Montpeller (Llenguadoc, Occitània) d'un atac cardíac.

***

Volga Marcos Calvo

Volga Marcos Calvo

- Volga Marcos Calvo: El 29 de novembre de 1916 neix a Palència (Castella, Espanya) l'escriptor, poeta i dramaturg anarquista Volga Marcos Calvo. En 1931 entrà de grum a l'Acadèmia Especial de Cavalleria de Valladolid i més tard estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Toledo. Interessat de manera autodidacta des de l'adolescència per la literatura, a partir de 1934 començà a escriure. Lluità durant la guerra civil enquadrat en l'Exèrcit republicà. Amb el triomf franquista, s'exilià a França. A partir del 10 d'agost de 1948, i fins a la seva jubilació en 1981, treballà a les fàbriques d'automoció Renault. El 15 de maig de 1954 impartí, al local social del carrer parisenc de Sainte-Marthe, la conferència «De la civilización pre-cortesiana al poeta guatemalteco Werner Ovalle López». Visqué a Sèvres (Illa de França, França). En 2000 publicà la seva autobiografia sota el títol La blouse blanche. Trobem articles seus en diferents publicacions periòdiques, com ara Bohemia, Boletín Confederal, Le Combat Syndicaliste, Despertad, Humanismo, Inquietudes, Renault Histoire, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Terra Lliure, Tierra y Libertad, Umbral, etc. És autor d'un nombrosos títols, com ara Dificultad inexistente (1937), El imperio maldito (1946), Sinfonía infinita. Odio de ultratumba: drama lírico de metempsicosis (1953), Poemario patético. Preludio inmortal a Federico Lorca (1955), Girándula. Narraciones (1958), etc. Moltes de les seves obres resten inèdites (Ensayos humanistas. Remembranzas, Hontanar, El pan de la cólera, La rodada infinita). Volga Marcos Calvo va morir en 2004.

Anarcoefemèrides

Defuncions

Jules Perrier fotografiat per Émile Pricam (Ginebra)

Jules Perrier fotografiat per Émile Pricam (Ginebra)

- Jules Perrier: El 29 de novembre de 1904 mor a Ginebra (Ginebra, Suïssa) el communard anarquista, i gran col·leccionista d'objectes referents a la història de la Comuna de París, Jules-Élie-Volci Perrier, citat a vegades com Jules Périer, i també conegut com Noley o Nolet. Havia nascut el 16 de setembre de 1837 a Ars-en-Ré (Poitou-Charentes, França). Era fill d'un peó de camins encarregat del manteniment i la reparació dels dics de l'Illa de Ré (Poitou-Charentes, França) i d'una pagesa. Ja adult, s'associà amb Théodore Alfred Gérain, persona acabalada del seu poble, per obrir a París un magatzem de novetats, però el comerç el 8 de maig de 1869 va fer fallida. Posteriorment obrí un altre magatzem al carrer Turbigo de París, alhora que prengué part en l'agitació republicana. En 1870, durant el Setge de París, fou capità d'Indumentària del 230è Batalló de la Guàrdia Nacional, càrrec que conservà després de la proclamació de la Comuna de París, i membre del Comitè de Vigilància del XI Districte parisenc. Fervent partidari de la Comuna, realitzà reunions públiques a casa seva i en maig de 1871 prengué part en els combats contra les tropes reaccionàries de Versalles. En aquesta època freqüentà Félix Pyat, Marc-Amédée Gromier i Louis Brunereau. Després de la «Setmana Sagnant», aconseguí fugir de la repressió i s'amagà durant uns mesos abans de fugir l'agost de 1871, proveït de documentació falsa, cap a Suïssa. El 20 de juny de 1874 va ser condemnat en absència pel IV Consell de Guerra als communards a la deportació perpètua en recinte fortificat per «fets insurreccionals». A Ginebra (Ginebra, Suïssa), obrí un comerç de teixits i, després, una botiga («Au bon Marché») especialitzada en el dol. Freqüentà altres proscrits de la Comuna i sobretot es relacionà amb destacats anarquistes, com ara Élisée Reclus, Charles Ferdinand Gambon o Max Nettlau, i exiliats espanyols (José Antonio Sáez, Antonio de la Calle, etc.). Participà en el tradicional banquet d'aniversari de la Comuna del 18 de març i no dubtà, com Charles Perron, a ajudar els anarquistes necessitats (Weill, Bernard, Petraroja, Stoianov, Galleani, etc.), procurant-los allotjament, i a proporcionar els mitjans necessaris per organitzar reunions al Café du Rhône. Durant tots aquests anys, col·leccionà tot el que trobà referent a la Comuna (llibres, periòdics, fotografies, quadres, caricatures polítiques, correspondències, etc.). Després de la Llei d'amnistia de 1880, que autoritzava el retorn dels communards a França, continuà a Suïssa, on els seus negocis prosperaven, encara que retornà regularment a veure sa família a Ars-en-Ré. En una d'aquestes estades coincidí amb Élisée Reclus que passava unes vacances amb el gravador anarquista William Barbotin, i tots tres, amb altres persones, es reunien al Café du Commerce del port d'Ars-en-Ré. A la mort en 1889 de Félix Pyat, fou, amb Eugène Protot i Pierre Martin, el seu executor testamentari. L'1 de maig de 1892 signà, amb Léon Berchtold, Charles Perron, Nicolas Joukovsky i altres, una crida proposant, en la manifestació del Primer de Maig, adjuntar a la reivindicació de les vuit hores la del desarmament, com havia establer el congrés de 1891 de la II Internacional. En 1892 ajudà els companys de la Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa) a pagar una forta multa, a més de subvencionar el periòdic ginebrí L'Avenir (1893-1894). En 1902 l'historiador anarquista Max Nettlau li proposà crear el «Museu de la Revolució Social establert per la Comuna Lliure de París», però, encara que estava disposat a finançar el projecte, finalment va ser abandonat i una part de la seva col·lecció de llibres, periòdics i fotos de revolucionaris van ser donats, aconsellat per Nettlau, a la Biblioteca de Ginebra. Malalt, hagué de tancar el seu comerç en 1904. Jules Perrier va morir poc després, el 29 de novembre de 1904, al seu domicili del carrer dels Terreaux-du-Temple de Ginebra (Ginebra, Suïssa). Un edifici que havia restaurat a la plaça de la Chapelle d'Ars-en-Ré, i on havia reunit nombroses pintures i objectes de tota casta d'amics anarquistes (Gustave Courbet, Jean-Baptiste Corot, William Barbotin, Ferdinand Hodler, Léon Gaud, Jules Gaud, Pierre Pignolat, Louis Rheiner, Ernest Pichio, Gaillard, Jean-Baptiste Noro, etc.), fou llegat a l'Ajuntament d'Ars-en-Ré i transformat en museu després de la seva mort. El 2 d'octubre de 1907 les seves cendres van ser dipositades d'amagat en una urna cinerària al museu, que s'inaugurà oficialment l'agost de 1908, dirigit per William Barbotin. Malauradament, amb el pas del temps l'ajuntament desatendí el museu i aquest es degradà (les peces van anar desapareixent progressivament), fet que s'accentuà durant la II Guerra Mundial amb els trets de la  bateria d'artilleria alemanya Karola. Finalment, el setembre de 1952, les obres d'art que quedaven va ser disseminades i subhastades públicament; l'immoble fou venut el desembre de 1955. Les cendres de Jules Perrier van ser traslladades a una tomba del cementiri d'Ars-en-Ré. El 30 de març de 2008 nombroses fotos de communards, procedents de la seva famosa col·lecció, van ser venudes a Maçôn (Borgonya, França) en pública subhasta. En 2013 Didier Jung publicà l'assaig biogràfic Les anarchistes de l'île de Ré. Reclus, Barbotin, Perrier et Cie.

Jules Perrier (1837-1904)

