Doctor of Veterinary Medicine (DVM) - Up to $60K Sign on and/ or relocation available till 12/ 31/ 2019 | Banfield Pet Hospital

Norfolk chief calls on faith groups to work with Police

Pediatrician Physician Job job in Virginia-Norfolk/Hampton Roads - #pediatrician #tweetatrician #pediatrics #putallkids1st

Pain Medicine Physician Job job in Norfolk Virginia (VA) - #painmedicine #painmanagement #painphysician #chronicpain #paindocs

Surname Saturday -- LNU (Anne, wife of Henry Collins, England to colonial Massachusetts)

Veterinarian - Dog & Cat Hospital | Dog & Cat Hospital

Forward Shane Bednard Returns to Norfolk on Call Up

Director of Athletics | Norfolk Academy

Norfolk-Tannen: exotische Giganten mit skurrilen Ästen

A Brief Look at Crime 11/18 – 11/24

Probate - Probate (Baltimore)

Archie14, The Fat Cat, Norwich, Norfolk

World class teaching benefits Norfolk church leaders

Caring for someone else's child

Fuel poverty on the increase in Norfolk

Research Ecologist

Community and Business Energy Advisor

PhD Opportunity - Calling in the Wilderness: The Use of Passive Acoustic Monitoring in Biodiversity Surveys

Veterinarian - Dog & Cat Hospital | Dog & Cat Hospital

Director of Athletics | Norfolk Academy

Norfolk Fends off Napoleon

Holidays

Two holidays and a day coach trip have now been arranged for 2020 and bookings are being taken. See our events section for more information and booking details

The post Holidays appeared first on Norfolk and Norwich Horticultural Society.

Northeast student activities council representatives earn regional recognition (English and Spanish Version)

Naval Shipboard Electrician - AECOM - Norfolk, VA

Insulator - Mills Marine & Ship Repair, LLC - Portsmouth, VA

Heim-Urintest sagt Prostatakrebs sicher vorher

Mediziner können die Entscheidung über eine Behandlung bis zu fünf Jahre früher treffen

Transparency News 11/26/19

Virginia: Norfolk Mayor creates gaming committee, citizens submit petition against proposed casino

Great Yarmouth Community Trust: Parents 'panicking' over nursery closures

Student event set to bridge energy industry skills gap

Students from across Norfolk and Suffolk will be given the opportunity to speak directly with employers and education and training providers regarding their future career options, apprenticeships and ...

University of East Anglia: Senior Finance Assistant, Norfolk

Sea views and seal trips on the Norfolk coast: hotel review

The Blakeney – in Holt, north Norfolk – is large, cosy and has an award-winning restaurant, and makes a great base to explore this lovely part of the country

Where is the hotel? On the north Norfolk coast, overlooking the salt marshes and mud banks between Wells-Next-The-Sea and Cromer. The Blakeney is a stylish, 60-room grand hotel with an award-winning restaurant and a bounty of home comforts.

What’s new about the place? All rooms are individually designed and cosy. The restaurant’s daily changing menu reflects the freshness of the day’s catch, and the hotel’s attention to detail. There’s also a decent-size pool and mini gym, if you’re so inclined.

Kraljica le še leto in pol na prestolu | Slovenske novice

Construction Laborer/Spray Foam Installer In , Careers At Insulators

Visitor Experience Officer (maternity cover)

Respiratory Therapist Hourly (Casual/Per Diem)

1811 GREAT BRITAIN 1 Shilling Bank Token aXF Silver One Shilling Norfolk Token

A pink slip from your own mother? Oh, Prince Andrew…

My husband had relatives who ran a family business – 3 generations (and multiple branches) worth, at one point – so I understand that working en famille can be fraught with all sorts of fraughty things. And it’s got to be even worse when everything your family does is out in the public. Let alone when everything your family does is paid for by the public. Let alone when you yourself have led a somewhat feckless and dissolute life – feckless and dissolute even by the standards of the British Royal Family.

As is the case of Prince Andrew, Duke of York whose lost a cushy gig cutting ribbons, showing up for exhibitions, and doing whatever else “full-time working members” of the royal family do. As gigs go, Prince Andrew’s was pretty good. He was paid quite a bit – plus travel and expenses - with no heavy lifting in return.

It was a job – the only one he’s held in the nearly 20 years since he left the Royal Navy - that gave him plenty of time to swan around with charmers like Jeffrey Epstein. And maybe even – as is alleged – plenty of time to do something a bit more than swan around with some of the teenage girls that Epstein specialized in exploiting.

The precipitating event that prompted Queen Elizabeth to give the royal pink slip to her second son was an interview Andrew did with .the BBC in which he attempted to explain away his relationship with Epstein.

It was pretty much a fiasco.

There was his failure to show much sympathy for the Epstein’s victims.

He said that he’d stayed at Epstein’s place in New York, even after Epstein had done time as a convicted sex offender, because it was “convenient.” And, I’m sure, the price was right.

Andrew also gave a laughable – even if it is true – explanation of why a woman who claims to have had Epstein-forced sex with Andrew on three occasions is not being truthful. Among other things, Virginia Giuffre has said that Andrew was a sweaty dancer.

Tut, tut, saith the prince. It couldn’t possibly be moi. Not that royals don’t sweat. It’s that Andrew has a condition, stemming from his war action in the Falklands, that prevents him from sweating.

Andrew was allowed to say that it’s his choice to withdraw from royal duties, but the decision was the Queen’s, with a big boost from Andrew’s older brother, who told their mother that Andrew’s behavior was putting a serious hurt on the monarchy. (Oh, not that…)

Off with his head! Or his income, at any rate.

The cut off will be painful.

The prince's access to public money to fund travel and expenses will end.

For example, a three-day visit to Bahrain by the prince on behalf of the UK government in April 2018 cost £16,272, paid for by the taxpayer-funded Sovereign Grant.

The Sovereign Grant is public money which pays for the cost of official royal in exchange for the surrender by the Queen of the revenue from the Crown Estate. (Source: BBC)

And many of the organizations that Andrew has been associated with are pulling back. No one, it seems, wants Prince Andrew’s name and style on their letterhead.

It’s not just Andrew who’s losing out. Andrew has tried to put his daughters – Beatrice and Eugenie – on something closer to the economic footing that William and Harry (who are much closer in the line of succession) enjoy. If anything, the girls may find their paid appearances pared down. And there may not be much appetite for paying a $2M bill for Beatrice’s upcoming wedding, which they did for Eugenie.

Bet that’s not gong down all that well with Bea.

Although Andrew’s financial wings have been clipped, he does have a little something to fall back on: his allowance. 

There is also an annual payment to the prince from the Privy Purse - the Queen's private income - recorded in 2011 as being £249,000.

A princely enough sum for most people, but one which precludes pricey trips to Bahrain.

Asked about whether this funding would continue, Buckingham Palace said only that the Duke of York's office was funded privately by the Queen.

And he’s not being kicked out of his free housing, either.

Freed up from royal duties, Andrew will have more time to devote to legal matters.

Lawyers for Epstein's victims have urged the prince to speak to US police.

Andrew’s getting a lot of advice here about whether to go voluntarily or wait to be called. I did read somewhere that his personal lawyer has warned him to stay out of the United States for the rest of his life.

Even if there’s no criminal actions against him, it’s easy to imagine a victim getting a civil judgement that would entitle them to a few coins from Andrew’s Privy Purse allowance.

In case you’re worried that we won’t be hearing any more from Prince Andrew, “it will not be a complete retirement” for him.

It is understood the prince will continue to support his entrepreneur programme, Pitch@Palace, although it will take place separately from the palace.

So he’ll need a new brand. Pitch@BackseatOfMyBentley?

Prince Andrew's attendance at Royal Family engagements, such as the Trooping of the Colour, Remembrance Sunday or Christmas at the family's estate in Sandringham, Norfolk, is not thought to be affected.

Mostly, however, “his public life is over.”

And the monarchy is shaken.

Yeah, well, shaken but maybe not stirred to do much about real reform.

Andrew’s parents – Elizabeth (93) and Philip (98) – have both lived to great old age, so Andrew, who’s just 59, could have a good few decades in front of him.

But is he employable? Forget about age discrimination. How many jobs are there for someone who was a royal glad-hander? With atrocious judgement.

Poor Andrew may need to get by on his allowance. Or maybe he could sell his story to a tabloid. Wouldn’t that just make the royals crazy…

Liverpool Student Investment, 76 78 Norfolk Street, Liverpool L1, 1 bedroom flat

(Norfolk) New Colt Rail Gun 1911 .45 ACP - $ 1,000

New Colt Gov W/Rail 1911 .45 ACP SALE!!!!!

TO BUY NOW CLICK HERE!!!

Lynd Acquisitions Group Buys Iconic Multifamily Tower in Virginia Beach for $43 Million

Part-Time Lay Employment Secretary role with the East Anglia Methodist Church

Stick in the Wheel: Against the Loathsome Beyond review – maximum innovation

(From Here)

The modern mixtape emerged as a hip-hop expediency to avoid sample clearance. Stick in the Wheel – former ravers turned innovative folk artists – have cheerily embraced the almost-album form, putting out the collaborative This and the Memory of This mixtape in 2018 soon after the much-lauded Follow Them True (2018), their last full band outing. This year, core Stick duo Nicola Kearey and Ian Carter offered up yet another collected compilation, the many-limbed English Folk Field Recordings Vol 2.

This latest series of “explorations” with medieval roots, Against the Loathsome Beyond, maxes out their innovative impulse. Here, then, are more chilly ancient tunes, re-imagined as drone-rock (Down In Yon Forest) or baroque early synth pastorales (Drive the Cold Winter Away), or as electronic sound art (a remix of Cambridge avant-guitarist C Joynes’s Sang Kancil). Most fist-pumping of all is the instrumental centrepiece Moskeener (British Yiddish for pawnbroker, apparently), a raga that could have gone on far longer. Kearey speaks two tracks, given extra witchy poke by more resonant thrumming. Given that no single version is ever definitive in folk, “anything goes” remains a valid modus operandi.

NorVa celebrates Cyber Monday with 2-for-1 ticket deal

MacArthur Center opens interactive holiday-themed attractions

Software Tester

Re: Suicide - February 1917, Seabright Street Bethnal Green

Re: Eveline Axten b1914 / Victor Axten b.1892 / Susan (Burke) Axten

Re: Eveline Axten b1914 / Victor Axten b.1892 / Susan (Burke) Axten

Re: Eveline Axten b1914 / Victor Axten b.1892 / Susan (Burke) Axten

First Warning Forecast: Chilly, with a few showers to start the work week

[02/12] «La Fuerza» - Estrena d'«¡Abajo las armas!» - Langfritz - Guasco - Bartolini - Diana - Monforte - Moragrega - Nuño - Baigorria - Nicolet - Baracchi - Comas - Manetti - Ristori - Amenós - Lagant - Valdenebro - Illich - Gallego

Anarcoefemèrides del 2 de desembre

Esdeveniments

Capçalera del primer número de La Fuerza

- Surt La Fuerza: El 2 de desembre de 1916 surt a Alcoi (Alcoià, País Valencià) el primer número de la publicació quinzenal anarcosindicalista La Fuerza. Periódico defensor de las sociedades obreras. Editada a iniciativa d'un grup de companys de la Federació d'Art Tèxtil. Hi van col·laborar Germina Alba, M. Gimeno, J. Gisbert, Cursivo Guasa, Manuel Lloret, Juan Pastor, Jorge Quiles, Ismael Rico, José Sánchez Rosa, Rafael Soler i Antonio Tuy, entre d'altres. Entre el número 2 (16 de desembre de 1916) i el 3 (3 de març de 1917) interrompí la publicació a causa de la vaga general de 24 hores. En sortiren quatre números, l'últim el 17 de març de 1917, i hagué  de tancar a causa de la repressió. Va ser substituït per La Horda.

***

Propaganda de l'estrena de l'obra de teatre apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 2 de desembre de 1932

- Estrena d'¡Abajo las armas!: El 2 de desembre de 1932 s'estrena al Teatre Apolo de Barcelona (Catalunya) el drama antimilitarista, pacifista i llibertari en tres actes i cinc quadres ¡Abajo las armes!, escrit pel dramaturg anarquista Eduard Borràs López i per Emilio Gómez de Miguel. L'obra, interpretada per la Companyia d'Art Dramàtic i dirigida per Joaquim Torrents, comptà amb les interpretacions d'Emilia Baró i de María Callejas, entre d'altres. L'obra va ser publicada l'any següent per la reputada Casa Editorial Maucci, fet que li donà una repercussió important i una distribució als quioscos barcelonins.

Naixements

Notícia de l'expulsió de Johann Langfritz publicada en el periòdic parisenc Le XIXe Siègle de l'1 d'abril de 1892

- Johann Langfritz: El 2 de desembre de 1855 neix a Beerbrach (Alemanya) l'anarquista Johann Langfritz. Establert a París (França), regentà una sabateria al núm. 27 del carrer Saussure on donà feina a dos compatriotes sense papers. El 29 de març de 1892 va ser expulsat de França i retornà a Alemanya. En 1894 el seu nom figurava en una llista d'anarquistes a vigilar establerta per la policia ferroviària de fronteres francesa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Michele Guasco

- Michele Guasco: El 2 de desembre de 1888 neix a Pietra Marazzi (Piemont, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Michele Guasco. Sos pares es deien Giuseppe Guasco i Adelaide Cauccia. Quan encara era una adolescent s'establí amb sa família a Alessandria (Piemont, Itàlia), on visqué fins l'hivern de 1916. Es traslladà a Torí (Piemont, Itàlia), trobà feina com a obrer a la Fàbrica Italiana d'Automòbils de Torí (FIAT) i passà a viure al barri obrer torinès de la Barriera di Nizza. L'ambient proletari de la barriada va fer que setmanes després comences a freqüentar els locals llibertaris, especialment el Cercle Anarquista «Scuola Moderna» i el «Fascio Libertario» de Torí. Després de participar en la protesta obrera contra la carestia de la vida i contra la guerra, que culminà en el sagnant motí esdevingut entre el 22 i el 26 d'agost de 1917, destacà com a un dels anarcosindicalistes més actius del moviment dels consells obrers que es desenvoluparen en els principals centres industrials torinesos de la postguerra. Acomiadat de la fàbrica on treballava arran de l'arribada del feixisme, es va veure obligat a guanyar-se la vida com a venedor ambulant de quincalla. En aquests anys de crisi econòmica, la Prefectura de Policia de Torí el qualificà d'«individu políticament perillós» que aprofitava la seva feina arreu dels mercats per a fer propaganda anarquista, alhora que fomentava l'expatriació il·legal dels seus companys. Membre del grup anarquista clandestí «Barriera di Nizza», és considerat per la policia com a un dels creadors d'un comitè de coordinació dels diversos nuclis de la ciutat. El febrer de 1931 va ser detingut, però continuà en els anys successius en la lluita, fent costat les víctimes polítiques i mantenint contactes amb el Comitè de Propaganda de la Unió Anarquista Italiana (UAI), amb seu a París (França). Entre 1932 i 1936 mantingué estretes relacions amb els nuclis liberal socialistes de «Giustizia e Libertà» (GL, Justícia i Llibertat) que operaven a Torí, col·laborant amb el seu periòdic d'informació Voci d'Officina i actuant com a enllaç entre Carlo Rosselli, aleshores exiliat a París, i alguns dels seus membres que operaven a Itàlia. També establí contactes amb Giulio Bacconi que, l'abril de 1936, fou un dels promotors a Marsella (Provença, Occitània) d'una Federació Anarquista. Quan l'esclat de la Guerra Civil a Espanya, es dedicà a reclutar voluntaris per lluitar als fronts de la Península, fer costat les organitzacions d'exiliats cap a Espanya i difondre premsa antifeixista que rebia de Chambéry (Savoia, Arpitània). El 9 d'octubre de 1936 va ser detingut i processat pel Tribunal Especial sota l'acusació de «delictes de conspiració política mitjançant associació per atemptar contra la constitució de l'Estat, per adhesió a la banda GL i per enrolament de ciutadans al servei de potències estrangeres». El 20 de març de 1937 va ser condemnat a vuit anys de reclusió i tancat a la penitenciaria de Civitavecchia (Laci, Itàlia). En 1942, arran d'un indult, va ser alliberat i retornà a Torí, adherint-se a la conflictivitat obrera que es desencadenà després de la caiguda del feixisme. El març de 1944 formà part, en qualitat de representant dels anarcosindicalistes, del Comitè d'Agitació Provincial i mantenint directa relació amb el grup editor del periòdic anarquista Era Nuova, que es distribuí a les fàbriques i entre les formacions partisanes. A partir d'aquí es va perdre el seu rastre.

***

- Guglielmo Bartolini: El 2 de desembre de 1889 neix a Cervia (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Pietro Guglielmo Bartolini. Sos pares es deien Domenico Bartolini i Eugenia Medea Soprani. El 19 de novembre de 1898 es traslladà amb sa família a Ravenna, on, encara adolescent, començà a treballar de jornaler i de fuster. El 29 de desembre de 1909, després de ser cridat a files, va ser enrolat en la Marina, on va rebre diversos càstigs per professar idees subversives i per fer-hi propaganda. Un cop llicenciat, va ser posat sota vigilància per part dels carrabiners, però no sabem res de concret sobre les seves activitats polítiques. Formà part de la Cambra del Treball de Ravenna i la representà en diversos congressos. En aquesta època treballava de fogoner de vaixells mercants i va fer alguns viatges a Kotor (Montenegro). Quan esclatà la Gran Guerra es declarà neutral, però el 10 de juliol de 1915 va ser novament cridat a files i destinat com a fogoner de vaixells de guerra a Venècia (Vèneto, Itàlia) i després a Bríndisi (Pulla, Itàlia). Jutjat per un delicte militar, va ser condemnat a un any de reclusió. Quan estava empresonat a Venècia, tot esperant ser traslladat a Gaeta (Laci, Itàlia), conegué dos militars detinguts, el mariner electricista Achille Moschini i el caporal de cavalleria desertor Giorgio Carpi, que van explicar que estaven en contacte amb agents secrets austríacs disposats a pagar importants sumes de diners a qualsevol que fes esclatar pels aires vaixells de guerra italians i decidí unir-se amb ells en aquesta empresa. Quan encara era a la presó, el 27 de setembre de 1915 el cuirassat Benedetto Brin, ancorat al port de Bríndisi, patí un sabotatge, que tingué com a resultat 456 morts, entre oficials, sotsoficials i mariners. El 15 d'octubre de 1915 va ser traslladat a la presó militar de Gaeta i probablement va perdre el contacte amb Moschini i Carpi. Després de l'enfonsament del vaixell de guerra Leonardo da Vinci, el 2 d'agost de 1916, decidí confessar a les autoritats el que sabia. Les seves revelacions ajudaren en la investigació del cas, però va ser acusat d'alta traïció i intel·ligència amb l'enemic. L'1 d'agost de 1918 va ser jutjat per un tribunal militar romà pel cas de la Benetto Brin i condemnat, prèvia degradació, a cadena perpètua. Moschini i Carpi va ser condemnats a la pena de mort mitjançant afusellament d'esquena, encara que la pena va ser commutada el 20 de març de 1919 per la de cadena perpètua; un altre implicat, Michele Azzoni, que s'autodefinia com a actor cinematogràfic, va ser absolt. Durant tota la seva vida va declarar la seva innocència, encara que sembla que va pecar d'ingenuïtat. Va estar empresonat durant 25 anys, sobretot a Porto Longone, a l'illa d'Elba. El més curiós del cas és que Moschini va ser alliberat el març de 1937 i Carpi en 1940. Per insistència de la seva família, va demanar la gràcia i passà gairebé un any de confinament a Ventotene. El 8 de setembre de 1943, amb la caiguda del feixisme, recuperà la llibertat i prengué part activa en la Resistència com a partisà combatent, amb el nom de batalla de Vecchio, enquadrat en la 28 Brigada «Garibaldi», que operava als Apenins de Forlì (Emília-Romanya, Itàlia). El 20 d'abril de 1944 va ser capturat pels alemanys durant una «neteja» a les muntanyes i empresonat a Forlì a l'espera del seu afusellament. Quan els companys se n'adonaren de la seva agafada, organitzaren una evasió muntada amb una estratagema en la qual intervingueren Manilla Guadani, companya de l'anarquista Attilio Bazzocchi, i la partisana Ginetta Ghirardini. Un cop lliure, entre el 12 de juny de 1944 i el 4 de desembre d'aquell any, formà part de l'«Squadre d'Azione Partigiane» (SAP, Esquadra d'Acció Partisana) «Ravenna» i representà el moviment anarquista en el Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) de Ravenna. Després de la II Guerra Mundial, va ser un destacat militant de la Federació Comunista Llibertària (FCL) i després de la Federació Anarquista de Romanya (FAR) de Ravenna. Com a secretari de la Federació Anarquista de Ravenna (FAR), signà l'expulsió de Domenico Zavattero del moviment anarquista. Amb Pirro Bartolazzi i Digione Bosi col·laborà en la refundació del periòdic L'Aurora. Guglielmo Bartolini va morir el 27 de novembre de 1958 d'un atac cardíac a Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia).

***

Foto antropomètrica de Vittorio Diana

- Vittorio Diana: El 2 de desembre de 1897 neix a Corpolò (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Vittorio Diana, també conegut com Victor Diana. Sos pares es deien Eugenio Diana i Barberina Pozzi. En 1921 va ser imputat, amb son amic Mario Buda i altres companys, de l'assassinat d'un mariscal dels carrabiners a Savignano sul Rubicone (Emília-Romanya, Itàlia). Fugint de la repressió, en 1922 s'instal·là amb sa mare a França i treballà de paleta estucador a Niça (País Niçard, Occitània). En aquesta època vivia en un restaurant del número 5 del carrer Scaliéro de Niça. En 1923 son germà Ermanno Diana, també anarquista, s'establí amb ells a Niça. El 29 d'abril de 1924 va ser condemnat, juntament amb Cesare Bernacchione, pel Tribunal Correccional de Niça a quatre mesos de presó amb llibertat provisional per «possessió d'arma prohibida» en uns enfrontaments durant la benedicció d'una bandera del grup feixista local, amb presència del cònsol general d'Itàlia, celebrada el 21 d'abril d'aquell any a l'església de Saint-Jaume. En aquesta època s'encarregava de la distribució a Niça de la revista anarquista italiana Pensiero e Volontà i formà part del «Comitè Mario Castagna». El 17 de setembre de 1925, amb 38 companys, entre ells Ugo Boccardi, Umberto Marzocchi i Carlo Pergoli, fou un dels creadors a Niça d'un Comitè de Defensa, que el novembre d'aquell any va ser processat per l'Audiència de Gènova (Ligúria, Itàlia). En aquesta època mantingué correspondència amb Mario Buda. Durant els anys trenta va ser fitxat per la policia de Niça com a «anarquista extremadament actiu ocupat en la propaganda entre els italians de la població» i com a «element perillós, susceptible d'amagar i d'arreplegar els anarquistes de la zona i de prestar-los en tot moment ajuda i assistència». Vittorio Diana va ser assassinat per gelosia el 6 de gener de 1930 al seu domicili del barri del Vallon-Obscur de Niça (País Niçard, Occitània) de cinc trets per Silvio Ubaldi, empresari de la construcció, que vivia amb sa companya i sos quatre infants en una altre part del mateix immoble. Algunes fonts diuen, de manera totalment errònia, que l'assassí era un excarrabiner i que aquest actuà per motius polítics.

Vittorio Diana (1897-1930)

***

- Juan Monforte Galbe: El 2 de desembre de 1902 neix a Andorra (Terol, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Juan Monforte Galbe –el segon llinatge a vegades citat Galve o Gálvez. Quan tenia 18 anys emigrà a Catalunya, on treballà de miner i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va mostrar-se especialment actiu sindicalment a les localitats bagenques de Súria i Sallent i a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Catalunya), fet pel va ser empresonat a la Presó Model de Barcelona (Catalunya). En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat a diversos camps de concentració. Posteriorment va ser enviat a treballar a les mines de Champclausson, a la zona de La Grand Comba (Llenguadoc, Occitània). Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de Champclausson de la CNT, de la qual va ser secretari. Juan Monforte Galbe va morir el 13 de gener de 1977 a Champclausson (Llenguadoc, Occitània).

***

Necrològica de Florencio Moragrega Adell apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 25 de novembre de 1984

- Florencio Moragrega Adell: El 2 de desembre de 1907 neix Beseit (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Florencio Moragrega Adell –el primer llinatge citat erròniament de diferents maneres (Moragrera, Moragoaga, etc.). Sos pares es deien Manuel Moragrega i Joaquina Adell. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), quan la insurrecció de 1933 va ser detingut i empresonat a Beseit i a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent), on l'abril de 1934 encara hi romania. Durant la Revolució fou un dels organitzadors de les col·lectivitats agrícoles de Beseit i el febrer de 1937 va ser nomenat regidor municipal. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració Argelers. Durant la II Guerra Mundial s'establí a Llemotges (Llemosí, Occitània), on serví d'agent d'enllaç entre la zona «lliure» i la zona ocupada. Va ser enviat a fer feina a Orador de Glana (Llemosí, Occitània), enquadrat en el Grup de Treballadors Estrangers Núm. 643 on també es trobava son cosí Manuel Tejedor Della. Apressat pels alemanys, va ser enviat a un camp de concentració, però aconseguí fugir-ne i sumar-se a la Resistència. Després de la II Guerra Mundial acollí la família de son cosí Manuel Tejedor Della, que havia mort durant en una acció del maquis, al seu domicili d'Aissa (Llemosí, Occitània) i treballà de gelater. Cap al 1952 s'establí a Perpinyà, on regentà una confiteria al número 41 del carrer Quinze Degrés, i milità en la Federació Local de la CNT d'aquesta població. Sa companya fou Encarnació Agut. Florencio Moragrega Adell va morir el 30 de setembre de 1984 al seu domilici de Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord).

***

Amor Nuño

- Amor Nuño: El 2 de desembre de 1913 neix a Piñera (Cudillero, Astúries, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Ricardo Amor Nuño Pérez. Son pare, Ricardo Nuño Huergo, era un militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i sa mare es deia Carolina Pérez, i ambdós regentaven una botiga d'ultramarins i de begudes a Cudillero. Quan tenia 18 anys fou detingut a Madrid per portar una pistola. Xofer i mecànic de professió, en maig de 1934 s'afilià al Sindicat del Transport de la CNT de Madrid i fou secretari de les Joventuts Llibertàries madrilenyes que es constituïren en aquella època. En 1936 fou nomenat secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Madrid, càrrec confirmat a començaments de 1937. Durant el mes de setembre de 1936 formà part com a jurat dels Tribunals Populars que es constituïren a la Presó Model madrilenya a instàncies del president interí del Tribunal Suprem, Mariano Gómez. El 7 de novembre de 1936 va ser nomenat representant de la CNT en la primera Junta de Defensa de Madrid, presidida pel general José Miaja Menant, i on ocupà la Conselleria d'Indústries de Guerra --anomenada d'antuvi de Producció--, al principi, i la de Transports, després, fins al 23 de desembre d'aquell any quan dimití per pressions de Cipriano Mera, amb el suport de Amor Buitrago i d'Eduardo Val. Creà la «Columna Amor y Libertad», que comandà amb Isidro Albert al front madrileny (Toledo, Bargas, Olías, etc.) en 1936. El febrer de 1937 fou nomenat secretari del Sindicat del Transport madrileny. L'abril de 1937 la Regional Centre de la CNT l'elegí per a la secretaria de la Federació Nacional d'Indústria del Transport (FNIT), per la qual cosa es traslladà a Barcelona. El març de 1937 va fer mítings a la capital catalana, on fou detingut el 2 de juny per la policia comunista acusat de possessió d'armes, després de trobar-li una pistola, i restà tancat gairebé tres setmanes --només sortí gràcies a les gestions de Miaja. L'abril de 1938 fou comissari de Transports, alhora que militava en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i també exercí de comissari de l'Escola d'Aplicació d'Oficials de l'STE. El març de 1939 fou detingut per l'Exèrcit franquista a Alacant i tancat als camps de Los Almendros i Albatera. Poc després fou portat a Madrid, on fou torturat, jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i tancat en espera d'execució. Amor Nuño fou afusellat el 17 de juliol de 1940 al Cementiri de l'Est de Madrid (Espanya) i el seu cos llançat en una fossa comuna. En 2004 l'escriptor Jorge Martínez Reverte, en el seu llibre La batalla de Madrid, acusà directament i sense molt de fonament Amor Nuño, com a representant de la Federació Local de Sindicats de la CNT en la Junta de Defensa de Madrid, i a les comunistes Joventuts Socialistes Unificades (JSU) en la Conselleria d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Madrid, els responsables de la qual eren Santiago Carrillo i José Cazorla, de les saques de detinguts de les presons madrilenyes el novembre de 1936, entre elles les de la matança de Paracuellos del Jarama, i tot amb la possible aquiescència del ministre de Justícia Joan García Oliver. Altres autors, com ara Antonio Elorza, acusen directament Vittorio Codovilla (Camarada Medina), representant del Komintern a Espanya, de les execucions en massa de Paracuellos. La responsabilitat d'Amor Nuño, i de la CNT, en les saques madrilenyes és un tema obert i que ha fet córrer molta tinta.

Amor Nuño (1913-1940)

***

Osvaldo Baigorria fotografiat per Patrick-Haar

- Osvaldo Baigorria: El 2 de desembre de 1948 neix a Mataderos (Buenos Aires, Argentina) l'escriptor, periodista i professor anarquista Osvaldo Germán Baigorria. Entre 1974 i 1993 residí a Perú, Costa Rica, Mèxic, Estats Units, Espanya, Itàlia i Canadà, guanyant-se la vida en diferents treballs (artesà, sembrador d'arbres, bomber en incendis forestals, etc.). A Canadà va ser traductor i assistent en programes d'ajuda a refugiats llatinoamericans de la institució quàquera Argenta Society of Friends (ASF) i membre fundador d'una comunitat rural llibertària a Argenta, als boscos de les Muntanyes Rocalloses (Colúmbia Britànica, Canadà). També rebé beques d'estudis canadenques per a desenvolupar projectes d'investigació sobre narratives aborígens, minories i mitjans de comunicació. Començà a exercir el periodisme en 1973 en la revista 2001 de Buenos Aires. Des de 1993 és professor titular del Taller Anual de l'Orientació Periodisme a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires, del Taller de Primer Any al Taller Escola Agència (TEA) i dicta cursos de redacció en el Centre Cultural Rector Ricardo Rojas, institucions totes de Buenos Aires (Argentina). Entre el 29 i el 30 d'agost de 2013 participà en la XI Conferència Nacional sobre Polítiques de Drogues, celebrada a Buenos Aires. Els seus temes d'interès se centren en les contracultures, els moviments llibertaris, els vagabunds, les microsocietats, les tribus urbanes, etc. Trobem articles seus en nombrosos diaris (Clarín, El Independiente, El Mundo, Página/12, Tiempo Argentino, etc.) i publicacions periòdiques (2001, Avatares, Ajoblanco, La Caja, Cerdos y Peces, Crisis, La Lletra A, Lote, Mancilla, La Mano, Mutantia, Ñ, El Ojo Mocho, Página/30, El Periodista, El Porteño, Radar, Uno Mismo, XYZ, etc.). Ha conreat la novel·la –Llévatela, amigo, por el bien de los tres (1989 i 2015) i Correrías de un infiel (2005)– i l'assaig –En pampa y la vía (1998), Georges Bataille y el erotismo (2002), Buda y las religiones sin Dios (2003), Anarquismo trashumante. Crónicas de crotos y linyeras (2008, edició corregida d'En pampa y la vía) i Sobre Sánchez (2012). També és autor de les compilacions Prosa plebeya. Ensayos (1980-1992) (1997, amb Christian Ferrer), de Néstor Perlongher, i Un barroco de trinchera. Cartas a Baigorria de Néstor Perlongher (2006); i de les antologies Con el sudor de tu frente. Argumentos para la sociedad del ocio (1995, amb altres), Contra la prensa. Antología de diatribas y apostillas (2001, amb altres), El amor libre. Eros y anarquía (2006), Cerdos & Porteños (1984-1987) (2014) i Zona de cuentos (2015, amb altres). Actualment viu entre Islas de Tigre i els barris Once i Palermo de Buenos Aires.

Defuncions

Notícia del judici contra Albert Nicolet publicada en el periòdic parisenc Le XIXe Siègle del 22 de desembre de 1889

- Albert Nicolet: El 2 de desembre de 1905 mor a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa) l'anarquista Albert Nicolet, també conegut com Metternich. Havia nascut el 23 de març de 1850 a La Ferrière (Berna, Suïssa). Després d'aprendre l'ofici de gravador a Ginebra (Ginebra, Suïssa), es posà a treballà en la indústria rellotgera a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa). Membre de la secció local de la Federació del Jura de l'Associació Internacional dels Treballadors, l'agost de 1875 va ser elegit membre del seu Comitè Federal. Cap al 1877, amb altres dos gravadors, Frédéric Graisier i Jacob Spichiger, i el joier torner Auguste Spichiger, reconstituí la Cooperativa Obrera de Le Locle (Neuchâtel, Suïssa). En aquests anys col·laborà en el periòdic Le Révolté de Ginebra. Entre el 17 i el 18 d'agost de 1889 participà en l'aferrada del cartell, a les principals poblacions suïsses (Ginebra, Lausana, Bienne, Thun, Basilea, Olten, etc.), del Manifest dels anarquistes suïssos, del qual Jean Grave imprimí a París (França) 10.000 exemplars. Aquest manifest bilingüe reivindicava la «propaganda pel fet», denunciava les expulsions per part de les autoritats de nombrosos anarquistes estrangers, s'oposava a la creació del càrrec permanent de procurador general de la Confederació Suïssa i al reforçament de la policia política. Els presumptes responsables van ser processats per la Cambra Criminal del Tribunal Federal, reunida a Neuchâtel: ell fou acusat de ser l'autor del text, que havia estat redactat a petició del grup anarquista de La Chaux-de-Fonds; Félicien Derbellay, de Lausana, i Ferdinand Hänzi, de Basilea, van ser acusat de difondre'l. Nombrosos testimonis (Charles Froidelance, Paul Janner, Marc l’Eplattenier, Arthur Monnin, Jules Coullery, Alcide Dubois, Rieser, Meyrat, Marthe Wirz, Emile Allemand) s'autoinculparen d'haver participat en la difusió del cartell. El 20 de desembre de 1889 els tres acusats van ser absolts ja que el Codi penal no preveia la sancion d'amenaces generales contra l'ordre social i polític. A partir de 1890 s'encarregà d'administrar a Suïssa les vendes i subscripcions del periòdic parisenc de Jean Grave La Révolte. En 1892, amb Alcide Dubois i Jules Coullery de Saint-Imier, redactà el fullet Les anarchistes et ce qu'ils veulent, publicat anònimament a Ginebra. Formà part dels obrers, especialment amb Aimé Bovet, que lluità contra el socialisme reformista. El Primer de Maig de 1893 ambdós distribuïren un manifest, signat pels «Anarquistes del Jura», on encoratjaven els obrers a distanciar-se d'allò que havia esdevingut el Dia del Treball, una «processó pacífica que porta al fang parlamentari». En 1895 envià breus corresponsalies de Suïssa per a Le Temps Nouveaux de París i aquest mateix any, amb Aimé Bovet i Auguste von Gunten, fou expulsat per anarquista del Cercle Obrer de La Chaux-de-Fonds. En 1904 militava en el Grup Llibertari de La Chaux-de-Fonds.

***

Giovanni Baracchi

- Giovanni Baracchi: El 2 de desembre de 1936 mor a Paterson (Nova Jersey, EUA) el propagandista anarquista Giovanni Matteo Baracchi. Havia nascut el 6 de juliol de 1871 a Mazzoleni (Llombardia, Itàlia). Sos pares es deien Francesco Baracchi i Clarina Viganò. En 1881 es traslladà amb sa família a Milà (Llombardia, Itàlia). Es guanyava la vida com a tipògraf i enquadernador i era membre de la Societat d'Ajuda Mútua d'Enquadernadors. Considerat per les autoritats com a «rufià de la pitjor espècie», milità en el grup anarquista milanès «Avanguardia». Entre 1889 i 1893 va ser detingut i denunciat nombroses vegades per diferents motius, dos d'elles per «associació criminal» i una per «fabricació de moneda falsa», però sempre va ser absolt per manca de proves. En aquests anys es relacionà amb Pietro Gori, Carlo Crivelli i Carlo Chignola (Ghignola), entre altres destacats anarquistes. El març de 1894 va ser detingut amb Pietro Gori, Francesco Cafassi i altres membres del cercle «Il Risveglio», però aquesta vegada no va ser processat. L'agost de 1894, arran de l'assassinat del president de la República francesa Sadi Carnot a mans de Sante Caserio i fugint de les lleis d'excepció antianarquistes, emigrà a Lugano (Ticino, Suïssa), seguint l'exemple de Pietro Gori. El febrer de 1895 va ser expulsat (decret del 29 de gener), amb Gori, de Suïssa i ambdós, a més d'Ettori Bonometti i Luigi Redaelli, arribaren dies després a Londres (Anglaterra) després de passar per Alemanya i Brussel·les (Bèlgica). En 1901 ja el trobem als Estats Units, on hi romandrà la resta de sa vida, viatjant i vivint en diverses ciutats nord-americanes: Washington (Districte de Colúmbia), Phillipsburg (Nova York), Filadèlfia (Pennsilvània), Norfolk (Virginia), Allentown (Pensilvània), South Bethlehem (Pennsilvània), Union City (Pennsilvània), etc. Considerat per les autoritats com un dels implicats en l'assassinat del rei Humbert I d'Itàlia, va ser posat en estreta vigilància. Dedicat sempre a la propaganda llibertària, envià correspondència a diferents publicacions anarquistes, com ara Cronaca Sovversiva, La Protesta Umana o L'Adunata dei Reffrattari. El novembre del 1912 son fill Lucifero morí a Filadèlfia i en 1916 participà en les activitats de la Universitat Popular d'Allentown, ciutat des d'on recaptà fons per a la defensa de Luigi Galleani. Els familiars, interrogats en 1926 per la policia milanesa, digueren que l'última notícia seva l'havia rebut 25 anys abans des de Nova York (Nova York, EUA).

***

Josep Comas Solà

- Josep Comas Solà: El 2 de desembre de 1937 mor a Barcelona (Catalunya) l'astrònom, divulgador científic i simpatitzant llibertari Josep Comas Solà. Havia nascut el 19 de desembre de 1868 a Barcelona (Catalunya). Fill d'un comerciant progressista, de jove s'apassionà per l'astronomia i quan només tenia 15 anys publicà un assaig en la revista francesa L'Astronomie sobre un meteorit que havia caigut a Tarragona. En 1889 es llicencià en Física i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. A partir de 1896, i fins a 1900, treballà a l'Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols, estació astronòmica privada acabada de fundar l'industrial del suro Rafael Patxot Jubert, on descobrí aspectes importants del planeta Mart. Després realitzà un viatge d'estudis a Itàlia i a Sicília, visitant els principals observatoris i els volcans Vesuvi i Etna En 1901 ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on impulsà la fotografia i el cinema aplicats a l'astronomia, i durant els anys següents es lliurà a aconseguir la creació d'un observatori al Tibidabo. Un cop creat aquest en 1904, dirigí l'Observatori Fabra a la muntanya barcelonina, ajudat un temps per Albert Carsí, fins a la seva mort. En aquest observatori realitzà nombrosos descobriments (dos cometes, dues estrelles variables, 11 asteroides, etc.) i estudià sistemàticament planetes, satèl·lits, asteroides i altres astres (Júpiter, Saturn, Mercuri, Tità,  etc.). En 1910 col·laborà en els primers vols d'avió a tot l'Estat espanyol. En 1911 fundà i presidí, també fins a la seva mort, la Societat Astronòmica d'Espanya --posteriorment s'afegí Amèrica. A més, va ser membre de diverses societats astronòmiques europees i de l'organització internacional Acadèmica de les Nacions. En 1917 participà en el Congrés de Sevilla de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències. En 1920 participà en la fundació de la primera emissora de ràdio de l'Estat espanyol (EAJ-1), on portà un programa de divulgació científica. Cofundador del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), disposà d'un dels primers cotxes a motor d'explosió que van circular per Barcelona. En 1923, amb la visita d'Albert Einstein a Barcelona i el debat suscitat, es mostrà partidari de la teoria de la relativitat, però amb el temps canvià de bàndol. En 1930 fou membre del Comitè Executiu de la Difusió Luminotècnica de Barcelona i de la seva «Exposició de Llum». Durant els anys bèl·lics, dirigí el Servei d'Astronomia de la Generalitat de Catalunya al socialitzat Observatori Fabra. Afiliat al Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT), destacà com a divulgador científic a ateneus llibertaris, escoles racionalistes, sindicats i centres populars i en publicacions llibertàries (Tiempos Nuevos, etc.) i de tota casta (La Vanguardia, Última Hora, La Actualidad, Revista de la Sociedad Astronómica de España y América, Urania, Boletín del Observatorio Fabra. Sección Astronómica, etc.). Amb Albert Carsí Lacasa, col·laborà amb l'anarquista Escola Natura, popularment anomenada «La Farigola». En 1936 dirigí la instal·lació climatològica i meteorològica del Laboratori Confederal d'Experimentacions ubicat a Masnou. Va ser autor de nombrosos llibres i publicacions científiques, especialment sobre astronomia i sismologia, entre les quals podem citar Determinaciones del diámetro de Venus (1902), Distribución de los astros en el espacio (1902), El eclipse de sol de treinta de agosto de 1905) (1905), Astronomía y ciencia general (1907), El espiritismo ante la ciencia. Estudio crítico sobre la mediumnidad (1907 i 1986), El cometa Halley (1910), Album fotográfico de la zona eclíptica (1915), Abstracción y realidad (1925), Astronomía (1925), El Cielo (1927), Estereocopia astronómica (1929), etc. Josep Comas Solà va morir el 2 de desembre de 1937 a Barcelona (Catalunya) a causa d'una broncopneumònia i el seu funeral constituí una gran manifestació de dol on intervingueren, a més de entitats populars i representacions governamentals, una delegació confederal i nombrosos militants --el seu enterrament va ser presidit per Lluís Companys i Frederica Montseny. Llegà la seva casa-observatori (Villa Urania), terrenys i els seus valuosos aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona. El mateix 1937 l'Oficina de Propaganda de la CNT, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) editaren el llibre José Comas Solà. El hombre por Alberto Carsí. El científico por Joaquín Febrer, amb un pòrtic del mallorquí Bernat Pou. En 2004 l'Ajuntament de Barcelona publicà la biografia Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, coordinat per Antoni Roca Rosell.

Josep Comas Solà (1868-1937)

***

Gino Manetti (ca. 1925)

- Gino Manetti: El 2 de desembre de 1943 és afusellat a Florència (Toscana, Itàlia) l'anarquista il·legalista Luigi Manetti, més conegut com Gino Manetti, que va fer servir el pseudònim d'Antonio Padovani. Havia nascut el 17 de juliol de 1898 a Impruneta (Toscana, Itàlia) –algunes fonts citen el 8 o el 10 de juliol de 1898 a Galluzzo (Florència, Toscana, Itàlia). Sos pares es deien Raffaello Manetti i Marianna Bellini. Amb 19 anys lluità en la Gran Guerra i va caure presoner dels alemanys, però aconseguí fugir del camp i arribar a les línies italianes després de passar les muntanyes. Durant la postguerra fou considerat per la policia com a «irreductible i extremadament perillós» per les seves accions «criminals», les seves competències propagandístiques anarquistes i la influència que aconseguí a la seva zona. Després de la «Marxa sobre Roma» es va veure obligat a fugir d'Impruneta. El gener de 1923, juntament amb sa companya i sos dos infants, passà clandestinament a Marsella (Provença, Occitània), però uns mesos després hagueren de separar-se, ell a París (França) i sa família hagué de retornar a Itàlia, on no en pogué sortir malgrat els esforços seus durant els anys 1927 i 1928. A París treballà de pintor en la construcció i freqüentà el cercle anarquista il·legalista al voltant de Sante Pollastro. El novembre de 1925 va ser condemnat per l'Audiència del Sena a un mes de presó per possessió d'«arma prohibida».  El desembre de 1925 va ser detingut en l'agafada que desarticulà la banda de Pollastro. Després d'un any i mig empresonat, va ser jutjat el 9 de maig de 1927 per l'Audiència del Sena, juntament amb altres companys (Marcel Casteu, Thomas Ciapellioni, Marino Desgens, Angelo Garribo, Lazare Limonier i Jules Vuillaume), per l'atracament de la joieria Rubel de París; absolt, va ser alliberat i immediatament expulsat de França. Refugiat amb altres companys a Marsella sota el nom d'Antonio Padovani, va ser identificat pels serveis d'intel·ligència del consolat feixista italià i denunciat. En 1928 passà a Bèlgica i l'agost de 1931 va ser detingut per robatori i també expulsat. Des d'aquest moment sa vida fou un continu sortir d'una presó belga per entrar-hi en una de francesa i viceversa, sota l'acusació de furt o per violació del decret d'expulsió. El 23 de maig de 1935 va ser condemnat per l'Audiència del Sena, juntament amb els anarquistes Dario Fabiani i Dominique Morisi, per robatori a cinc anys de presó i a 10 anys de domicili obligat. El maig de 1940, amb l'ocupació nazi de Bèlgica, va ser alliberat de la presó on romania i, donada la situació, demanà la repatriació. A Itàlia va ser confinat a l'illa d'Ustica per dos anys. De bell nou a Florència, el juliol de 1943 va ser detingut preventivament, com a molts d'altres subversius. Després de l'armistici del 8 de setembre de 1943 i la instauració de la República Social Italiana, mentre molts van ser excarcerats, ell va romandre tancat juntament amb el prestigiós anarquista Oreste Ristori i dos subversius sense filiació excombatents de la guerra d'Espanya, Armando Gualtieri i Orlando Starai, i Francesco Luigi Pugi, comunista condemnat en diverses ocasions per delictes comuns. L'1 de desembre de 1943 els partisans del Gruppi d'Azione Patriottica (GAP, Grup d'Acció Patriòtica) eliminaren el tinent coronel Gino Gobbi, comandant del districte militar de Florència, i com a represàlia els feixistes demanaren ajusticiar 10 detinguts polítics a les autoritats nazis, però el comandant alemany es negà a lliurar els seus presoners. La matinada del 2 de desembre de 1943 Gino Manetti fou agafat de la presó florentina de Le Murate per un escamot feixista de la banda Carità i portat al camp de tir de Le Cascine (Florència, Toscana, Itàlia), on, juntament amb altres quatre companys (Armando Gualtieri, Luigi Francesco Pugi, Oreste Ristori i Orlando Storai), fou afusellat. Els condemnats van ser asseguts en cadires d'esquena a l'escamot d'execució com a signe de traïció a la pàtria. L'octubre de 1944 un dels primers grups anarquistes del barri d'Oltrarno de Florència es batejà amb el seu nom.

Gino Manetti (1898-1943)

Continua...

---

Gather Grand Opening in Newport News

Child Psychiatrist Physician Job job in Norfolk Virginia (VA) - #childpsychiatrist #psychtwitter #psychiatrist

Pain Medicine Physician Job job in Norfolk Virginia (VA) - #painmedicine #painmanagement #painphysician #chronicpain #paindocs

Superbugs Kill Someone Every 15 Minutes

The Centers for Disease Control and Prevention¹ published their first Antibiotic Resistance Threats Report in 2013. The intention was to sound the alarm to the dangers of antibiotic resistance that experts had been warning about for decades.

Antibiotic-resistant bacteria are also called superbugs. The resistance occurs as bacteria adapt to chemicals and drugs in the environment. This may make standards of treatment for bacterial infections less effective, and in the case of superbugs, ineffective.

The term “superbug” was initially coined by the media, but Dr. Stephen Calderwood, who serves as president for the Infectious Diseases Society of America says,² “It resonates because it's scary. But In fairness, there is no real definition.”

The medical term is multidrug-resistant bacteria, referring to bacteria unaffected by two or more types of antibiotics. Brian Coombes, Ph.D., head of the department of biochemistry and biomedical science at McMaster University in Ontario speaks to the widespread impact antibiotic resistance has on public health, saying:³

"Superbugs should be a concern to everyone. Antibiotics are the foundation on which all modern medicine rests. Cancer chemotherapy, organ transplants, surgeries, and childbirth all rely on antibiotics to prevent infections. If you can't treat those, then we lose the medical advances we have made in the last 50 years."

More Dying From Superbugs Than Earlier Estimates

In their first report, the CDC estimated there were 2 million antibiotic-resistant infections reported in 2013, accounting for 23,000 deaths.⁴ The recently released report includes data not available in 2013, including electronic health records.

Writers of the 2019 report calculate the 2013 data missed nearly half of the cases and deaths.⁵ According to the new estimates 3 million each year are infected and 35,000 die. Put another way, on average, every 11 seconds someone in the U.S. is infected with an antibiotic-resistant bacterium, and someone dies every 15 minutes.

Other researchers believe even this estimate is too low and the true number of infections is likely much higher.⁶ Dr. Jason Burnham is an infectious disease specialist at Washington University. He and two colleagues surveyed data from 2010, expanding the definition of antibiotic resistant deaths.

The lower limit of their estimate of people who died in 2010 as the result of an antibiotic resistant bacterial infection is 153,113. The team believes their estimate indicates a need for better surveillance and reporting to address this crucial issue and establish a more accurate estimate of the burden of the infection, which may open more avenues for research funding.

As indicated in the CDC report, hospitals have improved tracking methods and slowed the spread of resistant germs by nearly 30% since 2013.⁷ Additionally, they identified a secondary infection linked to antibiotic use, Clostridioides difficile (C. diff).

This infection triggers deadly diarrhea after antibiotics upset the natural balance of bacteria in the digestive system. If deaths from C. diff are added to the CDC 2019 totals, more than 3 million infections and 48,000 deaths may be attributed to antibiotic-resistant bacteria. These numbers are likely still a conservative estimate of the damage that could be attributed to multidrug-resistant bacteria.

Antibiotic Resistance Is an Evolving Challenge

According to The Washington Post, the CDC identified five germs representing the most urgent threat. The first three are well-known. They include carbapenem-resistant Enterobacteriaceae (CRE), C. diff and drug-resistant gonorrhea. Each of these are resistant to nearly all antibiotics physicians have used to treat them, and statistics show they kill up to 50% of those who become septic.

Further, these bacteria have the ability to transfer their resistance to related bacteria. This may potentially increase the number and species of bacteria that are antibiotic-resistant. Two new pathogens were added to the list. The first is a yeast called Candida auris, which the CDC⁸ refers to as an “emerging fungus that presents a serious global health threat.”

The second is carbapenem-resistant Acinetobacter bacteria, which the CDC reports is resistant to nearly all antibiotics. The new report added a classification of pathogens to watch, in which they placed 18 germs with the potential to spread further resistance.

The comparison in the 2013 and 2019 data drives home what experts have warned for decades — bacteria continue to evolve and mutate, developing the ability to fight off different types of antibiotics. As more antibiotics are used in agriculture and health care, they become less effective.

Developing Superbugs Spurred by Antibiotic Overuse

The CDC report links misuse of antibiotics to the impressive rise in resistant infections. In another study⁹ by the CDC, researchers stated at least 30% of antibiotics prescribed in the U.S. are unnecessary. Antibiotics used in physician offices and emergency rooms were analyzed, and the data revealed most of the unnecessary antibiotics were used for respiratory conditions triggered by viruses.

Put another way, 30% of the antibiotics prescribed in the U.S. equals 47 million prescriptions each year, placing patients at risk for allergic reaction or C. diff infections. In some cases, antibiotics are prescribed proactively, as in the case of erythromycin eye ointment in newborns to prevent ophthalmia neonatorum from gonorrhea and chlamydia.¹⁰

The antibiotic is not used universally throughout the U.S. or Europe to prophylactically treat infant pink eye since mothers who receive prenatal care are screened for gonorrhea and chlamydia and treated before the birth of their child. The issue with treatment of all babies is that 25% of all gonorrhea is now resistant to erythromycin.

Despite the fact the American Academy of Pediatrics no longer recommends the universal use of eye ointment, the U.S. Preventive Services Task Force extended the 2011 recommendations citing a lack of prenatal care for many in the U.S. Dr. David Hyun from the Antibiotic Resistance Project at the Pew Charitable Trusts commented on the rising number of antibiotic resistant bacteria:¹¹

“The fact that we’re seeing some of the greatest increases among resistant infections that are acquired outside of the hospital — combined with data we already have showing that approximately 1 in 3 outpatient prescriptions are completely unnecessary — underscores the need for improved antibiotic use in doctor’s offices and other non-hospital settings.”

Although overly prescribed antibiotics play a significant role in the development of superbugs, there are other large agrochemical contributors as well. A major source of human consumption of antibiotics comes from agricultural use. One CDC report¹² showed livestock antibiotics have played a role in the development of resistant bacteria.

In 2013, estimates of antibiotic use on livestock accounted for 80% of all antibiotic use in the U.S.¹³ In a report in 2018,¹⁴ the FDA noted a 28% reduction in the sales and distribution of antibiotics earmarked for livestock since the FDA first compiled evidence in 2009.

Pesticide use also contributes to the development of multidrug-resistant bacteria, as I discussed in “Pesticides Compound Antibiotic Resistance.” The bottom line is, bacteria are affected by any chemical they contact and develop resistance up to 100,000 times faster after exposure to certain herbicides, like glyphosate or dicamba.

Hospital-Acquired Infections May Decline With Copper Beds

Hospital beds are another source of infection. Whether you have a planned or unplanned hospital admission, it should never be taken lightly. Research published in the Journal of the American Medical Association revealed that if the person who occupied the bed before you was prescribed antibiotics, you had a greater potential for contracting C. diff.

More than 100,000 pairs of hospitalized individuals were compared from 2010 to 2015. When the previous occupants of a bed received antibiotics, the patient who used the bed after them had a 22% greater risk of developing C. diff. However, the authors of one study show that switching to copper bed frames may reduce that number significantly.¹⁵

In the new study, published in Applied and Environmental Microbiology, it’s reported that copper beds in an intensive care unit had 95% fewer bacteria than traditional hospital beds. According to one of the scientists from the Medical University of South Carolina:¹⁶

“Hospital-acquired infections sicken approximately 2 million Americans annually, and kill nearly 100,000 — numbers roughly equivalent to the number of deaths if a wide-bodied jet crashed every day. Despite the best efforts by environmental services workers, they are neither cleaned often enough, nor well enough.”

Hospital beds are a source of nosocomial infection, or infections originating from a hospital source. Candida auris, one of the two new pathogens identified in the CDC report, are an intractable threat faced by hospitals, and have been found on hospital beds.

The findings from the study with copper beds indicate they may help infection control efforts and reduce the number of hospital-acquired infections. After the death of one man at Mount Sinai Hospital in New York from Candida auris, the hospital had to use special equipment to clean the room. The hospital president commented:

"Everything was positive — the walls, the bed, the doors, the curtains, the phones, the sink, the whiteboard, the poles, the pump. The mattress, the bed rails, the canister holes, the window shades, the ceiling, everything in the room was positive."

Know This Treatment if Infection Leads to Sepsis

The CDC recommends using basic precautions to halt the spread of pathogens, including washing your hands when needed and using a good handwashing technique. Dr. Helen Boucher, chief of infectious diseases at Tufts Medical Center, commented on the need to prepare for multidrug-resistant bacteria:¹⁷

“We want to have diagnostic tools and medical treatments for problems we know we’re going to have. But we also need to prepare for the kind of resistance that we could never predict. We know from history that bacteria and Mother Nature are smarter than we are.”

One medical treatment you must be aware of is a combination therapy of vitamin C, thiamine and steroids to improve your potential for survival from sepsis — a last-ditch effort by your immune system to fight an infection. Every year 1 million people suffer from sepsis and nearly half will die.

Dr. Paul Marik, chief of pulmonary and critical care medicine at Sentara Norfolk General Hospital in East Virginia, made the discovery while treating a patient with sepsis. Despite the treatment being harmless (it doesn’t make the patient any worse than they are) and a demonstrated reduction in mortality rates in his hospital from 40% to 8.5%, many practitioners continue to wait on further studies.

It is important to recognize the signs and symptoms of sepsis early, as early treatment also increases the potential for survival. To learn more about sepsis and the treatment that could save the life of someone you know, see my past article, “Vitamin C Lowers Mortality in Severe Sepsis.”

Home Urine Test for Prostate Cancer Could Revolutionise Diagnosis

A simple urine test under development for prostate cancer detection can now use urine samples collected at home - according to new research from University of East Anglia and the Norfolk and Norwich University Hospital.

FREEDOM OF THE PARISH AWARDS 2020

How a lottery winner blew £10m winnings on family, booze, 4,000 women and cars

For 10 mind-blowing years, Mickey Carroll worked like a demon to maintain his reputation as the “Lotto lout”, using his £9.7million jackpot to buy booze, drugs, sex and friends.

The money and the lifestyle are long gone, but as Mickey comes off his £10-an-hour shift as a coalman in Moray, Scotland, he says: “It didn’t go wrong – it was the best 10 years of my life for a pound.”

He is happy to celebrate the National Lottery’s 25th anniversary on Tuesday, thankful for the times he had after buying that £1 ticket in 2002, when he was just 19 and working as a binman in Norfolk.

Sitting in his hi-vis work gear in his rented flat, he says: “I don’t look back with any regrets that’s for sure.

"It was 10 years of fun for a pound, you can’t go wrong with that.

"I wouldn’t want to turn the clock back. But I live a good, free lifestyle now and I’m happier because I’ve got my life back.”

When he looks back on those 10 years, it is a miracle he can remember any of it.

He says: “I’d wake up, do three lines of Charlie and drink half a bottle of vodka before I got out of bed.

“I was a full-blown alcoholic, doing two bottles of vodka a day.”

He recalls wild holidays in Puerto Banus on the Costa del Sol with his mates.

“We used to go to the local whorehouse because the girls there were better looking.

“We’d get our own drugs first and be high on cocaine by the time we rocked up at the brothels.

“I drank vodka and fresh orange, any lager, cider, or whisky, as long as it was wet.

“I’d wake up in some strange places.”

The drinking and the brothels put an end to his short marriage to Sandra Aitken, who was seven months pregnant with their daughter when his lottery numbers came up.

Mickey, whose dad died when he was 10 and who was raised by his aunt and uncle after being physically abused by a family member, immediately gave £4million away.

He says: “I gave a million to mum, a million to my aunt and uncle because they took me in and I’ve always been close to them.

“I gave a million to the ex-wife’s mum, and a million to Sandra.”

That left £5.7million burning a hole in his pocket.

Sandra walked out in disgust shortly after they wed in 2003, accusing him of cheating on her with vice girls and surrounding himself with hangers-on.

Mickey, who boasts of bedding 4,000 women, does not dispute any of Sandra’s claims.

He says: “I spent the rest of the money on drugs and hookers, holidays and cars.”

Hell-bent on becoming “King of the Chavs”, he appeared in court more than 30 times, often arriving in flash cars, swigging cans of beer.

His Norfolk mansion “The Grange” was used for wild parties, and the lawn became a track for demolition car derbies. As a result, the luxury property soon fell into disrepair.

He says: “It lay derelict for about 10 years. My mate’s mum and dad lived in it until I kicked them out.

“I had another two houses, but it’s all gone – I sniffed ’em away.”

By 2005, his accountant warned he was down to his last million and as the money dwindled, the “friends’” and hangers-on began to drift away.

Enemies were also circling and one morning he found his six Rottweilers dead, their throats slit.

Mickey, who was jailed for affray in 2006, says: “Gangsters sent me pictures of my family. They threatened to chop my daughter up, and my whole family.

“They were dangerous guys, a Liverpool firm, so I paid them 130 grand.

"They backed off for a while, then there was a bit of an altercation and the boys in London sorted it out for me.”

By 2013, Mickey was broke, homeless and struggling to find work because of his reputation.

He says: “I’d turn up at interviews and they’d say, ‘We just wanted to see whether it was you or not’.”

He eventually followed Sandra to Scotland, moving to Moray, where he was so broke he lived in a squalid hotel for down-and-outs.

He says: “It was a dive, but I had food and beer, all good.

“That was 2013. I was homeless for three months. Easy come, easy go.”

He worked at the Walkers biscuit factory in Aberlour before starting in a slaughterhouse.

He says: “I stayed there for five years until it shut down. I do miss the slaughterhouse.

"I loved it there. I’ve got my slaughterhouse licence. I’ll never lose that.”

He later got his coal job and now works seven days a week.

He says: “I’m a skint lottery winner. It’s got me quite a few women so I don’t mind. I’m living in a rented flat.

“I’m happy. I don’t have to look over my shoulder any more, no one’s going to hit me over the back of the head and rob me.

"I reckon I’m lucky to be alive. If I still had the money I’d probably be six feet under.”

As the lottery’s 25th-anniversary approaches, figures show that in the first six months of this financial year we spent £3.9billion on lottery tickets.

Mickey still plays, but warns: “Money really is the root of all evil.

“I do the lottery now and again. If it’s a big one I’ll chuck a few quid on it, hope to win and piss everyone off.

“If I won it again, I’d buy a house and go abroad for a while.

"Hangers-on just wanted to be around me for the money. I was a soft touch.

“That would be my advice to other winners. Don’t trust anyone, not even your f***ing family.”

Ike Celebrates Thanksgiving With Families [Image 6 of 6]

Ike Celebrates Thanksgiving With Families [Image 5 of 6]

Ike Celebrates Thanksgiving With Families [Image 4 of 6]

Ike Celebrates Thanksgiving With Families [Image 3 of 6]

Ike Celebrates Thanksgiving With Families [Image 2 of 6]

Ike Celebrates Thanksgiving With Families [Image 1 of 6]

Ike Celebrates Thanksgiving with Families

Students, faculty present at Education Honor Society Convention

Other: Shopper Team Member, Newtonville MA - Norfolk, Massachusetts

Norfolk County Advisory Board

Dermatologist Physician Job job in Norfolk Virginia (VA) - #Dermatologist #DermatologistJobs #MDJobSite