Next Page: 10000

          

Larga charla de Pesic pese a la victoria ante el Fuenlabrada

 Cache   

Svetislav Pesic se marchó este domingo del Palau con una sensación agridulce. Pese a la victoria azulgrana, al técnico no le gustó la intensidad de los suyos, sobre todo en los dos primeros cuartos.

Leer la noticia completa
          

Barça: Ahora toca optimizar efectivos

 Cache   

Veinticuatro horas después de jugar y perder en Zaragoza, el Barça volvió este lunes a los entrenamientos. Y es que esta semana esperan tres partidos en cinco días. El miércoles, el Valencia visita el Palau en la Euroliga, el viernes los azulgranas visitarán al Armani en Milán y el domingo, ahora, en la Liga Endesa, recibirán al Montakit Fuenlabrada.

Leer la noticia completa
          

Netistä tilaaville saattaa tupsahtaa yllättäviä veronpalautuksia – jaossa 11,5 miljoonaa (MikroBitti)

 Cache   
none
          

HTNG and HFTP Developing HITEC 2020 Asia, Expanding the Hospitality Technology Event

 Cache   

Two associations are partnering to provide a respected education program to the Asian hospitality industry

BANGKOK (September 18, 2019) – Two leading associations who work to advance and educate on hospitality technology are partnering to expand to Asia the popular Hospitality Industry Technology Exposition and Conference (HITEC®), with plans to premiere next year. Recently joining resources for HITEC Europe 2020, Hospitality Financial and Technology Professionals (HFTP®) and Hospitality Technology Next Generation (HTNG) are continuing their collaboration by adding a fourth HITEC to the 2020 roster.

HFTP has produced the Hospitality Industry Technology Exposition and Conference (HITEC) in North America since 1972, and in 2017 expanded the brand with two additional boutique events in Europe and Dubai which bring together thought leaders, practitioners and vendors to cover hospitality technology trends and practices. Since then, the European show has been building annually and earlier this month HFTP and HTNG announced a new partnership to help elevate the program and broaden its audience for 2020. Taking advantage of the momentum from their collaboration and HTNG’s decade-long presence in the Asia-Pacific region, HFTP and HTNG will continue to work together to establish this new event in Asia. Details will be announced as soon as they are finalized.

Upcoming events include: HFTP’s HITEC Dubai on November 12-13, 2019 at Festival Arena in Festival City Dubai in Dubai, UAE; HTNG’s European Conference on November 18-20, 2019 at the Fairmont Monte Carlo in Monaco; HFTP and HTNG’s HITEC Europe on April 21-23, 2020 at the Palau de Congressos in Palma, Mallorca, Spain; HTNG’s Hospitality Tech Summit on 13 February, 2020 at the Okura Hotel in Amsterdam; and HFTP’s HITEC San Antonio on June 15-17, 2020 at the Henry B. Gonzalez Convention Center in San Antonio, Texas USA.

For more information about HITEC and HFTP's other international activities, contact the HFTP Meetings & Special Events Department at education@hftp.org or visit www.hftp.org and www.hftp.org/hitec.

For more information about HTNG, please visit www.htng.org or contact the HTNG Events Department at events@htng.org.

 

***

 

About HFTP

Hospitality Financial and Technology Professionals (HFTP®) established in 1952, is an international, nonprofit association, headquartered in Austin, Texas, USA, with offices in Hong Kong, United Kingdom, the Netherlands and Dubai. HFTP is recognized as the spokes group for the finance and technology segments of the hospitality industry with members and stakeholders spanning across the globe. HFTP uniquely understands the industry’s pressing issues and assists its stakeholders in finding solutions to their challenges more efficiently than any organization. It does this via its expert networks, research, certification programs, information resources and conferences/events such as HITEC. HFTP also owns the world’s only hospitality-specific search engine, PineappleSearch.com®.

For more information about HFTP, email membership@hftp.org or download the HFTP/HITEC media kit. Follow HFTP/HITEC on HFTP Connect, Facebook (@HFTPGlobal; @HITECconference), LinkedIn, Twitter (@HFTP),  Instagram (@HFTP_HITEC), Flickr and YouTube for the latest news.

About Hospitality Technology Next Generation (HTNG)

 

The premier technology solutions association in the hospitality industry, HTNG is a self-funded, nonprofit organization with members from hospitality companies, technology vendors to hospitality, consultants, media and academic experts. HTNG's members participate in focused workgroups to bring to market open solution sets addressing specific business problems. HTNG fosters the selection and adoption of existing open standards and also develops new open standards to meet the needs of the global hospitality industry.

 

Currently more than 400 corporate and individual members from across this spectrum, including world leading hospitality companies and technology vendors, are active HTNG participants. HTNG's  Board of Governors, consisting of 22 top IT leaders from hospitality companies around the world, itself has technology responsible for over 3 million guest rooms and world-leading venues. HTNG publishes workgroup proceedings, drafts and specifications for all HTNG members as soon as they are created, encouraging rapid and broad adoption. HTNG releases specifications into the public domain as soon as they are ratified by the workgroups. For more information, visit www.htng.org.

 

###


          

Maanteiden talvihoitoon lisärahaa – kansalaispalautteen määrä kasvanut voimakkaasti

 Cache   
Maanteiden talvihoitoon käytetään alkavana talvena aiempaa enemmän rahaa, kertoo valtion tieverkosta vastaava Väylävirasto.Väylävirasto ja alueelliset ely-keskukset käyttävät tänä talvena maanteiden talvihoitoon arviolta 117 miljoonaa euroa, mikä on noin kuusi miljoonaa euroa enemmän kuin viime talvena....
          

Tulli palauttaa valuuttavirheen takia yli 11 miljoonaa euroa maahantuontiveroja

 Cache   
Tullauksissa on sovellettu väärää valuutan muuntokurssilistaa eräiden valuuttojen kohdalla, Tulli kertoo tiedotteessa. Maahantuontiveroja on kannettu tämän vuoksi väärin 1.5.2016–30.6.2019 välisenä aikana. Virhe koskee noin 960  000:ta tullausta.Tulli palauttaa ylimääräiset maksut oma-aloitteisesti,...
          

3. EL REY Y PLAZA UNIVERSIDAD

 Cache   
Rafael del Barco Carreras

Barcelona 5-11-2019. Los premios Principe o Princesa de Gerona o Girona se entregan por primera vez en Barcelona. Otra pírrica victoria del independentismo parecida a la huida de 5.500 empresas, primero por 'inseguridad jurídica' y ahora 'física', el miedo se generaliza en Cataluña. Un miedo similar al generado durante 42 años por la 'corrupción o malversación institucionalizada', donde quién no aceptaba la 'corrupción' no existía 'oficialmente'. O Pujol o la nada:

 "La FPdGi convoca anualmente los Premios Fundación Princesa de Girona con la voluntad de promover y fomentar la iniciativa y el esfuerzo, la investigación científica y la creatividad artística, la solidaridad y el desarrollo del talento de jóvenes emprendedores e innovadores que demuestran inquietud por construir un mundo más justo en un entorno globalizado, y que tienen la capacidad de asumir riesgos y la motivación necesaria para inducir cambios en la sociedad."

Gerona o Girona tiene vetada la entrada al Rey. El Rey persona non grata según la alcaldesa de Gerona, que se ha negado ceder o alquilar el Palacio de Congresos de la ciudad. Otra gran ficción impuesta por el minoritario independentismo. Quienes conocemos bien la Gerona o Girona desde los años 70 sabemos que en concreto en EL AMPURDÁN se concentran grandes mansiones o palacios veraniegos 'catalanes' desde los indianos del siglo XIX, a los del franquismo, más las actuales segundas residencias de centenares de profesionales del Independentismo o sus subvencionados, sumados a centenares o miles del Socialismo catalán, y lugar muy preferido de mafiosos franceses e italianos, ¡y de banqueros suizos!, más desde hace unas décadas de países del Este. Todos sonreirían y sonríen ante la 'opresión' del Estado Central.

La primera o segunda, tras Mallorca, región más rica de España, se ha convertido en la capital del independentismo o los 'antisistema' con el beneplácito o cesión y empeño de la GENERALITAT. Generalitat o CDR, Sunami Democrático, ARRAN, o ANC y Ómnium, ensoñaciones manejadas y financiadas desde el Palau de la Plaza de San Jaime, o los restaurantes de Gerona, al alimón con la República de Waterloo, o la cárcel de Lladoners. Una red de nombres diría inventados por TV3 para complicar sus fantásticas desinformaciones.

En Barcelona quién no poseía o posee una 'masía' reformada o gran mansión veraniega en EL AMPURDÁN o Costa Brava, así como un apartamento o casa apareada en el Valle de Arán o La Cerdaña 'no es nadie'. Conciertos y paellas o suquets jalonan el verano. Un verano que no se puede rematar con unos PREMIOS entregados por el Rey o la Princesa porque con la inestimable ayuda o miedos madrileños Girona o Gerona se ha convertido en un fortín independentista. Que de su riqueza hayan salido los 'oprimidos'  PUIGDEMONT o QUIM TORRA significa que una corrupta 'pequeñoburguesía' se aburre o pretende 'más dinero', obsesión mayoritaria entre los gerundenses de la costa o interior, o de Bañolas a Olot y Ripoll. La selecta 'profunda Cataluña'.

Y Barcelona de nuevo colapsada. A las 11 en Plaza Universidad donde nada indica que levanten el campo, antes al contrario oigo un mozalvete aconsejar a unas decenas de 'oprimidos' que no se les ocurra acudir a 'urgencias' pues serían detenidos, el servicio médico será atendido por 'SANITARIOS POR LA REPÚBLICA'.

Y el jolgorio se ha despertado cuando los de CIUDADANOS con varias cámaras han pretendido y realizado un programa electoral en un lateral de la Gran Vía. Pasada la voz por el campamento se han lanzado cual enardecidos 'fascistas'. ¡Perdón! lo de 'fascistas' son los de CS según los 'oprimidos'. No eran muchos pero procuraban hacer mucho ruido. Ante comentarios como 'vienen a excitar', me he ido por si el ambiente subía de tono, mis condiciones físicas no admiten empujones.

Y en TV3 en TOT ES MOU se lanzan con histeria contra los componentes del PATRONATO de los premios PRINCIPE o ahora PRINCESA DE GERONA. Advierten que Quim Torra el pasado año renunció a la vicepresidencia. El habitual y más furibundo de los contertulios acusa a LA CAIXA y BANCO DE SABADELL y a REPSOL o TELEFÓNICA, y otros de hallarse inmersos en casos de corrupción, o eluden impuestos sistemáticamente, dice. Jamás he oído en TV3 un ataque tan furibundo y con tanto ardor contra PUJOL. De hecho no comentan los últimos avances del sumario manteniéndose en el embuste de la herencia del avi Florensi, o los inventos de las 'cloacas del Estado e Interior'.

Un moderador no ve provocación en la visita del Rey. El Rey no es el Rey de los catalanes contesta otro. A Gerona no se atreven a ir, porque la mayoría de la poblacion de Cataluña no reconoce al Rey. Y siguen con sus tantras, vienen a provocar. Estado policial. Tienen un cacao mental sobre el independentismo dice el forofo de turno, y sonríe con la sonrisa del poseso de la verdad absoluta.

Enfocan a Marcel Mauri de Ómnium Cultual, gritando que vivimos en una ciudad militarizada, y señalan la Diagonal cortada por un compacto aunque pequeño grupo. Un reyezuelo dice...

mi escrito de ¡¡¡hace 5 años!!!

miércoles, 5 de noviembre de 2014


4. DUI: DECLARACIÓN UNILATERAL DE INDEPENDENCIA

Barcelona 5-11-2014. Desobedecer al Constitucional o al Gobierno no creo que le preocupe demasiado a Artur Mas, su jefe o capo Jordi Pujol desobedeció desde 1980. Su encrucijada no radica en desobedecer sino en el posibilismo de su rebeldía. El domingo tendrá a sus fieles ante unas urnas-ficción, al igual que Pujol los tuvo en la Plaza de San Jaime cuando la gran estafa de Banca Catalana. Pero estas urnas no auguran su tranquilidad y disfrute del Poder los próximos 35 años. Muy al contrario, sus posibilidades de alcanzar los 84 años siendo uno de los hombres mas ricos en negro de Europa, es muy escasa. Tensar la cuerda hasta con la movilización de los mossos (policía autonómica), para que se abran locales y eviten incidencias, es jugar a la ruleta rusa… y sin más beneficios que unas listas de adictos sin credibilidad ni vinculantes.
LA RAZÓN; "Mas se rebela contra el TC y moviliza a todos los mossos para el 9-N"
"El Gobierno de Rajoy impedirá que el 9-N se usen recursos o edificios públicos. Las Fuerzas de Seguridad --agrega el subtitulo interior-- garantizarán que no abra ningún colegio electoral"
¿Qué sucederá si aparece la Policía Nacional obligando a cerrar unos locales públicos donde se ejecuta un simulacro de elecciones desobedeciendo al Constitucional, o sea ilegales? La pregunta me conduce a otra: ¿Hay en Cataluña suficiente Policía Nacional o incluso Guardia Civil?  Y otra más retorcida: ¿Habría enfrentamiento, o los mossos cumpliendo la Constitución se implicarán en el cierre?
Albert Batllé, director general de los mossos, ha dicho varias veces que la policía autonómica actuará con neutralidad política e imparcialidad, cumpliendo con el mandato constitucional. Pero considerando que Batllé fue elegido por el dedo de Artur Mas, y antes fuera director de instituciones penitenciarias, su credibilidad es muy escasa.
CRÓNICA GLOBAL
"TODO ESTÁ A PUNTO"

 ABC: 

La consulta independentista de Artur Mas, fuera de la ley y en vía muerta

 Los centros escolares y los ayuntamientos catalanes no podrán colocar las urnas este domingo

Se me amontonan las incógnitas; ¿de nuevo me pregunto que sucedería en EEUU si cualquiera de sus 50 estados pretendiera la secesión, tema muy debatido en varios? Y de nuevo me respondo que el gobernador, que se hubiera atrevido a gastar un euro o utilizar un local público para sus partidistas sueños independentistas, ya estaría en prisión. Tan increíble como que 33 jueces dicten que la contabilidad B era necesaria y beneficiosa para Banca Catalana.
Si el domingo supera el mejor guión de intriga, demostrando que cualquier confeso delincuente charlatán tipo Pujol puede provocar una histeria colectiva, el ruido de esas nueces no debe acallar las noticias base del dilema actual:

EL PERIÓDICO: La policía reclama abrir una caja fuerte del socio de Oleguer Pujol

 VOZPÓPULI: Ruz investiga un 'contrato fantasma' entre Jordi Pujol Ferrusola y los Sumarroca

Y jamás mis muy civilizados, al igual que crédulos, conciudadanos de la “çeba” han salido a los balcones, como ayer noche, anunciando con una cacerolada que están hasta los mismísimos (dixit Cayo Lara) de que les roben…























Mis escritos del 1-11 al 15-11-2014


del 1-11 al 30-11-2009

BARCELONA 30 AÑOS DE CORRUPCIÓN.pdf


EN GOOGLE

"El acto de Ciudadanos estaba encabezado por la presidenta del partido en Catalunya, Lorena Roldán, y otros dirigentes como Carlos Carrizosa o Carina Mejías. El objetivo del mitin era anunciar a los medios de comunicación que llevarán la acampada a la Junta Electoral al considerar que la plaza es un espacio en el que se ha de poder hacer campaña electoral, y no estar ocupado por jóvenes independentistas.
A los abucheos de los manifestantes, la comitiva de Ciudadanos ha respondido con gritos de “libertad”. “No os tenemos miedo, no nos vais a echar de Catalunya, no vais a conseguir callarnos, no nos vamos a rendir jamás”, ha proclamado Roldán en un mensaje en Twitter posterior al incidente."


"Los estudiantes acampados en la plaza Universitat de Barcelona para protestar contra la sentencia del 'procés' se han encarado este lunes con una comitiva electoral de Ciudadanos que trataba de realizar un acto de campaña en ese céntrico punto. No en vano, la formación naranja había convocado a la prensa en ese lugar para que su líder en Cataluña, Lorena Roldán, pronunciara un discurso flanqueada dirigentes del partido.
Así las cosas, la formación de Albert Rivera había instalado un micrófono en la Gran Vía, a pocos metros de las tiendas de campaña de los estudiantes que ocupan la plaza desde el miércoles. No obstante, poco después estos se han empezado a concentrar ante los dirigentes liberales gritando y con banderas. «Cataluña antifascista», repetían mientras a pocos metros, Roldán clamaba «Libertad»."

„Klaipėdos naftos“ valdybai nusprendus iki 2024 metų išpirkti dabar nuomojamą suskystintų gamtinių dujų (SGD) terminalo laivą-saugyklą „Independence“ arba įsigyti kitą panašų laivą, BNS kalbinti ekspertai ir politikos formuotojai mano, kad su sprendimu paskubėta – esą reikia didesnio aiškumo, kaip ateityje keisis dujų vartojimas regione. Kai kurie ekspertai abejoja, kad jis augs.
Skaitykite daugiau...

          

Odgovorio/la: Pozivni brojevi drzava

 Cache   
+1 Kanada
+1 Sjedinjene Američke Države
+1 (242) Bahami
+1 (246) Barbados
+1 (264) Angvila
+1 (268) Antigva i Barbuda
+1 (284) Britanska Devičanska Ostrva
+1 (340) Američka Devičanska Ostrva
+1 (345) Kajmanska Ostrva
+1 (441) Bermudi
+1 (473) Grenada/Carricou
+1 (649) Turks i Caicos Ostrva
+1 (664) Montserrat
+1 (670) Severna Marijanska ostrva
+1 (671) Guam
+1 (758) Sveta Lucija
+1 (767) Dominika
+1 (784) Sveti Vincent i Grenadini
+1 (787) Portoriko
+1 (809) Dominikanska Republika
+1 (868) Trinidad i Tobago
+1 (869) Sveti Kristofor i Nevis
+1 (876) Jamajka
+1 (939) Portoriko

 

+20 Egipat
+212 Maroko
+213 Alžir
+216 Tunis
+218 Libija
+220 Gambija
+221 Senegal
Južni Sudan
+222 Mauritanija
+223 Mali
+224 Gvineja
+225 Obala Slonovače
+226 Burkina Faso
+227 Niger
+228 Togo
+229 Benin
+230 Mauricius
+231 Liberija
+232 Sijera Leone
+233 Gana
+234 Nigerija
+235 Čad
+236 Srednjoafrička Republika
+237 Kamerun
+238 Zelenortska Republika
+239 Sveti Toma i Princip
+240 Ekvatorska Gvineja
+241 Gabon
+242 Republika Kongo
+243 Demokratska Republika Kongo
+244 Angola
+245 Gvineja Bisau
+246 Diego Garcia
+247 Ascension
+248 Sejšeli
+249 Sudan
+250 Ruanda
+251 Etiopija
+252 Somalija
+253 Džibuti
+254 Kenija
+255 Tanzanija
+256 Uganda
+257 Burundi
+258 Mozambik
+260 Zambija
+261 Madagaskar
+262 Reunion
+263 Zimbabve
+264 Namibija
+265 Malavi
+266 Lesoto
+267 Bocvana
+268 Svazi
+269 Komori i Mayotte
+27 Južna Afrika
+290 Sveta Helena
+291 Eritreja
+297 Aruba
+298 Farska Ostrva
+299 Grenland

+30 Grčka
+31 Holandija
+32 Belgija
+33 Francuska
+34 Španija
+350 Gibraltar
+351 Portugal
+352 Luksemburg
+353 Irska
+354 Island
+355 Albanija
+356 Malta
+357 Kipar
+358 Finska
+359 Bugarska
+36 Mađarska
+370 Litvanija
+371 Letonija
+372 Estonija
+373 Moldavija
+374 Jermenija
+375 Belorusija
+376 Andora
+377 Monako
+378 San Marino
+379 Vatikan
+380 Ukrajina
+381 Srbija
+382 Crna Gora
+385 Hrvatska
+386 Slovenija
+387 Bosna i Hercegovina
+389 Makedonija
+39 Italija

+40 Rumunija
+41 Švajcarska
+420 Češka
+421 Slovačka
+423 Lihtenštajn
+43 Austrija
+44 Velika Britanija
+45 Danska
+46 Švedska
+47 Norveška
+48 Poljska
+49 Nemačka

+500 Folklandska Ostrva
+501 Belize
+502 Gvatemala
+503 Salvador
+504 Honduras
+505 Nikaragva
+506 Kostarika
+507 Panama
+508 Sveti Petar i Mikelon
+509 Haiti
+51 Peru
+52 Meksiko
+53 Kuba
+54 Argentina
+55 Brazil
+56 Čile
+57 Kolumbija
+58 Venecuela
+590 Francuski Antili
+591 Bolivija
+592 Gvajana
+593 Ekvador
+594 Francuska Gvajana
+595 Paragvaj
+596 Martinik
+597 Surinam
+598 Urugvaj
+599 Holandski Antili

+60 Malezija
+61 Australija
+62 Indonezija
+63 Filipini
+64 Novi Zeland
+65 Singapur
+66 Tajland
+670 Istočni Timor
+673 Brunej
+674 Nauru
+675 Papua Nova Gvineja
+676 Tonga
+677 Solomonska Ostrva
+678 Vanuatu
+679 Fidži
+680 Palau
+681 Wallis i Futuna
+682 Kukova Ostrva
+683 Niue
+684 Američka Samoa
+685 Samoa
+686 Kiribati
+687 Nova Kaledonija
+688 Tuvalu
+689 Francuska Polinezija
+690 Tokelau
+691 Mikronezija
+692 Maršalova Ostrva

+7 Kazahstan
+7 Rusija

+800 Međunarodni besplatni telefon
+808 Usluge s podeljenim troškovima
+81 Japan
+82 Južna Koreja
+84 Vijetnam
+850 Severna Koreja
+852 Hong Kong
+853 Makao
+855 Kambodža
+856 Laos
+86 Kina
+870 Usluga Inmarsat "SNAC"
+871 Inmarsat (istočni Atlantik)
+872 Inmarsat (Tihi okean)
+873 Inmarsat (Indijski okean)
+874 Inmarsat (zapadni Atlantik)
+878 Univerzalne službene telekomunikacije
+880 Bangladeš
+881 Globalni mobilni satelitski sistem
+886 Tajvan

+90 Turska
+91 Indija
+92 Pakistan
+93 Avganistan
+94 Šri Lanka
+95 Burma (Mianmar)
+960 Maldivi
+961 Liban
+962 Jordan
+963 Sirija
+964 Irak
+965 Kuvajt
+966 Saudijska Arabija
+967 Jemen
+968 Oman
+970 Palestina
+971 Ujedinjeni Arapski Emirati
+972 Izrael
+973 Bahrein
+974 Katar
+975 Butan
+976 Mongolija
+977 Nepal
+979 Međunarodne usluge s dodanom vrednošću
+98 Iran
+991 ITPCS
+992 Tadžikistan
+993 Turkmenistan
+994 Azerbejdžan
+995 Gruzija
+996 Kirgistan
+998 Uzbekistan
          

House - Palau Plegamans (CAN FALGUERA)

 Cache   
, Built Surface 255m2, 533m2, 4 Bedrooms, 2 Bathrooms, pool, Urbanizacion, All Exterior
          

APG1L - Apranga AB (jeronimas)

 Cache   
Dėl spalio mėnesio -> LV nauji m2 veiklūs tapo tik balandį - tai jie dar nespėjo atnešti pajamų į akumuliuotas metines pajamas. Augimas atrodo gerai tiesa išlipo iš augančio pajamų grafiko, to nebuvo paskutinius 3-is metus. kas gali rodyti "lubas" apg dabartinio pajėgumo 23-23,5m EUR -> palaukime Kalėdų :)
          

Artist Lineup Announced for CityFest East Texas with Andrew Palau this Fall

 Cache   
NEWS PROVIDED BY Luis Palau Association June 27, 2019 TYLER, Texas, June 27, 2019 /Christian Newswire/ -- The team behind CityFest East Texas with Andrew Palau the large, multicultural music festival scheduled for October 5-6, 2019 has announced the artist lineup for this year's much-anticipated event. The festival will include performances by top Christian recording artists Blanca, Marisol Park, Ryan Stevenson, The Newsboys, Pat Barrett, and Lecrae. Additionally, award-winning cou Source: Luis Palau Association
          

More Than 2,200 Churches Unite to Host Love Cote d'Ivoire Festival with Andrew Palau in Abidjan, Cote d'Ivoire

 Cache   
Contact: Jay Fordice, Luis Palau Association, 503-614-1500 ABIDJAN, COTE D'IVOIRE, Feb. 22, 2019 /Christian Newswire/ -- More than 50,000 people in West Africa gathered this past weekend (Feb. 15-17, 2019) in Abidjan, Cote d'Ivoire for a 3-day evangelistic festival with evangelist Andrew Palau. Led by the Luis Palau Association, the week-long campaign was the culmination of more than three years of work in Cote d'Ivoire, including massive citywide festivals in other influential cities suc Source: Luis Palau Association
          

Masía en alquiler en Palau sator Costa Brava. Casa a Palau Sator!. Masías...

 Cache   
900
Consta de: 5 habitacions dobles i 2 banys. 150 m2 útils pati interior xemeneia Terrassa aparcament privat per a tres cotxes taller cuina equipada 3 plantes: Planta Baixa: 1 habitacions, bany, cuina i sala destar amb llar de foc. Planta Primera: 2...
5 habitaciones 2 baños 300 m² 3 EUR/m² bien comunicado terraza
Fri, 11 Oct 2019 16:33:19 +0200
          

Additional T8WH discussion

 Cache   

Additional discussion of this I believe not yet posted to the group: Palau – Transmitter History: Ray Robinson corrected the information about the transmitters and antennas at Medorn, and this is appreciated. The information that the High Adventure station on Palau used HCJB transmitters is not just Kai Ludwig’s invention, but found at https://www.swcountry.be/eqa.html. This …

L'articolo Additional T8WH discussion proviene da Bclnews.


          

Maanteiden talvihoitoon lisärahaa – kansalaispalautteen määrä kasvanut voimakkaasti

 Cache   
Eniten palautetta tulee lumenpoistosta ja liukkaudentorjunnasta.
          

Tullissa käytettiin vuosia vääriä valuuttojen muuntokursseja – asiakkaille joudutaan palauttamaan miljoonia

 Cache   
Alle kymmenen euron summaa Tulli ei oma-aloitteisesti palauta.
          

Els Pressupostos del Consell preveuen 11 milions d’euros en inversions per a Ontinyent en 2020

 Cache   

Es contemplen importants partides per al nou Hospital, el Palau de Justícia, el barri de La Vila o el Pla Edificant

L'entrada Els Pressupostos del Consell preveuen 11 milions d’euros en inversions per a Ontinyent en 2020 ha aparegut primer a TV Digital Ontinyent.


          

Orlinski, el 'castrato' millenial que arrasa en redes

 Cache   

Concha Barrigós.

Madrid, 6 nov (EFE).- Efervescente, energética, pura, sensual, ardorosa... Todo eso es, según la crítica, la peculiar voz, mezcla de niño y mujer, del contratenor polaco Jakub Jozef Orlinski (1991), un 'castrato' millenial que baila breakdance, hace skate y 'parkour', tiene un doctorado y arrasa en redes entre los jóvenes.

'Mi secreto es la autenticidad. La gente devora lo natural, lo genuino. Mi estrategia es 'si lo hago, bien; si no lo hago, también'. Eso es lo que funciona', explica en una entrevista con EFE el artista, que el viernes publica su segundo disco, 'Facce d'amore', el retrato musical de un amante durante el barroco.

El disco, grabado con Il Pomo D'Oro con dirección de Maxim Emelyanychev, es 'muy especial' porque de sus 16 cortes, 8 son grabaciones de estreno mundial, un repaso singular al amor a través de 80 años de barroco de la mano de compositores como Cavalli, Boretti, Scarlatti, Bononcini, Haendel, Conti, Predieri y Hasse.

'Hay piezas muy virtuosas y también con mucho contenido, historias completas. Por ejemplo, la de Cavalli -'Erme e solinghe cime...', de 'La Calisto'- no es pirotécnica pero es extraordinaria', describe sobre su nuevo trabajo, que presentará en un concierto en el Palau de la Música Catalana el 16 de diciembre.

Con su anterior disco, 'Anima Sacra', quiso realizar 'un viaje espiritual' a la música del siglo XVIII y con este la pretensión ha sido hacer 'algo operístico' y que fueran arias sobre 'el amor emocional'.

'Me gustan los retos y quería acercarme al sentimiento amoroso desde puntos de vista diferentes. La alegría de la reciprocidad, pero también el amor no correspondido, el loco... un espectro de experiencias emocionales en el que caben expresiones diferentes de la misma relación', dice.

Se refiere Orlinski a las distintas versiones del amor de Ottone por Popea que dan Orlandini o Haendel, y que permiten profundizar también en la forma de composición del barroco.

Las piezas de ese periodo están escritas de tal manera que permiten al cantante hacer sus propios adornos porque las florituras no están marcadas en la partitura, explica Orlinski, que ha dedicado su tesis doctoral a las ornamentaciones del barroco.

El polaco, que posee un dominio absoluto del melisma, imprime su estilo a cada pieza y, por ejemplo, en las de Haendel, cambia las alturas musicales de las notas de forma que consigue una especie de síncopa propia del jazz.

Le encanta vivir en Varsovia, su ciudad natal, donde tiene a sus amigos y sus raíces y donde hace desde breakdance a capoeira: 'siempre tengo que estar saltando, no lo puedo evitar', dice el cantante, inmune, al parecer, a los riesgos físicos de esas actividades que, sostiene, le ayudan a potenciar su voz, muy semejante al tono de un clarinete.

'Mi voz no es solo para hacer ópera; hay otras muchas cosas, como música contemporánea, muy adecuada. Por mi experiencia se que a la gente le encanta', sostiene.

Sabe que eso es así desde que llegó a la grabación de 'Vedro con mio diletto' para la radio France Musique vestido con zapatillas y pantalón corto porque nadie le iba a ver.

Solo cuando estaba allí, un patio donde cabía muy poca gente, él y su pianista, que iba en chanclas, se enteraron de que la interpretación sería transmitida en Facebook Live.

El vídeo ha sido ya visto cuatro millones de veces en YouTube, donde entre los miles de comentarios que dejan los internautas hay varios que coinciden en destacar el parecido de Orlinski, que también fue modelo, con el David de Miguel Ángel.

Dos años después de estar en aquel patio, