Next Page: 10000

          

Valeen proud sa titulong ‘Banyo Queen’

 Cache   
‘Banyo Queen’ ang bagong tawag, title ni Valeen Montenegro ngayon. Kasi nga, kadalasan ng mga photo niya ay nasa banyo siya, at tila nang-aakit, ha!
          

Integrating Seismic Risk Considerations into Energy Efficiency Investments

 Cache   

The World Bank is collaborating with the four countries Bosnia and Herzegovina, North Macedonia, Montenegro, and Kosovo to increase energy efficiency in public buildings. However, given the seismic risk in these countries, it is important to develop a fra

The post Integrating Seismic Risk Considerations into Energy Efficiency Investments appeared first on DCI : Defence Contacts International.


          

Integrating Seismic Risk Considerations into Energy Efficiency Investments

 Cache   

The World Bank is collaborating with the four countries Bosnia and Herzegovina, North Macedonia, Montenegro, and Kosovo to increase energy efficiency in public buildings. However, given the seismic risk in these countries, it is important to develop a fra

The post Integrating Seismic Risk Considerations into Energy Efficiency Investments appeared first on DCI : Defence Contacts International.


          

Integrating Seismic Risk Considerations into Energy Efficiency Investments

 Cache   

The World Bank is collaborating with the four countries Bosnia and Herzegovina, North Macedonia, Montenegro, and Kosovo to increase energy efficiency in public buildings. However, given the seismic risk in these countries, it is important to develop a fra

The post Integrating Seismic Risk Considerations into Energy Efficiency Investments appeared first on DCI : Defence Contacts International.


          

V Exposición de Pintura “Mosaico de Otoño” en Ciudad Obregón

 Cache   

Estimados bloggers: Se siente un raro temor caminar durante una noche oscura sin luna, baldíos en estado silvestre y en competa soledad  por la calle California y el Bordo Nuevo, el Estadio de los Yaquis, las instalaciones de la Universidad de Sonora, Instituto Tecnológico de Sonora y escasos fraccionamientos residenciales en la  inminente conurbación  no muy lejana de esta zona con la periferia de Ciudad Obregón.

Al acudir a la inauguración de la exposición colectiva efímera “V Mosaico de Otoño” organizada por la artista plástica Gladis Félix, con una curaduría basada en la entrega voluntaria de 42 obras de pintura respondiendo a una convocatoria pública en redes sociales con temática, técnicas y libertad de expresión plástica  por las y los hacedores de este magnífico oficio de pintar, conjugándose en esta ocasión las Plásticas del Mayo y Cajeme en un ilustrativo dialogo museográfico en el Auditorio “Javier Robinson Bours Almada” del Instituto Tecnológico  de Monterrey.

Su museografía fue simple y minimalista sin concepto alguno ni lectura de sala se limitó al montaje de las obras de mediano formato sobre caballetes en forma paralela a los muros  y en tres islas en la parte sur del amplio espacio con obras de pequeño formato.

Después del recorrido emocional por las obras y conocer algunas de las artistas  de la ciudad de Navojoa apreciamos interesante dialogo museográfico entre las tendencias paisajista, arte decorativo de naturalezas muertas, bodegones y florales, figurativo, retrato y abstracción predominantes en el arte contemporáneo del estado de Sonora.

Para la crítica de arte las obras que lograron equilibrar el valor artístico con el valor estético, consecuentemente, adquiriendo valor de prestigiado museo o  galería, fueron sin duda alguna: “Dama turca”, hermoso retrato femenino de Alcira de Goicoolea y la más bella de toda la exposición. lo inconveniente es la firma mal situada; “Sin título”, bella figura femenina de perfil por Clementina Guadalupe Rodríguez Olea y “La Espera”, torso femenino por Sandra Arce.

- “La Mujer detrás de la Inocencia”, precioso retrato femenino con mascara de carnaval de Carolina Hernández; “Soberbia”, elegante figura femenina con floral de Miroslava Samaniego y “Rosas de Otoño”,  hermoso floral  armonioso de Rosina Gutiérrez.

Las mejor logradas por su valor artístico: “Wine” (Vino) de gran formato y figura de una botella de vino y copa, de Martha Téllez; “Inocencia”, de Gladis Félix, “Niña con velo amarillo”, por Denise Reyes; “Nostalgia”, de Margarita Acuña; “Your song”, (tu canción)  por Connie Valencia; “Pensamiento”, por Araceli  Hernández Rendón; “Sandalias del pescador”, de Irma Alicia Martínez; “Imperio Canibús”, por Oscar Alan Montenegro; “Tete dona su cabello”, de Laura Encinas y el retrato “El abuelo”, por Martha Meza.

Entre el público se inquirió: ¿Cuál de las obras le gustó más?

A Paulina Vaca le gustó “Tete dona su cabello” y  a María José Córdova y Marcela García “Soberbia”, de Miroslava Samaniego. Ambas estudiantes de preparatoria y pintura con la maestra Gladis Félix.

En su inauguración se comentó: -“Mosaico de otoño” surgió para brindar un espacio en donde los artistas puedan mostrar su trabajo y talento que demuestran nuestros artistas de Sonora… Son más de 40 participantes en esta noche…-

Para la crítica de arte en esta exposición efímera por su permanencia de dos horas se exhibe un arte muy tradicionalista y conservador por creadoras en formación tallerista y algunas con trayectoria sobresaliendo la plástica del Mayo por la calidad de las obras.

Lamentablemente, de las 42 obras, sólo seis conjugaron el valor artístico y el valor estético y diez de ellas tienen valor artístico. Les falta mejor dibujo académico y el fantástico juego de la luminosidad para lograr esa “chispa de belleza” renacentista que se logra con el maravilloso arte de  combinar claroscuros en las matices para el sentido de profundidad y perspectiva logradas por la técnica pictórica para ser verdaderas pinturas  y no simples y bonitas ilustraciones de diseño gráfico. Nivel muy bajo para ser representativo del Arte Sur de Sonora.

El resto de las 26 obras carecen de valor plástico y están a nivel de aficionados o principiantes y nada tienen que hacer en esta exposición. Por eso es importante la curaduría por parte de la institución para mostrar un arte más plástico que en esta ocasión.


“Mujer turca”, de Alcira de Goicoolea: ¡La más bella obra de toda la exposición!

“Sin título” por Clementina Guadalupe Rodríguez Olea.

“La Espera”, de Sandra Arce.

“Soberbia”, por  Miroslava Samaniego.

“Mujer detrás de la Inocencia”, de Carolina Hernández

Artistas integrantes del colectivo “V Mosaico de Otoño”.

Museografía de la exposición muro sur del auditorio.

Museografía de la exposición con “Mujer turca”.

Artista Alcira de Goicoolea con su hermoso retrato “Mujer turca”.

Connie Valencia con su obra “Your song”.

Clementina Guadalupe Rodríguez Olea y su creación “Sin título”.

 Rosina Gutiérrez y sus “Rosas de Otoño”.

Irma Alicia Martínez y su “Sandalias de pescador”.

Ana Lourdes Luders (Ludant) compartiendo su “Naturaleza muerta” con Lizet Caro.

Paula Vaca Flores con su obra “Parodia gótica Americana”.

“Tete Dona su cabello”, de Laura Encinas fue apreciada por Paula Vaca Flores.

Inauguración de la exposición efímera por Karla Lizeth Martínez Navarro, Veronica Grisel Sámano Ramírez y Gladis Félix.

María José Córdova y Marcela García se deleitaron con “Soberbia”, de Miroslava Samaniego.

Fotografía: Fototeca del Arq. Francisco Sánchez López.

Si  piensa utilizar esta data, aporta la cantidad de 10.00 dólares por cada fotografía que copia o 100.00 dólares por el artículo periodístico para sostener esta revista de Arte, Arquitectura y Cultura. ¡No me las roben! Considere que están protegidos por la Ley Derecho de Autor SEP-509989/78 del titular Arq. Francisco Sánchez López. Se prohíbe la reproducción de este artículo y fotografías. Se requiere la autorización escrita por el autor. ¡Di No a la Piratería!

Arquitecto, Fotógrafo, Artista del Arte del Realismo Mágico, Ecologista protector de ballenas en el mar de Cortés,  Periodista Cultural en crónicas y críticas de arte en la Revista Virtual: Www.Arkisanchez.WordPress.com. Inscrita en la Red de Revistas Electrónicas de Arte y Cultura  de la Secretaría de Cultura Federal desde 2014.

Redes sociales: F: Francisco Sanchez; Twitter: @archfcosanchez

If you use this data, contribute the amount of 10.00 dollars for each photograph you copy or $100.00 USD for the whole article to support this Art, Architecture and Culture Magazine. Don't steal them! Material protected by copyright SEP-509989-78 by his holder Arch. Francisco Sánchez López. Reproduction of this article and photography a written permission by the author is required. Say No to Piracy!

Architect, Photographer, Magical Realism Art Artist, Gulf of California Whales Ecologist and Cultural Journalist and art critic in his Virtual Magazine: Www.Arkisanchez.WordPress.com.












          

Transición: juraron los nuevos senadores electos el 27 de octubre, en medio de cortes de luz

 Cache   

Jura de los 24 senadores nacionales electos el 27 de octubreJura de los 24 senadores electos el 27 de octubre en el Senado

Los 24 senadores nacionales electos en los comicios del 27 de octubre pasado prestaron juramento por el período legislativo 2019-2025 este miércoles en una sesión en la que además se definieron las autoridades de la Cámara Alta que asumirán el 10 de diciembre.

 

El evento debía comenzar a las 14, pero un corte de luz afectó el normal desarrollo de la jornada que, cerca de las 15, comenzó encabezada por la vicepresidenta Gabriela Michetti.

 

En el recinto estuvieron presentes los actuales senadores, que tienen mandato hasta 2021, y los próximos a asumir. También se aprobaron las renuncias de los legisladores que dejan sus bancas para asumir en otros cargos, como los casos de Cristina Fernández de Kirchner, vicepresidente electa de la Nación; Inés Brizuela, designada como intendenta de La Rioja; y Omar Perotti, que fue electo gobernador de Santa Fe. En ese marco, el ex Canciller Jorge Taiana será quien ocupe el cargo de la vicepresidente electa y ocupará esa banca hasta 2023.

Jura de los nuevos legisladores en la cámara alta, NA	Jura de los nuevos legisladores en la cámara alta, NA 

Con la presencia de Rogelio Frigerio como principal representante del saliente oficialismo, por parte del Frente de Todos estuvieron el gobernador de Formosa, Gildo Insfrán, el de Santiago del Estero, Gerardo Zamora, y el diputado y presidente del PJ nacional José Luis Gioja.

Jura de los nuevos legisladores en la cámara alta, NA

Posteriormente, los legisladores respaldaron los diplomas de los electos, que prestaron juramento por orden alfabético de las ochos provincias que eligieron a sus representantes en esta categoría: Chaco, Entre Ríos, Neuquén, Río Negro, Salta, Santiago del Estero, Tierra del Fuego y la Ciudad Autónoma de Buenos Aires. 

Los 24 legisladores que prestaron juramento fueron: Martín Lousteau, Guadalupe Taglaferri y Mariano Recalde por CABA; María Pilatti de Vergara y Antonio Rodas (FDT) y Víctor Zimmernmann (Cambiemos), por Chaco; Alfredo De Angeli y Stella Maris Olalla (Cambiemos) y Edgardo Kueider (FDT) por Entre Ríos. Por Neuquén, juraron Lucila Crexell, que renueva su banca por el Movimiento Popular Nuequino aunque aliada a Cambiemos, y Oscar Parrilli y Blanca Sapag por el kirchnerismo; por Salta, Sergio Leavy y Nora Giménez (FDT) y Juan Carlos Romero por Cambiemos. Por Santiago del Estero Claudia Ledesma Abdala y José Neder (Frente Cívico) y Gerardo Montenegro, mientras que por Tierra del Fuego María Eugenia Duré y Matías Rodríguez, por el FDT y Pablo Blanco de Juntos por el Cambio. Por Río Negro, Alberto Weretilnek (Juntos Somos Río Negro), Silvina García Larraburu y Martín Doñate (Frente de Todos).

Los senadores Martin Lousteau y Esteban Bullrich durante la jura de los nuevos legisladores en la camara alta. NALos senadores Martin Lousteau y Esteban Bullrich durante la jura de los nuevos legisladores en la camara alta. NA 

El martes, el peronismo terminó de definir la unidad en el Senado, donde funcionará como un único bloque conducido por José Mayans (Formosa). En tanto, la ex gobernadora de Santiago de Estero, Claudia Ledesma Abdala, será la presidente provisional, mientras que Maurice Closs será vicepresidente primero. Por otra parte, se acordó que la legisladora de La Cámpora, Anabel Fernández Sagasti sea la próxima vicepresidenta del espacio legislativo del Frente de Todos. El nuevo bloque tendrá 41 senadores, lo que le permitirá al peronismo superar los 37 que hacen falta para sesionar. 


          

SEM RESPEITO - Nasceu a ciclovia, morreu a calçada. Na Augusto Montenegro, em frente ao Greenville.

 Cache   
ImagemImagem

Nasceu a ciclovia, morreu a calçada. Cancelado o espaço de pedestres e cadeirantes na Augusto Montenegro, em frente ao Greenville.
          

In defence of human rights in Chile: An open letter to the Australian community

 Cache   
Issue 
A Chile solidarity protest in Sydney on October 27.
November 27, 2019

We express our deep concerns about human rights violations taking place in Chile, including the de facto war that billionaire President Sebastian Piñera has unleashed on his people. 

On October 18, Chilean students took to the streets to protest a hike in public transport fares. There have been many rallies and marches throughout the past 30 years against rising costs and neoliberal policies that have widened the gap between rich and poor (0.01% of the population controls 12% of all wealth in Chile) and made the living conditions of the majority of Chileans completely unbearable. Successive governments have done little to meet people's demands and basic needs. Chile is one of the most privatised and inequitable countries in the world.  

This time, in response, Piñera deployed more than 12,000 soldiers and police to quash those expressions of discontent. While the military have now returned to their barracks, Piñera has indicated he will table a bill allowing him to use the military to protect infrastructure, that is, to get them on the streets without a state of emergency being declared. Soon more than 4000 police officers (reservists, etc.) will join the Carabineros (national police force) on the streets. 

More than 20 people (most of them young) have been brutally assassinated and the Chilean Medical Association has confirmed that more than 220 people have been irreversibly blinded as a result of being shot directly in the face by police.

The National Institute of Human Rights of Chile (NIHR) has confirmed that agents of the state have established clandestine detention and torture centres, leading to the lodgement of more than 380 criminal complaints of torture, including for the rape of women and children, by agents of the state.

More than 2300 people have been severely injured, half of them as a result of being shot at intentionally, and more than 7000 people have been arrested. Community members and students have been arrested and disappeared, bringing memories of the bloody regime of the US-backed dictator Augusto Pinochet who ruled Chile from 1973 to 1990.

These systematic and state-sponsored human rights abuses aim to repress but also to instil fear and stop demonstrations. Piñera's actions in not prosecuting state agents perpetrating such abuses are reprehensible, leading to calls for his impeachment.

Last month, according to Chilean pollster Cadem, Piñera had a 14% approval rating, making it the lowest since the rule of Pinochet. According to another poll (Pulso Ciudadano), 56% of the population think Piñera should resign, as is the case with largely discredited and perennial MPs. To avoid losing control of Congress, Piñera and a number of those MPs have agreed to allow a plebiscite in April 2020 on the establishment of a new Constitution. If genuine, this plebiscite could remove the legacy of Pinochet, the most criminal and fascist regime in Chile’s history.

However, this largely unrepresentative group of MPs has imposed a 2/3 majority to approve changes to the current Constitution. This is unacceptable, as it will perpetuate the system of deep economic abuse and inequality which has led to this revolt.

Within Latin America, Chile is an important trading partner for Australia, as the country hosts a large number of Australian companies, and on March 6, 2009 the Australia-Chile Free Trade Agreement entered into force. Chile has blatantly breached its international obligations to preserve human rights, and Australian business, politicians and the community must not condone those violations. 

We demand that Piñera’s government immediately remove all armed forces from the streets of Chile and stop this senseless slaughter. We demand unfettered participation in the plebiscite via community consultation and a universal vote. We demand that the new Constitution guarantee access to free health and education, a taxation system which distributes wealth equitably, the right to freedom of expression and diversity in the media, dignified pension benefits to the elderly, the decriminalisation of dissent, protection of natural resources and the environment, and constitutional recognition of Chile’s first nations.

Chileans want peace.

Signed by: 

Dr Rodrigo Acuña — Independent researcher

Dr Tim Anderson — Director, Centre for Counter Hegemonic Studies

Steve Church — PhD candidate, University of New South Wales

Federico Fuentes — Writer

Dr Waldo Fabian Garrido — Lecturer, University of Western Sydney

Dr Pablo Leighton — Editor, Latin American Research Platform

Dr James Robert Levy — Researcher, University of New South Wales

Antony Loewenstein — Independent journalist, writer and film maker

Victor Marillanca — Journalist

Dr Colm Mcnaughton — Literature lecturer, Trinity College, Melbourne University

Humphrey McQueen — Historian and Canberra activist

Gustavo Mártin Montenegro — Masters (Hons) in Latin American Studies

Dr Hannah Middleton — Social anthropologist (retired)

Carlos Eduardo Morreo — Associate lecturer, Australian National University

Professor Adam Morton — Department of Political Economy, Sydney University

Associate Professor Sara C Motta — Head of Politics, University of Newcastle

Adriana Navarro — Lawyer

Marlene Obeid — Social worker

John Pilger — Journalist

Dr Peter Ross — Honorary senior lecturer, University of New South Wales

A Chile solidarity protest in Sydney on October 27. Photo: Zebedee Parkes

          

England score 11 goals in the last two Euro qualifiers

 Cache   
When Minnows tangle with Lions the outcome is usually predictable. Hence both Montenegro and Kosovo came off second best in the last two Euro 2020 qualifiers of their group. Montengro got beaten 7-0 during which Harry Kane scored a hat trick. And Kosovo got beaten 4-0 during which Harry Kane scored again thus maintaining a […]
          

contactajopno より Hello world! へのコメント

 Cache   
Dear sir! We offer a service of sending newsletters via follow-up forms to the sites of companies via all countries and domain zones of the world in all languages. Your commercial offer is sent to email of firm hundred % will get to incoming! Test: ten thousand messages on foreign zones to your email address - 20 dollars. We need from You only email address, title and text of the letter. In our price list there are more 800 databases for all domains of the world. Common databases: All Europe 44 countries 60726150 of sites - 1100$ All European Union 28 countries 56752547 of domains- 1000$ All Asia 48 countries 14662004 of sites - 300$ All Africa 50 countries 1594390 of domain names - 200$ All North and Central America in 35 countries 7441637 of domain names - 300$ All South America 14 countries 5826884 of domain names - 200$ New sites from around the world registered 24-48 hours ago. (A cycle of 15 mailings during the month) - 500$ Businesses of the Russian Federation 3012045 - 300$ Ukraine 605745 of domain names - 100$ All Russian-speaking countries minus Russia are 15 countries and there are 1526797 of domain names - 200$ New sites of the Russia, registered 24-48 hours ago (A cycle of 15 mailings during the month) - 250$ Databases: WHOIS databases of sites for all countries of the world. You can purchase our databases separately from newsletter's service at the request. P.S. Please, do not respond to this message from your mailbox, as it has been generated automatically and will not get anywhere! Contact E-mail: feedback-contact@seznam.cz PRICE LIST: Test mailing: $20 – 10000 contact forms websites All Europe 44 countries there are 60726150 websites – $1100 All EU 28 countries there are 56752547 websites – $1000 All Asia 48 countries there are 14662004 websites – $500 All Africa 50 countries there are 1594390 websites – $200 All North and Central America is 35 countries there are 7441637 websites – $300 All South America 14 countries there are 5826884 websites – $200 Top 1 Million World’s Best websites – $100 Top 16821856 the most visited websites in the world – $200 Businesses and organizations of the Russian Federation – there are 3012045 websites – $300 Ukraine 605745 websites – $100 All Russian-speaking countries minus Russia – there are 15 countries and 1526797 websites – $200 1499203 of hosting websites around the world (there are selections for all countries, are excluded from databases for mailings) – $200 35439 websites of public authorities of all countries of the world (selections for all countries, are excluded from databases for mailings) – $100 CMS mailings: Amiro 2294 websites $50 Bitrix 175513 websites $80 Concrete5 49721 websites $50 CONTENIDO 7769 websites $50 CubeCart 1562 websites $50 Datalife Engine 29220 websites $50 Discuz 70252 websites $50 Dotnetnuke 31114 websites $50 Drupal 802121 websites $100 HostCMS 6342 websites $50 InstantCMS 4936 websites $50 Invision Power Board 510 websites $50 Joomla 1906994 websites $200 Liferay 5937 websites $50 Magento 269488 websites $80 MODx 67023 websites $50 Movable Type 13523 websites $50 NetCat 6936 websites $50 NopCommerce 5313 websites $50 OpenCart 321057 websites $80 osCommerce 65468 websites $50 phpBB 3582 websites $50 Prestashop 92949 websites $50 Shopify 365755 websites $80 Simpla 8963 websites $50 Sitefinity 4883 websites $50 TYPO3 227167 websites $80 UMI.CMS 15943 websites $50 vBulletin 154677 websites $80 Wix 2305768 websites $230 WordPress 14467405 websites $450 WooCommerce 2097367 websites $210 .com 133766112 websites commercial – $1950 .biz 2361884 websites business – $150 .info 6216929 websites information – $250 .net 15689222 websites network – $450 .org 10922428 websites organization – $350 .abogado 279 websites – $50 .ac 16799 websites – $50 .academy 27306 websites – $50 .accountant 96542 websites – $50 .actor 1928 websites – $50 .ad 414 websites – $50 .adult 10540 websites- $50 .ae 1821 websites International zone UAE:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .ae 199533 websites UAE – $50 .aero 18325 websites- $50 .af 3315 websites – $50 .africa 15056 websites- $50 .ag 10339 websites – $50 .agency 47508 websites – $50 .ai 17199 websites – $50 .airforce 560 websites – $50 .al 6078 websites – $50 .alsace 1982 websites – $50 .am 17987 websites Armenia – $50 .am 1684 websites International zone Armenia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .amsterdam 28141 websites Amsterdam, Kingdom of the Netherlands – $50 .ao 518 websites – $50 .apartments 3758 websites – $50 .ar 551804 websites Argentina – $80 .ar 64008 websites International zone Argentina:.com .net .biz .info .name .tel .mobi .asia – $50 .archi 2084 websites – $50 .army 1842 websites – $50 .art 26402 websites – $50 .as 10025 websites – $50 .asia 228418 websites – $80 .associates 3340 websites – $50 .at 1356722 websites Austria – $100 .at 181907 websites International zone Austria :.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .attorney 8224 websites- $50 .attorney 7204 websites – $50 .au 2243263 websites Australia – $150 .au 461279 websites International zone Australia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$80 .auction 3625 websites- $50 .audio 23052 websites- $50 .auto 400 websites- $50 .aw 235 websites- $50 .az 11104 websites Azerbaijan – $50 .az 2036 websites International zone Azerbaijan:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .ba 7012 websites – $50 .ba 2291 websites International zone Bosnia and Herzegovina:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .band 11515 websites – $50 .bank 1621 websites- $50 .bar 5506 websites – $50 .barcelona 7919 websites – $50 .bargains 2997 websites- $50 .bayern 32565 websites – $50 .bb 2277 websites – $50 .be 1349658 websites Belgium – $100 .be 184810 websites International zone Belgium:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .beer 11834 websites- $50 .berlin 58088 websites Berlin – $50 .best 2912 websites – $50 .bet 17637 websites – $50 .bf 238 websites – $50 .bg 33252 websites Bulgaria – $50 .bg 50685 websites International zone Bulgaria:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .bh 453 websites – $50 .bi 2328 websites Burundi- $50 .bible 1160 websites – $50 .bid 474509 websites – $80 .bike 15729 websites – $50 .bingo 1332 websites – $50 .bio 15531 websites- $50 .bj 147 websites- $50 .black 6582 websites – $50 .blackfriday 12106 websites – $50 .blog 145463 websites – $50 .blue 16852 websites – $50 .bm 8089 websites Bermuda – $50 .bo 2302 websites- $50 .boats 266 websites- $50 .boston 21762 websites- $50 .boutique 8834 websites – $50 .br 2367290 websites Brazil – $150 .br 933750 websites International zone Brazil:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$100 .bradesco 129 websites- $50 .broadway 261 websites- $50 .broker 660 websites- $50 .brussels 7181 websites – $50 .bs 330 websites- $50 .bt 284 websites- $50 .build 3857 websites- $50 .builders 3906 websites- $50 .business 35168 websites – $50 .buzz 11257 websites – $50 .bw 656 websites – $50 .by 1574 websites International zone Belarus:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .by 92679 websites Belarus – $50 .bz 7751 websites – $50 .bzh 5403 websites – $50 .ca 2587463 websites Canada – $150 .ca 288395 websites International zone Canada:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .cab 3223 websites – $50 .cafe 13606 websites – $50 .cam 5156 websites – $50 .camera 5236 websites – $50 .camp 6315 websites – $50 .capetown 4750 websites – $50 .capital 11387 websites – $50 .car 342 websites – $50 .cards 5992 websites – $50 .care 18204 websites – $50 .career 1217 websites – $50 .careers 7055 websites – $50 .cars 309 websites – $50 .casa 18918 websites – $50 .cash 13193 websites – $50 .casino 4354 websites – $50 .cat 108569 websites – $50 .catering 3482 websites – $50 .cc 1920589 websites Cocos Keeling Islands- $150 .cd 5365 websites – $50 .center 35353 websites – $50 .ceo 2458 websites – $50 .cf 476142 websites Central African Republic – $50 .cg 166 – $50 .ch 1471685 websites Switzerland – $100 .ch 205292 websites International zone Switzerland:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .chat 11126 websites – $50 .cheap 3267 websites – $50 .christmas 15255 websites – $50 .church 21104 websites – $50 .ci 112 websites International zone Cote d’Ivoire:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .ci 5663 websites Cote d’Ivoire- $50 .city 46171 websites – $50 .cl 498401 websites Chile – $80 .claims 2374 websites – $50 .cleaning 2385 websites – $50 .click 181015 websites – $50 .clinic 7006 websites – $50 .clothing 13639 websites – $50 .cloud 134113 websites – $50 .club 1045323 websites – $100 .cm 12001 websites Cameroon- $50 .cn 1372416 websites International zone China:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$100 .cn 7264587 websites China – $300 .co 1778923 websites Colombia – $150 .coach 12002 websites- $50 .codes 6844 websites – $50 .coffee 17257 websites – $50 .cologne 5137 websites – $50 .cologne 5198 websites – $50 .com.ar 657716 websites Argentina – $80 .com.br 942898 websites Brazil – $100 .com.cy 11153 websites Cyprus – $50 .com.ni 23747 websites – $50 .com.np 38828 websites – $50 .com.ru, .net.ru, .org.ru, .spb.ru, .msk.ru 79058 websites Russia – $50 .community 13013 websites – $50 .company 61217 websites – $50 .computer 5039 websites – $50 .condos 2192 websites – $50 .construction 6804 websites – $50 .consulting 22128 websites – $50 .contractors 3982 websites – $50 .cooking 1476 websites – $50 .cool 16008 websites – $50 .coop 7879 websites – $50 .corsica 1042 websites – $50 .country 7144 websites – $50 .cr 7934 websites – $50 .credit 4020 websites – $50 .creditcard 825 websites – $50 .creditunion 511 websites – $50 .cricket 33413 websites – $50 .cruises 2234 websites – $50 .cu 137 websites – $50 .cv 1879 websites – $50 .cx 15753 websites – $50 .cy 11092 websites Cyprus – $50 .cy 710 websites International zone Cyprus:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .cymru 7114 websites – $50 .cz 193400 websites International zone Czech Republic:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .cz 930208 websites Czech Republic – $80 .dance 6290 websites – $50 .date 123037 websites – $50 .dating 2892 websites – $50 .de 15078512 websites Germany – $450 .de 3894156 websites International zone Germany:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$200 .deals 8132 websites – $50 .degree 2178 websites – $50 .delivery 4782 websites – $50 .democrat 1072 websites – $50 .dental 7541 websites – $50 .dentist 3046 websites – $50 .desi 2647 websites – $50 .design 71711 websites – $50 .diamonds 2730 websites – $50 .diet 18291 websites – $50 .digital 31449 websites – $50 .direct 10629 websites – $50 .directory 18157 websites – $50 .discount 3898 websites – $50 .dj 7280 websites – $50 .dk 1320155 websites Denmark – $100 .dk 148164 websites International zone Denmark:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .dm 23318 websites – $50 .do 5255 websites Dominican Republic- $50 .dog 10030 websites – $50 .domains 6553 websites – $50 .download 129223 websites – $50 .durban 2247 websites – $50 .dz 982 websites – $50 .earth 8139 websites – $50 .ec 11731 websites – $50 .edu 4445 websites – $50 .edu.np 4883 websites- $50 .education 22003 websites – $50 .ee 10490 websites International zone Estonia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .ee 119701 websites Estonia- $50 .eg 1699 websites – $50 .email 77321 websites – $50 .energy 9769 websites – $50 .engineer 2785 websites – $50 .engineering 5533 websites – $50 .enterprises 6153 websites – $50 .equipment 5760 websites – $50 .es 1685048 websites Spain – $100 .es 541916 websites International zone Spain:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$80 .estate 9185 websites – $50 .et 124 websites – $50 .eu 3321576 websites Europe – $150 .eu 633384 websites International zone Europe:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$80 .eus 8116 websites – $50 .events 22115 websites – $50 .exchange 9432 websites – $50 .expert 31240 websites – $50 .exposed 3147 websites – $50 .express 6919 websites – $50 .fail 3322 websites – $50 .faith 54195 websites – $50 .family 15577 websites – $50 .fans 1388 websites – $50 .farm 13499 websites – $50 .fashion 12475 websites – $50 .feedback 2301 websites – $50 .fi 178337 websites Finland – $50 .fi 69631 websites International zone Finland:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .film 3601 websites – $50 .finance 7982 websites – $50 .financial 4086 websites – $50 .fish 4162 websites – $50 .fishing 1423 websites – $50 .fit 17007 websites – $50 .fitness 9689 websites – $50 .flights 2119 websites – $50 .florist 2286 websites – $50 .flowers 25590 websites – $50 .fm 5407 websites – $50 .fo 3098 websites- $50 .football 4877 websites – $50 .forex 212 websites – $50 .forsale 7118 websites – $50 .foundation 10118 websites – $50 .fr 2391045 websites France – $150 .fr 639546 websites International zone France:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$80 .frl 14028 websites – $50 .fun 86419 websites – $50 .fund 11205 websites – $50 .furniture 2246 websites – $50 .futbol 2783 websites – $50 .fyi 9772 websites – $50 .ga 12048 websites Gabon – $50 .gal 4606 websites – $50 .gallery 17263 websites – $50 .game 1996 websites – $50 .games 13234 websites – $50 .garden 914 websites – $50 .gd 4238 websites – $50 .ge 1676 websites International zone Georgia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .ge 17361 websites Georgia – $50 .gent 3389 websites – $50 .gf 121 websites – $50 .gg 9443 websites – $50 .gh 693 websites – $50 .gi 1063 websites – $50 .gift 6281 websites – $50 .gifts 3757 websites – $50 .gives 1563 websites – $50 .gl 3575 websites – $50 .glass 3539 websites – $50 .global 38972 websites – $50 .gm 468 websites – $50 .gmbh 19186 websites – $50 .gold 9081 websites – $50 .golf 8319 websites – $50 .gop 1341 websites – $50 .gov 4525 websites – $50 .gov.np 1937 websites- $50 .gp 416 websites – $50 .gq 23306 websites – $50 .gr 356168 websites Greece – $80 .gr 57984 websites International zone Greece:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .graphics 7155 websites – $50 .gratis 4283 websites – $50 .green 3661 websites – $50 .gripe 1075 websites – $50 .group 54983 websites – $50 .gs 5108 websites – $50 .gt 15351 websites – $50 .guide 16044 websites – $50 .guitars 1278 websites – $50 .guru 60588 websites – $50 .gy 2447 websites – $50 .hamburg 23885 websites – $50 .haus 5186 websites – $50 .health 6211 websites – $50 .healthcare 8051 websites – $50 .help 13500 websites – $50 .hiphop 1064 websites – $50 .hiv 331 websites – $50 .hk 116093 websites – $50 .hm 249 websites – $50 .hn 4732 websites – $50 .hockey 1102 websites – $50 .holdings 5412 websites – $50 .holiday 5017 websites – $50 .homes 432 websites – $50 .horse 2116 websites – $50 .host 31309 websites – $50 .hosting 4132 websites – $50 .house 18096 websites – $50 .how 1957 websites – $50 .hr 16592 websites International zone Croatia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .hr 43565 websites Croatia – $50 .ht 2559 websites – $50 .hu 53940 websites International zone Hungary:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .hu 618532 websites Hungary – $80 .id 37212 websites – $50 .ie 195987 websites Ireland – $50 .ie 49861 websites International zone Ireland:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .il 224167 websites Israel – $80 .il 38537 websites International zone Israel:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .im 20701 websites – $50 .immo 16009 websites – $50 .immobilien 7094 websites – $50 .in 1143482 websites India – $100 .in 266179 websites International zone India:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .industries 3749 websites – $50 .ink 27117 websites – $50 .institute 10134 websites – $50 .insure 4615 websites – $50 .int 191 websites – $50 .international 23930 websites – $50 .investments 4113 websites – $50 .io 314287 websites British Indian Ocean – $50 .iq 1118 websites – $50 .ir 15487 websites International zone Iran:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .ir 427735 websites Iran- $80 .irish 3326 websites – $50 .is 31176 websites Iceland – $50 .ist 10060 websites – $50 .istanbul 13139 websites – $50 .it 2258105 websites Italy – $200 .it 954040 websites International zone Italy:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$100 .je 2716 websites – $50 .jetzt 11118 websites – $50 .jetzt 11704 websites – $50 .jewelry 3350 websites – $50 .jo 555 websites – $50 .jobs 46350 websites- $50 .joburg 3139 websites – $50 .jp 1146243 websites Japan – $100 .juegos 844 websites – $50 .kaufen 7134 websites – $50 .kg 664 websites International zone Kyrgyzstan:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .kg 8919 websites Kyrgyzstan – $50 .ki 1146 websites – $50 .kim 16637 websites- $50 .kitchen 6581 websites – $50 .kiwi 19426 websites – $50 .kn 1271 websites – $50 .koeln 23489 websites – $50 .kr 254447 websites Korea- $50 .krd 375 websites – $50 .kred 6120 websites – $50 .kw 423 websites – $50 .ky 1201 websites – $50 .kyoto 659 websites – $50 .kz 112459 websites Kazakhstan – $50 .kz 5876 websites International zone Kazakhstan:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .la 32189 websites Laos – $50 .land 14474 websites- $50 .lat 2971 websites – $50 .law 11842 websites – $50 .lawyer 11600 websites- $50 .lc 651 websites- $50 .lease 1855 websites- $50 .leclerc 127 websites- $50 .legal 11047 websites- $50 .lgbt 2249 websites- $50 .li 12044 websites – $50 .life 170053 websites – $50 .lighting 6096 websites – $50 .limited 5365 websites – $50 .limo 2409 websites- $50 .link 133123 websites – $50 .live 160896 websites – $50 .lk 6601 websites – $50 .loan 1932173 websites- $200 .loans 3914 websites – $50 .lol 7470 websites- $50 .london 82443 websites London, United Kingdom- $50 .love 22287 websites- $50 .lt 27710 websites International zone Lithuania:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .lt 89073 websites Lithuania- $50 .ltd 329225 websites – $50 .lu 43052 websites Luxembourg – $50 .lu 4125 websites International zone Luxembourg:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .luxury 905 websites – $50 .lv 61886 websites Latvia- $50 .lv 8887 websites International zone Latvia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .ly 8013 websites – $50 .ma 51862 websites Morocco – $50 .maison 1123 websites – $50 .management 10088 websites- $50 .market 22167 websites- $50 .marketing 18262 websites- $50 .markets 816 websites- $50 .mba 3023 websites- $50 .mc 3036 websites Monaco – $50 .md 15435 websites Moldova – $50 .md 1293 websites International zone Moldova:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .me 761596 websites Montenegro – $80 .me 86897 websites International zone Montenegro:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .media 40573 websites – $50 .melbourne 10041 websites – $50 .memorial 512 websites – $50 .men 470140 websites – $80 .menu 5512 websites restaurants- $50 .mg 3380 websites Madagascar- $50 .miami 14431 websites Miami, USA – $50 .mk 12704 websites – $50 .ml 70170 websites – $50 .mma 1706 websites – $50 .mn 16710 websites – $50 .mo 573 websites – $50 .mobi 462419 websites- $80 .moda 3015 websites – $50 .moe 7709 websites – $50 .mom 3145 websites – $50 .money 9731 websites – $50 .mortgage 3126 websites – $50 .moscow 22097 websites Moscow Russian Federation- $50 .movie 2575 websites – $50 .mr 1725 websites – $50 .ms 7565 websites – $50 .mt 1623 websites Malta – $50 .mu 6175 websites – $50 .museum 34464 websites – $50 .mv 1907 websites – $50 .mw 8579 websites Malawi – $50 .mx 609278 websites Mexico- $80 .mx 86593 websites International zone Mexico:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .my 283349 websites Malaysia- $80 .mz 263 websites – $50 .na 781 websites – $50 .nagoya 7807 websites – $50 .name 135818 websites- $50 .navy 698 websites – $50 .nc 1240 websites – $50 .network 40018 websites – $50 .news 65546 websites – $50 .ng 16608 websites – $50 .ngo 3422 websites – $50 .ninja 49007 websites – $50 .nl 1019697 websites International zone Netherlands:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$100 .nl 3566172 websites Netherlands – $200 .no 579185 websites Norway – $80 .no 74318 websites International zone Norway:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .nra 144 websites – $50 .nrw 18487 websites – $50 .nu 489605 websites Niue- $50 .nyc 67153 websites – $50 .nz 576127 websites New Zealand – $80 .om 1603 websites – $50 .one 63063 websites – $50 .ong 3422 websites – $50 .onl 3790 websites – $50 .online 695007 websites – $50 .ooo 6400 websites – $50 .org.np 7082 websites – $50 .org.ua 41362 websites – $50 .organic 1633 websites – $50 .osaka 628 websites – $50 .ovh 50056 websites – $50 .pa 1558 websites – $50 .paris 19283 websites – $50 .partners 6576 websites – $50 .parts 5514 websites – $50 .party 115578 websites- $50 .pe 59157 websites International zone Peru:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .pe 69367 websites Peru – $50 .pet 8487 websites – $50 .pf 349 websites – $50 .pg 1979 websites Papua – $50 .ph 17940 websites Philippines – $50 .photo 17165 websites- $50 .photography 50434 websites- $50 .photos 19107 websites- $50 .physio 1160 websites- $50 .pics 7659 websites- $50 .pictures 7807 websites- $50 .pink 6373 websites- $50 .pizza 5949 websites – $50 .pk 44464 websites Pakistan – $50 .pl 1675325 websites Poland – $100 .pl 327587 websites International zone Poland:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .place 7002 websites – $50 .plumbing 3005 websites – $50 .plus 9892 websites – $50 .pm 4401 websites – $50 .poker 3209 websites – $50 .porn 10023 websites- $50 .post 3481 websites – $50 .pr 18419 websites – $50 .press 35032 websites – $50 .pro 280776 websites – $50 .productions 6144 websites – $50 .promo 5020 websites – $50 .properties 14144 websites – $50 .property 4366 websites – $50 .ps 2050 websites – $50 .pt 17691 websites International zone Portugal:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .pt 225136 websites Portugal – $80 .pub 16703 websites – $50 .pw 16206 websites – $50 .py 4635 websites – $50 .qa 8503 websites – $50 .quebec 8042 websites – $50 .racing 55001 websites – $50 .re 11082 websites – $50 .realtor 39465 websites – $50 .realty 55291 websites – $50 .recipes 3251 websites – $50 .red 25701 websites – $50 .rehab 1816 websites – $50 .reise 4146 websites – $50 .reisen 9228 websites – $50 .reit 126 websites – $50 .ren 108303 websites – $50 .rent 3788 websites – $50 .rentals 11823 websites- $50 .repair 6628 websites- $50 .report 5869 websites – $50 .republican 952 websites – $50 .rest 1894 websites – $50 .restaurant 7703 websites – $50 .review 229514 websites – $80 .reviews 16132 websites- $50 .rio 1062 websites- $50 .rip 3199 websites- $50 .ro 42046 websites International zone Romania:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .ro 483266 websites Romania – $80 .rocks 81108 websites – $50 .rs 75503 websites Serbia – $50 .ru 5292104 websites Russian- $250 .ru 514668 websites International zone Russian:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia -$80 .ru.com 6499 websites Russia – $50 .ruhr 9887 websites – $50 .run 10622 websites – $50 .rw 244 websites – $50 .sa 5064 websites International zone Saudi Arabia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .sa 11604 websites Saudi Arabia- $50 .saarland 3825 websites – $50 .sale 35407 websites – $50 .salon 1782 websites – $50 .sarl 939 websites – $50 .sc 4942 websites Seychelles- $50 .school 11672 websites – $50 .schule 4678 websites – $50 .science 74115 websites – $80 .scot 11175 websites – $50 .sd 619 websites – $50 .se 293316 websites International zone Sweden:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .se 1799365 websites Sweden – $150 .seat 618 websites – $50 .security 255 websites – $50 .services 52098 websites – $50 .sex 7655 websites – $50 .sexy 18260 websites – $50 .sg 164351 websites Republic Of Singapore – $50 .sh 9408 websites – $50 .shiksha 1626 websites – $50 .shoes 5007 websites – $50 .shop 402139 websites – $80 .shopping 6297 websites – $50 .show 6946 websites – $50 .si 12879 websites International zone Slovenia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .si 39749 websites Slovenia- $50 .singles 3559 websites – $50 .site 384414 websites – $80 .sk 31572 websites International zone Slovakia:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .sk 347101 websites Slovakia- $80 .ski 5071 websites – $50 .sl 418 websites – $50 .sm 2009 websites – $50 .sn 344 websites International zone Senegal:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .sn 4954 websites Senegal – $50 .so 9003 websites – $50 .soccer 2833 websites – $50 .social 19134 websites – $50 .software 13001 websites – $50 .solar 7095 websites – $50 .solutions 81282 websites – $50 .soy 1200 websites – $50 .space 220771 websites – $80 .sr 638 – $50 .srl 4391 – $50 .st 7683 websites – $50 .storage 623 – $50 .store 167141 websites – $50 .stream 239795 websites – $80 .studio 39132 websites – $50 .study 5132 websites – $50 .style 9248 websites – $50 .su 125358 websites Russian- $50 .sucks 7629 websites – $50 .supplies 3082 websites – $50 .supply 4580 websites – $50 .support 20377 websites – $50 .surf 2573 websites – $50 .surgery 1778 websites – $50 .sv 8132 websites Salvador- $50 .swiss 17323 websites – $50 .sx 3240 websites – $50 .sy 2063 websites – $50 .sydney 10073 websites – $50 .systems 26094 websites – $50 .sz 194 websites – $50 .taipei 5664 websites – $50 .tattoo 2004 websites- $50 .tax 5788 websites – $50 .taxi 5784 websites – $50 .tc 16384 websites Turks and Caicos Islands- $50 .team 18421 websites- $50 .tech 196321 websites – $50 .technology 40181 websites- $50 .tel 80752 websites- $50 .tennis 1494 websites – $50 .tf 2049 websites – $50 .tg 521 websites – $50 .th 23968 websites Kingdom Of Thailand- $50 .theater 1053 websites – $50 .tickets 1141 websites – $50 .tienda 2951 websites – $50 .tips 31287 websites- $50 .tires 960 websites – $50 .tirol 5412 websites – $50 .tj 34 websites International zone Tajikistan:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .tj 6804 websites Tajikistan- $50 .tk 12799253 websites Tokelau – $450 .tl 2728 websites – $50 .tm 6056 websites Turkmenistan- $50 .tm 44 websites International zone Turkmenistan:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .tn 27383 websites – $50 .to 16987 websites Tonga- $50 .today 98034 websites – $50 .tokyo 90132 websites – $50 .tools 10439 websites – $50 .top 2140480 websites – $200 .tours 9151 websites – $50 .town 3328 websites – $50 .toys 4391 websites – $50 .tr 138818 International zone Turkey:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia -$50 .tr 317690 websites Turkey – $80 .trade 151130 websites – $50 .trading 896 websites – $50 .training 18192 websites – $50 .travel 18054 websites – $50 .tt 516 websites – $50 .tube 2104 websites – $50 .tv 559502 websites Tuvalu – $80 .tw 243062 websites Taiwan – $50 .tz 1874 websites – $50 .ua 117701 websites International zone Ukraine:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$50 .ua 553216 websites Ukraina – $80 .ug 2331 websites Ukraina .uk 3304606 websites International zone United Kingdom:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$150 .uk 5496382 websites United Kingdom – $250 .university 5799 websites – $50 .uno 16394 websites – $50 .us 3139563 websites USA – $200 .us 578927 websites International zone USA:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia-$80 .uy 14683 websites Uruguay – $50 .uz 365 websites International zone Uzbekistan:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia .uz 14689 websites Uzbekistan – $50 .vacations 3926 websites – $50 .vc 16606 websites – $50 .ve 14015 websites Venezuela – $50 .vegas 18008 websites Las Vegas NV United States of America – $50 .ventures 10066 websites – $50 .versicherung 2009 websites – $50 .vet 5760 websites – $50 .vg 8389 site – $50 .viajes 2512 site – $50 .video 16204 websites- $50 .villas 1940 site – $50 .vin 5094 websites – $50 .vip 755289 websites – $80 .vision 6420 websites – $50 .vlaanderen 6114 websites – $50 .vn 161855 websites International zone Vietnam:.com.net.biz.info.org.name.tel.mobi.asia – $50 .vn 436005 websites Vietnam – $80 .vodka 1420 websites – $50 .vote 2316 websites – $50 .voto 269 websites – $50 .voyage 2773 websites – $50 .vu 1201 websites – $50 .wales 13063 websites – $50 .wang 604718 websites – $80 .watch 6120 websites – $50 .webcam 60142 websites – $50 .website 207002 websites -$50 .wedding 22162 websites – $50 .wf 1188 websites – $50 .wien 14464 websites – $50 .wien 14913 websites – $50 .wiki 14129 websites wikis – $50 .win 655735 websites – $80 .wine 13095 websites – $50 .work 256086 websites – $80 .works 15112 websites – $50 .world 86012 websites – $50 .ws 97008 websites Samoa- $80 .wtf 10038 websites – $50 .xin 178450 websites – $50 .xn--3ds443g 44019 websites – $50 .xn--55qx5d 47456 websites – $50 .xn--6qq986b3xl 18188 websites – $50 .xn--czr694b 21109 websites – $50 .xn--czru2d 9020 websites – $50 .xn--fiq228c5hs 12145 websites – $50 .xn--io0a7i 30199 websites – $50 .xn--j6w193g 31764 websites – $50 .xn--kput3i 31856 websites – $50 .xn--mgbaam7a8h 2038 websites – $50 .xn--mgberp4a5d4ar 2534 websites – $50 .xn--mk1bu44c 6001 websites – $50 .xn--rhqv96g 7723 websites – $50 .xn--ses554g 198539 websites – $80 .xn--tckwe 6197 websites – $50 .xn--vuq861b 19706 websites – $50 .xxx 119879 websites- $50 .xyz 1888763 websites – $150 .yachts 154 websites – $50 .yoga 7963 websites – $50 .yokohama 8140 websites – $50 .yt 2004 websites – $50 .za 837189 websites South Africa – $100 .zm 224 websites – $50 .zone 25798 websites – $50 .бг (.xn--90ae) 2470 websites – $50 .дети 169 websites – $50 .москва (.xn--80adxhks) 19582 websites Moscow – $50 .онлайн 3403 websites – $50 .орг 1160 websites – $50 .рус (.xn--p1acf) 110789 websites – $50 .рф (.xn--p1ai) 869759 websites Russia – $80 .сайт 1146 websites – $50 .укр (.xn--j1amh) 10563 websites- $50 .संगठन 105 sites – $50 >.みんな 166 sites – $50 .コム 6532 sites – $50 .世界 4171 sites – $50 .公司 46161 sites – $50 .商城 6 907 sites – $50 .商标 9865 sites – $50 .我爱你 15465 sites – $50 .手机 31543 sites – $50 .机构 243 sites – $50 .游戏 187 sites – $50 .移动 3277 sites – $50 .网店 3711 sites – $50 .网络 30808 sites – $50 .닷컴 5937 sites – $50 .بازار sites 648 – $50 .شبكة sites 833 – $50 .موقع sites 478 – $50
          

IL SEGRETO, anticipazioni puntata di domenica 1 e lunedì 2 dicembre 2019

 Cache   

Anticipazioni puntata de Il segreto di domenica 1 e lunedì 2 dicembre 2019: Raimundo assicura a Severo che Donna Francisca non ha colpe nell’incidente che ha provocato la morte di Adela… Carmelo, nonostante tutto, resta convinto della colpevolezza della Montenegro… Raimundo ha paura che Carmelo colpisca Francisca e la sua famiglia e quindi ordina a Mauricio di scortare Maria e Fernando (che andranno a …

Potete leggere l'articolo IL SEGRETO, anticipazioni puntata di domenica 1 e lunedì 2 dicembre 2019 su Tv Soap.


          

Ministerio de la Mujer premió a nuestra campeona mundial de matemática

 Cache   

Mónica Martínez Sánchez recibió un reconocimiento especial por contribuir con sus logros a superar estereotipos de género.

Con el lema Violencia Disfrazada de Amor, la ministra de la Mujer y Poblaciones Vulnerables Gloria Montenegro Figueroa, conmemoró el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia Contra la Mujer.

Como parte de la celebración reconoció a 25 mujeres emprendedoras que sobresalen por su lucha diaria a fin de generar un espacio igualitario y sin violencia.

Entre las premiadas estuvo nuestra campeona mundial femenina de matemática Mónica Martínez Sánchez, quien recibió un reconocimiento especial por contribuir a una sociedad libre de violencia al superar los estereotipos de género.

Este es un nuevo galardón que obtiene Mónica, estudiante del Colegio Saco Oliveros, por sus triunfos obtenidos en competiciones internacionales de matemática. Anteriormente fue premiada por el Ministerio de Educación, la Municipalidad de Lima, Presidencia de la República y el Congreso de la República y este es su segundo reconocimiento por parte del Ministerio de la Mujer y Poblaciones Vulnerables (MIMP).

Campeona
Ella ganó medallas de oro en la Olimpiada Rioplatense de Matemática 2015, en la Olimpiada Mundial Femenina de Matemática en el 2018 y en la Olimpiada Iberoamericana de Matemática 2019. Obtuvo también medallas de plata y bronce en competencias mundiales de matemática.

Fue considerada dos veces consecutivas como la mejor participante mujer del continente americano en la Olimpiada Internacional de Matemática (IMO).

La ceremonia se realizó el 25 de noviembre en las instalaciones del Centro Emergencia Mujer Surquillo. Participaron, además, la directora ejecutiva del Programa Nacional Contra la Violencia Familiar y Sexual, Nancy Tolentino; y el alcalde de la Municipalidad de Surquillo, Giancarlo Casassa.


          

„Berlin in 8K“: Hochauflösende Hauptstadttour

 Cache   

Zuletzt hat uns Amir Kulaglic nach Kotor in Montenegro mitgenommen. Diesmal bleiben wir zuhause und betrachten Berlin durch seine Linse – am besten in 8K. Für „Cities in 4K“ wird das Unterfangen geradezu zur Zeitreise durch die einst geteilte deutsche Hauptstadt. Von der Weltzeituhr bis Schloss Charlottenburg springen wir von Sehenswürdigkeit zu Sehenswürdigkeit. Gibt es [...]

Der Beitrag „Berlin in 8K“: Hochauflösende Hauptstadttour erschien zuerst auf KlonBlog.


          

Penthouse c/BOX + Piscina comum a 5 minutos da Praia de Faro, Faro, Montenegro

 Cache   
380000
Penthouse T3 + 1 em zona moderna urbanizada no Montenegro3ºandar.Suite espaçosa com casa de banho privativa com base de duche familiar equipado com uma misturadora embutida com chuveiro e resguardo de vidro, closet amplo usufruindo de porta...
3 dormitórios 2 banheiros banheira mobiliado piscina
Fri, 29 Nov 2019 17:12:32 +0100
          

Penthouse em construção em zona central no Montenegro, Faro, Montenegro

 Cache   
360000
Penthouse T3 + 1 em construção em zona moderna urbanizada do Montenegro, Faro.3ºandar.Suite espaçosa com casa de banho privativa com base de duche familiar equipado com uma misturadora embutida com chuveiro e resguardo de vidro, closet amplo...
3 dormitórios 2 banheiros banheira mobiliado bem localizado
Fri, 29 Nov 2019 17:12:32 +0100
          

Apartamento c/BOX + Piscina Comum no Montenegro, Faro, Montenegro

 Cache   
340000
Apartamento T3 em construção em zona central do Montenegro, Faro.2ºandar.Suite espaçosa com casa de banho privativa com base de duche familiar equipado com uma misturadora embutida com chuveiro e resguardo de vidro, closet amplo usufruindo de...
3 dormitórios 2 banheiros banheira mobiliado bem localizado piscina
Fri, 29 Nov 2019 17:12:32 +0100
          

Penthouse c/BOX + Piscina comum a 5 minutos da Praia de Faro, Faro, Montenegro

 Cache   
380000
Penthouse T3 + 1 em zona moderna urbanizada no Montenegro3ºandar.Suite espaçosa com casa de banho privativa com base de duche familiar equipado com uma misturadora embutida com chuveiro e resguardo de vidro, closet amplo usufruindo de porta...
3 dormitórios 2 banheiros banheira mobiliado piscina
Fri, 29 Nov 2019 11:12:32 -0500
          

Penthouse em construção em zona central no Montenegro, Faro, Montenegro

 Cache   
360000
Penthouse T3 + 1 em construção em zona moderna urbanizada do Montenegro, Faro.3ºandar.Suite espaçosa com casa de banho privativa com base de duche familiar equipado com uma misturadora embutida com chuveiro e resguardo de vidro, closet amplo...
3 dormitórios 2 banheiros banheira mobiliado bem localizado
Fri, 29 Nov 2019 11:12:32 -0500
          

Apartamento c/BOX + Piscina Comum no Montenegro, Faro, Montenegro

 Cache   
340000
Apartamento T3 em construção em zona central do Montenegro, Faro.2ºandar.Suite espaçosa com casa de banho privativa com base de duche familiar equipado com uma misturadora embutida com chuveiro e resguardo de vidro, closet amplo usufruindo de...
3 dormitórios 2 banheiros banheira mobiliado bem localizado piscina
Fri, 29 Nov 2019 11:12:32 -0500
          

WATCH: Tom Dwan on I Am High Stakes Poker

 Cache   
Lee Davy catches up with the elusive Tom “durrrr” Dwan during the Triton stop in Montenegro.
          

Otkazan let za Frankfurt, bezbjednost na prvom mjestu

 Cache   
"Današnji  let 'Montenegro Airlinesa' za  Frankfurt  biće realizovan sjutra, a razlog odlaganja leta je tehničke prirode. Stručno tehničko osoblje Montenegro Airlinesa će učiniti sve da što prije otkloni nastali defekt i vrati vazduhoplov u saobraćaj," navodi se u saopštenju. Iz MA se izvinjavaju putnicima. "Kao odgovorna kompaniutf8
          

Za efikasnu prevenciju HIV-a neophodno obezbijediti kvalitet i uključiti zajednice

 Cache   
Ove godine, Svjetski dan borbe protiv side u svijetu se obilježava pod sloganom “Zajednice čine razliku” stavljajući time u fokus važnost pružanja podrške osobama koje su pogođene HIV-om ili su ranjive u odnosu na HIV. Iz nevladinih organizacija CAZAS, Juventas, Crnogorska HIV fondacija, Kvir Montenegro i Zaštita saopšteno je da stigma i dalje ostaje najvećautf8
          

Perú y Rusia buscan avanzar en materia comercial, agrícola, industrial y de altas tecnologías

 Cache   
ProActivo El 28 y 29 de noviembre se realizó en Lima la “VI Reunión de la Comisión Intergubernamental Mixta Peruano-Rusa para la cooperación económica-comercial, científico-técnica, y en la pesca”. La reunión fue copresidida por el Viceministro de Relaciones Exteriores, Embajador Jaime Pomareda Montenegro, y por el Viceministro de Agricultura de la Federación de Rusia, Ilya …
          

Stjernens hårde opsang satte gang i overlegen afgørelse på VM-kamp

 Cache   
Montenegro var i store problemer mod håndboldminiputten Kasakhstan, men hentede en storsejr efter en stærk afslutning.
          

VM-debutanter tæt på sensation i åbningskamp

 Cache   
Senegal faldt med ære mod Montenegro i nationens første VM-kamp nogensinde.
          

Kommentar zu Montenegro mit dem Womo von Dirsch Peter

 Cache   
Liebe Kim, lieber Reinhard, wieder einmal herzlichen Dank für den Bericht und die ausdrucksstarken Fotos. Auch wir waren von dem aufstrebenden Land angetan und hatten im Dezember in den Bergen großes Wetterglück. Und manchmal blitzen die Polizisten auch Womo-Fahrer mitten im Gelände (mit augenscheinlich neuen Geräten). Wir sollten das Geld auf der Bank einzahlen und wieder zurückkommen. Nach einigem Hin und Her verzichtet sie jedoch und winkten uns etwas mürrisch weiter. Eure Einschätzungen, freundliche Menschen, tolle Landschaften, romantische Straßen, unendliche Wälder, können wir teilen. Dann wünschen wir noch viele schöne Erlebnisse in Kroatien und eine geruhsame Adventszeit. Viele sardische Grüße schicken Susanne und Peter PS: auch hier war das Wetter im November sehr durchwachsen, aber vielleicht haben wir den Regen für dieses Jahr hinter uns gelassen.
          

Kommentar zu Montenegro mit dem Womo von Irembert May

 Cache   
Möchte mich gerne den Worten und Gedanken von Rose anschließen, habe Euch voller Spannung bei Eurer Montenegro-Erkundung begleitet und sage auch herzlichen Dank für die vielen einzigartigen Bilder. Ihr habt uns den letzten Ruck gegeben, unsere nächste Kroatien-Reise im kommenden Frühjahr bis Montenegro auszudehnen und Euren Spuren zu folgen ... hoffentlich bei weniger Regen als dieses Frühjahr bei uns - und noch viel weniger als bei Eurer jetzigen Reise. Alles Gute für Eure weitere Reise in Kroatien, hoffentlich bekommen wir davon auch noch schöne Bilder zu sehen und Eindrücke geschildert, wünsche Euch einen schönen und ruhigen 1. Advent und sende liebe Grüße, Irembert
          

Kommentar zu Montenegro mit dem Womo von Reinhard

 Cache   
Liebe Rose, danke für das Lob. Aber nach Hause geht es noch nicht. Wir haben ja noch den größeren Teil der Reise durch Kroatien vor uns. Liebe Grüße in die Schweiz und dir einen schönen ersten Advent, Krim und Reinhard
          

Kommentar zu Montenegro mit dem Womo von Rose

 Cache   
Vielen herzlichen Dank, dass wir mitreisen und uns begeistern durften. Es ist immer sehr spannend und dank der wunderbaren Fotos reizvoll Euch zu begleiten. Wünsche Euch nun gute Heimreise und frohe Advents- und Weihnachtszeit zuhause. Bin schon sehr gespannt auf den nächsten Bericht! Alles Liebe und Gute, Rose
          

U21 får to testkampe i foråret

 Cache   
Det danske U21-landshold fører EM-puljen med fem sejre i fem kampe. Som forberedelse til kampene i 2020 rejser holdet på træningslejr i Tyrkiet og har træningskampe mod Slovakiet og senere i marts mod Montenegro.
          

Мост Джурджевича через Тару и зип-лайн над каньоном

 Cache   

Мост Джурджевича через каньон реки Тара - это визитная карточка Черногории наравне с Острогом или Которской крепостью. Несмотря на то, что это одна из известнейших достопримечательностей Черногории, добраться сюда не так то просто... Расположен он далеко от побережья с популярными курортами, на севере страны, по дороге из Подгорицы в национальный парк Дурмитор. Но попасть сюда обязательно стоит, как и прокатиться на крупнейшем в Европе зип-лайне через самый большой в Европе каньон! Актуальная информация на год.

Подробнее...


          

Jan 01, Montenegro: New Year's Day

 Cache   
New Year's Day is a public holiday in all countries that observe the Gregorian calendar, with the exception of Israel. For more information on this holiday, visit the link.
          

Montenegro - a surprise choice for families in 2018

 Cache   
MONTENEGRO isn’t the first place you might think of when planning a family holiday. It’s well off the beaten track and many people don’t even know where it is on the map.
          

Jan 02, Montenegro: Day after New Year's Day

 Cache   
Some countries observes a second public holiday for New Year's celebration. For more information on this holiday, visit the link.
          

As mulheres no álbum "AmarElo" de Emicida

 Cache   
Emicida (Foto: Divulgação)

 

Emicida escreve como quem manda cartas de amor no álbum AmarElo, lançado em outubro. O título é inspirado em um poema de Paulo Leminski (amar é um elo | entre o azul | e o amarelo), o artista busca - ao longo das 11 faixas - reunir heranças, referências e particularidades encontradas na magnitude da música brasileira e, para isso, conta com participações especiais nas canções. Aqui destacamos as oito mulheres, não-binário Majur e a drag queen Pabllo Vittar.

Fabiana Cozza (Foto: Divulgação/ Kriz Knack)

 

1. Principia: Fabiana Cozza, Nina Oliveira, Indy Naíse, Marissol Mwaba e as Pastoras da Comunidade do Rosário
Inicia a narrativa do experimento social - como o artista chama o álbum- numa perspectiva do amor e da fé. Regida pelo agogô, um dos instrumentos característicos do Candomblé, a faixa busca em sua sonoridade os caminhos da música sacra brasileira. As participações estão encarregadas por criar um ponto de contato via a espiritualidade de cada um, com a cantora Fabiana Cozza no refrão.

Nina Oliveira (Foto: Divulgação/ Lucas Silvestre)

 

Indy Naíse (Foto: Reprodução/ Instagram)

 

Marissol Mwaba (Foto: Reprodução)

 

Pastoras da Comunidade do Rosário (Foto: Reprodução)

 

Nina Oliveira, Indy Naíse e Marissol Mwaba agregam no coro, assim como as Pastoras da Comunidade do Rosário, mulheres sexagenárias da Igreja do Rosário dos Homens Pretos da Penha de França, construída por descendentes africanos mantidos como escravos no século XVIII. A música ainda tem a participação do Pastor Henrique Vieira.

MC Tha (Foto: Divulgação/ Fernanda Liberti)

 

 

2. A Ordem Natural das Coisas: MC Tha
Com vocais de MC Tha, a música reflete sobre a serenidade como estratégia de sobrevivência. Tal calmaria é aquela vista em um "simples" detalhe da rotina, como uma mãe lembrar o filho de levar o documento e faz com que a vida sempre vença. "A merendeira desce, o ônibus sai/ Dona Maria já se foi, só depois é que o Sol nasce"

Drik Barbosa (Foto: Divulgação)

 

3. 9nha: Drik Barbosa
Parece uma love song, mas com fórmulas "emicidísticas". Na verdade, o rapper fala da relação de um menino de 15, 16 anos com sua arma de fogo, que tem a voz doce de Drik Barbosa. "Ó, meu bem/ A gente ainda vai sair nos jornais/ Ó, meu bem, meu benzinho/ A gente ainda vai"

 

Larissa Luz (Foto: Reprodução/ Facebook)

 

Fernanda Montenegro (Foto: Divulgação/ Leila Fugii)

 

4. Ismália: Larissa Luz e Fernanda Montenegro
A inspiração é o poema de mesmo nome escrito pelo mineiro Alphonsus de Guimaraens (pseudônimo de Afonso Henrique da Costa Guimarães). A voz da cantora Larissa Luz dá a força e a urgência necessária aos assuntos abordados na letra. "Com a fé de quem olha do banco a cena/ Do gol que nós mais precisava na trave/ A felicidade do branco é plena/ A pé, trilha em brasa e barranco, que pena/ Se até pra sonhar tem entrave/ A felicidade do branco é plena/ A felicidade do preto é quase". O poema Ismália é lido por Fernanda Montenegro.

Dona Onete (Foto: Divulgação/ Adriano Facundes)

 

5. Eminência Parda: Dona Onete
"Eminência parda é uma expressão francesa que tem um significado provocador, assim como essa canção", diz Emicida. "De onde emana o verdadeiro poder? Quem nos diminuiu até acreditarmos que o poder e pessoas como a gente eram elementos contrários? É uma música sobre grandeza autêntica”, explica. A faixa abre com a cantora paraense Dona Onete dando voz aos versos do Canto II, de o Canto dos Escravos, álbum de domínio público que contém cantos ancestrais dos negros benguelas, de São João da Chapada - um dos distritos de Diamantina, Minas Gerais - "Muriquinho piquinino, muriquinho piquinino/ Purugunta aonde vai, purugunta aonde vai". E conta também com a participação do rapper Jé Santiago e do rapper português Papillon.

Pabllo Vittar, Majur e Emicida (Foto: Divulgação)

 

6. AmarElo: Pabllo Vittar e Majur
A faixa-título traz Pabllo Vittar e Majur dando voz ao poema Permita que Eu Fale, do próprio Emicida, e a um trecho de Sujeito de Sorte, de Belchior. "Permita que eu fale, não as minhas cicatrizes/ Elas são coadjuvantes, não, melhor, figurantes/ Que nem devia tá aqui". Os três cantam os versos “ano passado eu morri, mas esse ano eu não morro” lembrando que: a cada 23 minutos, um jovem negro morre no Brasil, segundo relatório do Mapa da Violência, de 2014; e enquanto, a cada 20 horas, um LGBTQ+ tem morte violenta no país, sendo mais de 72% dos casos assassinatos e 24% de suicídios, de acordo com levantamento feito pelo GGB - Grupo Gay da Bahia.

Ibeyi (Foto: Divulgação)

 

7. Libre: Ibeyi
Emicida retoma parceria com o duo franco-cubano Ibeyi, Lisa-Kaindé Diaz and Naomi Diaz, na nova música Libre - a parceria já tinha rendido a canção Hacia El Amor, em 2018.
Com pegada de funk e de ritmos latinos, música 'é um jeito de gritar liberdade', diz o rapper. "Libre/ Aqui somos libre/ Se o gueto acordar/ O resto que se foda".

 


          

Presidente de Honduras asiste a partido del Atlético de Madrid y Barcelona

 Cache   

La Prensa

Madrid, EspañaLos presidentes de Costa Rica, Carlos Alvarado, Guatemala, Jimmy Morales, y Honduras, Juan Orlando Hernández, asisten, en el palco del estadio Metropolitano, al partido de la decimoquinta jornada de la Liga española que disputan el Atlético de Madrid y el Barcelona.

Presidente de Honduras llega a Madrid para participar en Cumbre del ClimaEl palco del estadio del club rojiblanco está repleto de personalidades, como el presidente del Gobierno español en funciones, Pedro Sánchez, y los primeros ministros de Grecia, Kyriakos Mitsotaki; Polonia, Mateusz Morawiecki; Noruega, Erna Solberg; Montenegro, Dusko Markovic; e Islas Cook, Henry Puna; así como la presidenta de la Cámara de Representantes de Estados Unidos, Nancy Pelosy.

EFE.

<blockquote class="twitter-tweet"><p lang="es" dir="ltr">Gracias al Presidente del Gobierno de España, <a href="https://twitter.

com/sanchezcastejon?ref_src=##(##class(dt.

cms.

inline.

Support).

embedImage(29362065))##" alt="493739-01-02(800x600)" data-mce-src="/csp/mediapool/sites/##(##class(dt.

cms.

inline.

Support).

embedImage(29362065))##" border="0">El centrocampista holandés de Barcelona Frenkie De Jong patea la pelota durante el partido de fútbol de la liga española entre el Club Atlético de Madrid y el FC Barcelona en el estadio Wanda Metropolitano de Madrid.

EFECumbre del climaEl presidente de Honduras llegó este domingo a Madrid, España, para participar en la Conferencia de Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (COP25).

El gobernante hondureño, quien llegó acompañado de la primera dama, Ana García de Hernández, disertará en la inauguración de la COP25, a la que asistirán científicos, empresarios, representantes institucionales, jefes de Estado y de Gobierno, ministros y organizaciones no gubernamentales de todo el mundo.

La COP25 es una convención climática clave para el planeta y se celebrará del 2 al 13 de diciembre.

En la COP25 el mandatario expondrá su preocupación por la emergencia climática y los Fondos Verdes destinados a que países vulnerables como Honduras enfrenten las consecuencias del cambio climático.


          

[Magma] Wir ficken alle fotzen Scene #2

 Cache   

Release Year: 2006Studio: MagmaCast: Tobi Toxic, Christel, Dunia Montenegro, Steve Holmes, Vera, VickyGenres: Anal, Brunette, Swallowing, Hairy, Facial, Double Penetration, Double VaginalVideo language: GermanThis is pure bliss. These sweet moments together are so perfect. I love l...

1 Vote(s)
          

Ny serie 30/11: Av kärlek till Israel med Javier Montenegro

 Cache   

Javier Montenegro undervisar om Guds ledning i en människas liv och om vikten av att älska Israel. Han är en messiansk judisk pastor från Beer Sheva, Israel där han bor med sin familj. Han kom till tro som 18-åring i Argentina där han föddes. Sedan har han och hans familj verkat som missionärer i Central- och … Fortsätter

Inlägget Ny serie 30/11: Av kärlek till Israel med Javier Montenegro dök först upp på Himlen TV7.


          

Patram apreende 5.350 metros de redes ilegais no rio Jacuí em Triunfo (RS)

 Cache   
Agentes do 3º Pelotão Ambiental de Montenegro (RS) apreenderam nessa terça-feira (12), 5.350 metros de redes ilegais durante operação embarcada no rio Jacuí no município de Triunfo (RS), no distrito de Passo Raso, seguindo o cronograma da Operação Piracema 2019/2020 (período de defenso para reprodução dos peixes). Durante a operação, Um infrator foi preso em ...
          

Gloria Pires, Antônio Fagundes, Marina Ruy Barbosa e Marquezine... Saiba quanto ganham os atores mais bem pagos da Globo

 Cache   
Muita gente se pergunta qual é o salário dos atores da Globo, não é mesmo? Agora essa dúvida vai acabar! Segundo a colunista Fábia Oliveira, Gloria Pires é a atriz mais bem paga da emissora, recebendo nada menos que um milhão e 200 mil reais! 

Segundo a jornalista, o valor é tão alto assim porque ela não recebe por produtividade, mas sim por bonificações e um cachê chamado luva, que os atores recebem no começo e no final de uma novela. Haja grana!

O segundo ator mais bem pago da emissora são Antonio Fagundes e Tony Ramos. Os globais recebem 400 mil reais, mas com a luva, bonificações e pagamento por produtividade. Fernanda Montenegro também tem o salário nas alturas! A atriz recebe 300 mil reais, no mesmo esquema de contratação que os outros atores da Globo, tirando Gloria. 

Bruno Gagliasso pode ter saído da emissora, mas ninguém pode dizer que ele ganhava mal quando era contratado do canal. O salário do galã era de 250 mil reais. Já Marina Ruy Barbosa e Bruna Marquezine vem com um salário menor, de 120 mil reais.

          

Landtagspräsident Frick sprach in Zypern

 Cache   
NICOSIA/VADUZ - Vergangene Woche fand die Konferenz der Parlamentspräsidenten der europäischen Kleinstaaten auf Einladung des zypriotischen Parlamentspräsidenten Demetris Syllouris in Nicosia statt. Neben Albert Frick waren die Parlamentspräsidenten aus Andorra, Island, Luxemburg, Malta, Monaco, Montenegro und San Marino eingeladen. Es war die 13. Konferenz in diesem Format. Im vergangenen Jahr war Liechtenstein Gastgeber.
          

[02/12] «La Fuerza» - Estrena d'«¡Abajo las armas!» - Langfritz - Guasco - Bartolini - Diana - Monforte - Moragrega - Nuño - Baigorria - Nicolet - Baracchi - Comas - Manetti - Ristori - Amenós - Lagant - Valdenebro - Illich - Gallego

 Cache   
[02/12] «La Fuerza» - Estrena d'«¡Abajo las armas!» - Langfritz - Guasco - Bartolini - Diana - Monforte - Moragrega - Nuño - Baigorria - Nicolet - Baracchi - Comas - Manetti - Ristori - Amenós - Lagant - Valdenebro - Illich - Gallego

Anarcoefemèrides del 2 de desembre

Esdeveniments

Capçalera del primer número de "La Fuerza"

Capçalera del primer número de La Fuerza

- Surt La Fuerza: El 2 de desembre de 1916 surt a Alcoi (Alcoià, País Valencià) el primer número de la publicació quinzenal anarcosindicalista La Fuerza. Periódico defensor de las sociedades obreras. Editada a iniciativa d'un grup de companys de la Federació d'Art Tèxtil. Hi van col·laborar Germina Alba, M. Gimeno, J. Gisbert, Cursivo Guasa, Manuel Lloret, Juan Pastor, Jorge Quiles, Ismael Rico, José Sánchez Rosa, Rafael Soler i Antonio Tuy, entre d'altres. Entre el número 2 (16 de desembre de 1916) i el 3 (3 de març de 1917) interrompí la publicació a causa de la vaga general de 24 hores. En sortiren quatre números, l'últim el 17 de març de 1917, i hagué  de tancar a causa de la repressió. Va ser substituït per La Horda.

***

Propaganda de l'estrena de l'obra de teatre apareguda en el diari barceloní "La Vanguardia" del 2 de desembre de 1932

Propaganda de l'estrena de l'obra de teatre apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 2 de desembre de 1932

- Estrena d'¡Abajo las armas!: El 2 de desembre de 1932 s'estrena al Teatre Apolo de Barcelona (Catalunya) el drama antimilitarista, pacifista i llibertari en tres actes i cinc quadres ¡Abajo las armes!, escrit pel dramaturg anarquista Eduard Borràs López i per Emilio Gómez de Miguel. L'obra, interpretada per la Companyia d'Art Dramàtic i dirigida per Joaquim Torrents, comptà amb les interpretacions d'Emilia Baró i de María Callejas, entre d'altres. L'obra va ser publicada l'any següent per la reputada Casa Editorial Maucci, fet que li donà una repercussió important i una distribució als quioscos barcelonins.

Anarcoefemèrides 

Naixements

Notícia de l'expulsió de Johann Langfritz publicada en el periòdic parisenc "Le XIXe Siègle" de l'1 d'abril de 1892

Notícia de l'expulsió de Johann Langfritz publicada en el periòdic parisenc Le XIXe Siègle de l'1 d'abril de 1892

- Johann Langfritz: El 2 de desembre de 1855 neix a Beerbrach (Alemanya) l'anarquista Johann Langfritz. Establert a París (França), regentà una sabateria al núm. 27 del carrer Saussure on donà feina a dos compatriotes sense papers. El 29 de març de 1892 va ser expulsat de França i retornà a Alemanya. En 1894 el seu nom figurava en una llista d'anarquistes a vigilar establerta per la policia ferroviària de fronteres francesa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Michele Guasco

Michele Guasco

- Michele Guasco: El 2 de desembre de 1888 neix a Pietra Marazzi (Piemont, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Michele Guasco. Sos pares es deien Giuseppe Guasco i Adelaide Cauccia. Quan encara era una adolescent s'establí amb sa família a Alessandria (Piemont, Itàlia), on visqué fins l'hivern de 1916. Es traslladà a Torí (Piemont, Itàlia), trobà feina com a obrer a la Fàbrica Italiana d'Automòbils de Torí (FIAT) i passà a viure al barri obrer torinès de la Barriera di Nizza. L'ambient proletari de la barriada va fer que setmanes després comences a freqüentar els locals llibertaris, especialment el Cercle Anarquista «Scuola Moderna» i el «Fascio Libertario» de Torí. Després de participar en la protesta obrera contra la carestia de la vida i contra la guerra, que culminà en el sagnant motí esdevingut entre el 22 i el 26 d'agost de 1917, destacà com a un dels anarcosindicalistes més actius del moviment dels consells obrers que es desenvoluparen en els principals centres industrials torinesos de la postguerra. Acomiadat de la fàbrica on treballava arran de l'arribada del feixisme, es va veure obligat a guanyar-se la vida com a venedor ambulant de quincalla. En aquests anys de crisi econòmica, la Prefectura de Policia de Torí el qualificà d'«individu políticament perillós» que aprofitava la seva feina arreu dels mercats per a fer propaganda anarquista, alhora que fomentava l'expatriació il·legal dels seus companys. Membre del grup anarquista clandestí «Barriera di Nizza», és considerat per la policia com a un dels creadors d'un comitè de coordinació dels diversos nuclis de la ciutat. El febrer de 1931 va ser detingut, però continuà en els anys successius en la lluita, fent costat les víctimes polítiques i mantenint contactes amb el Comitè de Propaganda de la Unió Anarquista Italiana (UAI), amb seu a París (França). Entre 1932 i 1936 mantingué estretes relacions amb els nuclis liberal socialistes de «Giustizia e Libertà» (GL, Justícia i Llibertat) que operaven a Torí, col·laborant amb el seu periòdic d'informació Voci d'Officina i actuant com a enllaç entre Carlo Rosselli, aleshores exiliat a París, i alguns dels seus membres que operaven a Itàlia. També establí contactes amb Giulio Bacconi que, l'abril de 1936, fou un dels promotors a Marsella (Provença, Occitània) d'una Federació Anarquista. Quan l'esclat de la Guerra Civil a Espanya, es dedicà a reclutar voluntaris per lluitar als fronts de la Península, fer costat les organitzacions d'exiliats cap a Espanya i difondre premsa antifeixista que rebia de Chambéry (Savoia, Arpitània). El 9 d'octubre de 1936 va ser detingut i processat pel Tribunal Especial sota l'acusació de «delictes de conspiració política mitjançant associació per atemptar contra la constitució de l'Estat, per adhesió a la banda GL i per enrolament de ciutadans al servei de potències estrangeres». El 20 de març de 1937 va ser condemnat a vuit anys de reclusió i tancat a la penitenciaria de Civitavecchia (Laci, Itàlia). En 1942, arran d'un indult, va ser alliberat i retornà a Torí, adherint-se a la conflictivitat obrera que es desencadenà després de la caiguda del feixisme. El març de 1944 formà part, en qualitat de representant dels anarcosindicalistes, del Comitè d'Agitació Provincial i mantenint directa relació amb el grup editor del periòdic anarquista Era Nuova, que es distribuí a les fàbriques i entre les formacions partisanes. A partir d'aquí es va perdre el seu rastre.

***

Guglielmo Bartolini fotografiat per Pietro Bezzi (Ravenna, febrer de 1950)

Guglielmo Bartolini fotografiat per Pietro Bezzi (Ravenna, febrer de 1950)

- Guglielmo Bartolini: El 2 de desembre de 1889 neix a Cervia (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Pietro Guglielmo Bartolini. Sos pares es deien Domenico Bartolini i Eugenia Medea Soprani. El 19 de novembre de 1898 es traslladà amb sa família a Ravenna, on, encara adolescent, començà a treballar de jornaler i de fuster. El 29 de desembre de 1909, després de ser cridat a files, va ser enrolat en la Marina, on va rebre diversos càstigs per professar idees subversives i per fer-hi propaganda. Un cop llicenciat, va ser posat sota vigilància per part dels carrabiners, però no sabem res de concret sobre les seves activitats polítiques. Formà part de la Cambra del Treball de Ravenna i la representà en diversos congressos. En aquesta època treballava de fogoner de vaixells mercants i va fer alguns viatges a Kotor (Montenegro). Quan esclatà la Gran Guerra es declarà neutral, però el 10 de juliol de 1915 va ser novament cridat a files i destinat com a fogoner de vaixells de guerra a Venècia (Vèneto, Itàlia) i després a Bríndisi (Pulla, Itàlia). Jutjat per un delicte militar, va ser condemnat a un any de reclusió. Quan estava empresonat a Venècia, tot esperant ser traslladat a Gaeta (Laci, Itàlia), conegué dos militars detinguts, el mariner electricista Achille Moschini i el caporal de cavalleria desertor Giorgio Carpi, que van explicar que estaven en contacte amb agents secrets austríacs disposats a pagar importants sumes de diners a qualsevol que fes esclatar pels aires vaixells de guerra italians i decidí unir-se amb ells en aquesta empresa. Quan encara era a la presó, el 27 de setembre de 1915 el cuirassat Benedetto Brin, ancorat al port de Bríndisi, patí un sabotatge, que tingué com a resultat 456 morts, entre oficials, sotsoficials i mariners. El 15 d'octubre de 1915 va ser traslladat a la presó militar de Gaeta i probablement va perdre el contacte amb Moschini i Carpi. Després de l'enfonsament del vaixell de guerra Leonardo da Vinci, el 2 d'agost de 1916, decidí confessar a les autoritats el que sabia. Les seves revelacions ajudaren en la investigació del cas, però va ser acusat d'alta traïció i intel·ligència amb l'enemic. L'1 d'agost de 1918 va ser jutjat per un tribunal militar romà pel cas de la Benetto Brin i condemnat, prèvia degradació, a cadena perpètua. Moschini i Carpi va ser condemnats a la pena de mort mitjançant afusellament d'esquena, encara que la pena va ser commutada el 20 de març de 1919 per la de cadena perpètua; un altre implicat, Michele Azzoni, que s'autodefinia com a actor cinematogràfic, va ser absolt. Durant tota la seva vida va declarar la seva innocència, encara que sembla que va pecar d'ingenuïtat. Va estar empresonat durant 25 anys, sobretot a Porto Longone, a l'illa d'Elba. El més curiós del cas és que Moschini va ser alliberat el març de 1937 i Carpi en 1940. Per insistència de la seva família, va demanar la gràcia i passà gairebé un any de confinament a Ventotene. El 8 de setembre de 1943, amb la caiguda del feixisme, recuperà la llibertat i prengué part activa en la Resistència com a partisà combatent, amb el nom de batalla de Vecchio, enquadrat en la 28 Brigada «Garibaldi», que operava als Apenins de Forlì (Emília-Romanya, Itàlia). El 20 d'abril de 1944 va ser capturat pels alemanys durant una «neteja» a les muntanyes i empresonat a Forlì a l'espera del seu afusellament. Quan els companys se n'adonaren de la seva agafada, organitzaren una evasió muntada amb una estratagema en la qual intervingueren Manilla Guadani, companya de l'anarquista Attilio Bazzocchi, i la partisana Ginetta Ghirardini. Un cop lliure, entre el 12 de juny de 1944 i el 4 de desembre d'aquell any, formà part de l'«Squadre d'Azione Partigiane» (SAP, Esquadra d'Acció Partisana) «Ravenna» i representà el moviment anarquista en el Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) de Ravenna. Després de la II Guerra Mundial, va ser un destacat militant de la Federació Comunista Llibertària (FCL) i després de la Federació Anarquista de Romanya (FAR) de Ravenna. Com a secretari de la Federació Anarquista de Ravenna (FAR), signà l'expulsió de Domenico Zavattero del moviment anarquista. Amb Pirro Bartolazzi i Digione Bosi col·laborà en la refundació del periòdic L'Aurora. Guglielmo Bartolini va morir el 27 de novembre de 1958 d'un atac cardíac a Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia).

***

Foto antropomètrica de Vittorio Diana

Foto antropomètrica de Vittorio Diana

- Vittorio Diana: El 2 de desembre de 1897 neix a Corpolò (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Vittorio Diana, també conegut com Victor Diana. Sos pares es deien Eugenio Diana i Barberina Pozzi. En 1921 va ser imputat, amb son amic Mario Buda i altres companys, de l'assassinat d'un mariscal dels carrabiners a Savignano sul Rubicone (Emília-Romanya, Itàlia). Fugint de la repressió, en 1922 s'instal·là amb sa mare a França i treballà de paleta estucador a Niça (País Niçard, Occitània). En aquesta època vivia en un restaurant del número 5 del carrer Scaliéro de Niça. En 1923 son germà Ermanno Diana, també anarquista, s'establí amb ells a Niça. El 29 d'abril de 1924 va ser condemnat, juntament amb Cesare Bernacchione, pel Tribunal Correccional de Niça a quatre mesos de presó amb llibertat provisional per «possessió d'arma prohibida» en uns enfrontaments durant la benedicció d'una bandera del grup feixista local, amb presència del cònsol general d'Itàlia, celebrada el 21 d'abril d'aquell any a l'església de Saint-Jaume. En aquesta època s'encarregava de la distribució a Niça de la revista anarquista italiana Pensiero e Volontà i formà part del «Comitè Mario Castagna». El 17 de setembre de 1925, amb 38 companys, entre ells Ugo Boccardi, Umberto Marzocchi i Carlo Pergoli, fou un dels creadors a Niça d'un Comitè de Defensa, que el novembre d'aquell any va ser processat per l'Audiència de Gènova (Ligúria, Itàlia). En aquesta època mantingué correspondència amb Mario Buda. Durant els anys trenta va ser fitxat per la policia de Niça com a «anarquista extremadament actiu ocupat en la propaganda entre els italians de la població» i com a «element perillós, susceptible d'amagar i d'arreplegar els anarquistes de la zona i de prestar-los en tot moment ajuda i assistència». Vittorio Diana va ser assassinat per gelosia el 6 de gener de 1930 al seu domicili del barri del Vallon-Obscur de Niça (País Niçard, Occitània) de cinc trets per Silvio Ubaldi, empresari de la construcció, que vivia amb sa companya i sos quatre infants en una altre part del mateix immoble. Algunes fonts diuen, de manera totalment errònia, que l'assassí era un excarrabiner i que aquest actuà per motius polítics.

Vittorio Diana (1897-1930)

***

Necrològica de Juan Monforte Galbe apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 6 de març de 1977

Necrològica de Juan Monforte Galbe apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 6 de març de 1977

- Juan Monforte Galbe: El 2 de desembre de 1902 neix a Andorra (Terol, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Juan Monforte Galbe –el segon llinatge a vegades citat Galve o Gálvez. Quan tenia 18 anys emigrà a Catalunya, on treballà de miner i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va mostrar-se especialment actiu sindicalment a les localitats bagenques de Súria i Sallent i a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Catalunya), fet pel va ser empresonat a la Presó Model de Barcelona (Catalunya). En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat a diversos camps de concentració. Posteriorment va ser enviat a treballar a les mines de Champclausson, a la zona de La Grand Comba (Llenguadoc, Occitània). Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de Champclausson de la CNT, de la qual va ser secretari. Juan Monforte Galbe va morir el 13 de gener de 1977 a Champclausson (Llenguadoc, Occitània).

***

Necrològica de Florencio Moragrega Adell apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 25 de novembre de 1984

Necrològica de Florencio Moragrega Adell apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 25 de novembre de 1984

- Florencio Moragrega Adell: El 2 de desembre de 1907 neix Beseit (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Florencio Moragrega Adell –el primer llinatge citat erròniament de diferents maneres (Moragrera, Moragoaga, etc.). Sos pares es deien Manuel Moragrega i Joaquina Adell. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), quan la insurrecció de 1933 va ser detingut i empresonat a Beseit i a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent), on l'abril de 1934 encara hi romania. Durant la Revolució fou un dels organitzadors de les col·lectivitats agrícoles de Beseit i el febrer de 1937 va ser nomenat regidor municipal. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració Argelers. Durant la II Guerra Mundial s'establí a Llemotges (Llemosí, Occitània), on serví d'agent d'enllaç entre la zona «lliure» i la zona ocupada. Va ser enviat a fer feina a Orador de Glana (Llemosí, Occitània), enquadrat en el Grup de Treballadors Estrangers Núm. 643 on també es trobava son cosí Manuel Tejedor Della. Apressat pels alemanys, va ser enviat a un camp de concentració, però aconseguí fugir-ne i sumar-se a la Resistència. Després de la II Guerra Mundial acollí la família de son cosí Manuel Tejedor Della, que havia mort durant en una acció del maquis, al seu domicili d'Aissa (Llemosí, Occitània) i treballà de gelater. Cap al 1952 s'establí a Perpinyà, on regentà una confiteria al número 41 del carrer Quinze Degrés, i milità en la Federació Local de la CNT d'aquesta població. Sa companya fou Encarnació Agut. Florencio Moragrega Adell va morir el 30 de setembre de 1984 al seu domilici de Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord).

***

Amor Nuño

Amor Nuño

- Amor Nuño: El 2 de desembre de 1913 neix a Piñera (Cudillero, Astúries, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Ricardo Amor Nuño Pérez. Son pare, Ricardo Nuño Huergo, era un militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i sa mare es deia Carolina Pérez, i ambdós regentaven una botiga d'ultramarins i de begudes a Cudillero. Quan tenia 18 anys fou detingut a Madrid per portar una pistola. Xofer i mecànic de professió, en maig de 1934 s'afilià al Sindicat del Transport de la CNT de Madrid i fou secretari de les Joventuts Llibertàries madrilenyes que es constituïren en aquella època. En 1936 fou nomenat secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Madrid, càrrec confirmat a començaments de 1937. Durant el mes de setembre de 1936 formà part com a jurat dels Tribunals Populars que es constituïren a la Presó Model madrilenya a instàncies del president interí del Tribunal Suprem, Mariano Gómez. El 7 de novembre de 1936 va ser nomenat representant de la CNT en la primera Junta de Defensa de Madrid, presidida pel general José Miaja Menant, i on ocupà la Conselleria d'Indústries de Guerra --anomenada d'antuvi de Producció--, al principi, i la de Transports, després, fins al 23 de desembre d'aquell any quan dimití per pressions de Cipriano Mera, amb el suport de Amor Buitrago i d'Eduardo Val. Creà la «Columna Amor y Libertad», que comandà amb Isidro Albert al front madrileny (Toledo, Bargas, Olías, etc.) en 1936. El febrer de 1937 fou nomenat secretari del Sindicat del Transport madrileny. L'abril de 1937 la Regional Centre de la CNT l'elegí per a la secretaria de la Federació Nacional d'Indústria del Transport (FNIT), per la qual cosa es traslladà a Barcelona. El març de 1937 va fer mítings a la capital catalana, on fou detingut el 2 de juny per la policia comunista acusat de possessió d'armes, després de trobar-li una pistola, i restà tancat gairebé tres setmanes --només sortí gràcies a les gestions de Miaja. L'abril de 1938 fou comissari de Transports, alhora que militava en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i també exercí de comissari de l'Escola d'Aplicació d'Oficials de l'STE. El març de 1939 fou detingut per l'Exèrcit franquista a Alacant i tancat als camps de Los Almendros i Albatera. Poc després fou portat a Madrid, on fou torturat, jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i tancat en espera d'execució. Amor Nuño fou afusellat el 17 de juliol de 1940 al Cementiri de l'Est de Madrid (Espanya) i el seu cos llançat en una fossa comuna. En 2004 l'escriptor Jorge Martínez Reverte, en el seu llibre La batalla de Madrid, acusà directament i sense molt de fonament Amor Nuño, com a representant de la Federació Local de Sindicats de la CNT en la Junta de Defensa de Madrid, i a les comunistes Joventuts Socialistes Unificades (JSU) en la Conselleria d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Madrid, els responsables de la qual eren Santiago Carrillo i José Cazorla, de les saques de detinguts de les presons madrilenyes el novembre de 1936, entre elles les de la matança de Paracuellos del Jarama, i tot amb la possible aquiescència del ministre de Justícia Joan García Oliver. Altres autors, com ara Antonio Elorza, acusen directament Vittorio Codovilla (Camarada Medina), representant del Komintern a Espanya, de les execucions en massa de Paracuellos. La responsabilitat d'Amor Nuño, i de la CNT, en les saques madrilenyes és un tema obert i que ha fet córrer molta tinta.

Amor Nuño (1913-1940)

***

Osvaldo Baigorria fotografiat per Patrick-Haar

Osvaldo Baigorria fotografiat per Patrick-Haar

- Osvaldo Baigorria: El 2 de desembre de 1948 neix a Mataderos (Buenos Aires, Argentina) l'escriptor, periodista i professor anarquista Osvaldo Germán Baigorria. Entre 1974 i 1993 residí a Perú, Costa Rica, Mèxic, Estats Units, Espanya, Itàlia i Canadà, guanyant-se la vida en diferents treballs (artesà, sembrador d'arbres, bomber en incendis forestals, etc.). A Canadà va ser traductor i assistent en programes d'ajuda a refugiats llatinoamericans de la institució quàquera Argenta Society of Friends (ASF) i membre fundador d'una comunitat rural llibertària a Argenta, als boscos de les Muntanyes Rocalloses (Colúmbia Britànica, Canadà). També rebé beques d'estudis canadenques per a desenvolupar projectes d'investigació sobre narratives aborígens, minories i mitjans de comunicació. Començà a exercir el periodisme en 1973 en la revista 2001 de Buenos Aires. Des de 1993 és professor titular del Taller Anual de l'Orientació Periodisme a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires, del Taller de Primer Any al Taller Escola Agència (TEA) i dicta cursos de redacció en el Centre Cultural Rector Ricardo Rojas, institucions totes de Buenos Aires (Argentina). Entre el 29 i el 30 d'agost de 2013 participà en la XI Conferència Nacional sobre Polítiques de Drogues, celebrada a Buenos Aires. Els seus temes d'interès se centren en les contracultures, els moviments llibertaris, els vagabunds, les microsocietats, les tribus urbanes, etc. Trobem articles seus en nombrosos diaris (Clarín, El Independiente, El Mundo, Página/12, Tiempo Argentino, etc.) i publicacions periòdiques (2001, Avatares, Ajoblanco, La Caja, Cerdos y Peces, Crisis, La Lletra A, Lote, Mancilla, La Mano, Mutantia, Ñ, El Ojo Mocho, Página/30, El Periodista, El Porteño, Radar, Uno Mismo, XYZ, etc.). Ha conreat la novel·la –Llévatela, amigo, por el bien de los tres (1989 i 2015) i Correrías de un infiel (2005)– i l'assaig –En pampa y la vía (1998), Georges Bataille y el erotismo (2002), Buda y las religiones sin Dios (2003), Anarquismo trashumante. Crónicas de crotos y linyeras (2008, edició corregida d'En pampa y la vía) i Sobre Sánchez (2012). També és autor de les compilacions Prosa plebeya. Ensayos (1980-1992) (1997, amb Christian Ferrer), de Néstor Perlongher, i Un barroco de trinchera. Cartas a Baigorria de Néstor Perlongher (2006); i de les antologies Con el sudor de tu frente. Argumentos para la sociedad del ocio (1995, amb altres), Contra la prensa. Antología de diatribas y apostillas (2001, amb altres), El amor libre. Eros y anarquía (2006), Cerdos & Porteños (1984-1987) (2014) i Zona de cuentos (2015, amb altres). Actualment viu entre Islas de Tigre i els barris Once i Palermo de Buenos Aires.

Anarcoefemèrides

Defuncions

Notícia del judici contra Albert Nicolet publicada en el periòdic parisenc "Le XIXe Siègle" del 22 de desembre de 1889

Notícia del judici contra Albert Nicolet publicada en el periòdic parisenc Le XIXe Siègle del 22 de desembre de 1889

- Albert Nicolet: El 2 de desembre de 1905 mor a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa) l'anarquista Albert Nicolet, també conegut com Metternich. Havia nascut el 23 de març de 1850 a La Ferrière (Berna, Suïssa). Després d'aprendre l'ofici de gravador a Ginebra (Ginebra, Suïssa), es posà a treballà en la indústria rellotgera a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa). Membre de la secció local de la Federació del Jura de l'Associació Internacional dels Treballadors, l'agost de 1875 va ser elegit membre del seu Comitè Federal. Cap al 1877, amb altres dos gravadors, Frédéric Graisier i Jacob Spichiger, i el joier torner Auguste Spichiger, reconstituí la Cooperativa Obrera de Le Locle (Neuchâtel, Suïssa). En aquests anys col·laborà en el periòdic Le Révolté de Ginebra. Entre el 17 i el 18 d'agost de 1889 participà en l'aferrada del cartell, a les principals poblacions suïsses (Ginebra, Lausana, Bienne, Thun, Basilea, Olten, etc.), del Manifest dels anarquistes suïssos, del qual Jean Grave imprimí a París (França) 10.000 exemplars. Aquest manifest bilingüe reivindicava la «propaganda pel fet», denunciava les expulsions per part de les autoritats de nombrosos anarquistes estrangers, s'oposava a la creació del càrrec permanent de procurador general de la Confederació Suïssa i al reforçament de la policia política. Els presumptes responsables van ser processats per la Cambra Criminal del Tribunal Federal, reunida a Neuchâtel: ell fou acusat de ser l'autor del text, que havia estat redactat a petició del grup anarquista de La Chaux-de-Fonds; Félicien Derbellay, de Lausana, i Ferdinand Hänzi, de Basilea, van ser acusat de difondre'l. Nombrosos testimonis (Charles Froidelance, Paul Janner, Marc l’Eplattenier, Arthur Monnin, Jules Coullery, Alcide Dubois, Rieser, Meyrat, Marthe Wirz, Emile Allemand) s'autoinculparen d'haver participat en la difusió del cartell. El 20 de desembre de 1889 els tres acusats van ser absolts ja que el Codi penal no preveia la sancion d'amenaces generales contra l'ordre social i polític. A partir de 1890 s'encarregà d'administrar a Suïssa les vendes i subscripcions del periòdic parisenc de Jean Grave La Révolte. En 1892, amb Alcide Dubois i Jules Coullery de Saint-Imier, redactà el fullet Les anarchistes et ce qu'ils veulent, publicat anònimament a Ginebra. Formà part dels obrers, especialment amb Aimé Bovet, que lluità contra el socialisme reformista. El Primer de Maig de 1893 ambdós distribuïren un manifest, signat pels «Anarquistes del Jura», on encoratjaven els obrers a distanciar-se d'allò que havia esdevingut el Dia del Treball, una «processó pacífica que porta al fang parlamentari». En 1895 envià breus corresponsalies de Suïssa per a Le Temps Nouveaux de París i aquest mateix any, amb Aimé Bovet i Auguste von Gunten, fou expulsat per anarquista del Cercle Obrer de La Chaux-de-Fonds. En 1904 militava en el Grup Llibertari de La Chaux-de-Fonds.

***

Giovanni Baracchi

Giovanni Baracchi

- Giovanni Baracchi: El 2 de desembre de 1936 mor a Paterson (Nova Jersey, EUA) el propagandista anarquista Giovanni Matteo Baracchi. Havia nascut el 6 de juliol de 1871 a Mazzoleni (Llombardia, Itàlia). Sos pares es deien Francesco Baracchi i Clarina Viganò. En 1881 es traslladà amb sa família a Milà (Llombardia, Itàlia). Es guanyava la vida com a tipògraf i enquadernador i era membre de la Societat d'Ajuda Mútua d'Enquadernadors. Considerat per les autoritats com a «rufià de la pitjor espècie», milità en el grup anarquista milanès «Avanguardia». Entre 1889 i 1893 va ser detingut i denunciat nombroses vegades per diferents motius, dos d'elles per «associació criminal» i una per «fabricació de moneda falsa», però sempre va ser absolt per manca de proves. En aquests anys es relacionà amb Pietro Gori, Carlo Crivelli i Carlo Chignola (Ghignola), entre altres destacats anarquistes. El març de 1894 va ser detingut amb Pietro Gori, Francesco Cafassi i altres membres del cercle «Il Risveglio», però aquesta vegada no va ser processat. L'agost de 1894, arran de l'assassinat del president de la República francesa Sadi Carnot a mans de Sante Caserio i fugint de les lleis d'excepció antianarquistes, emigrà a Lugano (Ticino, Suïssa), seguint l'exemple de Pietro Gori. El febrer de 1895 va ser expulsat (decret del 29 de gener), amb Gori, de Suïssa i ambdós, a més d'Ettori Bonometti i Luigi Redaelli, arribaren dies després a Londres (Anglaterra) després de passar per Alemanya i Brussel·les (Bèlgica). En 1901 ja el trobem als Estats Units, on hi romandrà la resta de sa vida, viatjant i vivint en diverses ciutats nord-americanes: Washington (Districte de Colúmbia), Phillipsburg (Nova York), Filadèlfia (Pennsilvània), Norfolk (Virginia), Allentown (Pensilvània), South Bethlehem (Pennsilvània), Union City (Pennsilvània), etc. Considerat per les autoritats com un dels implicats en l'assassinat del rei Humbert I d'Itàlia, va ser posat en estreta vigilància. Dedicat sempre a la propaganda llibertària, envià correspondència a diferents publicacions anarquistes, com ara Cronaca Sovversiva, La Protesta Umana o L'Adunata dei Reffrattari. El novembre del 1912 son fill Lucifero morí a Filadèlfia i en 1916 participà en les activitats de la Universitat Popular d'Allentown, ciutat des d'on recaptà fons per a la defensa de Luigi Galleani. Els familiars, interrogats en 1926 per la policia milanesa, digueren que l'última notícia seva l'havia rebut 25 anys abans des de Nova York (Nova York, EUA).

***

Josep Comas Solà

Josep Comas Solà

- Josep Comas Solà: El 2 de desembre de 1937 mor a Barcelona (Catalunya) l'astrònom, divulgador científic i simpatitzant llibertari Josep Comas Solà. Havia nascut el 19 de desembre de 1868 a Barcelona (Catalunya). Fill d'un comerciant progressista, de jove s'apassionà per l'astronomia i quan només tenia 15 anys publicà un assaig en la revista francesa L'Astronomie sobre un meteorit que havia caigut a Tarragona. En 1889 es llicencià en Física i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. A partir de 1896, i fins a 1900, treballà a l'Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols, estació astronòmica privada acabada de fundar l'industrial del suro Rafael Patxot Jubert, on descobrí aspectes importants del planeta Mart. Després realitzà un viatge d'estudis a Itàlia i a Sicília, visitant els principals observatoris i els volcans Vesuvi i Etna En 1901 ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on impulsà la fotografia i el cinema aplicats a l'astronomia, i durant els anys següents es lliurà a aconseguir la creació d'un observatori al Tibidabo. Un cop creat aquest en 1904, dirigí l'Observatori Fabra a la muntanya barcelonina, ajudat un temps per Albert Carsí, fins a la seva mort. En aquest observatori realitzà nombrosos descobriments (dos cometes, dues estrelles variables, 11 asteroides, etc.) i estudià sistemàticament planetes, satèl·lits, asteroides i altres astres (Júpiter, Saturn, Mercuri, Tità,  etc.). En 1910 col·laborà en els primers vols d'avió a tot l'Estat espanyol. En 1911 fundà i presidí, també fins a la seva mort, la Societat Astronòmica d'Espanya --posteriorment s'afegí Amèrica. A més, va ser membre de diverses societats astronòmiques europees i de l'organització internacional Acadèmica de les Nacions. En 1917 participà en el Congrés de Sevilla de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències. En 1920 participà en la fundació de la primera emissora de ràdio de l'Estat espanyol (EAJ-1), on portà un programa de divulgació científica. Cofundador del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), disposà d'un dels primers cotxes a motor d'explosió que van circular per Barcelona. En 1923, amb la visita d'Albert Einstein a Barcelona i el debat suscitat, es mostrà partidari de la teoria de la relativitat, però amb el temps canvià de bàndol. En 1930 fou membre del Comitè Executiu de la Difusió Luminotècnica de Barcelona i de la seva «Exposició de Llum». Durant els anys bèl·lics, dirigí el Servei d'Astronomia de la Generalitat de Catalunya al socialitzat Observatori Fabra. Afiliat al Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT), destacà com a divulgador científic a ateneus llibertaris, escoles racionalistes, sindicats i centres populars i en publicacions llibertàries (Tiempos Nuevos, etc.) i de tota casta (La Vanguardia, Última Hora, La Actualidad, Revista de la Sociedad Astronómica de España y América, Urania, Boletín del Observatorio Fabra. Sección Astronómica, etc.). Amb Albert Carsí Lacasa, col·laborà amb l'anarquista Escola Natura, popularment anomenada «La Farigola». En 1936 dirigí la instal·lació climatològica i meteorològica del Laboratori Confederal d'Experimentacions ubicat a Masnou. Va ser autor de nombrosos llibres i publicacions científiques, especialment sobre astronomia i sismologia, entre les quals podem citar Determinaciones del diámetro de Venus (1902), Distribución de los astros en el espacio (1902), El eclipse de sol de treinta de agosto de 1905) (1905), Astronomía y ciencia general (1907), El espiritismo ante la ciencia. Estudio crítico sobre la mediumnidad (1907 i 1986), El cometa Halley (1910), Album fotográfico de la zona eclíptica (1915), Abstracción y realidad (1925), Astronomía (1925), El Cielo (1927), Estereocopia astronómica (1929), etc. Josep Comas Solà va morir el 2 de desembre de 1937 a Barcelona (Catalunya) a causa d'una broncopneumònia i el seu funeral constituí una gran manifestació de dol on intervingueren, a més de entitats populars i representacions governamentals, una delegació confederal i nombrosos militants --el seu enterrament va ser presidit per Lluís Companys i Frederica Montseny. Llegà la seva casa-observatori (Villa Urania), terrenys i els seus valuosos aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona. El mateix 1937 l'Oficina de Propaganda de la CNT, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) editaren el llibre José Comas Solà. El hombre por Alberto Carsí. El científico por Joaquín Febrer, amb un pòrtic del mallorquí Bernat Pou. En 2004 l'Ajuntament de Barcelona publicà la biografia Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, coordinat per Antoni Roca Rosell.

Josep Comas Solà (1868-1937)

***

Gino Manetti (ca. 1925)

Gino Manetti (ca. 1925)

- Gino Manetti: El 2 de desembre de 1943 és afusellat a Florència (Toscana, Itàlia) l'anarquista il·legalista Luigi Manetti, més conegut com Gino Manetti, que va fer servir el pseudònim d'Antonio Padovani. Havia nascut el 17 de juliol de 1898 a Impruneta (Toscana, Itàlia) –algunes fonts citen el 8 o el 10 de juliol de 1898 a Galluzzo (Florència, Toscana, Itàlia). Sos pares es deien Raffaello Manetti i Marianna Bellini. Amb 19 anys lluità en la Gran Guerra i va caure presoner dels alemanys, però aconseguí fugir del camp i arribar a les línies italianes després de passar les muntanyes. Durant la postguerra fou considerat per la policia com a «irreductible i extremadament perillós» per les seves accions «criminals», les seves competències propagandístiques anarquistes i la influència que aconseguí a la seva zona. Després de la «Marxa sobre Roma» es va veure obligat a fugir d'Impruneta. El gener de 1923, juntament amb sa companya i sos dos infants, passà clandestinament a Marsella (Provença, Occitània), però uns mesos després hagueren de separar-se, ell a París (França) i sa família hagué de retornar a Itàlia, on no en pogué sortir malgrat els esforços seus durant els anys 1927 i 1928. A París treballà de pintor en la construcció i freqüentà el cercle anarquista il·legalista al voltant de Sante Pollastro. El novembre de 1925 va ser condemnat per l'Audiència del Sena a un mes de presó per possessió d'«arma prohibida».  El desembre de 1925 va ser detingut en l'agafada que desarticulà la banda de Pollastro. Després d'un any i mig empresonat, va ser jutjat el 9 de maig de 1927 per l'Audiència del Sena, juntament amb altres companys (Marcel Casteu, Thomas Ciapellioni, Marino Desgens, Angelo Garribo, Lazare Limonier i Jules Vuillaume), per l'atracament de la joieria Rubel de París; absolt, va ser alliberat i immediatament expulsat de França. Refugiat amb altres companys a Marsella sota el nom d'Antonio Padovani, va ser identificat pels serveis d'intel·ligència del consolat feixista italià i denunciat. En 1928 passà a Bèlgica i l'agost de 1931 va ser detingut per robatori i també expulsat. Des d'aquest moment sa vida fou un continu sortir d'una presó belga per entrar-hi en una de francesa i viceversa, sota l'acusació de furt o per violació del decret d'expulsió. El 23 de maig de 1935 va ser condemnat per l'Audiència del Sena, juntament amb els anarquistes Dario Fabiani i Dominique Morisi, per robatori a cinc anys de presó i a 10 anys de domicili obligat. El maig de 1940, amb l'ocupació nazi de Bèlgica, va ser alliberat de la presó on romania i, donada la situació, demanà la repatriació. A Itàlia va ser confinat a l'illa d'Ustica per dos anys. De bell nou a Florència, el juliol de 1943 va ser detingut preventivament, com a molts d'altres subversius. Després de l'armistici del 8 de setembre de 1943 i la instauració de la República Social Italiana, mentre molts van ser excarcerats, ell va romandre tancat juntament amb el prestigiós anarquista Oreste Ristori i dos subversius sense filiació excombatents de la guerra d'Espanya, Armando Gualtieri i Orlando Starai, i Francesco Luigi Pugi, comunista condemnat en diverses ocasions per delictes comuns. L'1 de desembre de 1943 els partisans del Gruppi d'Azione Patriottica (GAP, Grup d'Acció Patriòtica) eliminaren el tinent coronel Gino Gobbi, comandant del districte militar de Florència, i com a represàlia els feixistes demanaren ajusticiar 10 detinguts polítics a les autoritats nazis, però el comandant alemany es negà a lliurar els seus presoners. La matinada del 2 de desembre de 1943 Gino Manetti fou agafat de la presó florentina de Le Murate per un escamot feixista de la banda Carità i portat al camp de tir de Le Cascine (Florència, Toscana, Itàlia), on, juntament amb altres quatre companys (Armando Gualtieri, Luigi Francesco Pugi, Oreste Ristori i Orlando Storai), fou afusellat. Els condemnats van ser asseguts en cadires d'esquena a l'escamot d'execució com a signe de traïció a la pàtria. L'octubre de 1944 un dels primers grups anarquistes del barri d'Oltrarno de Florència es batejà amb el seu nom.

Gino Manetti (1898-1943)

---

Continua...

---

Escriu-nos


          

[27/11] «La Comune» - Renaud - Billon - Gramantieri – Pérez Martínez - Ortiz - Bergós - Merdzanov - Canela - «Pin el Cariñoso» - Ribeiro - Lima - Bartolini - Escudero - Castellari - Quílez - Martínez Muñoz - Cazorla

 Cache   
[27/11] «La Comune» - Renaud - Billon - Gramantieri – Pérez Martínez - Ortiz - Bergós - Merdzanov - Canela - «Pin el Cariñoso» - Ribeiro - Lima - Bartolini - Escudero - Castellari - Quílez - Martínez Muñoz - Cazorla

Anarcoefemèrides del 27 de novembre

Esdeveniments

Portada del primer número de "La Comune"

Portada del primer número de La Comune

- Surt La Comune: El 27 de novembre de 1882 surt a Màntua (Llombardia, Itàlia) el primer número del bisetmanal anarquista La Comune. Urlo della canaglia (La Comuna. Crit del Canalla). Portava l'epígraf «Nessun diritto senza doveri. Nessun dovere senza diritti» (Cap dret sense deures. Cap deure sense drets). Era, probablement, continuació de L'Affarista alla berlina (6 de desembre de 1880 – 24 d'agost de 1882), ja que tingué el mateix director, Luigi Colli. En el primer número publicà el programa de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Contra el poder de l'Estat central reivindicà la completa autonomia de les comunes locals, propugnant una Federació Lliure de Comunes Autònomes. Criticà durament el govern esquerrà d'Agostino Depretis qualificant-lo de burgès, alhora que reivindicà un «nou radical ordre». Parlà molt sobre política local i de com organitzar els consells municipals. També reivindicà el dret al treball. Trobem textos de Bellegarrigue, G. Benvenuti, Luigi Colli, Victor Hugo, Moruzzi Policarpo i O. Gnocchi Viani, entre d'altres. Publicà per lliuraments l'assaig de l'anarquista Gustave Lefrançais Della proprietà. En sortiren set números, l'últim el 2 de febrer de 1883, amb una interrupció entre el 10 de desembre de 1882 i el 23 de gener de 1883. Posteriorment, el 2 de setembre de 1888, sortí a Pàdua el primer i únic número del periòdic L'Urlo della Canaglia. A beneficio del giornale (El Crit del Canalla. A benefici del diari), que realment era un full editat per Attilio Borgatti que volia recaptar fons per publicar un nou diari.

Anarcoefemèrides

Naixements

L'atemptat de L'Assommoir segons un dibuix de la premsa de l'època

L'atemptat de L'Assommoir segons un dibuix de la premsa de l'època

- Jean Renaud: El 27 de novembre de 1841 neix a Lons-le-Saunier (Franc Comtat, Arpitània) el militant anarquista i anarcosindicalista Jean Célestin Renaud, també conegut com Cointot. Antic suboficial del 70è Regiment de Línia condecorat, fou conegut per viure en concubinat amb una dona amb qui tingué tres fills i es guanyava la vida fent classes d'esgrima. Esdevingué anarquista i fou membre de la Federació Revolucionària de la Regió Est a Lió. El 7 de novembre de 1867 fou condemnat pel Tribunal Correccional de Lons-le-Saunier a 18 dies de presó per «rebel·lió, cops i ferides». El 22 d'octubre de 1882 va anunciar en una reunió que un atemptat es realitzaria aquell mateix vespre. Unes hores més tard, una bomba va explotar al restaurant-cabaret «L'Assommoir» (La Taverna), al subsòl del Teatre Bellecour, al carrer de la República de Lió, freqüentat per la burgesia local, que va causar la mort d'un empleat de 20 anys, Louis Miodre, nombrosos ferits i importants danys materials. Per evitar les investigacions judicials, es va exiliar una temporada a Ginebra (Suïssa). El 19 de novembre de 1882 el Jutjat d'Instrucció de Lió llançà una ordre de detenció contra ell sota la inculpació d'«afiliació a una Associació Internacional de Treballadors». Va ser condemnat en rebel·lia dues vegades: el 6 de desembre de 1882, a dos anys de presó i 3.000 francs de multa, i el 19 de gener de 1883, durant el «Procés dels 66», a cinc anys de presó, 2.000 francs de multa i cinc anys de privació dels drets civils. Va viure amagat a Lió i en 1884 marxà a Marsella on, sota nom fals, va fer feina de mecànic alhora que reprengué la seva tasca militant. Reconegut per un «inspector especial», fou detingut el 13 de maig de 1885 al seu lloc de feina, sota l'acusació de «robatori de dinamita» i fou traslladat a Lió dos dies després on un tribunal correccional el condemnà el 27 de maig a 18 mesos de presó, 100 francs de multa i 10 anys d'interdicció. Va ser indultat pel decret del 8 de gener de 1886 i després va fer feina com a obrer metal·lúrgic. Instal·lat a París, va conèixer Paul Reclus, nebot d'Élisée Reclus, a la fàbrica de productes químics de Saint-Denis on feia feina. Amb Paul Reclus va marxar a Bessèges, on fou contractat com a mecànic a la Companyia de Foneries i Forges on Reclus era l'enginyer. A Bessèges organitzà la Cambra Sindical dels Treballadors Reunits (minaires, metal·lúrgics, sabaters, comerciants, etc.) i va fer de corresponsal per al periòdic anarcocomunista Le Révolté, de Jean Grave. El 17 de maig de 1886 fou acomiadat d'aquesta companyia i el 28 d'aquell mateix mes marxà a Marsella on s'instal·là, canviant sovint de domicili amb sa companya i sos infants. Jean Renaud va morir el 20 de gener de 1904 a Marsella (Provença, Occitània).

***

Foto policíaca de Gabriel Billon (14 d'agost de 1893)

Foto policíaca de Gabriel Billon (14 d'agost de 1893)

- Gabriel Billon: El 27 de novembre –algunes fonts citen erròniament el 27 d'octubre– de 1872 neix a Boulogne-sur-Seine (Illa de França, França) el tipògraf anarquista Gabriel-André-Adolphe Billon. Sos pares es deien Edmond Billon, pedraire, i Marguerite Fanny Lejeune, costurera. Recorria les zones rurals, sembla que com a venedor ambulant, per a difondre la premsa llibertària. Detingut per la policia, va ser jutjat i condemnat per vagabunderia. El 7 de març de 1894 fou detingut en un cafè de Flers (Baixa Normandia, França) per cridar «Visca l'anarquia!» i portar «papers compromesos» i tancat a la presó de Domfront (Baixa Normandia, França).  Implicat en el «Procés dels Trenta», entre el 6 i el 12 d'agost de 1894 va ser jutjat per l'Audiència del Sena i, defensat per l'advocat Henri Lévy-Alvarez, va ser absolt. En 1894 el seu nom figura en un llistat d'anarquistes a controlar establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. En 1897, segons l'informe d'un confident, havia bravejat d'haver après a fabricar explosius ja que aleshores estava en contacte amb anarquistes russos. Entre 1898 i 1899 pertanyia al grup anarquista parisenc «Le Cri de Révolte», de Montmartre, que edità un periòdic homònim entre setembre de 1898 i març de 1899. El 3 d'abril de 1900 va ser detingut, juntament amb Louis Jourdain i François Mugnier, a  Le Havre (Alta Normandia, França), per intentar passar monedes d'or falses als comerços de la ciutat. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

Gabriel Billon (1872-?)

***

Joves anarquistes. D'esquerra a dreta: Rivoluzio Gilioli, Renzo Cepelli, ?; (asseguts) Luigi Evangelista i Antonio Gramantieri (Mòdena, començaments de 1920)

Joves anarquistes. D'esquerra a dreta: Rivoluzio Gilioli, Renzo Cepelli, ?; (asseguts) Luigi Evangelista i Antonio Gramantieri (Mòdena, començaments de 1920)

- Antonio Gramantieri: El 27 de novembre de 1898 neix a Lugo (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Antonio Gramantieri. Sos pares es deien Giuseppe Gramantieri i Maria Margotti. Fill d'una família «subversiva», després de participar en la Gran Guerra, que el deixà mutilat, es traslladà a Mòdena (Emília-Romanya, Itàlia). En els primers anys del feixisme va ser contínuament perseguit i en 1923 decidí passar a França. De bell nou a Itàlia, s'instal·là a Torí (Piemont, Itàlia), on treballà de pintor per a la Fàbrica Italiana d'Automòbils de Torí (FIAT). El novembre de 1935 el prefecte de policia el proposà per al confinament, per haver pronunciat «frases escandaloses» contra el Duce, fet que va provocat que un obrer feixista que treballava al seu costat el bufetegés, però finalment només va ser amonestat formalment per les autoritats. Per mor d'aquest episodi, va ser despatxat de la FIAT i retornà a Mòdena. En 1940 el trobem empresonat a Asti (Piemont, Itàlia) i un cop lliure s'establí a Alba (Piemont, Itàlia). Durant la Resistència fou partisà en la 48 Brigada «Garibaldi», que operà a Langhe (Piemont, Itàlia). Després de la II Guerra Mundial retornà a Mòdena i s'adherí a la Federació Anarquista de Mòdena (FAM). El maig de 1947, amb Carlo Venturelli, va ser denunciat per difusió de manifests antimilitaristes. Processat en 1950, va ser absolt per manca de proves, però de tota manera va ser condemnat a dos anys de presó per «instigació a la desobediència». Posteriorment continuà militant en el moviment anarquista, però sense destacar ni comprometre's. Antonio Gramantieri va morir el 30 de maig de 1973 a Mòdena (Emília-Romanya, Itàlia).

***

Francisco Andrés Pérez Martínez

Francisco Andrés Pérez Martínez

- Francisco Andrés Pérez Martínez: El 27 de novembre de 1907 neix a La Aljorra (Cartagena, Múrcia, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Andrés Pérez Martínez, conegut com Paco. Sos pares es deien Francisco Pérez i Carmen Martínez. Emigrà a Andalusia, on milità en el moviment llibertari. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936 aconseguí arribar a Cartagena i d'allà passà a Barcelona (Catalunya). Va ser nomenat membre del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a la capital catalana. Després lluità al front de València. Amb el triomf franquista, creuà els Pirineus amb sa companya Carmen Pérez Estévez i sa filla Violeta, de 15 dies, i tots van ser reclosos al camp de concentració de Sant Cebrià. Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Lió (Arpitània), en estreta amistat amb Cayetano Zaplana Zapata i molt lligat a les Joventuts Llibertàries i als grups específics de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). L'agost de 1946 assistí al Ple Nacional de Regionals de la CNT en l'Exili com a delegat de la Regional 4-5. A començaments dels anys cinquanta fou secretari dels fons destinats als companys empresonats a l'Espanya franquista. En 1951, arran de l'assalt el 18 de gener d'aquell any per un grup d'acció llibertari d'un furgó postal davant l'oficina de correus del carrer Duguesclin de Lió, va ser detingut juntament amb una trentena de militants confederals, entre ells Josep Peirats, Pere Mateu i J. Pascual, que van ser maltractats per les policia francesa. Malgrat no tingués res a veure amb aquest assalt, fou acusat d'haver participat i de ser còmplice de diversos atacs realitzats a la zona de Lió i de Grenoble entre 1946 i 1950. Jutjat, el gener de 1955 va ser condemnat a 10 anys de presó. Després de vuit anys de tancament, fou alliberat i se li va assignar la residència durant molts anys a Angers (País del Loira, França). Després pogué retornar a Villeurbanne (Lió, Arpitània). Francisco Andrés Pérez Martínez, un any després de retirar-se, va morir el 26 de gener de 1973 a l'Hospital Édouard Herriot de Lió (Arpitània) d'un càncer d'estomac fruit de la pallissa de 1951.

Francisco Andrés Pérez Martínez (1907-1973)

***

Necrològica de Francisco Ortiz Pérez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 22 de març de 1981

Necrològica de Francisco Ortiz Pérez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 22 de març de 1981

- Francisco Ortiz Pérez: El 27 de novembre de 1911 neix a Álora (Màlaga, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Francisco Ortiz Pérez. En 1939, després de participar en la guerra i la Revolució, passà a França quan la Retirada i va ser internat en diversos camps de concentració i enviat a fer feina a la «Línia Maginot» enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Quan l'ofensiva alemanya de la primavera de 1940 aconseguí evitar ser capturat i posteriorment s'establí a l'Alta Savoia (Roine-Alps, Arpitània). A començament de 1944 s'integrà en el maquis que operava a l'altiplà dels Glières (Roine-Alps, Arpitània). Quan l'ofensiva alemanya de la primavera de 1944 contra la zona dels Glières, aconseguí amagar-se al cim d'un arbre i durant la nit franquejar les línies alemanyes. Després de la II Guerra Mundial fou un dels responsables de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Annecy (Roine-Alps, Arpitània) i en 1951 era el secretari de Coordinació del Comitè Regional de Roine-Alps, fet pel qual va ser detingut arran del cas de l'atracament del furgó postal de Lió (Arpitània) de gener d'aquell any. En diferents ocasions fou delegat als plens i congressos de la CNT, entre ells el Congrés de Reunificació de 1961 a Llemotges (Llemosí, Occitània). Després de la mort del dictador Francisco Franco retornà a Màlaga i posteriorment va fer la vida entre Annecy i Màlaga. En 1976 morí sa companya Visitación Esteván Montero. Francisco Ortiz Pérez va morir el 25 de febrer de 1981 a Màlaga (Andalusia, Espanya) víctima d'un infart.

***

Notícia de la detenció de Nicolás Bergós Ferrero apareguda en el diari saragossà "La Voz de Aragón" del 27 de setembre de 1935

Notícia de la detenció de Nicolás Bergós Ferrero apareguda en el diari saragossà La Voz de Aragón del 27 de setembre de 1935

- Nicolás Bergós Ferrero: El 27 de novembre de 1916 neix a la Torre del Compte (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista i anarcosindicalista Primitivo Nicolás Bergós Ferrero –el segon llinatge citat també erròniament com Ferraire. Era fill de Timoteo Bergós Cuella (El Abuelo), destacat militant anarquista, i Pilar Ferrero. Participà amb son pare i altres companys (Samuel Falgás, Casimiro Agut, etc.) en l'aixecament insurreccional de desembre de 1933, fet pel qual va ser empresonat a Val-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent)  i Allepús (Terol, Aragó, Espanya). El 26 de setembre de 1935 va ser detingut al seu poble per la Guàrdia Civil, juntament amb son pare i Manuel Falgás Aguilar, per haver refugiat companys perseguits pels fets revolucionaris de desembre de 1933, entre ells Baptista Albesa Gil, i per guardar propaganda i llibres anarquistes. Sa companya era Luisa Miguela Irene Arnau Capaces, també militant anarquista. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França, on treballà l'agricultura. En 1942 s'instal·là a Montpeller amb sa companya. Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de Montpeller de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Nicolás Bergós Ferrero va morir el 21 d'octubre de 2000 a l'Hospital General de Montpeller (Llenguadoc, Occitània).

Anarcoefemèrides

Defuncions

Slave Merdzanov (dreta) amb Petar Sokolov

Slave Merdzanov (dreta) amb Petar Sokolov

- Slave Merdzanov: El 27 de novembre de 1901 és executat a Adrianòpolis, actual Edirne (Turquia), el guerriller i revolucionari anarquista macedoni Svetoslav Txanev Merdzanov, més conegut com Slave Merdzanov --també citat com Slav Merdjanov. Havia nascut el 16 de juliol de 1876 a Karnobat (Burgas, Bulgària), que aleshores formava part de l'Imperi Otomà. Quan encara estudiava a l'institut de Ruse, gràcies a la influència del llibertari Varban Kilifarski, s'adherí al grup anarquista d'aquesta ciutat del Danubi i no acabà els estudis secundaris. Després de treballar un temps en una notaria, marxà a Ginebra (Suïssa) per estudiar Dret, però no es matriculà i entrà a formar part de l'anarquista «Cenacle de Ginebra», fundat en 1898 per Petar Mandjoukov i estretament relacionat amb el Comitè Revolucionari de Macedònia. Arran de la decisió del Cenacle de consagrar-se a la lluita per l'alliberament de Macedònia del poder turc, marxà a Tessalònica. En 1899, amb Mandjoukov i Petar Sokolov, formà part del grup guerriller de Gotsé Deltxev, adscrit a l'Organització Revolucionària Interna de Macedònia (ORIM), que actuà a les zones muntanyenques de Pirin, Òrvilos i Falakró. En 1900 arribà a Constantinoble on creà el grup anarcoterrorista «Els Barquers» i, sempre amb Mandjoukov i Sokolov, participà en la preparació de la voladura del Banc Imperial Otomà de Constantinoble, per la qual cosa foradaren un túnel sota l'oficina bancària. Aquest grup també preparà un atemptat contra el soldà Abdul Hamid II i contra la Companyia de Tabacs de Constantinoble. El juliol de 1901 formà un nou grup d'acció amb la participació de cosacs revolucionaris armenis i partí a la zona d'Adrianòpolis, on es dedicà a segrestar membres de l'alta burgesia turca. Després de segrestar Nuri Bey --fill de Mustafa Dertli Chiflik, ric propietari d'Adrianòpolis--, el grup tingué un enfrontament armat amb l'exèrcit, Sokolov i altres dos membres del grup resultaren morts, així com Nuri Bey; Merdzanov sortí greument ferit i fou capturat amb altres dos militants. Després de terribles tortures, els sobrevivents van ser condemnats a mort. Slave Merdzanov, i els seus companys, van ser penjats el 27 de novembre de 1901 a Adrianòpolis, actual Edirne (Turquia). Moments abans de morir, pronuncià un curt discurs en turc que acabà amb «Visca la llibertat! Visca l'anarquia!». En un parc del seu poble natal de Karnobat s'aixecà un monument en la seva memòria.

***

Josep Canela Recasens

Josep Canela Recasens

- Josep Canela Recasens: El 27 de novembre de 1920 és assassinat a Barcelona (Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Canela Recasens –també citat erròniament Caneda. Havia nascut cap el 1887. Milità en el Sindicat d'Hostaleria de Barcelona, primer; posteriorment, en el Sindicat Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i, finalment, en el Sindicat de la Metal·lúrgica de la CNT. Després del «Procés de Montjuïc», va ser deportat a Tenerife (Illes Canàries). Va ser enviat a fer el servei militar com a soldat del Cos d'Enginyers a Santa Cruz (Tenerife, Illes Canàries), on va organitzar un sindicat de soldats que editava un periòdic antimilitarista –segons alguns, en aquesta època col·laborà en el periòdic El Socialista sota la signatura JC i sota el pseudònim Gabriel del Río.  En 1913 col·laborà en Tierra y Libertad. El gener de 1916 va ser detingut a Barcelona i empresonat. Des de la Presó Model de Barcelona col·laborà en Solidaridad Obrera amb articles anticarceraris. Quan el fets revolucionaris d'agost de 1917, va ser detingut, processat i, sembla, deportat a les Illes Canàries. Ocupà la secretaria d'Organització de Gràcia, on dirigí un grup dedicat a desarmar el sometent. Entre el 10 i el 17 de desembre de 1919 assistí, com a delegat del Sindicat de Cigarrers de Santa Cruz, al II Congrés de la CNT («Congrés de la Comèdia») que se celebrà al Teatre de la Comèdia de Madrid (Espanya), on va signar la declaració de principis que establia el comunisme llibertari com a meta. Va ser processat sota l'acusació d'haver col·locat dues bombes a la fàbrica de Rosa Cabezas el 12 de desembre de 1919. El novembre de 1920 parlà en un míting a Manresa (Bages, Catalunya) en nom del Comitè Regional de Catalunya de la CNT. Era assessor de Salvador Seguí i membre sector dels sindicalistes «temperats i realistes» (Salvador Seguí Rubinat, Eveli Boal López, Salvador Quemades Barcia, Josep Viadiu Valls, Joan Peiró Belis, Andreu Nin Pérez, entre d'altres). Josep Canela Recasens va ser assassinat el 27 de novembre de 1920 al bar El Ciclista de la plaça Bonsuccés de Barcelona (Catalunya) per un escamot de pistolers del Sindicat Lliure –format, segons Innocenci Feced, per Ramon Sales, Josep Cinca i els germans Alvarado–, dirigit pel governador civil Severiano Martínez Anid. Andreu Nin Pérez va ser testimoni d'aquest crim. En el moment de la seva mort era president del Sindicat Únic de l'Alimentació de la CNT.

Josep Canela Recasens (ca. 1887-1920)

***

Edició de 2001 del llibre d'Isidro Cicero Gómez

Edició de 2001 del llibre d'Isidro Cicero Gómez

- José Lavín Cobo: El 27 de novembre de 1941 cau abatut a Santander (Cantàbria, Espanya) el guerriller anarquista antifranquista José Lavín Cobo, també conegut com Pepín o Pin el Cariñoso, pseudònim heretat de son avi. Havia nascut a San Roque de Riomiera (Pas-Miera, Cantàbria, Espanya). Militant de la Confederació Nacional del Treball, durant la Guerra Civil espanyola lluità en el batalló «Libertad», format per cenetistes, com a sergent. Caigut en el front del Nord, retornà al seu poble i va fer feina a la fleca de son oncle Pepe Vian, a San Roque de Riomiera, fins a la seva detenció per la Guàrdia Civil. Traslladat a la seu de Falange de Liérganes, a finals de 1937 aconseguí fugir quan s'assabentà que es preparava el seu assassinat. Setze familiars seus van ser empresonats. Amb son germà Belisario i altres --Orestes García, els germans Nemesio Hazas Arce i Rafael Hazas Arce (Ferroviario), Raimundo Casar Acebo (Tampa), Domingo Samperio (Rada), Ramiro Agudo, Andrés (El de la Valienta), Víctor (El Americano), etc.-- formà un escamot guerriller que actuà per Miera, Pas i Asón. José Lavín Cobo, el 27 de novembre de 1941 a l'entrada del número 44 del carrer de Santa Lucía de Santander (Cantàbria, Espanya), quan preparava la seva marxa a Veneçuela, caigué mort en una emboscada policíaca. A aquest grup se li van atribuir gran nombre d'accions contra els facciosos: execució de delators i feixistes (Berto Casar, Manuel García), raptes, assalts econòmics, etc. L'escamot fou anihilat entre octubre i novembre de 1941 per la delació d'Escalante, un enllaç de la guerrilla; però anteriorment ja havia patit baixes significatives: Orestes Gutiérrez, Ramiro Agudo i Belisario Lavín. La traïció d'Escalante portà la mort de diversos militants: Constantino (El Madrileño) i Nemesio Hazas Arce, a La Cavada, el 24 d'octubre de 1941; i sos germans Dolores Lavín (Lola) i Marcos Lavín (Cenizo) i son cosí Pedro Lavín (Melenas), al barri de Peñacastillo, l'endemà de caure José Lavín Cobo. Dies després, a Orejo, a prop de la capital càntabra, fou eliminat altre membre del grup, Santiago Martín Fernández. Sa companya més coneguda fou María Solano (Cuca), que patí tortura i cops al seu ventre embarassat; però tingué diverses relacions amoroses, com ara Laura Mantecón. Les accions contra aquest grup guerriller foren dirigides pel governador civil, el falangista Carlos Ruíz García, i executades pel capità Herrara de la Guàrdia Civil. Militants d'aquest grup que sobrevisqueren constituïren posteriorment la «Brigada Malumbres». En 1978 Isidro Cicero Gómez publicà una biografia, Los torvos y fieros motivos de El Cariñoso, reeditada posteriorment sota el nom d'El Cariñoso. Los emboscados del Miera. Una referència literària a aquesta partida la troben a la novel·la de Julio Llamazares Luna de lobos (1985), que fou adaptada al cinema en 1997.

***

Manuel Ribeiro

Manuel Ribeiro

- Manuel Ribeiro: El 27 de novembre de 1941 mor a Lisboa (Portugal) el poeta, escriptor, periodista, traductor i propagandista anarquista i anarcosindicalista, i més tard comunista i, finalment, catòlic conservador, Manuel António Ribeiro. Havia nascut el 13 de desembre de 1878 a Albernoa (Beja, Alentejo, Portugal). Després d'educar-se a l'Escola Secundaria de Diogo de Gouveia i a l'Institut de Beja, es traslladà a Lisboa per estudiar medicina, carrera que no acabà. En 1908 començà a militar en el moviment anarquista i la primera col·laboració en la premsa llibertària és de l'any següent. Entre 1912 i 1914 col·laborà en el periòdic anarcosindicalista O Sindicalista i, més tard, fou un dels fundadors del periòdic del mateix corrent llibertari A Batalha, amb qui col·laborà fins el març de 1921. Entusiasta de la Revolució d'Octubre, el maig de 1919 fundà la Federació Maximalista Portuguesa (FMP), organització bolxevic de la qual formà part de la seva Comissió Executiva, ocupant el càrrec de secretari general, a més de dirigir el seu òrgan d'expressió, Bandeira Vermelha, fundat el 5 d'octubre d'aquell any i un dels principals embrions del comunisme portuguès. Empleat dels Caminhos de Ferro Portugueses (CFP, Ferrocarrils de Portugal) i partidari del sindicalisme revolucionari, l'octubre de 1920 va ser detingut, tancat durant un mes a la presó de Limoeiro i acomiadat de la feina per solidaritzar-se amb una vaga de ferroviaris. Fou un dels fundadors i principals impulsors del Partit Comunista Portuguès (PCP), s'integrà en la seva primer direcció i fou director i principal redactor d'O Comunista, el primer òrgan del PCP. Durant el seu empresonament es va veure influenciat pel misticisme i es va interessar per l'estudi de l'art sacre, acabant convertint-se en 1926, en privat, al catolicisme. En aquesta època dirigí la revista catòlica Renascença i fundà, amb el pare Joaquin Alves Correia, Era Nova. En els any trenta cooperà amb el PCP en iniciatives unitàries antifeixistes. Intentà establir una síntesi intel·lectual entre el comunisme i el catolicisme, el «catocomunisme». Traduí obres al portuguès de Gorki, Tolstoi, Kropotkin i Paul Eltzbacher. Fou un els autors més llegits dels anys vint del segle passat a Portugal i entre les seves obres, considerades neorealistes, podem destacar la seva «Trilogia social» [A catedral (1920), O deserto (1922) i Ressurreição (1923)], Na linha de fogo. Crónicas subversivas (1920), «Trilogia nacional» [A colina sagrada (1925), Planície heróica (1927) i Os vínculos eternos (1929)], A verdadee dos anjos (1926), Batalha nas sombras (1928), Novos horizontes. Democracia cristã (1930), Sarça ardente (1942), Rosa mística e outros poemas (2013, pòstum), etc. A partir de 1932 treballà a la Biblioteca Nacional de Portugal i de conservador a l'Arxiu Nacional de Torre do Tombo. El seu arxiu i biblioteca es trobem dipositats a la Biblioteca Municipal de Beja. Entre el 13 de setembre i el 18 d'octubre de 2013 es pogué veure a la Biblioteca General de la Universitat d'Évora l'exposició «Manuel Ribeiro, o trabalho e a cruz» (Manuel Ribeiro, el treball i la creu).

***

Adolfo Lima

Adolfo Lima

- Adolfo Lima: El 27 de novembre de 1943 mor a Lisboa (Portugal) l'advocat, pedagog, traductor i escriptor anarquista i anarcosindicalista Adolfo Godfroy de Abreu Lima. Havia nascut el 28 de maig de 1874 a Lisboa (Portugal). Fill d'una família noble, rebutjà fer servir el títol de comte. En 1900 es llicencià en dret per la Universitat de Coïmbra (Coïmbra, Centre, Portugal) i exercí l'advocacia entre 1902 i 1910, quan deixà la jurisprudència i es dedicà en cos i ànima a la pedagogia llibertària. En 1908 fou professor de sociologia en el Curs Lliure d'Art de Representar de l'Associació de Classe dels Artistes Dramàtics. Entre 1911 i 1923 ensenyà a l'escola Liceu Pedro Nunes i va ser professor de metodologia a l'Escola Normal Primària de Lisboa, on destacà especialment fins el 1921 pels seus mitjans pedagògics. També va fer classes a l'Escola Taller Núm. 1, a Largo de Graça, i a l'Escola Normal de Benfica. Amant del teatre, participà activament en la iniciativa «Teatro Livre» i en 1914 publicà la conferència O teatro na escola. També fou cap dels serveis escolars de la societat «A Voz do Operário», col·laborador de la Universitat Popular Portuguesa (UPP) i membre destacat de la Sociedad d'Estudis Pedagògics (SEP) i de la Lliga d'Acció Educativa (LAE). Col·laborà en nombroses publicacions anarquistes, com ara A Aurora, A Batalha, O Debate, Humanidade, O Intransigente, Novos Horizontes, A Sementeira, Terra Livre i O Trabalho, entre d'altres. Entre 1915 i 1920 col·laborà en Atlantida. Mensário artístico literário e social para Portugal e Brazil. Fou corresponsal de la revista francesa L'Éducation (1921-1927) i responsable de la Secció Portuguesa de la Lliga Internacional Pro-Educació Nova. En 1922 assistí al III Congrés Anarcosindicalista de Covilhã (Castelo Branco, Centre, Portugal) de la Confederació General del Treball (CGT), on presentà la tesi Organizaão social sindicalista, que publicà el mateix any. Entre 1924 i 1927 dirigí Educação Social. Revista de pedagogia e sociologia. Arran de la implantació de la dictadura en 1926, l'octubre de 1927 va ser detingut i processat juntament amb altres membres de la Unió del Professorat Primari (UPP). Traduí Verdade, de Zola; As leis sociológicas, de Guillaume de Greef, A multidão criminosa, d'Scipis Siphole; As lições da guerra, d'Augustin Hamon; A psicologia do amor, de Gaston Dauville, A história da Terra, de L. de Launay, O direito do povo, de Edmond Picard, A luta universal, de Félix Le Dantec, i A Liga da Gente Nova, d'Henrik Ibsen, entre altres obres de sociologia, de psicologia i de divulgació científica. Dirigí l'Encilopédia Pedagógica Progredir i publicà nombroses obres pedagògiques, com ara Educação e Ensino. Educação integral (1914), O Ensino da História (1914), Metodologia (1921 i 1932) i Pedagogia sociològica. Princípios de pedagogia e plano de uma organização geral de educação (1936); estudis laboralistes, com O contrato do trabalho. Esboço histórico, critica do actual contrato do trabalho, contrato colectivo (1909), i obres de teatre llibertàries.

***

Guglielmo Bartolini fotografiat per Pietro Bezzi (Ravenna, febrer de 1950)

Guglielmo Bartolini fotografiat per Pietro Bezzi (Ravenna, febrer de 1950)

- Guglielmo Bartolini: El 27 de novembre de 1958 mor a Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Pietro Guglielmo Bartolini. Havia nascut el 2 de desembre de 1889 a Cervia (Emília-Romanya, Itàlia). Sos pares es deien Domenico Bartolini i Eugenia Medea Soprani. El 19 de novembre de 1898 es traslladà amb sa família a Ravenna, on, encara adolescent, començà a treballar de jornaler i de fuster. El 29 de desembre de 1909, després de ser cridat a files, va ser enrolat en la Marina, on va rebre diversos càstigs per professar idees subversives i per fer-hi propaganda. Un cop llicenciat, va ser posat sota vigilància per part dels carrabiners, però no sabem res de concret sobre les seves activitats polítiques. Formà part de la Cambra del Treball de Ravenna i la representà en diversos congressos. En aquesta època treballava de fogoner de vaixells mercants i va fer alguns viatges a Kotor (Montenegro). Quan esclatà la Gran Guerra es declarà neutral, però el 10 de juliol de 1915 va ser novament cridat a files i destinat com a fogoner de vaixells de guerra a Venècia (Vèneto, Itàlia) i després a Bríndisi (Pulla, Itàlia). Jutjat per un delicte militar, va ser condemnat a un any de reclusió. Quan estava empresonat a Venècia, tot esperant ser traslladat a Gaeta (Laci, Itàlia), conegué dos militars detinguts, el mariner electricista Achille Moschini i el caporal de cavalleria desertor Giorgio Carpi, que van explicar que estaven en contacte amb agents secrets austríacs disposats a pagar importants sumes de diners a qualsevol que fes esclatar pels aires vaixells de guerra italians i decidí unir-se amb ells en aquesta empresa. Quan encara era a la presó, el 27 de setembre de 1915 el cuirassat Benedetto Brin, ancorat al port de Bríndisi, patí un sabotatge, que tingué com a resultat 456 morts, entre oficials, sotsoficials i mariners. El 15 d'octubre de 1915 va ser traslladat a la presó militar de Gaeta i probablement va perdre el contacte amb Moschini i Carpi. Després de l'enfonsament del vaixell de guerra Leonardo da Vinci, el 2 d'agost de 1916, decidí confessar a les autoritats el que sabia. Les seves revelacions ajudaren en la investigació del cas, però va ser acusat d'alta traïció i intel·ligència amb l'enemic. L'1 d'agost de 1918 va ser jutjat per un tribunal militar romà pel cas de la Benetto Brin i condemnat, prèvia degradació, a cadena perpètua. Moschini i Carpi va ser condemnats a la pena de mort mitjançant afusellament d'esquena, encara que la pena va ser commutada el 20 de març de 1919 per la de cadena perpètua; un altre implicat, Michele Azzoni, que s'autodefinia com a actor cinematogràfic, va ser absolt. Durant tota la seva vida va declarar la seva innocència, encara que sembla que va pecar d'ingenuïtat. Va estar empresonat durant 25 anys, sobretot a Porto Longone, a l'illa d'Elba. El més curiós del cas és que Moschini va ser alliberat el març de 1937 i Carpi en 1940. Per insistència de la seva família, va demanar la gràcia i passà gairebé un any de confinament a Ventotene. El 8 de setembre de 1943, amb la caiguda del feixisme, recuperà la llibertat i prengué part activa en la Resistència com a partisà combatent, amb el nom de batalla de Vecchio, enquadrat en la 28 Brigada «Garibaldi», que operava als Apenins de Forlì (Emília-Romanya, Itàlia). El 20 d'abril de 1944 va ser capturat pels alemanys durant una «neteja» a les muntanyes i empresonat a Forlì a l'espera del seu afusellament. Quan els companys se n'adonaren de la seva agafada, organitzaren una evasió muntada amb una estratagema en la qual intervingueren Manilla Guadani, companya de l'anarquista Attilio Bazzocchi, i la partisana Ginetta Ghirardini. Un cop lliure, entre el 12 de juny de 1944 i el 4 de desembre d'aquell any, formà part de l'«Squadre d'Azione Partigiane» (SAP, Esquadra d'Acció Partisana) «Ravenna» i representà el moviment anarquista en el Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) de Ravenna. Després de la II Guerra Mundial, va ser un destacat militant de la Federació Comunista Llibertària (FCL) i després de la Federació Anarquista de Romanya (FAR) de Ravenna. Com a secretari de la Federació Anarquista de Ravenna (FAR), signà l'expulsió de Domenico Zavattero del moviment anarquista. Amb Pirro Bartolazzi i Digione Bosi col·laborà en la refundació del periòdic L'Aurora. Guglielmo Bartolini va morir el 27 de novembre de 1958 d'un atac cardíac a Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia).

***

Necrològica de José Escudero Mermejo publicada en el periòdic tolosà "Espoir" del 27 de gener de 1963)

Necrològica de José Escudero Mermejo publicada en el periòdic tolosà Espoir del 27 de gener de 1963)

- José Escudero Mermejo: El 27 de novembre de 1962 mor a Pàmies (Llenguadoc, Occitània) l'anarcosindicalista José Escudero Mermejo –el segon llinatge a vegades citat erròniament Bermejo–, conegut com El Maño. Havia nascut cap el 1896 a Pina de Ebro (Saragossa, Aragó, Espanya). Pagès de professió, en 1926 entrà a formar part de l'Associació de Llauradors de Saragossa. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), durant la Revolució espanyola participà en la col·lectivitat local. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França. Son pare va morir el 17 de febrer de 1939 al camp de concentració de la Guingueta d'Ix (Cerdanya, Catalunya Nord) i ell, internat a al Fort de Montlluís (Alta Cerdanya, Catalunya Nord), no pogué assistir al seu enterrament. Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de Pàmies de la CNT.

***

Vincenzo Castellari, en segona fila marcat amb una creu, amb altres companys

Vincenzo Castellari, en segona fila marcat amb una creu, amb altres companys

- Vincenzo Castellari: El 27 de novembre de 1966 mor a Faenza (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Vincenzo Castellari. Havia nascut el 19 de juliol de 1880 a Faenza (Emília-Romanya, Itàlia). Sos pares es deien Paolo Castellari i Mariangela Cornacchia. Només pogué assistir fins a la segona classe de primària. De ben jovenet entrà a formar part del moviment anarquista i quant tenia 20 anys les autoritats el consideraven un dels caps d'aquest moviment a Faenza. En la seva formació política tingué molta influència l'internacionalista Serafino Mazzotti. Es guanyava la vida fent de carrosser. Mantingué correspondència amb altres anarquistes italians i rebé L'Agitazione d'Ancona, periòdic que distribuïa, i L'Avvenire Sociale de Messina. També va rebre còpies de periòdics anarquistes publicats a l'estranger i manifests, moltes vegades segrestats per l'autoritat judicial. Entre l'abril de 1901 i el setembre de 1903 va fer el servei militar al III Regiment d'Artilleria establert a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). El maig de 1904 promogué una manifestació no autoritzada a Faenza per protestar contra la matança de vaguistes que tingué lloc a Cerignola (Pulla, Itàlia); denunciat per aquest fet per l'autoritat judicial, va ser jutjat i condemnat pel Tribunal de Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia) a 20 dies de reclusió i a una multa. El juny de 1909 va ser elegit membre de la comissió executiva de la Cambra del Treball de Faenza amb els vots dels obrers socialistes i anarquistes. El 23 de febrer de 1913 prengué part en el Congrés Anarquista d'Emília-Romanya que se celebrà a Faenza. El seu nom aparegué en 1914 en una carta segrestada per la policia a Domenico Ghetti, detingut a Milà amb possessió d'una bomba. L'autor de la carta, Cesare Magri, responsable del Fascio Comunista Anarquista de Forlì (Emília-Romanya, Itàlia), presenta Ghetti als companys de Romanya, fent menció de militants considerats especialment actius i de confiança, Castellari entre ells. El 2 de maig de 1915 participà en la manifestació a Forlì contra la guerra i el juliol d'aquell any va ser cridat a files, però l'abril de 1916 retornà a Faenza després de ser llicenciat de la mili per una hèrnia. En contacte amb el moviment dels desertors anarquistes, especialment estès a la Imola (Emília-Romanya, Itàlia) rural, el 22 de setembre de 1917 prengué part en el congrés clandestí de la Unió Anarquista d'Emília-Romanya (UAER) celebrat a la seu de la Unió Sindical Italiana (USI) d'Imola, en el curs del qual es prengueren decisions sobre la manera d'actuar i de fer la propaganda contra la guerra. En aquest congrés conegué nombrosos companys altres localitats, entre ells Giuseppe Sartini, Primo Bassi i Nello Garavini, que esdevingué un gran amic seu. Durant els primers mesos de 1918, després de passar la revisió general dels llicenciats, va ser declarat hàbil per al servei i enquadrat en l'exèrcit. A finals de setembre de 1918 retornà a Faenza amb una llicència especial per mor de l'hèrnia, mentre esperava el llicenciament definitiu. Després de la Gran Guerra freqüentà la fonda del Gioco del Pallone de Porta Montanara de Faenza, lloc de reunió dels anarquistes de la ciutat (Renato Cicognani, Francesco Guerrini, Pietro Lega, Serafino Mazzotti, Ugo Resta, etc.). Durant el feixisme va ser apallissat quatre vegades per escamots i cremaren el seu taller de carrosseria; malgrat tot, seguí tenint les mateixes idees llibertàries juvenils.

***

Necrològica d'Antonio Quílez Alcuedas apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 21 de març de 1979

Necrològica d'Antonio Quílez Alcuedas apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 21 de març de 1979

- Antonio Quílez Alcuedas: El 27 de novembre de 1978 mor a Saint-Lieux-Lafenasse (Llenguadoc, Occitània) l'anarcosindicalista Antonio Quílez Alcuedas. Havia nascut cap el 1906 a Terrer (Saragossa, Aragó, Espanya). Començà a treballar i a militar quan tenia 13 anys a la fàbrica sucrera de Terrer a Calataiud (Saragossa, Aragó, Espanya). En 1930 fou un dels organitzadors de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El juliol de 1936 aconseguí fugir de Terrer, ocupat per les trobes feixistes, i amagar-se al domicili d'una de ses germanes a Villafranca de Ebro (Saragossa, Aragó, Espanya), des d'on l'agost de 1937 passà a zona republicana. Lluità als fronts enquadrat en l'Exèrcit de la II República espanyola fins el final de la guerra. Aconseguí passar a França i va ser reclòs a diversos camps de concentració. Després de la II Guerra mundial treballà a les mines de «Pierre Brune», a prop de Réalmont (Llenguadoc, Occitània), on patí la silicosi. Milità en la Federació Local de la CNT d'Albi. Antonio Quílez Alcuedas va morir el 27 de novembre de 1978 a Saint-Lieux-Lafenasse (Llenguadoc, Occitània) i fou enterrat civilment en aquesta localitat.

---

Continua...

---

Escriu-nos


          

International Consultant for capacity building of frontline workers in child protection, health and nutrition on application of international human rights and humanitarian standards of work

 Cache   
UNICEF: International Consultant for capacity building of frontline workers in child protection, health and nutrition on application of international human rights and humanitarian standards of work in Montenegro. Closing date: 2019-11-20
          

Violence and peace

 Cache   

By Lyndsey Medford

The wars

Last spring, my husband, Nate, and I traveled to Croatia for vacation. One afternoon during our trip we ventured to a family farm and spent the day tasting the fruits of the family’s labors. As our host, who was in his late twenties, drove us back into the city, Nate asked him about the country’s history. He replied that his earliest memories included watching the news of the war ravaging the country and “wondering where my father was.” He continued, “At the end of the war, he came back from the fighting; I was afraid of him because he had a beard and I didn’t recognize him. He returned to work on the farm and got his life back. Some of the other soldiers never have.”

It’s been 24 years since the official end of the Yugoslav wars that eventually led to the formation of the countries of Bosnia-Herzegovina, Croatia, Serbia, Slovenia, Kosovo, Montenegro and North Macedonia. The wars were sparked by several rival ethnic groups who clashed over various nationalist independence movements after living as neighbors for centuries. These struggles were spurred on by more recent political resentments, religious differences and quests for vengeance over generations-old wrongs.

These ethnic differences had been suppressed under the Yugoslavian Communist regime, whose power and cohesion slowly began to erode after the death of Josip Broz Tito, the man who ruled as a dictator for more than 35 years until his death in 1980. Following his death, opportunistic politicians began to exaggerate nationalist sentiments as a strategy to grab power. With these rifts emerging, economic crises led to declarations of independence by both Croatia and Slovenia, who were then followed by other ethnic nationalist groups.

Soldiers from each ethnic group formed armies, but the Croats, Serbs and Bosnians were the largest and most powerful groups. In contrast, ethnic Albanians and Muslim Bosniaks were relatively small minorities and therefore constituted the bulk of the 2.3 million international refugees created by the wars that followed.

These wars were marked by immense civilian casualties, genocidal massacres, mass rape and other war crimes. Over 130,000 people died as a result of these conflicts. In fact, the term “ethnic cleansing” was invented by Serbs who attempted to kill, rape or deport all Croats and Muslim Bosniaks living in Bosnia. Unsurprisingly, these acts of violence further inflamed hatreds on all sides. In several of the conflicts, the United States, the United Nations, or NATO intervened with either diplomatic strategies or military might in order to force cease-fires and peace agreements.

As a result of the conflicts, millions of people were displaced from their homes, and the entire region suffered severe economic losses from the costs of the fighting, destruction of property, years of destabilization and ongoing trauma.

Exclusion & Embrace

In 2000, Christianity Today named Exclusion & Embrace by theologian Miroslav Volf one of the most influential books of the 20th century. Volf, a Croatian living in the United States, wrote the book only a few years after the end of the wars in the former Yugoslavia. Volf had presented a paper comparing God’s love to an “embrace,” but found himself caught when he asked the question, “But could you embrace a Chetnik (a Serbian fighter)?” His search for an answer in light of Christ’s life and death led him to write Exclusion & Embrace.

After witnessing massacres of his own people, Volf’s advocacy of nonviolence is profound. Yet at the same time, he reminds us:

Jesus’s mission certainly did not consist merely in passively receiving violence. . . . The pure negativity of nonviolence is barren. . . . At best, oppressors can safely disregard it; at worst, they can see themselves indirectly justified by it. To be significant, nonviolence must be part of a larger strategy of combating the system of terror.

(from Exclusion & Embrace, Revised and Updated, page 288)
 

In other words, the opposite of war is not nonviolence; the opposite of war is peacemaking. This includes pursuing both justice and restoration for the oppressed and repentance by oppressors. Beyond this, peacemaking means crafting a new way forward for everyone with the desire to live together in love. In the United States, our schools, our media, and even our politicians often present us with idealized philosophies of nonviolence, but without effective strategies for fighting injustice and the willingness to make immense sacrifices, nonviolence isn’t really a tool for change, only an endorsement of the status quo.

Those who lived through the suffering and hatred might still struggle to endorse a theology of nonviolence as completely as Volf does. International trials for the war crimes committed during the Yugoslav wars ended only two years ago. Young men who fought in the wars are now middle-aged. Both the Serbians and Croatians who fought against each other considered themselves Christians and believed God was on their side. Volf admits that following Jesus’ way is costly. For those who have endured atrocities, only the promise of God’s judgment can offer hope that true justice will be done and that true love of the enemy is possible. During Advent, we may be tempted to domesticate the idea of peace. Those of us who live fairly comfortable lives can forget that peace is often hard won by those who oppose injustice, those who stand in the gap in conflict, and those who forgive for the sake of the future. We can also forget that many people — even some in our own country — long for peace but do not currently experience it. For us, a commitment to peacemaking is a commitment to the hard work of justice and healing. 


Be sure to check out FaithLink, a weekly downloadable discussion guide for classes and small groups.


          

Serbien im Grossen Krieg 1914 – 1918

 Cache   

Autorin: Radojević, Mira
Autor: Dimić, Ljubodrag
Titel: „Serbien im Grossen Krieg 1914 – 1918“
Verlag: Srpska knijzevna zadruga, Belgrad 2014
ISBN 978-86-379-1277-4 (SKZ), 334 Seiten

LEAD

serbien-im-groben-krieg-1914-1018-500x500Bei dieser Publikation handelt es sich um eine Sonderausgabe des Belgrader Forums für eine Welt von Gleichberechtigten. Das Buch liegt in vier Sprachen vor, serbisch, russisch, englisch, deutsch. Das Belgrader Forum für eine Welt von Gleichberechtigten ist eine Nichtregierungsorganisation, der ehemalige Aussenminister von Jugoslawien, Živadin Jovanović, führt den Vorsitz.

Diese Gruppe, die im Wesentlichen aus Intellektuellen besteht, widmet ihre Hauptaktivität der Herausgabe von Publikationen mit dem Schwerpunkt Balkan und seine Geschichte, unterhält eine Homepage mit aktuellen Themen wie z. B. eine Preisverleihung an Peter Handke, führt regelmässig Tagungen durch, die jeweils sehr gut besucht sind und vom Engagement der Teilnehmer getragen werden. So wurden z. B. alle Vorgänge um den Krieg von 1999 dokumentiert, scharfe Stellungnahmen gegen den Krieg veröffentlicht, wie z. B. auch von US-amerikanischer Seite von Michel Chossudovsky. LEAD ende

Zur Aktualität des vorliegenden Buches hat die Tatsache beigetragen, dass die Frage der „Kriegsschuld“, in diesem Falle am Ersten Weltkrieg, wiederum mit unverhohlener Dreistigkeit aufgetischt wird. Besonders laut wird die Trommel der Kriegsschuld in Deutschland betrieben. Sie fand kürzlich auch ihren Niederschlag in einer unsäglich manipulierten Stellungnahme des Europäischen Parlaments mit Zielrichtung gegen Russland. Aber nicht nur Russland, sondern auch England stehen im Fokus. Der völkische Flügel der AfD um Höcke betreibt das Aufwärmen, wohl aus innenpolitischen Gründen und um Wähler zu sammeln.

Dringlich genug, höchst dringlich, also die Stimmen der serbischen Historiker aus Belgrad. Mira Radojević und Ljubodrag Dimić widmeten sich mit Hingabe der Darlegung der Kriegshintergründe des Grossen Krieges 1914 -1918 gegen die Serben. Sie hoffen, dass sie in die Öffentlichkeit einfliessen, auch in die der EU. Mira Radojević und Ljubodrag Dimić sind sich jedoch bewusst, dass diese Stimmen allzu leicht durch die politischen Machtzentren erdrückt werden, die das historiografische Bild des Ersten Weltkriegs ändern wollen. Die Autoren gehen davon aus, dass die neuere Geschichte schon seit längerer Zeit von einer revisionistischen Geschichtsschreibung unter Beschuss genommen wird. Der revisionistische „Anschlag“ leugne Fakten und mit seinem Angriff auf die wissenschaftliche Methodik werde das kollektive Gedächtnis sinnentleert. Wie recht sie haben …

Ein Blick zurück: 1999, als die Hyänen mit ihrem alles zerfleischenden Gebiss über Peter Handke hergefallen waren, gab es in Deutschland nur sehr wenige aufrechte Publizisten. Es war die Zeit einer mental-psychologischen Vorbereitung auf den Krieg. Der Krieg 1999 gegen Jugoslawien war kurz. Danach „beruhigten“ sich die Hyänen, die Beute war gemacht, der Bauch gefüllt, der Kadaver lag in der brennenden Sonne, die unbarmherzig über Jugoslawien lag.

Man vergass später allzu gerne, dass auch mit diesem Krieg der gesamte Balkan und seine nun zerstückelten Gebiete zum wehrunfähigen Opfer von Grossmachtpolitik wurden, die nun materiell und institutionell dominieren und befehlen konnte, wie es gerade passte. Und so ist es bis heute. Auf der Agenda steht die Unterjochung, Selbstbestimmung zuzulassen steht gar nicht zur Debatte. Wer solle Serbien „an sich binden“, Deutschland oder Frankreich? Solle Österreich nicht die Rolle eines „Primus inter Pares“ für den Balkan spielen, wird weiter gefragt, gefordert?

Geschichtliche Parallelen drängen sich auf. Die Autoren drangen tief in die Geschichte des 1. Weltkriegs ein, wie sie sich aus zahlreichen Quellen erschliesst. Wer seine tief eingewurzelten Vorurteile über die „Serben“ eventuell einer Revision unterziehen will, wird das Buch lesen. Wer das nicht in Betracht zieht und in alle Zukunft auf die „serbischen Nationalisten“ spucken will – wird leider als ignorant in die Geschichte eingehen. Doch deren gibt es viele.
Die Darlegung der Ereignisse beginnt mit Serbien um die Jahrhundertwende – vom Berliner Kongress bis zum Attentat von Sarajevo. Der Berliner Kongress sei der erste offene Schlag, den der deutsche Imperialismus bei seinem Marsch zur Weltmacht gegen die Balkanvölker richtete, so z. B. Đorđe Stanković. (S. 11f.) Doch auch die Habsburger Monarchie galt als der „gefährlichste Feind des serbischen Volkes und Feind aller Slawen“. (15) Generell bewirkte, so die Autoren, die Anwesenheit von Grossmächten, die nicht zum Balkan gehörten, eine Vertiefung der Konflikte, die daher tragischer verliefen. Die Liebe zur Darstellung im Detail erweist sich als segensreich, gewinnt doch der Leser überhaupt erst einen Eindruck, mit welchen inneren und äusseren Zerreissproben das Volk der Serben zu tun hatte. Die feste Absicht der Serben war, einen serbischen Staat zu errichten, das Volk der Serben zu vereinen. Um eine Vorbereitung des serbischen Volkes, als Staat, auf das zwanzigste Jahrhundert zu ermöglichen, wurde die Errichtung von Schulen als geeignete Massnahme gesehen. Eine Hochschule wurde 1867 in Belgrad gegründet, man wollte eine intellektuelle Elite heranbilden. Das damalige Serbien war 1914 weder willens noch in der Lage, einen Krieg zu führen. Die Schwäche und ungenügende Ausrüstung der Armee stellte jedoch einen Anreiz für die Feinde Serbiens dar. Und so nahm das Unheil seinen Lauf.
„Die Verknüpfung der aristokratisch-agrarischen und industriell-bürgerlichen Eliten mit dem Militär und ihre Bemühungen, die Stellung in der deutschen Gesellschaft zu bewahren, schlug sich auch auf der aussenpolitischen Ebene nieder in der Formulierung offensiver Ziele und einer Orientierung auf Militarismus. Die Allianz „Rittergut“ und „Hochofen“ … war der harte reaktionäre Kern, der eine Schlüsselrolle in den Ereignissen, die zum Ersten Weltkrieg führten, spielen sollte …“. (46f.) Schöner könnte man den deutschen Militarismus zu jener Zeit nicht beschreiben, als Fritz Fischer es 1979 tat.

Auch der österreichische Adel war alarmiert. Er sah die „slawische Flutwelle“ steigen, man fürchtete das „Ende der Deutschen in Österreich“, so der deutsche Gesandte am Vorabend des Krieges. (53)
Es würde der Sache nicht gerecht, versuchte man, die detail- und faktenreiche Darstellung, die Informationsdichte dieses Buches nochmals zu verdichten. Deutlich wird, dass die Zerstörung Serbiens von „lebenswichtigem Interesse“ für die Habsburger Monarchie war. Die Furcht vor einem Zusammenwachsen der serbischen Teilregionen war riesig. Ein einheitlicher Staat, eine Nation war das echte und nicht verhehlte Interesse der Serben. Sie wollten eine Nation bilden, mit allem, was in der damaligen geschichtlichen Ära dazugehörte.

Über das Attentat von Sarajevo, das den Beginn des Grossen Krieges darstellte, gibt es wohl unzählige Varianten. Kern ist jedoch, dass sich die Beschuldigungen gegen „… die Serben …“ richteten. „Die Serben“ sollen es bis heute gewesen sein. Bis 1999 richtete sich die Politik gegen sie und wird es wohl weiterhin tun – geheimdienstlich, militärisch, wirtschaftlich, geostrategisch.
Bis heute ist eine Mitwisserschaft der serbischen Regierung weder am Attentat noch an dessen Vorbereitung bewiesen. (84f.) Vor dem geistigen Auge tauchen die Lügen auf, die Scharping, Fischer, Schröder, und die Regierung Kohl, in der Vorphase des 1999 Krieges, auftischten. In dem Masse, wie die wirklichen Hintergründe der Zerstückelung Jugoslawiens aufgearbeitet und die Drahtzieher benannt werden, in diesem Mass kann ein bisschen Gerechtigkeit durch das Lügendickicht aufscheinen. Wir müssen jedoch nicht abwarten, bis die heutige deutsche Regierung den Bruch des Völkerrechts von 1999 zugibt – sie wird es nicht tun, denn sie will als die „Friedensmacht“ einen Sitz im UN-Sicherheitsrat ergattern, und als die „Friedensmacht“ neue wirtschaftliche Abhängigkeiten schaffen, an Verhandlungen unter falschem Vorzeichen teilnehmen, und sich in Wirklichkeit weitere satte Filetstücke/Ressourcen einheimsen. China steht ja in der Türe…
Ein kompliziertes Zusammenspiel, auch auf diplomatischer Ebene ausgetragen, - es gab auch Stimmen gegen den Krieg – konnte die Kriegserklärung gegen Serbien durch Kaiser Franz Joseph nicht aufhalten. Serbien muss sterbien, hinter dieser Propagandawelle stand die klare Unterstützung von Berlin, dass Serbien so bald wie möglich als eine politische Tatsache vom Balkan beseitigt werden müsse. (119) Kanzler Bethmann Hollweg erklärte im Reichstag am 4.8.1914, dass man den Krieg nicht gewollt habe. Die deutsche Regierung hatte im August 1914 ein Weissbuch erstellt, in dem die Dokumente zum Beweis der Unschuld der Deutschen am Ausbruch des Krieges gesammelt waren. Bereits Mitte der 20iger Jahre wurde dieses Werk von einem Teil der kritischen deutschen Öffentlichkeit als das verlogenste Buch über den Kriegsausbruch betrachtet.(121)

Dem nicht enden wollenden Gemetzel von Hunderttausenden jungen Männern, hungernden und verstümmelten Zivilisten folgten die Jahre nach dem Kriegseintritt 1914. Ein Krieg, wie ihn die Welt bisher noch nicht gesehen hatte, hatte begonnen. Deutschland suchte einen Weg, über den Balkan und die Türkei nach Osten vorzudringen. Das serbische Volk wurde abgeschlachtet. Hinrichtungen durch die österreichisch-ungarische Armee waren an der Tagesordnung. Gnade sei schädlich gegen eine solche Bevölkerung und wurde streng geahndet. Diese bis zum äusserten gehende Grausamkeit rief eine Gruppe von Kriminologen auf den Plan, darunter den schweizerischen Arzt und Forensiker Archibald Reiss. In einem Bericht sammelt er die Fakten. Die von den Henkern gewählte Todesart sei sehr vielfältig gewesen, die Opfer seien vor oder nach ihrem Tod verstümmelt worden; sie seien oft erstochen, lebendig verbrannt, gesteinigt worden, Finger oder Zehen abgeschnitten, den Frauen wurden die Brüste abgeschnitten, Säuglinge den Schweinen zum Frass vorgeworfen. Der Bericht von Prof. Reiss verursachte Entsetzen in der zivilisierten Welt. Henry Barbusse versuchte, durch das Aufzeigen einer Reihe von Einzelverbrechen Solidarität gegenüber den unschuldigen Opfern zum Ausdruck zu bringen. Die Bevölkerung wurde, so Barbusse durch Terror und Angst in den Wahnsinn getrieben. Auch John Reed, der mehrere Monate später nach Serbien gekommen war, stiess überall auf die Beweise und Spuren dieser Verbrechen. Er bestätigte den Wahrheitsgehalt der Befunde der Schweizer Ärzte um Prof. Reiss: Es habe sich ausnahmslos um alte Männer, Frauen und Kinder gehandelt, gegen die die Strafexpedition der Habsburger veranstaltet wurde. (149)
Serbiens Staatsprogramm im Jahr 1914 bestand darin, eine allgemeine Festigung der politischen und wirtschaftlichen Verhältnisse zu erreichen. Es hätte dazu Jahrzehnte des Friedens nach den erschöpfenden Balkankriegen gebraucht. Ein starker südwestslawischer Staat sollte entstehen, und Serben, Kroaten und Slowenen sollten sich daran beteiligen. Auch Montenegro wurde von Nikola Pašić als zu Serbien zugehörig betrachtet. Doch der Krieg dauerte an, und das Buch zeigt auf, welche Fronten bestanden. Für Militärhistoriker ergeben sich interessante und neuartige Einblicke in das Kriegsgeschehen des Ersten Weltkriegs.

Der Krieg endete 1918. Für die Serben, Kroaten und Slowenen waren die Ziele des Königreichs Serbien erreicht. Die Schaffung des gemeinsamen Staates erfüllte die Menschen mit einem Stolz, in den sich zwangsläufig die Trauer um die menschlichen und materiellen Opfer mischte. Serbien hatte zwischen 1914 und 1918 370.000 Soldaten verloren. Es waren 114.000 Kriegsinvaliden zu verzeichnen, weiterer 630.000 Menschen waren an Hunger und Krankheiten und in den Gefangenenlagern gestorben. Mehr als eine halbe Million Kinder waren nun Waisen.

Fotografien der Hinrichtungen von Serben durch die Habsburger …
Ein Soldat am Grab seines gefallenen Sohnes
Der Balkan war und ist aufgrund seiner geografischen Lage prädestiniert, Opfer der Grossmachtinteressen zu sein. Der Durchbruch nach Osten früher, ein Wall gegen Russland und China heute. Das Mittelmeer muss auch beherrscht werden, ob malerische Hafenstädte NATO-Kriegsschiffe verbergen? Neue Hafenausbauten der NATO sind in Planung. Camp Bondsteel musste als strategisches Zentrum errichtet werden. Man muss die Absichten der EU und der USA nicht im Einzelnen kennen, um zu erahnen, dass wieder Böses im Tun ist. Im Namen einer pervertierten Moral sollte der nächste Krieg aber nicht geführt werden können. Man wird es gleichwohl versuchen. Das Buch ist ein hervorragender Beitrag gegen den geschichtlichen, politisch motivierten Revisionismus, ausgezeichnet geschrieben, mit Quellenangaben, die nichts zu wünschen übrig lassen. Unsere Hochachtung!

Barbara Hug


          

Serbia in the Great War 1914 – 1918 - Lj. Dimic/M. Radojevic

 Cache   

serbiA-in-great-war-1914-1018-500x500

This publication is a special edition of the Belgrade Forum for a World of Equal Rights. The book is available in four languages, Serbian, Russian, English, German. The Belgrade Forum for a World of Equals is a non-governmental organization, the former Foreign Minister of Yugoslavia, Živadin Jovanović, presides. This group, which consists mainly of intellectuals, dedicates its main activity to the publication of publications with a focus on the Balkans and its history, maintains a homepage with current topics such. An award ceremony to Peter Handke, for example, regularly organizes conferences that are very well attended and supported by the participants' commitment. So z. For example, when all the events surrounding the 1999 war were documented, sharp statements against the war were published. B. also from the US side of Michel Chossudovsky.

The fact that the question of "war guilt", in this case the First World War, is again served with open audacity, has contributed to the topicality of this book. Especially loud is the drum of war guilt operated in Germany. It has also recently been reflected in an unspeakably manipulated European Parliament opinion aimed at Russia. But not only Russia, but also England are the focus. The ethnic wing of the AfD around Höcke operates the warm-up, probably for domestic political reasons and to collect voters.

Urgently enough, most urgently, that is, the votes of the Serbian historians from Belgrade. Mira Radojević and Ljubodrag Dimić devoted themselves with dedication to the presentation of the war background of the Great War of 1914-1918 against the Serbs. They hope that they will flow into the public, including those of the EU. However, Mira Radojević and Ljubodrag Dimić are aware that these voices are all too easily overwhelmed by the centers of political power that want to change the historiographical image of the First World War. The authors assume that recent history has been under attack for some time by a revisionist historiography. The revisionist "attack" denies facts and its attack on the scientific methodology makes the collective memory meaningless. How right they are ...
A look back: In 1999, when the hyenas had attacked Peter Handke with their tattered teeth, there were very few upright publicists in Germany. It was the time of mental-psychological preparation for the war. The 1999 war against Yugoslavia was short. After that the hyenas "calmed down", the prey was made, the stomach filled, the carcass lay in the burning sun, which lay mercilessly over Yugoslavia.
It was later too easily forgotten that even with this war the entire Balkans and its now fragmented territories became a defenseless victim of great power politics, which could now materially and institutionally dominate and order, as was fitting. And that's how it is today. On the agenda is the subjugation to allow self-determination is not up for debate. Who should "bind Serbia" to itself, Germany or France? If Austria does not want to play the role of a "primus inter pares" for the Balk Historical parallels are on the rise. The authors went deep into the history of the First World War, as revealed by numerous sources. Anyone who wants to subject his deeply rooted prejudices about the "Serbs" to revision will read the book. Anyone who does not consider this and wants to spit on the "Serbian nationalists" in the future - unfortunately will go down in history as ignorant. But there are many.

The presentation of the events begins with Serbia around the turn of the century - from the Berlin Congress to the assassination of Sarajevo. The Berlin Congress was the first open blow that directed German imperialism in its march to world power against the Balkan peoples, such. B. đorđe Stanković. (P. 11f.) But even the Habsburg monarchy was considered the "most dangerous enemy of the Serbian people and enemy of all Slavs". (15) In general, according to the authors, the presence of major powers not belonging to the Balkans resulted in a deepening of the conflicts, which were therefore more tragic. The love of depiction in detail proves to be beneficial, as the reader first gains an impression of which internal and external tears the Serbian people had to deal with. The strong intention of the Serbs was to establish a Serbian state, to unite the people of the Serbs. In order to prepare the Serbian people, as a state, for the twentieth century, the establishment of schools was seen as a suitable measure. A university was founded in 1867 in Belgrade, they wanted to educate an intellectual elite. The then Serbia was neither willing nor able to lead a war in 1914. However, the army's weakness and inadequate equipment provided an incentive for the enemies of Serbia. And so disaster took its course.
"The combination of the aristocratic-agrarian and industrial-bourgeois elites with the military and their efforts to preserve their position in German society struck also settled on the foreign policy level in the formulation of offensive goals and an orientation towards militarism. The Alliance "Manor" and "Blast Furnace" ... was the hard reactionary core that should play a key role in the events that led to the First World War ... ". (46f.) One could not better describe German militarism at the time when Fritz Fischer did it in 1979.
 The Austrian nobility was also alarmed. He saw the "Slavic tidal wave" rise, they feared the "end of the Germans in Austria," said the German ambassador on the eve of the war. (53)
It would not do it justice, they tried to summarize the detailed and fact-rich presentation, the density of information in this book again. It becomes clear that the destruction of Serbia was of "vital interest" to the Habsburg monarchy. The fear of a convergence of the Serbian subregions was huge. A unified state, one nation was the genuine and unconcealed interest of the Serbs. They wanted to form a nation, with everything that belonged to it during that historical era.
About the assassination of Sarajevo, which represented the beginning of the Great War, there are probably countless variants. The core, however, is that the charges were directed against "... the Serbs ...". "The Serbs" it should have been until today. Until 1999, politics was against them and will probably continue to do so - secret service, military, economic, geostrategic.

To date, the Serbian government has no evidence of the assassination or its preparation. (84f.) The lies that Scharping, Fischer, Schroeder, and the Kohl government presented in the preliminary phase of the 1999 war come to mind. To the extent that the realities of the dismemberment of Yugoslavia are worked up and the masterminds named, in this measure can be a bit Show righteousness through the knick-hole. However, we do not have to wait for the current German government to acknowledge the breach of international law from 1999 - it will not do so, because as the "peace force" it wants to get a seat on the UN Security Council, and as the "peace power" new economic dependencies to participate in negotiations under a false sign, and in reality to earn more lush fillets / resources. China is in the door ...

A complicated interaction, also on diplomatic level carried out - there were also voices against the war - could not stop the declaration of war against Serbia by Emperor Franz Joseph. Serbia must die, behind this propaganda wave was the clear support of Berlin that Serbia must be eliminated as soon as possible as a political fact of the Balkans. (119) Chancellor Bethmann Hollweg declared in the Reichstag on 4.8.1914 that the war was not wanted. The German government had drawn up a white paper in August 1914, in which the documents were collected to prove the innocence of the Germans at the outbreak of the war. As early as the mid-20s, this work was regarded by some of the critical German public as the most hypocritical book on the outbreak of war. (121)
The never-ending massacre of hundreds of thousands of young men, starving and mutilated civilians was followed by the years following the entry into the war in 1914. A war such as the world had never seen before had begun. Germany was looking for a way to move east across the Balkans and Turkey. The Serbian people were slaughtered. Executions by the Austro-Hungarian army were the order of the day. Grace was harmful to such a population and severely punished. This ferocious cruelty called for a group of criminologists, including the Swiss physician and forensic scientist Archibald Reiss. In a report he collects the facts. The death style chosen by the executioners is very diverse
had been mutilated before or after her death; they were often stabbed, burned alive, stoned, their fingers or toes cut off, their breasts cut off, and babies thrown to the pigs for food. The report of Prof. Reiss caused horror in the civilized world. Henry Barbusse tried to express solidarity with the innocent victims by pointing out a series of individual crimes. The population, according to Barbusse, was driven mad by terror and fear. Even John Reed, who had come to Serbia several months later, came across the evidence and traces of these crimes. He confirmed the truthfulness of the findings of the Swiss doctors around Prof. Reiss: All of them were old men, women and children, against whom the Habsburg punitive expedition was organized. (149)
Serbia's state program in 1914 was to achieve a general consolidation of political and economic conditions. It would have taken decades of peace after the exhausting Balkan wars. A strong southwest Slavic state should emerge and Serbs, Croats and Slovenes should participate. Montenegro was also considered by Nikola Pašić as belonging to Serbia. But the war continued, and the book shows which fronts existed. For military historians interesting and novel insights into the war events of the First World War arise.
The war ended in 1918. The Serbs, Croats and Slovenes achieved the goals of the Kingdom of Serbia. The creation of the common state filled people with a pride that inevitably became mourning for human and material sacrifices. Serbia had lost 370,000 soldiers between 1914 and 1918. There were 114,000 war invalids recorded, another 630,000 people had died of hunger and disease and in the prison camps. More than half a million children were now orphans.
Photographs of the execution of Serbs by the Habsburgs ...
A soldier at the grave of his fallen son

The Balkans was and is due to its geographical location predestined to be victims of the great power interests. The breakthrough to the east earlier, a wall against Russia and China today. The Mediterranean must also be controlled, whether picturesque port cities hide NATO warships? New port extensions of NATO are planned. Camp Bondsteel had to be built as a strategic center. You do not have to know the intentions of the EU and the US in detail to guess that evil is again in action. In the name of a perverted morality, the next war should not be conducted. You will try it anyway. The book is an outstanding contribution against the historically, politically motivated revisionism, excellently written, with sources that leave nothing to be desired. Our respect!
 Barbara Hug


          

70 Años de la OTAN: historia de la cooperación transatlántica

 Cache   

Rosa Jiménez

Bruselas, 2 dic (EFE).- El Tratado del Atlántico Norte, firmado en Washington hace 70 años, impulsó la OTAN, la organización política con brazo militar que ha servido de plataforma para la cooperación entre países de Europa y Norteamérica con la defensa colectiva frente a la Unión Soviética como piedra angular.

Para conmemorar el 70 aniversario de su fundación se celebrará este martes y miércoles una cumbre de sus líderes en Londres.

PRIMEROS AÑOS: REACCIÓN OCCIDENTAL AL COMUNISMO

1949: Estados Unidos, Canadá, el Reino Unido, Francia, Italia, Dinamarca, Islandia, Bélgica, Luxemburgo, Holanda, Portugal y Noruega firman el 6 de abril el Tratado de Washington y se convierten en los doce miembros fundacionales de la OTAN.

Ese mismo año se proclaman la República Popular de China y la República Democrática Alemana y, un año después, la guerra en Corea incrementa el temor internacional a la expansión comunista.

1951: Abre el cuartel general de la Alianza cerca de París.

1952: Grecia y Turquía se unen a la OTAN.

1955: La República Federal de Alemania entra en la OTAN.

Ese año la Unión Soviética, Albania, Bulgaria, Checoslovaquia, Hungría, Polonia, Rumanía y la República Democrática Alemana firman el Pacto de Varsovia, como se conoció al Tratado de Amistad, Colaboración y Asistencia Mutua del bloque del Este para contrarrestar a la OTAN.

DE LOS PRIMEROS DESENCUENTROS ENTRE ALIADOS A LA MÁXIMA TENSIÓN NUCLEAR

1956: La crisis a raíz de la nacionalización del canal de Suez enfrenta a dos aliados, Francia y el Reino Unido, que envían tropas a la zona contra la opinión de EEUU, lo que aboca a la OTAN a desarrollar más su papel como plataforma política.

1957-1958: Los aliados observan cómo la Unión Soviética pone en órbita el Sputnik, el primer satélite artificial, lo que a sus ojos demuestra su capacidad de desarrollar misiles balísticos intercontinentales.

También se firma el Tratado de Roma por el que se creó la Comunidad Económica Europea.

1961-1964: El mundo experimenta años convulsos con el levantamiento del muro de Berlín, la crisis de los misiles soviéticos en Cuba marca el punto de mayor tensión nuclear de la Guerra Fría, el presidente estadounidense John F. Kennedy es asesinado y EEUU inicia su intervención militar en Vietnam.

1966: La OTAN sufre un revés al decidir el presidente francés, Charles de Gaulle, retirar a su país del mando militar integrado de la organización para ganar autonomía, lo que conlleva el desmantelamiento de las bases estadounidenses en su territorio pero manteniendo el compromiso con la defensa colectiva.

1967: Como consecuencia de la salida de Francia del órgano de toma de decisiones de la OTAN, su cuartel general se traslada de París a Bruselas y, el cuartel general militar (SHAPE), se instala también en Bélgica, en Casteau (sur).

Además, la Alianza adopta una estrategia de 'respuesta flexible' que integra las armas atómicas en su estructura de fuerzas.

DESHIELO Y AVANCES EN TRATADOS DE DESARME

1970-1972: Los síntomas de la distensión entre Este y Oeste van cristalizando con la firma del Tratado de No Proliferación Nuclear, Estados Unidos inicia una política de deshielo con la URSS y China y se firman también los acuerdos entre EEUU y el bloque soviético sobre limitaciones de armas estratégicas (SALT I) y sistemas antimisiles balísticos.

1973: La OTAN y el Pacto de Varsovia negocian la reducción de fuerzas convencionales.

1974: La crisis del petróleo provoca una recesión mundial y la OTAN, por primera vez, incluye factores económicos en su concepto de seguridad.

Grecia abandona el brazo militar de la OTAN en protesta por la invasión turca de Chipre, para volver en 1980.

1979: Se firma el tratado SALT II pero no se ratifica por el despliegue de misiles balísticos Saber SS-20 y la invasión de Afganistán por parte de la URSS, mientras que la OTAN despliega misiles Pershing con capacidad nuclear y de crucero en Europa occidental al tiempo que continúa negociando con los soviéticos.

1981: EEUU y la URSS empiezan a negociar el tratado de reducción de misiles nucleares de corto y medio alcance (INF).

1982: España entra en la OTAN.

En los siguientes años EEUU y la URSS comienzan a negociar el tratado para la reducción de armas estratégicas (START) pero los soviéticos acaban abandonando todas las conversaciones sobre control armamentístico.

1985-1988: El presidente de la URSS, Mijaíl Gorbachov, inicia el proceso de reforma de la Unión Soviética. A continuación se firma el tratado INF, los países del Pacto de Varsovia anuncian grandes reducciones de fuerzas convencionales y las tropas soviéticas empiezan a retirarse de Afganistán.

1989: Cae el muro de Berlín.

1990: La OTAN adopta un plan para desarrollar la cooperación entre el Este y el Oeste, mientras Alemania es reunificada y la parte oriental del país entra en la Alianza.

1991: Se disuelve la Unión Soviética y también el Pacto de Varsovia, en tanto que la OTAN adapta su doctrina militar (concepto estratégico) y estructura de mando.

LA OTAN PASA A LA ACCIÓN EN LOS BALCANES

1992: La OTAN ofrece apoyo a la ONU en el conflicto de la antigua Yugoslavia mientras que la Unión Europea aprueba el Tratado de Maastricht, que contempla por primera vez una Política Común de Exteriores y Seguridad.

1994-1995: La OTAN bombardea a las fuerzas serbo-bosnias bajo mandato de la ONU y despliega fuerzas de mantenimiento de la paz en Bosnia-Herzegovina, donde los Acuerdos de Dayton ponen fin a la guerra tras cuatro años.

1996-1998: Países socios, entre ellos Rusia, empiezan a contribuir a las fuerzas de paz que lidera la OTAN en Bosnia-Herzegovina.

La Alianza firma un acuerdo especial con Rusia y firma la carta OTAN-Ucrania. Los talibanes inician su régimen en Afganistán.

1999: La República Checa, Hungría y Polonia entran en la OTAN, que lleva a cabo bombardeos para poner fin a la limpieza étnica en Kosovo, donde despliega y lidera una fuerza de mantenimiento de la paz (KFOR).

2000: Rusia ratifica el Tratado Integral de Prohibición de Pruebas y el SALT II.

EL 11S MOTIVA LA PRIMERA LLAMADA A LA DEFENSA COLECTIVA

2001: Estados Unidos invoca por primera vez en la historia de la OTAN el artículo 5 del Tratado de Washington, que indica que si un aliado es atacado todos los demás responderán en su defensa, tras los atentados yihadistas del 11 de septiembre, con unos 3.000 muertos.

Ello motiva el despliegue de aviones de vigilancia AWACS de la alianza en territorio estadounidense inmediatamente después del 11S y el inicio de la Operación Active Endeavour en el Mediterráneo.

La Alianza inicia operaciones antiterroristas en Afganistán y despliega fuerzas en la Antigua República Yugoslava de Macedonia (ARYM).

2002: La creación del Consejo OTAN-Rusia inaugura una nueva era de colaboración entre las dos partes. La Alianza también acuerda que operará cuando y donde sea necesario contra el terrorismo.

2003: La Alianza lidera la Fuerza Internacional de Asistencia a la Seguridad (ISAF) en Afganistán a instancias de la ONU contra los talibanes, mientras EEUU inicia una campaña militar contra el régimen de Sadam Husein en Irak.

La UE toma el relevo de la misión de la OTAN en ARYM.

2004: Madrid sufre los peores ataques terroristas en suelo europeo, mientras la OTAN se compromete a adiestrar a las fuerzas de seguridad iraquíes y a colaborar más con los países de Oriente Medio por medio de la Iniciativa de Cooperación de Estambul.

Bulgaria, Estonia, Letonia, Lituania, Eslovaquia, Eslovenia y Rumanía entran en la OTAN, que completa su misión en Bosnia-Herzegovina.

2005-2008: Londres también es escenario de atentados terroristas y Rusia ocupa Georgia.

2009: Francia regresa al mando integrado de la OTAN, en la que ingresan Albania y Croacia.

La Alianza comienza su operación Ocean Shield contra la piratería en el Cuerno de África y el golfo de Adén.

EL TERRORISMO MOTIVA EL REFUERZO DEL FLANCO SUR Y, LA ANEXIÓN RUSA DE CRIMEA, EL DEL ESTE

2011: Comienza la Primavera Árabe y la OTAN inicia y completa la operación Unified Protector bajo mandato de la ONU para imponer una zona de exención aérea en Libia, contra el régimen de Muamar el Gadafi.

La Alianza despliega baterías de misiles antiaéreos Patriot en Turquía ante la amenaza del conflicto en Siria.

2012: Concluye la misión de adiestramiento de la OTAN en Irak.

2014: Ante la anexión ilegal de la península ucraniana de Crimea por parte de Rusia, la OTAN decide suspender su cooperación práctica con Moscú.

Mientras, los terroristas del Estado Islámico aterrorizan a la población en Irak y Siria, donde empeora la crisis.

Este panorama impulsa nuevas medidas de seguridad de la Alianza para sus miembros y se firma en la cumbre de Gales un plan de acción de Preparación Aliada para actuar contra nuevas amenazas, además del compromiso de todos los aliados de invertir el 2 % de su PIB en Defensa para 2024.

2014-2015: La misión de combate ISAF da el relevo a la misión aliada Apoyo Decidido en Afganistán, centrada en la formación, asesoramiento y apoyo de las fuerzas de seguridad de ese país.

París, Copenhague, Bruselas y Ankara se ven sacudidas por brutales atentados terroristas perpetrados por el Estado Islámico, mientras que la crisis migratoria en Europa lleva a la OTAN a cooperar con la UE en el Mediterráneo.

2016: En la cumbre de Varsovia, la OTAN completa su 'mayor refuerzo desde la Guerra Fría' con la aprobación del envío de unos 4.000 efectivos en cuatro batallones en Polonia, Estonia, Letonia y Lituania, además de una brigada internacional en Rumanía. También acuerda medidas para estabilizar el flanco sur ante el auge de movimientos terroristas.

La Alianza también impulsa sus primeras medidas concretas de cooperación con la Unión Europea.

2017: Montenegro entra en la OTAN.

El presidente de EEUU, Donald Trump, escenifica su respaldo a la OTAN tras las críticas a la organización durante su campaña electoral en una cumbre en Bruselas, en la que hace ratificar a los aliados su compromiso con incrementar el gasto militar.

2019: Los aliados apoyan la decisión de EEUU de dejar el tratado INF tras constatar que Rusia llevaba un tiempo incumpliéndolo por el emplazamiento de nuevos misiles con capacidad nuclear en Europa.

Los aliados acuerdan que Macedonia del Norte se convierta en el trigésimo país de la OTAN.

EFE


          

Presidentes de Costa Rica, Guatemala y Honduras asisten al partido

 Cache   

Madrid, 1 dic (EFE).- Los presidentes de Costa Rica, Carlos Alvarado, Guatemala, Jimmy Morales, y Honduras, Juan Orlando Hernández, asisten, en el palco del estadio Metropolitano, al partido de la decimoquinta jornada de la Liga española que disputan el Atlético de Madrid y el Barcelona.

El palco del estadio del club rojiblanco está repleto de personalidades, como el presidente del Gobierno español en funciones, Pedro Sánchez, y los primeros ministros de Grecia, Kyriakos Mitsotaki; Polonia, Mateusz Morawiecki; Noruega, Erna Solberg; Montenegro, Dusko Markovic; e Islas Cook, Henry Puna; así como la presidenta de la Cámara de Representantes de Estados Unidos, Nancy Pelosy. EFE.

1011340


          

Official, Bali United Recruit Milos Krkotic, Ex-Montenegro National Team Players

 Cache   

Dropcap the popularization of the “ideal measure” has led to advice such as “Increase font size for large screens and reduce font size for small screens.” While a good measure does improve the reading experience, it’s only one rule for good typography. Another rule is to maintain a comfortable font size. Strech lining hemline above […]

Сообщение Official, Bali United Recruit Milos Krkotic, Ex-Montenegro National Team Players появились сначала на Независимые новости.




Next Page: 10000

© Googlier LLC, 2019