***

Joaquim Miquel Artal

Joaquim Miquel Artal

- Joaquim Miquel Artal: El 29 de novembre de 1909 mor a Ceuta (Nord d'Àfrica) l'anarquista Joaquim Miquel Artal (Miquel és el primer llinatge i moltes vegades és citat com Miguel). Havia nascut en 1884 a Barcelona (Catalunya). Fill d'un barber, va ser educat cristianament al Col·legi dels Infants Orfes de Barcelona i va fer d'escolà en un convent de monges franciscanes de Badalona (Barcelonès, Catalunya). Va treballar de tallista en fusta al taller de l'escultor barceloní Joan Nadal. Perduda la fe, i gràcies a la lectura de Lev Tolstoi, entrà a formar part del moviment anarquista. Membre del Centre d'Estudis Socials del carrer Tallers de Barcelona, va fer amistat amb els anarquistes Francisco Miranda Concha, Oriols i Carrera. El 12 d'abril de 1904, impressionat pels relats de tortures sobre els pagesos d'Alcalá del Valle (Cadis, Andalusia, Espanya), apunyala a Barcelona Antoni Maura i Montaner, president del Consell de Ministres, amb un ganivet de cuina tot cridant «Visca l'anarquia!», ferint-lo lleument. L'agressor, mentre corria per escapolir-se pel carrer de Serra, va ser detingut poc després. Identificat, es va saber que treballava com a servent per a la família de Joan Nadal i Vilardaga del número 35 del carrer Ample, on ja havia fet feina sa mare. En el seu poder es va trobar un exemplar del diari La Publicidad, altre d'El Diluvio i un altre d'El Pueblo, on venia subratllat un article de Vicenç Blasco Ibáñez en el qual anomenava Antoni Maura «carn d'Angiolillo» --per l'anarquista italià que va assassinar Antonio Cánovas del Castillo. L'11 de juny de 1904 va ser jutjat a l'Audiència de Barcelona, on va declarar no tenir còmplices, i fou condemnat a 17 anys i quatre mesos de presó, que va passar tancat a la penitenciaria de Ceuta. D'aquest intent de magnicidi es van fer ressò els periòdics llibertaris de l'època, especialment El Rebelde de Madrid, on, a més, Miquel Artal va publicar dos articles --«A los anarquistas» (10 de juny i 28 de juliol de 1904)--, on va explicar que havia comès l'atemptat contra Maura, entre altres raons, «perquè personificava la més altra representació del principi d'autoritat». El 8 de setembre de 1904 va publicar també en El Rebelde el conte antimilitarista En la batalla. Així mateix va col·laborar en Liberación de Madrid. Durant el seu empresonament va intentar escapar-se en diverses ocasions i en alguna d'elles resulta ferit. El 13 de març de 1907 va ser jutjat per l'Audiència de Barcelona per un delicte d'impremta i acusat d'«incitació a la rebel·lió». Joaquim Miquel Artal va morir el 29 de novembre de 1909 a l'hospital del presidi de Ceuta (Nord d'Àfrica). En morir la premsa anarquista (El Libertario i Tierra y Libertad) va glossar la seva acció. La teoria de Constant Leroy en el seu llibre Los secretos del anarquismo (1913) segons la qual l'atemptat contra Maura va ser organitzat per Francesc Ferrer i Guàrdia i Francisco Miranda Concha, i amb la concomitància d'Anselmo Lorenzo Asperilla, no té cap fonament i està basada únicament en el seu odi antiferrerià.

Joaquim Miquel Artal (1884-1909)

***

Renzo Novatore (finals de la dècada dels deu)

Renzo Novatore (finals de la dècada dels deu)

- Renzo Novatore: El 29 de novembre de 1922 cau abatut a Teglia (Gènova, Ligúria, Itàlia) l'anarcoindividualista il·legalista, escriptor i poeta Abele Rizieri Ferrari, més conegut com Renzo Novatore. Havia nascut el 12 de maig de 1890 a Arcola (Ligúria, Itàlia). Fill d'una família pagesa molt humil, no s'integrà en la disciplina escolar i abandonà les classes en el seu primer any. Treballà la terra amb son pare, el qual el va educar de manera autodidacta, especialment en la poesia i la filosofia. Ben aviat s'introduí en el moviment anarquista del seu poble i de la propera La Spezia i començà a llegir els clàssics llibertaris (Errico Malatesta, Piotr Kropotkin, Max Stirner, Pietro Gori, etc.) i filosoficoliteraris (Friedrich Nietzsche, Georges Palante, Oscar Wilde, Henrik Ibsen, Arthur Schopenhauer, Charles Baudelaire, etc.). A partir de 1908 abraçà, per influències stirnerianes, l'anarcoindividualisme. Va ser acusat, amb Abele Ferrari, de calar foc l'església de la Madonna degli Angeli del seu poble durant la nit del 15 al 16 de maig de 1910 i fou tancat durant tres mesos, però la seva participació en aquest fet mai no es va demostrar. En 1911 passà a la clandestinitat ja que la policia el buscava per robatori. El 30 de setembre d'aquell any la policia el detingué per vandalisme. Sempre rebutjà el treball assalariat i reivindicà l'expropiació individual i fins i tot l'ús de la força si calia. En 1912 va ser cridar a fer el servei militar, però va ser eximit per causes que desconeixem. En 1914 començà a col·laborar en periòdics anarquistes i n'arribà a publicar, sota diversos pseudònims (Il soldato del sogno, Mario Ferrento, Andrea Del Ferro, Sibilla Vane, Brunetta l'Incendiaria, etc.), en un gran nombre (Cronaca Libertaria, Il Libertario, Iconoclasta!, Gli Scamiciati, Nichilismo, Il Proletario, Pagine Libere, L'Adunata dei Refrattari, La Testa di Ferro, etc.) i mantingué intensos debats amb altres intel·lectuals anarquistes (Camillo Berneri, Carlo Molaschi, etc.). Cridat a files durant la Gran Guerra, el 26 d'abril de 1918 desertà del seu regiment. El 31 d'octubre d'aquell any, va ser condemnat en rebel·lia a mort per deserció i traïció per un tribunal militar. En aquella època ja estava casat amb Chiara Emma Rolla, amb qui tingué tres infants. A finals de 1918 son fill més petit va morir i retornà a ca seva arriscant-se a ser detingut. Amb Auro d'Arcola creà un col·lectiu anarcofuturista a La Spezia, alhora que militava en un grup antifeixista d'«Arditi del Popolo». Fou íntim d'Enzo Martucci i Bruno Filippi. Participà activament en l'aixecament de maig de 1919 a La Spezia i fou membre del seu Comitè Revolucionari, juntament amb sos amics Dante Carnesecchi i Tintino Persio Rasi. Amb la repressió desencadenada arran del seu fracàs, el 30 de juny s'amagà pels camps de Sarzana, però denunciat per un pagès va ser detingut. Jutjat, va ser condemnat a 10 anys de presó, però pocs mesos després fou alliberat gràcies a una amnistia. Amb el creixement del feixisme decidí retornar a la clandestinitat i participar activament en el moviment insurreccional. En 1920 publicà la recopilació d'articles Il mio individualismo iconoclasta. Aquest mateix any, després d'haver intentat fer-se amb un dipòsit d'armes d'una caserna del Val di Formola, va ser novament detingut. Un cop lliure, participà en un intent insurreccional frustrat a La Spezia. L'abril de 1921 publicà, amb Tintino Rasi i Giovanni Governato, la revista Vertice. Rivista anarchica e di pensiero, de la qual només sortí el primer número. Durant l'estiu de 1922 un escamot feixista assetjà ca seva per intentar assassinar-lo, però aconseguí fugir llançant diverses granades. Perseguit, rebutjà la idea d'emigrar i s'uní a la banda expropiadora de l'anarquista Sante Pollastro. Renzo Novatore resultà mort el 29 de novembre de 1922 pels carrabiners durant un tiroteig en una taverna (Osteria della Salute) de Teglia (Gènova, Ligúria, Itàlia); un company del grup tingué la mateixa sort, però Pollastro aconseguí fugir. Pòstumament, en 1924, es van publicar dos fullets recopiladors dels seus articles sota els títols Al disopra dell'arco i Verso il nulla creatore. L'anarquista expropiador Severino Di Giovanni es va veure fortament influenciat per la seva figura i creà a l'Argentina el «Grupo Anarcoindividualista Renzo Novatore» de l'Aliança Antifeixista Italiana (AAI).

Renzo Novatore (1890-1922)

***

Josep Serra Vives [militants-anarchistes.info]

Josep Serra Vives [militants-anarchistes.info]

- Josep Serra Vives: El 29 de novembre de 1939 és afusellat a Lleida (Segrià, Catalunya) el pagès anarquista i anarcosindicalista Josep Serra Vives. Havia nascut el 28 de juliol de 1901 a l'Albi (Garrigues, Catalunya). Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), la qual encapçalà, i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de l'Albi, el 29 d'octubre de 1936, en ple procés revolucionari, va ser nomenat alcalde de la localitat. En acabar la guerra va ser detingut pels feixistes, jutjat en consell de guerra i condemnat a mort. Josep Serra Vives va ser afusellat el 29 de novembre de 1939 a Lleida (Segrià, Catalunya).

---

Continua...

---

Escriu-nos


          

Tuhmat mielessä

 Cache   
Onkohan työmoraalini romahtanut, sillä en saanut pakinaa eilenkään aikaiseksi, ja iltapäivällä jopa unohdin sen tyystin? Kirjoitin vain tyytyväisenä jatkokertomusta, joka lähtee tänään etenemään kuudennesta osasta. Kohta, sillä äsken palautin viimeinkin sen pakinani ja söin lounaan. Tässä osassa on synopsiksen mukaan edessä kohta, jossa päähenkilö lähentyy vastakkaisen sukupuolen edustajan kanssa. Onko luvassa pelkkää pussailua vaiko jotain … Jatka artikkeliin Tuhmat mielessä
          

TRE-stressinpurkuliikkeet -kurssi

 Cache   
Kurssin tarkoituksena on oppia TRE®-liikkeet itselleen soveltuvasti. Harjoitus käynnistää kehon luonnollisen ja nopeasti vaikuttavan palautumisen ja purkaa kehon jännitystiloja. TRE® on yksinkertainen ja helposti omaksuttava, kehon liikkeistä koostuva st
          

HeWe Rest - Levon joogan kokemuspaja su 8.12. klo 13.00-15:30

 Cache   
Levon joogan kokemuspaja tarjoaa mahdollisuuden sukeltaa 2,5 h ajaksi palautumisen, eheytymisen ja rentoutumisen tilaan yhteisen harjoituksen mukana. Kokemuspajassa osallistuja pääsee pysähtymään, kokemaan ja nauttimaan pitkien ja palauttavien jooga-asano
          

Joe Satriani, Pat Metheny y Zucchero, héroes de un Guitar BCN volcado con el talento local

 Cache   
A los organizadores del Guitar BCN, antiguo festival de Guitarra de Barcelona reconvertido con los años en una cita más contemporánea y, sobre todo, de espectro estilístico mucho más amplio, les gusta considerarse cómplices necesarios a la hora de conseguir que las carreras de no pocos artistas acaben despegando. La directora del festival, Judit Llimós, y el director de The Project, Joan Rosselló, no se conforman con lanzar declaraciones de intenciones y citan nombres como los de Manel, Love Of Lesbian, Els Amics de les Arts o Blaumut, fichados casi todos ellos por el festival cinco minutos antes de abrazar el estrellato. Nada que ver, sin embargo, con el ejemplo más sonado, el de la omnipresente y todopoderosa Rosalía. «Es el caso del que más orgullosos estamos», constata Roselló. Y es que, antes de lanzarse a la conquista de las músicas urbanas y meterse a medio mundo en el bolsillo, la de Sant Esteve Sesrovires ya paseó su arte flamenco por Luz de Gas y el Palau de la Música al abrigo del Guitar BCN y lejos de esos baños de masas que la persiguen allá donde vaya hoy en día. Una experiencias formativas que han llevado al festival a convencerse de que, más allá de los grandes nombres y las estrellas internacionales, uno de sus puntos fuertes está en la apuesta por la escena local y el talento emergente. Tanto es así que, según Roselló, casi la mitad de las entradas a la venta para la edición 2020 de la cita, unas 25.000 en total, corresponden a artistas de aquí. Bandas como Els Amics de Les Arts, Carlos Sadness, Nil Moliner y Arnau Griso que, entre el 25 de enero y el 24 de junio, aportarán la cuota de talento local a un cartel coronado por Pat Metheny, Zucchero, Joe Satriani y Jethro Tull. Amplitud estilística Lo nuevo y lo viejo, la vitalidad y la experiencia, juntos y revueltos en una programación que se reparte en una docena de salas de Barcelona y Sant Cugat y con la que el festival busca reforzar un identidad que, asegura, se asienta en conceptos como calidad, confort, proximidad y sostenibilidad en los precios. Cuatro en uno para abarcar desde la celebración de los 40 años de Los Secretos en el Liceu, concierto que abrirá el festival el 25 de enero; al regreso del italiano Zucchero, quien lo clausurará el 22 de junio en el Palau de la Música en la que será su primera actuación en España en más de una década. Entre ambos, una alineación transversal y de generosa amplitud estilística en la que conviven la canción de poso clásico del cubano Pablo Milanés, el embrujo de la bossa de Bebel Gilberto, el rock con pedigrí de 091 y Coque Malla, y el indie con vistas al folk de Ferran Palau y Núria Graham. También se atreve el Guitar BCN con los conciertos familiares y programará una actuación de Chumi Chuma, proyecto apadrinado por Vetusta Morla y fichado para su sello Pequeño Salto Mortal. El capítulo de héroes de la guitarra quedará bien cubierto con fichajes como el del virtuoso Pat Metheny, quien presentará su nuevo disco From This Place, y Joe Satriani, distinguido con la púa de oro del festival, mientras que Gabriela Richardson y María Peláez encabezan la sección de estrenos. El 30 aniversario de la israelí Noa, los 15 años de carrera de Nouvelle Vague, el estreno del noruego Erlend Øye (Kings Of Convenience) junto a La Comitiva, el regreso del soulman Lee Fields, y el indie-folk de The Milk Carton Kids completan los reclamos más atractivos de un festival que cuenta para esta edición con un presupuesto que supera el millón y medio de euros.
          

CAMILA CABELLO regresa a España de gira!

 Cache   
¡CAMILA CABELLO! El Palau Sant Jordi y Wizink Center acogerán los días 30 de junio y 1 de julio, respectivamente, los conciertos de la artista nominada 3 veces a los […]


Next Page: 10000

© Googlier LLC, 2019