Next Page: 10000

          

Apuramento para o Campeonato da Europa 2020

 Cache   

 

 

Viana do Castelo volta a estar na rota do Voleibol internacional.

 

A capital do Alto Minho vai receber, de 7 a 11 de Janeiro de 2020, o Torneio Internacional WEVZA de Sub-17 femininos, que dará ao primeiro classificado a qualificação directa para a fase final do Campeonato da Europa da categoria.

 

Os jogos serão disputados no Centro Cultural de V. Castelo e as sete selecções participantes serão distribuídas por duas pools.


A Selecção de Portugal, orientada por Rui Pedro Silva, integra a Pool A, juntamente com a Holanda e a Espanha.


A Pool B será formada por Itália, Bélgica, França e Alemanha.

 

Nos três primeiros dias de competição, as equipas jogam todas contra todas, sendo os dois dias restantes reservados ao apuramento do vencedor e ao ranqueamento das selecções.


Os dois primeiros classificados das pools defrontam-se em sistema cruzado (1.º A x 2.º B e 2.º A x 1.ª B) e os vencedores disputam a final, enquanto os 3.ºs e o 4.º classificados discutem os 5.º, 6.º e 7.º lugares.


O vencedor do torneio apura-se directamente para o Campeonato da Europa da categoria.

 

Nos últimos anos, a cidade de Viana do Castelo tem sido palco de várias competições de Voleibol, sendo ainda local privilegiado de estágio das selecções nacionais.


No ano passado, o Centro Cultural de V. Castelo acolheu a Pool F da 2.ª Ronda Europeia de Apuramento para o Campeonato do Mundo 2018, em seniores femininos.


Foi igualmente na Princesa do Lima que a Selecção Nacional de Seniores Femininos defrontou a sua congénere de Espanha em dois jogos amigáveis que se inseriram no plano de preparação de Portugal para a Golden European

League 2018, os Jogos do Mediterrâneo e para o histórico Campeonato da Europa 2019.


Em Dezembro de 2017, Viana do Castelo acolheu o Torneio Internacional WEVZA de Sub-16 Femininos, transmitido em directo, em exclusivo e na íntegra no site federativo www.volei.tv


O CC vianense foi também palco dos jogos de Qualificação Europeia para o Campeonato do Mundo de 2017 - Sub-21 masculinos e Sub-20 femininos.

 

 

 

A WEVZA, que foi constituída no dia 26 de Setembro de 2013, integra oito países – Portugal, Espanha, Alemanha, Bélgica, Itália, Holanda, França e Suíça – e tem como Presidente o português Vicente Araújo, Vice-Presidente da FPV, e como Vice-Presidentes o belga Willy Bruninx, da Federação Belga, e o francês Eric Tanguy, Presidente da Federação Francesa.

 

O objectivo primordial da WEVZA é fortalecer e fomentar a organização de actividades desportivas, tanto de Voleibol como de Voleibol de Praia, com especial ênfase nas categorias de formação.

 

A Confederação Europeia de Voleibol (CEV) conta com seis associações zonais: a WEVZA (Europa Ocidental), a BVA (Balcãs), a EEVZA (Europa de Leste), a MEVZA (Europa Central), a NEVZA (Europa do Norte) e ainda a SCD (Divisão dos Pequenos Países), da qual fazem parte Andorra, Chipre, Ilhas Faroé, Gibraltar, Gronelândia, Islândia, Irlanda, Liechtenstein, Luxemburgo, Malta, Mónaco, Irlanda do Norte, San Marino, Escócia e País de Gales.

 

 


          

La marca AND.Water començarà al febrer a vendre aigua d'Arinsal

 Cache   
Amb una producció de 15 milions d’ampolles a l’any l’objectiu és comercialitzar amb i sense gas a diversos països i a Andorra.
          

Un gol de Forgas dona la victòria a l'FC Andorra

 Cache   
Els tricolors han superat el Lleida per la mínima en un duel en què han anat de menys a més
          

25 anys del Monsa

 Cache   
El 6 de desembre de 1994 va tenir lloc un dels successos més durs i dramàtics de la història d’Andorra. Un camió francès carregat de sucre va encastar-se contra el Supermercat Monsa amb un balanç de nou morts i 45 ferits.
          

Carmona critica la despesa que fa el comú per Nadal

 Cache   
La candidatura del PS d’Andorra la Vella denuncia que la despesa que fa el comú, entre enllumenat i Poblet de Nadal és de 720.000 euros.
          

El calendari de Bombers per al Sant Joan de Déu recapta mig milió euros

 Cache   
Els efectius d'Andorra participen en la causa solidària des de fa fa cinc anys 
          

Trenta-sis participants al torneig de Cub de Rubik

 Cache   
36 persones, la majoria de Catalunya, van perdre part ahir del Torneig Nacional de Cub de Rubik, que es va celebrar al Fòrum de l’FNAC amb la col·laboració d’Andorra Telecom.
          

Josep Maria Kao apropa la cuina xinesa a Andorra

 Cache   
El xef Josep Maria Kao va participar ahir en els Tastos gastronò̀mics del Mercat de Nadal a la plaça del Poble, on va apropar la cuina xinesa a Andorra.
          

Important triomf contra un rival directe (97-82)

 Cache   
Els andorrans es retroben amb la victòria i es mantenen a la part alta de la classificació
          

Gonzalo Mendoza rep el premi de campió absolut d'Andorra per cinquè any seguit

 Cache   
L’Associació Andorrana de Pitch & Putt va celebrar divendres a la nit una nova edició de la Nit del Pitch & Putt en la qual es van lliurar els trofeus de tota la temporada als millors del rànquing, tant en parelles com en individual.
          

Cultura es congratula pels 39.700 visitants al pavelló Shangti

 Cache   
El pavelló d’Andorra a la Biennal de Venècia tanca les portes amb un balanç global de 39.700 visitants, segons les dades del ministeri de Cultura
          

Foto i ciència, al Museu del Tabac

 Cache   
Consulta l'agenda cultural i d'activitats d'Andorra d'avui, amb les exposicions, els actes i els espectacles que es fan al país
          

Sindicatos y organizaciones políticas denuncian los despidos en la Central Térmica de Andorra sin la puesta en marcha de un plan de alternativas de empleo

 Cache   

El cierre de la Central Térmica de Andorra, gestionada por Endesa, previsto para principios del 2020  está ocasionando un conflicto laboral en la comarca. Sindicatos y partidos políticos aragoneses han manifestado su rechazo a los procesos de despidos sin que se haya “avanzado en los planes y promesas hechas por parte de las administraciones”.


          

El Baskonia ya no se consuela ni en la ACB y cae en Andorra

 Cache   
  Leer
          

Czerapowicz da el triunfo al Obradoiro y Kravic se lo quita al Andorra

 Cache   
  Leer
          

Presentamos el calendario solidario Bombers amb Causa 2020 en Andorra

 Cache   
Español
Tags: 
Ámbitos relacionados: 
Sin hogar
Salud mental
Investigación
Infancia
Centros: 
Hospital Sant Joan de Déu
Sant Joan de Déu Terres de Lleida
Relacionado con: 
Fecha: 
Sábado, 30 Noviembre, 2019
Vídeo: 
Compartir: 

Esta mañana se ha presentado en Andorra la novena edición del calendario solidario Bombers amb Causa. Este calendario lo pusieron en marcha, ahora ya hace nueve años, Arnau, David y Òscar, voluntarios del cuerpo de los Bomberos de la Generalitat, con el objetivo de recaudar fondos para la investigación en enfermedades infantiles. Desde su inicio, ya se han entregado a la Obra Social San Juan de Dios 434.691 €.

El director adjunto de los Bombers de Andorra, Jordi Farré, acompañado de Antoni Taull, jefe del parque de Bomberos de Vielha, de Oriol Bota, director de la Obra Social de San Juan de Dios y Càndida Castillo, del Hospital Sant Joan de Déu y de Albert Corominas, de los Bombers de la Generalitat de Catalunya, han sido los encargados de presentar el calendario en el centro comercial comercial Illa Carlemany de Escaldes. 

El proyecto Bombers amb Causa, que siempre ha tenido a la infancia como motor y inspiración, ha ido creciendo año tras año y se han ido sumando otros cuerpos de bomberos, como los Bombers de Andorra desde hace cinco años (2015) y los Bombers de Barcelona, desde hace cuatro (2016), participando activamente en la realización, venta y distribución y formando parte de esta gran familia que, este año, por primera vez cuenta también con los Pompièrs de Aran.

Además, Bombers amb Causa cuenta con el apoyo completamente altruista de fotógrafos/as, ilustradores/as, empresas, medios de comunicación, carreras, iniciativas y asociaciones y acoge centenares de personas con el objetivo de mejorar la calidad de vida de los niños y niñas en riesgo de exclusión. En concreto, el proyecto del calendario cuenta con la pieza indispensable de niños y niñas que han decidido formar parte de esta iniciativa, junto con la implicación de sus familias.

En esta ocasión, el calendario Bombers amb causa 2020 ha reunido niñas y niños atendidos en el Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona y el Hospital Sant Joan de Déu de Terres de Lleida, con bomberos y bomberas de los parques de todo Cataluña y ha tenido como hilo argumental 'Los vehículos de Bomberos'.

Los niños y profesionales de la fotografía han compartido 13 jornadas especiales que han tenido de escenario lugares como Andorra, Barcelona, Gironella, La Seu d'Urgell, Lleida, Llers, Olot, Santa Maria de Palautordera, Tremp, Vielha y Vilanova i la Geltrú gracias a la implicación de los cuerpos de Bomberos voluntarios y las familias.

Los fondos recaudados en las primeras ediciones permitieron crear la beca de investigación Bombers amb Causa, que se otorga por concurso entre los investigadores del Hospital Sant Joan de Déu, bajo un jurado de expertos científicos internos y externos a la institución. A partir del calendario 2018, a la beca para investigación se le suma una partida que va a proyectos sociales de atención a la infancia en riesgo atendida en centros San Juan de Dios de Cataluña. A día de hoy, Bombers amb Causa ha recaudado 434.691,00 €.

Fotógrafas y fotógrafos con causa 2020
Al trabajo totalmente voluntario de los Bombers de la Generalitat y la Obra Social de San Juan de Dios en la coordinación y la producción del calendario, se suma al proyecto, desde el primer momento, la participación imprescindible y desinteresada de una serie de profesionales de la fotografía y la ilustración que nos permiten ofrecer un producto de calidad. De reconocido prestigio profesional, han dotado en el calendario de una alta calidad en sus fotografías y dibujos.

Este año, nombres como Maricel Blanch, Xavier Bertral, Sara Cabarrocas, Dolors Clotet, Ariadna Creus, Leo Delshams, Santi Iglesias, Elisabeth Magre, Gorka Martínez, Anna Mas, Alfons Rodríguez, Glòria Sànchez o Pere Tordera han colaborado, de manera voluntaria, a captar estas instantáneas y añadiéndose así a la causa. Además, el estudio de creación Malmesos ha colaborado en el diseño y las pegatinas para decorar el calendario incluyendo una colección de stickers.

Sumando colaboraciones, haciendo más grande el proyecto
Cada año se añaden nuevas colaboraciones, como por ejemplo la cooperativa Abacus, que desde la edición del 2013 distribuye el calendario a través de sus puntos de venta, y Bon Preu, que también distribuye el calendario en sus supermercados. Unos distribuidores a los que también se tiene que sumar las tiendas locales, ferias de todo el territorio, y los mismos parques de bomberos que se convierten en puntos de venta.

Nuevas acciones de carácter deportivo están aumentando la dimensión solidaria de ‘Bombers amb Causa’ que se inició con el calendario. Una de ellas es la realización de la 3.ª edición de la  Cursa Vertical de Montserrat que tendrá lugar el 28 de marzo de 2020 y de la 4.ª edición de la Cursa de Muntanya Bombers amb Causa de Cercs que se hará el 2 y 3 de mayo de 2020. Hasta ahora, las dos con muy buena acogida por parte de participantes, instituciones y colaboradores.

¡No os perdáiis el video del making of de las sesiones de este calendario 2020!


          

Vivir la vida con sentido

 Cache   

Conocí a Victor Küppers al llegar de casualidad a su charla TED en Andorra la Vella, me cautivó su soltura y su forma de comunicar. Hace relativamente poco me leí el libro cuyo título coincide con el de este episodio. En este viernes de recomendación te propongo la lectura de este ameno manuscrito lleno de Leer másVivir la vida con sentido[…]

La entrada Vivir la vida con sentido aparece primero en AVpodcast.


          

Türkiye, FIFA dünya sıralamasında 29'unculuğa yükseldi

 Cache   
FIFA'nın internet sitesinden kasım ayı dünya sıralaması açıklandı.  2020 Avrupa Futbol Şampiyonası (EURO 2020) Elemeleri H Grubu'nda İzlanda ile 0-0 berabere kalan ve Andorra'yı 2-0 mağlup ederek finallere adını yazdıran ay-yıldızlı ekip, 1...
          

Conjura en el Obra para no salirse del "buen camino" frente al Valencia

 Cache   
Los triunfos ante Manresa y Andorra ratifican el trabajo del equipo de cara a su visita al campeón de la Eurocup
          

Dec 26, Andorra: St. Stephen's Day

 Cache   
26th December is the Feast of St. Stephen in Western Christianity. It is observed as a second day of Christmas holidays in several countries.. For more information on this holiday, visit the link.
          

Jan 01, Andorra: New Year's Day

 Cache   
New Year's Day is a public holiday in all countries that observe the Gregorian calendar, with the exception of Israel. For more information on this holiday, visit the link.
          

Apartamento - Andorra la vella

 Cache   
, 135m2, 25m2, 2 Bedrooms, 2 , ,
          

Apartamento - Andorra la vella

 Cache   
, 85m2, 3 Bedrooms, 2 ,
          

9 Local Foods to Try in Andorra

 Cache   

No. Not Angola. The name is A-n-d-o-r-r-a! Though the official language is Catalan, many confess knowing next to nothing about […]

9 Local Foods to Try in Andorra appeared first on Travel Away.


          

Spanien mit Hund – von Andorra bis Gibraltar

 Cache   

Über 6 Wochen sind wir schon in Spanien. Hier erfährst du, was du alles in Spanien mit Hund erleben kannst und was du bei der Einreise beachten solltest. https://jackaufreisen.com/spanien-mit-hund/

Der Beitrag Spanien mit Hund – von Andorra bis Gibraltar erschien zuerst auf miDoggy Community.


          

'Reptes de l’empresa familiar andorrana: relleu generacional o desinversió'

 Cache   
Dimecres 4 de desembre del 2019
Andorra la Vella

'Reptes de l’empresa familiar andorrana: relleu generacional o desinversió'

A càrrec de Gerardo Roca, advocat i soci responsable del Departament Legal de Crowe Spain i especialista en l’assessorament d’operacions de M&A i reorganització empresarial, i Antoni Bisbal, soci director de Crowe Andorra i especialista en l’àrea de fiscalitat.

L’empresa familiar és un model amb unes grans virtuts, però al mateix temps fràgil per les  dificultats per planificar i executar el relleu generacional. L’objectiu d’aquesta conferència és parlar de la realitat econòmica de l’empresa familiar andorrana des del vessant de la professionalització a través del relleu generacional de la família o de la incorporació de professionals externs, i de l’impacte que pot tenir des del punt de vista fiscal andorrà i internacional.

 


          

Landtagspräsident Frick sprach in Zypern

 Cache   
NICOSIA/VADUZ - Vergangene Woche fand die Konferenz der Parlamentspräsidenten der europäischen Kleinstaaten auf Einladung des zypriotischen Parlamentspräsidenten Demetris Syllouris in Nicosia statt. Neben Albert Frick waren die Parlamentspräsidenten aus Andorra, Island, Luxemburg, Malta, Monaco, Montenegro und San Marino eingeladen. Es war die 13. Konferenz in diesem Format. Im vergangenen Jahr war Liechtenstein Gastgeber.
          

Kockázatos Kaland társasjáték - Jelenlegi ára: 3 500 Ft

 Cache   
Kiszelektált társasjátékunk eladóvá vált!
Pár alkalommal játszottunk vele csupán!
Teljesen hiánytalan és hibátlan, így ajándéknak is tökéletes!
A Kockázatos Kaland egy izgalmas társasjáték. Egy felfedezetlen világ ritka leleteinek felkutatására indulnak az expedíciók, amiken minden játékos 3-3 kalandorral vesz részt. Kockadobásokkal megpróbálják kidobni a szükséges kombinációkat, hogy megfelelő felszereléshez és értékes leletekhez jussanak. A kockázat és a megtérülés helyes felmérése, a megfelelő felszerelés megszerzése, a kalandorok ügyes elhelyezése kulcsfontosságú a győzelemhez!
Kockázatos Kaland 8 éves kortól, 2-4 játékos részére.
Kockázatos Kaland társasjáték
Jelenlegi ára: 3 500 Ft
Az aukció vége: 2019-12-02 17:04
          

Caser Seguros entra en el negocio vida de Crèdit Andorrà

 Cache   

La entrada Caser Seguros entra en el negocio vida de Crèdit Andorrà se publicó primero en Magazine Community of Insurance.


          

osmconvert - errors while merging maps in Windows 10 - unknown file format, could not open input file: .osm.pbf

 Cache   

I've donwloaded the following maps:

andorra-latest.osm.pbf       https://download.geofabrik.de/europe/andorra-latest.osm.pbf
azores-latest.osm.pbf        https://download.geofabrik.de/europe/azores-latest.osm.pbf
cyprus-latest.osm.pbf        https://download.geofabrik.de/europe/cyprus-latest.osm.pbf

And I am using osmconvert to merge maps. I read this answer to merge maps. So my command of merging the above maps looks like this:

.\osmconvert andorra-latest.osm.pbf --out-o5m | .\osmconvert - azores-latest.osm.pbf | .\osmconvert - cyprus-latest.osm.pbf -o=all.osm.pbf

However, the osmconvert shows the following errors after running the above command:

osmconvert Error: unknown file format: standard input
osmconvert Error: could not open input file: .osm.pbf

An image: alt text

However, the merging perfectly works in Windows 7 and Windows Server 2016 Standard

Does anybody know how to solve this error?


          

[02/12] «La Fuerza» - Estrena d'«¡Abajo las armas!» - Langfritz - Guasco - Bartolini - Diana - Monforte - Moragrega - Nuño - Baigorria - Nicolet - Baracchi - Comas - Manetti - Ristori - Amenós - Lagant - Valdenebro - Illich - Gallego

 Cache   
[02/12] «La Fuerza» - Estrena d'«¡Abajo las armas!» - Langfritz - Guasco - Bartolini - Diana - Monforte - Moragrega - Nuño - Baigorria - Nicolet - Baracchi - Comas - Manetti - Ristori - Amenós - Lagant - Valdenebro - Illich - Gallego

Anarcoefemèrides del 2 de desembre

Esdeveniments

Capçalera del primer número de "La Fuerza"

Capçalera del primer número de La Fuerza

- Surt La Fuerza: El 2 de desembre de 1916 surt a Alcoi (Alcoià, País Valencià) el primer número de la publicació quinzenal anarcosindicalista La Fuerza. Periódico defensor de las sociedades obreras. Editada a iniciativa d'un grup de companys de la Federació d'Art Tèxtil. Hi van col·laborar Germina Alba, M. Gimeno, J. Gisbert, Cursivo Guasa, Manuel Lloret, Juan Pastor, Jorge Quiles, Ismael Rico, José Sánchez Rosa, Rafael Soler i Antonio Tuy, entre d'altres. Entre el número 2 (16 de desembre de 1916) i el 3 (3 de març de 1917) interrompí la publicació a causa de la vaga general de 24 hores. En sortiren quatre números, l'últim el 17 de març de 1917, i hagué  de tancar a causa de la repressió. Va ser substituït per La Horda.

***

Propaganda de l'estrena de l'obra de teatre apareguda en el diari barceloní "La Vanguardia" del 2 de desembre de 1932

Propaganda de l'estrena de l'obra de teatre apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 2 de desembre de 1932

- Estrena d'¡Abajo las armas!: El 2 de desembre de 1932 s'estrena al Teatre Apolo de Barcelona (Catalunya) el drama antimilitarista, pacifista i llibertari en tres actes i cinc quadres ¡Abajo las armes!, escrit pel dramaturg anarquista Eduard Borràs López i per Emilio Gómez de Miguel. L'obra, interpretada per la Companyia d'Art Dramàtic i dirigida per Joaquim Torrents, comptà amb les interpretacions d'Emilia Baró i de María Callejas, entre d'altres. L'obra va ser publicada l'any següent per la reputada Casa Editorial Maucci, fet que li donà una repercussió important i una distribució als quioscos barcelonins.

Anarcoefemèrides 

Naixements

Notícia de l'expulsió de Johann Langfritz publicada en el periòdic parisenc "Le XIXe Siègle" de l'1 d'abril de 1892

Notícia de l'expulsió de Johann Langfritz publicada en el periòdic parisenc Le XIXe Siègle de l'1 d'abril de 1892

- Johann Langfritz: El 2 de desembre de 1855 neix a Beerbrach (Alemanya) l'anarquista Johann Langfritz. Establert a París (França), regentà una sabateria al núm. 27 del carrer Saussure on donà feina a dos compatriotes sense papers. El 29 de març de 1892 va ser expulsat de França i retornà a Alemanya. En 1894 el seu nom figurava en una llista d'anarquistes a vigilar establerta per la policia ferroviària de fronteres francesa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Michele Guasco

Michele Guasco

- Michele Guasco: El 2 de desembre de 1888 neix a Pietra Marazzi (Piemont, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Michele Guasco. Sos pares es deien Giuseppe Guasco i Adelaide Cauccia. Quan encara era una adolescent s'establí amb sa família a Alessandria (Piemont, Itàlia), on visqué fins l'hivern de 1916. Es traslladà a Torí (Piemont, Itàlia), trobà feina com a obrer a la Fàbrica Italiana d'Automòbils de Torí (FIAT) i passà a viure al barri obrer torinès de la Barriera di Nizza. L'ambient proletari de la barriada va fer que setmanes després comences a freqüentar els locals llibertaris, especialment el Cercle Anarquista «Scuola Moderna» i el «Fascio Libertario» de Torí. Després de participar en la protesta obrera contra la carestia de la vida i contra la guerra, que culminà en el sagnant motí esdevingut entre el 22 i el 26 d'agost de 1917, destacà com a un dels anarcosindicalistes més actius del moviment dels consells obrers que es desenvoluparen en els principals centres industrials torinesos de la postguerra. Acomiadat de la fàbrica on treballava arran de l'arribada del feixisme, es va veure obligat a guanyar-se la vida com a venedor ambulant de quincalla. En aquests anys de crisi econòmica, la Prefectura de Policia de Torí el qualificà d'«individu políticament perillós» que aprofitava la seva feina arreu dels mercats per a fer propaganda anarquista, alhora que fomentava l'expatriació il·legal dels seus companys. Membre del grup anarquista clandestí «Barriera di Nizza», és considerat per la policia com a un dels creadors d'un comitè de coordinació dels diversos nuclis de la ciutat. El febrer de 1931 va ser detingut, però continuà en els anys successius en la lluita, fent costat les víctimes polítiques i mantenint contactes amb el Comitè de Propaganda de la Unió Anarquista Italiana (UAI), amb seu a París (França). Entre 1932 i 1936 mantingué estretes relacions amb els nuclis liberal socialistes de «Giustizia e Libertà» (GL, Justícia i Llibertat) que operaven a Torí, col·laborant amb el seu periòdic d'informació Voci d'Officina i actuant com a enllaç entre Carlo Rosselli, aleshores exiliat a París, i alguns dels seus membres que operaven a Itàlia. També establí contactes amb Giulio Bacconi que, l'abril de 1936, fou un dels promotors a Marsella (Provença, Occitània) d'una Federació Anarquista. Quan l'esclat de la Guerra Civil a Espanya, es dedicà a reclutar voluntaris per lluitar als fronts de la Península, fer costat les organitzacions d'exiliats cap a Espanya i difondre premsa antifeixista que rebia de Chambéry (Savoia, Arpitània). El 9 d'octubre de 1936 va ser detingut i processat pel Tribunal Especial sota l'acusació de «delictes de conspiració política mitjançant associació per atemptar contra la constitució de l'Estat, per adhesió a la banda GL i per enrolament de ciutadans al servei de potències estrangeres». El 20 de març de 1937 va ser condemnat a vuit anys de reclusió i tancat a la penitenciaria de Civitavecchia (Laci, Itàlia). En 1942, arran d'un indult, va ser alliberat i retornà a Torí, adherint-se a la conflictivitat obrera que es desencadenà després de la caiguda del feixisme. El març de 1944 formà part, en qualitat de representant dels anarcosindicalistes, del Comitè d'Agitació Provincial i mantenint directa relació amb el grup editor del periòdic anarquista Era Nuova, que es distribuí a les fàbriques i entre les formacions partisanes. A partir d'aquí es va perdre el seu rastre.

***

Guglielmo Bartolini fotografiat per Pietro Bezzi (Ravenna, febrer de 1950)

Guglielmo Bartolini fotografiat per Pietro Bezzi (Ravenna, febrer de 1950)

- Guglielmo Bartolini: El 2 de desembre de 1889 neix a Cervia (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Pietro Guglielmo Bartolini. Sos pares es deien Domenico Bartolini i Eugenia Medea Soprani. El 19 de novembre de 1898 es traslladà amb sa família a Ravenna, on, encara adolescent, començà a treballar de jornaler i de fuster. El 29 de desembre de 1909, després de ser cridat a files, va ser enrolat en la Marina, on va rebre diversos càstigs per professar idees subversives i per fer-hi propaganda. Un cop llicenciat, va ser posat sota vigilància per part dels carrabiners, però no sabem res de concret sobre les seves activitats polítiques. Formà part de la Cambra del Treball de Ravenna i la representà en diversos congressos. En aquesta època treballava de fogoner de vaixells mercants i va fer alguns viatges a Kotor (Montenegro). Quan esclatà la Gran Guerra es declarà neutral, però el 10 de juliol de 1915 va ser novament cridat a files i destinat com a fogoner de vaixells de guerra a Venècia (Vèneto, Itàlia) i després a Bríndisi (Pulla, Itàlia). Jutjat per un delicte militar, va ser condemnat a un any de reclusió. Quan estava empresonat a Venècia, tot esperant ser traslladat a Gaeta (Laci, Itàlia), conegué dos militars detinguts, el mariner electricista Achille Moschini i el caporal de cavalleria desertor Giorgio Carpi, que van explicar que estaven en contacte amb agents secrets austríacs disposats a pagar importants sumes de diners a qualsevol que fes esclatar pels aires vaixells de guerra italians i decidí unir-se amb ells en aquesta empresa. Quan encara era a la presó, el 27 de setembre de 1915 el cuirassat Benedetto Brin, ancorat al port de Bríndisi, patí un sabotatge, que tingué com a resultat 456 morts, entre oficials, sotsoficials i mariners. El 15 d'octubre de 1915 va ser traslladat a la presó militar de Gaeta i probablement va perdre el contacte amb Moschini i Carpi. Després de l'enfonsament del vaixell de guerra Leonardo da Vinci, el 2 d'agost de 1916, decidí confessar a les autoritats el que sabia. Les seves revelacions ajudaren en la investigació del cas, però va ser acusat d'alta traïció i intel·ligència amb l'enemic. L'1 d'agost de 1918 va ser jutjat per un tribunal militar romà pel cas de la Benetto Brin i condemnat, prèvia degradació, a cadena perpètua. Moschini i Carpi va ser condemnats a la pena de mort mitjançant afusellament d'esquena, encara que la pena va ser commutada el 20 de març de 1919 per la de cadena perpètua; un altre implicat, Michele Azzoni, que s'autodefinia com a actor cinematogràfic, va ser absolt. Durant tota la seva vida va declarar la seva innocència, encara que sembla que va pecar d'ingenuïtat. Va estar empresonat durant 25 anys, sobretot a Porto Longone, a l'illa d'Elba. El més curiós del cas és que Moschini va ser alliberat el març de 1937 i Carpi en 1940. Per insistència de la seva família, va demanar la gràcia i passà gairebé un any de confinament a Ventotene. El 8 de setembre de 1943, amb la caiguda del feixisme, recuperà la llibertat i prengué part activa en la Resistència com a partisà combatent, amb el nom de batalla de Vecchio, enquadrat en la 28 Brigada «Garibaldi», que operava als Apenins de Forlì (Emília-Romanya, Itàlia). El 20 d'abril de 1944 va ser capturat pels alemanys durant una «neteja» a les muntanyes i empresonat a Forlì a l'espera del seu afusellament. Quan els companys se n'adonaren de la seva agafada, organitzaren una evasió muntada amb una estratagema en la qual intervingueren Manilla Guadani, companya de l'anarquista Attilio Bazzocchi, i la partisana Ginetta Ghirardini. Un cop lliure, entre el 12 de juny de 1944 i el 4 de desembre d'aquell any, formà part de l'«Squadre d'Azione Partigiane» (SAP, Esquadra d'Acció Partisana) «Ravenna» i representà el moviment anarquista en el Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) de Ravenna. Després de la II Guerra Mundial, va ser un destacat militant de la Federació Comunista Llibertària (FCL) i després de la Federació Anarquista de Romanya (FAR) de Ravenna. Com a secretari de la Federació Anarquista de Ravenna (FAR), signà l'expulsió de Domenico Zavattero del moviment anarquista. Amb Pirro Bartolazzi i Digione Bosi col·laborà en la refundació del periòdic L'Aurora. Guglielmo Bartolini va morir el 27 de novembre de 1958 d'un atac cardíac a Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia).

***

Foto antropomètrica de Vittorio Diana

Foto antropomètrica de Vittorio Diana

- Vittorio Diana: El 2 de desembre de 1897 neix a Corpolò (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Vittorio Diana, també conegut com Victor Diana. Sos pares es deien Eugenio Diana i Barberina Pozzi. En 1921 va ser imputat, amb son amic Mario Buda i altres companys, de l'assassinat d'un mariscal dels carrabiners a Savignano sul Rubicone (Emília-Romanya, Itàlia). Fugint de la repressió, en 1922 s'instal·là amb sa mare a França i treballà de paleta estucador a Niça (País Niçard, Occitània). En aquesta època vivia en un restaurant del número 5 del carrer Scaliéro de Niça. En 1923 son germà Ermanno Diana, també anarquista, s'establí amb ells a Niça. El 29 d'abril de 1924 va ser condemnat, juntament amb Cesare Bernacchione, pel Tribunal Correccional de Niça a quatre mesos de presó amb llibertat provisional per «possessió d'arma prohibida» en uns enfrontaments durant la benedicció d'una bandera del grup feixista local, amb presència del cònsol general d'Itàlia, celebrada el 21 d'abril d'aquell any a l'església de Saint-Jaume. En aquesta època s'encarregava de la distribució a Niça de la revista anarquista italiana Pensiero e Volontà i formà part del «Comitè Mario Castagna». El 17 de setembre de 1925, amb 38 companys, entre ells Ugo Boccardi, Umberto Marzocchi i Carlo Pergoli, fou un dels creadors a Niça d'un Comitè de Defensa, que el novembre d'aquell any va ser processat per l'Audiència de Gènova (Ligúria, Itàlia). En aquesta època mantingué correspondència amb Mario Buda. Durant els anys trenta va ser fitxat per la policia de Niça com a «anarquista extremadament actiu ocupat en la propaganda entre els italians de la població» i com a «element perillós, susceptible d'amagar i d'arreplegar els anarquistes de la zona i de prestar-los en tot moment ajuda i assistència». Vittorio Diana va ser assassinat per gelosia el 6 de gener de 1930 al seu domicili del barri del Vallon-Obscur de Niça (País Niçard, Occitània) de cinc trets per Silvio Ubaldi, empresari de la construcció, que vivia amb sa companya i sos quatre infants en una altre part del mateix immoble. Algunes fonts diuen, de manera totalment errònia, que l'assassí era un excarrabiner i que aquest actuà per motius polítics.

Vittorio Diana (1897-1930)

***

Necrològica de Juan Monforte Galbe apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 6 de març de 1977

Necrològica de Juan Monforte Galbe apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 6 de març de 1977

- Juan Monforte Galbe: El 2 de desembre de 1902 neix a Andorra (Terol, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Juan Monforte Galbe –el segon llinatge a vegades citat Galve o Gálvez. Quan tenia 18 anys emigrà a Catalunya, on treballà de miner i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va mostrar-se especialment actiu sindicalment a les localitats bagenques de Súria i Sallent i a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat, Catalunya), fet pel va ser empresonat a la Presó Model de Barcelona (Catalunya). En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat a diversos camps de concentració. Posteriorment va ser enviat a treballar a les mines de Champclausson, a la zona de La Grand Comba (Llenguadoc, Occitània). Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de Champclausson de la CNT, de la qual va ser secretari. Juan Monforte Galbe va morir el 13 de gener de 1977 a Champclausson (Llenguadoc, Occitània).

***

Necrològica de Florencio Moragrega Adell apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 25 de novembre de 1984

Necrològica de Florencio Moragrega Adell apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 25 de novembre de 1984

- Florencio Moragrega Adell: El 2 de desembre de 1907 neix Beseit (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Florencio Moragrega Adell –el primer llinatge citat erròniament de diferents maneres (Moragrera, Moragoaga, etc.). Sos pares es deien Manuel Moragrega i Joaquina Adell. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), quan la insurrecció de 1933 va ser detingut i empresonat a Beseit i a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent), on l'abril de 1934 encara hi romania. Durant la Revolució fou un dels organitzadors de les col·lectivitats agrícoles de Beseit i el febrer de 1937 va ser nomenat regidor municipal. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració Argelers. Durant la II Guerra Mundial s'establí a Llemotges (Llemosí, Occitània), on serví d'agent d'enllaç entre la zona «lliure» i la zona ocupada. Va ser enviat a fer feina a Orador de Glana (Llemosí, Occitània), enquadrat en el Grup de Treballadors Estrangers Núm. 643 on també es trobava son cosí Manuel Tejedor Della. Apressat pels alemanys, va ser enviat a un camp de concentració, però aconseguí fugir-ne i sumar-se a la Resistència. Després de la II Guerra Mundial acollí la família de son cosí Manuel Tejedor Della, que havia mort durant en una acció del maquis, al seu domicili d'Aissa (Llemosí, Occitània) i treballà de gelater. Cap al 1952 s'establí a Perpinyà, on regentà una confiteria al número 41 del carrer Quinze Degrés, i milità en la Federació Local de la CNT d'aquesta població. Sa companya fou Encarnació Agut. Florencio Moragrega Adell va morir el 30 de setembre de 1984 al seu domilici de Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord).

***

Amor Nuño

Amor Nuño

- Amor Nuño: El 2 de desembre de 1913 neix a Piñera (Cudillero, Astúries, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Ricardo Amor Nuño Pérez. Son pare, Ricardo Nuño Huergo, era un militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i sa mare es deia Carolina Pérez, i ambdós regentaven una botiga d'ultramarins i de begudes a Cudillero. Quan tenia 18 anys fou detingut a Madrid per portar una pistola. Xofer i mecànic de professió, en maig de 1934 s'afilià al Sindicat del Transport de la CNT de Madrid i fou secretari de les Joventuts Llibertàries madrilenyes que es constituïren en aquella època. En 1936 fou nomenat secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Madrid, càrrec confirmat a començaments de 1937. Durant el mes de setembre de 1936 formà part com a jurat dels Tribunals Populars que es constituïren a la Presó Model madrilenya a instàncies del president interí del Tribunal Suprem, Mariano Gómez. El 7 de novembre de 1936 va ser nomenat representant de la CNT en la primera Junta de Defensa de Madrid, presidida pel general José Miaja Menant, i on ocupà la Conselleria d'Indústries de Guerra --anomenada d'antuvi de Producció--, al principi, i la de Transports, després, fins al 23 de desembre d'aquell any quan dimití per pressions de Cipriano Mera, amb el suport de Amor Buitrago i d'Eduardo Val. Creà la «Columna Amor y Libertad», que comandà amb Isidro Albert al front madrileny (Toledo, Bargas, Olías, etc.) en 1936. El febrer de 1937 fou nomenat secretari del Sindicat del Transport madrileny. L'abril de 1937 la Regional Centre de la CNT l'elegí per a la secretaria de la Federació Nacional d'Indústria del Transport (FNIT), per la qual cosa es traslladà a Barcelona. El març de 1937 va fer mítings a la capital catalana, on fou detingut el 2 de juny per la policia comunista acusat de possessió d'armes, després de trobar-li una pistola, i restà tancat gairebé tres setmanes --només sortí gràcies a les gestions de Miaja. L'abril de 1938 fou comissari de Transports, alhora que militava en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i també exercí de comissari de l'Escola d'Aplicació d'Oficials de l'STE. El març de 1939 fou detingut per l'Exèrcit franquista a Alacant i tancat als camps de Los Almendros i Albatera. Poc després fou portat a Madrid, on fou torturat, jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i tancat en espera d'execució. Amor Nuño fou afusellat el 17 de juliol de 1940 al Cementiri de l'Est de Madrid (Espanya) i el seu cos llançat en una fossa comuna. En 2004 l'escriptor Jorge Martínez Reverte, en el seu llibre La batalla de Madrid, acusà directament i sense molt de fonament Amor Nuño, com a representant de la Federació Local de Sindicats de la CNT en la Junta de Defensa de Madrid, i a les comunistes Joventuts Socialistes Unificades (JSU) en la Conselleria d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Madrid, els responsables de la qual eren Santiago Carrillo i José Cazorla, de les saques de detinguts de les presons madrilenyes el novembre de 1936, entre elles les de la matança de Paracuellos del Jarama, i tot amb la possible aquiescència del ministre de Justícia Joan García Oliver. Altres autors, com ara Antonio Elorza, acusen directament Vittorio Codovilla (Camarada Medina), representant del Komintern a Espanya, de les execucions en massa de Paracuellos. La responsabilitat d'Amor Nuño, i de la CNT, en les saques madrilenyes és un tema obert i que ha fet córrer molta tinta.

Amor Nuño (1913-1940)

***

Osvaldo Baigorria fotografiat per Patrick-Haar

Osvaldo Baigorria fotografiat per Patrick-Haar

- Osvaldo Baigorria: El 2 de desembre de 1948 neix a Mataderos (Buenos Aires, Argentina) l'escriptor, periodista i professor anarquista Osvaldo Germán Baigorria. Entre 1974 i 1993 residí a Perú, Costa Rica, Mèxic, Estats Units, Espanya, Itàlia i Canadà, guanyant-se la vida en diferents treballs (artesà, sembrador d'arbres, bomber en incendis forestals, etc.). A Canadà va ser traductor i assistent en programes d'ajuda a refugiats llatinoamericans de la institució quàquera Argenta Society of Friends (ASF) i membre fundador d'una comunitat rural llibertària a Argenta, als boscos de les Muntanyes Rocalloses (Colúmbia Britànica, Canadà). També rebé beques d'estudis canadenques per a desenvolupar projectes d'investigació sobre narratives aborígens, minories i mitjans de comunicació. Començà a exercir el periodisme en 1973 en la revista 2001 de Buenos Aires. Des de 1993 és professor titular del Taller Anual de l'Orientació Periodisme a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires, del Taller de Primer Any al Taller Escola Agència (TEA) i dicta cursos de redacció en el Centre Cultural Rector Ricardo Rojas, institucions totes de Buenos Aires (Argentina). Entre el 29 i el 30 d'agost de 2013 participà en la XI Conferència Nacional sobre Polítiques de Drogues, celebrada a Buenos Aires. Els seus temes d'interès se centren en les contracultures, els moviments llibertaris, els vagabunds, les microsocietats, les tribus urbanes, etc. Trobem articles seus en nombrosos diaris (Clarín, El Independiente, El Mundo, Página/12, Tiempo Argentino, etc.) i publicacions periòdiques (2001, Avatares, Ajoblanco, La Caja, Cerdos y Peces, Crisis, La Lletra A, Lote, Mancilla, La Mano, Mutantia, Ñ, El Ojo Mocho, Página/30, El Periodista, El Porteño, Radar, Uno Mismo, XYZ, etc.). Ha conreat la novel·la –Llévatela, amigo, por el bien de los tres (1989 i 2015) i Correrías de un infiel (2005)– i l'assaig –En pampa y la vía (1998), Georges Bataille y el erotismo (2002), Buda y las religiones sin Dios (2003), Anarquismo trashumante. Crónicas de crotos y linyeras (2008, edició corregida d'En pampa y la vía) i Sobre Sánchez (2012). També és autor de les compilacions Prosa plebeya. Ensayos (1980-1992) (1997, amb Christian Ferrer), de Néstor Perlongher, i Un barroco de trinchera. Cartas a Baigorria de Néstor Perlongher (2006); i de les antologies Con el sudor de tu frente. Argumentos para la sociedad del ocio (1995, amb altres), Contra la prensa. Antología de diatribas y apostillas (2001, amb altres), El amor libre. Eros y anarquía (2006), Cerdos & Porteños (1984-1987) (2014) i Zona de cuentos (2015, amb altres). Actualment viu entre Islas de Tigre i els barris Once i Palermo de Buenos Aires.

Anarcoefemèrides

Defuncions

Notícia del judici contra Albert Nicolet publicada en el periòdic parisenc "Le XIXe Siègle" del 22 de desembre de 1889

Notícia del judici contra Albert Nicolet publicada en el periòdic parisenc Le XIXe Siègle del 22 de desembre de 1889

- Albert Nicolet: El 2 de desembre de 1905 mor a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa) l'anarquista Albert Nicolet, també conegut com Metternich. Havia nascut el 23 de març de 1850 a La Ferrière (Berna, Suïssa). Després d'aprendre l'ofici de gravador a Ginebra (Ginebra, Suïssa), es posà a treballà en la indústria rellotgera a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa). Membre de la secció local de la Federació del Jura de l'Associació Internacional dels Treballadors, l'agost de 1875 va ser elegit membre del seu Comitè Federal. Cap al 1877, amb altres dos gravadors, Frédéric Graisier i Jacob Spichiger, i el joier torner Auguste Spichiger, reconstituí la Cooperativa Obrera de Le Locle (Neuchâtel, Suïssa). En aquests anys col·laborà en el periòdic Le Révolté de Ginebra. Entre el 17 i el 18 d'agost de 1889 participà en l'aferrada del cartell, a les principals poblacions suïsses (Ginebra, Lausana, Bienne, Thun, Basilea, Olten, etc.), del Manifest dels anarquistes suïssos, del qual Jean Grave imprimí a París (França) 10.000 exemplars. Aquest manifest bilingüe reivindicava la «propaganda pel fet», denunciava les expulsions per part de les autoritats de nombrosos anarquistes estrangers, s'oposava a la creació del càrrec permanent de procurador general de la Confederació Suïssa i al reforçament de la policia política. Els presumptes responsables van ser processats per la Cambra Criminal del Tribunal Federal, reunida a Neuchâtel: ell fou acusat de ser l'autor del text, que havia estat redactat a petició del grup anarquista de La Chaux-de-Fonds; Félicien Derbellay, de Lausana, i Ferdinand Hänzi, de Basilea, van ser acusat de difondre'l. Nombrosos testimonis (Charles Froidelance, Paul Janner, Marc l’Eplattenier, Arthur Monnin, Jules Coullery, Alcide Dubois, Rieser, Meyrat, Marthe Wirz, Emile Allemand) s'autoinculparen d'haver participat en la difusió del cartell. El 20 de desembre de 1889 els tres acusats van ser absolts ja que el Codi penal no preveia la sancion d'amenaces generales contra l'ordre social i polític. A partir de 1890 s'encarregà d'administrar a Suïssa les vendes i subscripcions del periòdic parisenc de Jean Grave La Révolte. En 1892, amb Alcide Dubois i Jules Coullery de Saint-Imier, redactà el fullet Les anarchistes et ce qu'ils veulent, publicat anònimament a Ginebra. Formà part dels obrers, especialment amb Aimé Bovet, que lluità contra el socialisme reformista. El Primer de Maig de 1893 ambdós distribuïren un manifest, signat pels «Anarquistes del Jura», on encoratjaven els obrers a distanciar-se d'allò que havia esdevingut el Dia del Treball, una «processó pacífica que porta al fang parlamentari». En 1895 envià breus corresponsalies de Suïssa per a Le Temps Nouveaux de París i aquest mateix any, amb Aimé Bovet i Auguste von Gunten, fou expulsat per anarquista del Cercle Obrer de La Chaux-de-Fonds. En 1904 militava en el Grup Llibertari de La Chaux-de-Fonds.

***

Giovanni Baracchi

Giovanni Baracchi

- Giovanni Baracchi: El 2 de desembre de 1936 mor a Paterson (Nova Jersey, EUA) el propagandista anarquista Giovanni Matteo Baracchi. Havia nascut el 6 de juliol de 1871 a Mazzoleni (Llombardia, Itàlia). Sos pares es deien Francesco Baracchi i Clarina Viganò. En 1881 es traslladà amb sa família a Milà (Llombardia, Itàlia). Es guanyava la vida com a tipògraf i enquadernador i era membre de la Societat d'Ajuda Mútua d'Enquadernadors. Considerat per les autoritats com a «rufià de la pitjor espècie», milità en el grup anarquista milanès «Avanguardia». Entre 1889 i 1893 va ser detingut i denunciat nombroses vegades per diferents motius, dos d'elles per «associació criminal» i una per «fabricació de moneda falsa», però sempre va ser absolt per manca de proves. En aquests anys es relacionà amb Pietro Gori, Carlo Crivelli i Carlo Chignola (Ghignola), entre altres destacats anarquistes. El març de 1894 va ser detingut amb Pietro Gori, Francesco Cafassi i altres membres del cercle «Il Risveglio», però aquesta vegada no va ser processat. L'agost de 1894, arran de l'assassinat del president de la República francesa Sadi Carnot a mans de Sante Caserio i fugint de les lleis d'excepció antianarquistes, emigrà a Lugano (Ticino, Suïssa), seguint l'exemple de Pietro Gori. El febrer de 1895 va ser expulsat (decret del 29 de gener), amb Gori, de Suïssa i ambdós, a més d'Ettori Bonometti i Luigi Redaelli, arribaren dies després a Londres (Anglaterra) després de passar per Alemanya i Brussel·les (Bèlgica). En 1901 ja el trobem als Estats Units, on hi romandrà la resta de sa vida, viatjant i vivint en diverses ciutats nord-americanes: Washington (Districte de Colúmbia), Phillipsburg (Nova York), Filadèlfia (Pennsilvània), Norfolk (Virginia), Allentown (Pensilvània), South Bethlehem (Pennsilvània), Union City (Pennsilvània), etc. Considerat per les autoritats com un dels implicats en l'assassinat del rei Humbert I d'Itàlia, va ser posat en estreta vigilància. Dedicat sempre a la propaganda llibertària, envià correspondència a diferents publicacions anarquistes, com ara Cronaca Sovversiva, La Protesta Umana o L'Adunata dei Reffrattari. El novembre del 1912 son fill Lucifero morí a Filadèlfia i en 1916 participà en les activitats de la Universitat Popular d'Allentown, ciutat des d'on recaptà fons per a la defensa de Luigi Galleani. Els familiars, interrogats en 1926 per la policia milanesa, digueren que l'última notícia seva l'havia rebut 25 anys abans des de Nova York (Nova York, EUA).

***

Josep Comas Solà

Josep Comas Solà

- Josep Comas Solà: El 2 de desembre de 1937 mor a Barcelona (Catalunya) l'astrònom, divulgador científic i simpatitzant llibertari Josep Comas Solà. Havia nascut el 19 de desembre de 1868 a Barcelona (Catalunya). Fill d'un comerciant progressista, de jove s'apassionà per l'astronomia i quan només tenia 15 anys publicà un assaig en la revista francesa L'Astronomie sobre un meteorit que havia caigut a Tarragona. En 1889 es llicencià en Física i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. A partir de 1896, i fins a 1900, treballà a l'Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols, estació astronòmica privada acabada de fundar l'industrial del suro Rafael Patxot Jubert, on descobrí aspectes importants del planeta Mart. Després realitzà un viatge d'estudis a Itàlia i a Sicília, visitant els principals observatoris i els volcans Vesuvi i Etna En 1901 ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on impulsà la fotografia i el cinema aplicats a l'astronomia, i durant els anys següents es lliurà a aconseguir la creació d'un observatori al Tibidabo. Un cop creat aquest en 1904, dirigí l'Observatori Fabra a la muntanya barcelonina, ajudat un temps per Albert Carsí, fins a la seva mort. En aquest observatori realitzà nombrosos descobriments (dos cometes, dues estrelles variables, 11 asteroides, etc.) i estudià sistemàticament planetes, satèl·lits, asteroides i altres astres (Júpiter, Saturn, Mercuri, Tità,  etc.). En 1910 col·laborà en els primers vols d'avió a tot l'Estat espanyol. En 1911 fundà i presidí, també fins a la seva mort, la Societat Astronòmica d'Espanya --posteriorment s'afegí Amèrica. A més, va ser membre de diverses societats astronòmiques europees i de l'organització internacional Acadèmica de les Nacions. En 1917 participà en el Congrés de Sevilla de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències. En 1920 participà en la fundació de la primera emissora de ràdio de l'Estat espanyol (EAJ-1), on portà un programa de divulgació científica. Cofundador del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), disposà d'un dels primers cotxes a motor d'explosió que van circular per Barcelona. En 1923, amb la visita d'Albert Einstein a Barcelona i el debat suscitat, es mostrà partidari de la teoria de la relativitat, però amb el temps canvià de bàndol. En 1930 fou membre del Comitè Executiu de la Difusió Luminotècnica de Barcelona i de la seva «Exposició de Llum». Durant els anys bèl·lics, dirigí el Servei d'Astronomia de la Generalitat de Catalunya al socialitzat Observatori Fabra. Afiliat al Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT), destacà com a divulgador científic a ateneus llibertaris, escoles racionalistes, sindicats i centres populars i en publicacions llibertàries (Tiempos Nuevos, etc.) i de tota casta (La Vanguardia, Última Hora, La Actualidad, Revista de la Sociedad Astronómica de España y América, Urania, Boletín del Observatorio Fabra. Sección Astronómica, etc.). Amb Albert Carsí Lacasa, col·laborà amb l'anarquista Escola Natura, popularment anomenada «La Farigola». En 1936 dirigí la instal·lació climatològica i meteorològica del Laboratori Confederal d'Experimentacions ubicat a Masnou. Va ser autor de nombrosos llibres i publicacions científiques, especialment sobre astronomia i sismologia, entre les quals podem citar Determinaciones del diámetro de Venus (1902), Distribución de los astros en el espacio (1902), El eclipse de sol de treinta de agosto de 1905) (1905), Astronomía y ciencia general (1907), El espiritismo ante la ciencia. Estudio crítico sobre la mediumnidad (1907 i 1986), El cometa Halley (1910), Album fotográfico de la zona eclíptica (1915), Abstracción y realidad (1925), Astronomía (1925), El Cielo (1927), Estereocopia astronómica (1929), etc. Josep Comas Solà va morir el 2 de desembre de 1937 a Barcelona (Catalunya) a causa d'una broncopneumònia i el seu funeral constituí una gran manifestació de dol on intervingueren, a més de entitats populars i representacions governamentals, una delegació confederal i nombrosos militants --el seu enterrament va ser presidit per Lluís Companys i Frederica Montseny. Llegà la seva casa-observatori (Villa Urania), terrenys i els seus valuosos aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona. El mateix 1937 l'Oficina de Propaganda de la CNT, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) editaren el llibre José Comas Solà. El hombre por Alberto Carsí. El científico por Joaquín Febrer, amb un pòrtic del mallorquí Bernat Pou. En 2004 l'Ajuntament de Barcelona publicà la biografia Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, coordinat per Antoni Roca Rosell.

Josep Comas Solà (1868-1937)

***

Gino Manetti (ca. 1925)

Gino Manetti (ca. 1925)

- Gino Manetti: El 2 de desembre de 1943 és afusellat a Florència (Toscana, Itàlia) l'anarquista il·legalista Luigi Manetti, més conegut com Gino Manetti, que va fer servir el pseudònim d'Antonio Padovani. Havia nascut el 17 de juliol de 1898 a Impruneta (Toscana, Itàlia) –algunes fonts citen el 8 o el 10 de juliol de 1898 a Galluzzo (Florència, Toscana, Itàlia). Sos pares es deien Raffaello Manetti i Marianna Bellini. Amb 19 anys lluità en la Gran Guerra i va caure presoner dels alemanys, però aconseguí fugir del camp i arribar a les línies italianes després de passar les muntanyes. Durant la postguerra fou considerat per la policia com a «irreductible i extremadament perillós» per les seves accions «criminals», les seves competències propagandístiques anarquistes i la influència que aconseguí a la seva zona. Després de la «Marxa sobre Roma» es va veure obligat a fugir d'Impruneta. El gener de 1923, juntament amb sa companya i sos dos infants, passà clandestinament a Marsella (Provença, Occitània), però uns mesos després hagueren de separar-se, ell a París (França) i sa família hagué de retornar a Itàlia, on no en pogué sortir malgrat els esforços seus durant els anys 1927 i 1928. A París treballà de pintor en la construcció i freqüentà el cercle anarquista il·legalista al voltant de Sante Pollastro. El novembre de 1925 va ser condemnat per l'Audiència del Sena a un mes de presó per possessió d'«arma prohibida».  El desembre de 1925 va ser detingut en l'agafada que desarticulà la banda de Pollastro. Després d'un any i mig empresonat, va ser jutjat el 9 de maig de 1927 per l'Audiència del Sena, juntament amb altres companys (Marcel Casteu, Thomas Ciapellioni, Marino Desgens, Angelo Garribo, Lazare Limonier i Jules Vuillaume), per l'atracament de la joieria Rubel de París; absolt, va ser alliberat i immediatament expulsat de França. Refugiat amb altres companys a Marsella sota el nom d'Antonio Padovani, va ser identificat pels serveis d'intel·ligència del consolat feixista italià i denunciat. En 1928 passà a Bèlgica i l'agost de 1931 va ser detingut per robatori i també expulsat. Des d'aquest moment sa vida fou un continu sortir d'una presó belga per entrar-hi en una de francesa i viceversa, sota l'acusació de furt o per violació del decret d'expulsió. El 23 de maig de 1935 va ser condemnat per l'Audiència del Sena, juntament amb els anarquistes Dario Fabiani i Dominique Morisi, per robatori a cinc anys de presó i a 10 anys de domicili obligat. El maig de 1940, amb l'ocupació nazi de Bèlgica, va ser alliberat de la presó on romania i, donada la situació, demanà la repatriació. A Itàlia va ser confinat a l'illa d'Ustica per dos anys. De bell nou a Florència, el juliol de 1943 va ser detingut preventivament, com a molts d'altres subversius. Després de l'armistici del 8 de setembre de 1943 i la instauració de la República Social Italiana, mentre molts van ser excarcerats, ell va romandre tancat juntament amb el prestigiós anarquista Oreste Ristori i dos subversius sense filiació excombatents de la guerra d'Espanya, Armando Gualtieri i Orlando Starai, i Francesco Luigi Pugi, comunista condemnat en diverses ocasions per delictes comuns. L'1 de desembre de 1943 els partisans del Gruppi d'Azione Patriottica (GAP, Grup d'Acció Patriòtica) eliminaren el tinent coronel Gino Gobbi, comandant del districte militar de Florència, i com a represàlia els feixistes demanaren ajusticiar 10 detinguts polítics a les autoritats nazis, però el comandant alemany es negà a lliurar els seus presoners. La matinada del 2 de desembre de 1943 Gino Manetti fou agafat de la presó florentina de Le Murate per un escamot feixista de la banda Carità i portat al camp de tir de Le Cascine (Florència, Toscana, Itàlia), on, juntament amb altres quatre companys (Armando Gualtieri, Luigi Francesco Pugi, Oreste Ristori i Orlando Storai), fou afusellat. Els condemnats van ser asseguts en cadires d'esquena a l'escamot d'execució com a signe de traïció a la pàtria. L'octubre de 1944 un dels primers grups anarquistes del barri d'Oltrarno de Florència es batejà amb el seu nom.

Gino Manetti (1898-1943)

---

Continua...

---

Escriu-nos


          

landorra ha respondido al debate L´oreal por encima de las nubes en el foro Trading Interactivo

 Cache   
none
          

La reunión entre el presidente Danilo Medina y el rey de España Felipe VI

 Cache   

El rey Felipe VI de España mantuvo sendas reuniones este lunes en Madrid con los presidentes de República Dominicana, Danilo Medina y de Ecuador, Lenín Moreno, quienes se encuentran en España para participar en la cumbre sobre el clima COP25 que se ha inaugurado hoy en Madrid.

Felipe VI ha recibido a Moreno y a Medina en el Palacio Real antes de una recepción ofrecida junto a la reina Letizia a los jefes de Estado y de Gobierno asistentes a la apertura de esta cumbre, así como a los máximos responsables de otras delegaciones.

El presidente dominicano ha sido el primero que se ha reunido con el rey, quien, junto a la ministra de Defensa y Exteriores española, Margarita Robles, le ha saludado en una de las dependencias del palacio y han posado para los informadores gráficos antes de iniciar su reunión.

En ella, además de abordar asuntos relativos a la relación bilateral, es previsible que hayan tratado sobre la próxima cumbre iberoamericana, que se celebrará en Andorra en 2020.

Además, Medina ha tenido oportunidad de comentar al rey los planes de su gobierno para conjugar el crecimiento económico con el respeto al medio ambiente y, en concreto, el proyecto denominado Quisqueya, con el que se pretende reforestar más de 767.000 hectáreas.

Los objetivos de la COP25, las relaciones entre España y Ecuador y la próxima cumbre iberoamericana son asuntos que previsiblemente habrá tratado también el rey con Lenín Moreno, al que ha saludado igualmente ante los periodistas de forma previa a su encuentro.

Moreno ha viajado a Madrid semanas después de las manifestaciones que se sucedieron en su país contra un decreto que eliminó el subsidio a los combustibles en el marco del acuerdo suscrito con el Fondo Monetario Internacional y que posteriormente fue anulado.

De este asunto habló este domingo el presidente ecuatoriano con el secretario general de la ONU, Antonio Guterres, quien le trasladó el apoyo de Naciones Unidas a la defensa y continuidad de la institucionalidad democrática en el país andino.


          

Comentario en Los paneles solares serán obligatorios en California por Stevmuby

 Cache   
Viagra Cialis Levitra Compare Viagra On Sale Elavil <a href="http://cialibuy.com" rel="nofollow ugc">viagra vs cialis</a> Precio De Cialis En Andorra Viagra Sottobanco What Does Keflex Reaction Look Like
          

Center for Reproductive Rights Releases New Brief of European Abortion Laws

 Cache   
Center for Reproductive Rights Releases New Brief of European Abortion Laws ehorwitz Wed, 11/27/2019 - 11:37

News Type


Subhead
Europe leads the world with its number of liberalized laws on abortion, but many women still face access barriers due to regulatory restrictions or regressive threats
Primary Content

(PRESS RELEASE) --A new comparative overview of European abortion laws, released today by the Center for Reproductive Rights, reveals that more than 95% of women of reproductive age currently live in countries where laws allow abortion either on request or on broad social grounds.

This impressive statistic nevertheless masks the fact that some of these countries maintain restrictive pre-conditions, such as mandatory counselling or enforced waiting periods, that can impede or delay women accessing services. In addition, abortion is still outlawed or extremely restricted in six countries in the region.

The report, European Abortion Laws: A Comparative Overview, outlines that the trend is squarely towards positive and progressive liberalizing reform in the European region, such as the recent legalization of abortion on request in Cyprus, Ireland and Iceland. It also warns, however, that the region remains at considerable risk of attempts to rollback abortion rights, such as current proposals before the Slovakian parliament that would introduce extreme mandatory requirements prior to abortion that are contrary to international human rights principles and law. 

The new report reveals that, currently, across the European region:

  • Thirty-nine countries (ranging right across the continent, from Portugal and Spain in the West to Turkey and the Russian Federation in the East) have legalized abortion on request (i.e where abortion is legal without the need for a medical practitioner or other authority to certify a particular reason for the abortion)
  • Two countries (Finland and the United Kingdom) have legalized abortion on broad social grounds
  • Six countries retain highly restrictive abortion laws – Andorra, Malta and San Marino do not allow abortion in any circumstances; Liechtenstein allows abortion only when a woman’s life or health is at risk, or where the pregnancy resulted from sexual assault; Monaco and Poland allow abortion only when a woman’s life or health is at risk, following a sexual assault, or where a severe foetal anomaly has been detected

Some countries have set time limits on abortion on request at between 18-24 weeks of pregnancy, while others set these limits around the end of the first trimester of pregnancy. All of these countries’ laws allow access later in pregnancy in specific circumstances, such as where a woman’s health or life is at risk, and here the standard practice is not to impose any time limitation at all.

Despite having legalized abortion, some European countries have maintained a range of procedural rules and regulations that can impede and delay women’s access to abortion care.  These include:

  • mandatory waiting periods between the date on which an abortion is first requested and the date on which it may take place;
  • laws compelling women to undergo counselling, which can sometimes be required to be biased or directive;
  • short rigid time limits for accessing abortion that may disproportionately affect certain groups of women; and
  • criminalising women or medical professionals who act outside of the legal framework for abortion provision

Although the general trend in Europe has been towards increasing liberalization and removing barriers to access, in recent years some countries in Europe have attempted to roll back existing legal protections for women’s access to abortion care. Initiatives have ranged from attempts to introduce regressive pre-conditions before abortions can take place, such as mandatory biased counselling, or waiting periods, to attempts to fully ban abortion or remove existing legal grounds for abortion.

“Women in Europe have fought long and hard for legal entitlements to access abortion care,” said Leah Hector, Regional Director for Europe at the Center for Reproductive Rights.

As recent events in Poland and Slovakia demonstrate, rights to access abortion may be arbitrarily threatened by attempts to introduce new barriers or scale back on the legality of abortion care, and we must be ever vigilant.

“Comparative reports like this one help to capture the current status of abortion law and practice across the region, and provide advocates and policy makers with information on where and how their efforts should be focused moving forward. There is much progress still to be made if Europe is to achieve the promise of gender equality.”

To download a copy of European Abortion Laws: A Comparative Overview go to: https://reproductiverights.org/document/european-abortion-law-fact-sheet

Issues


Regions






Next Page: 10000

© Googlier LLC, 2019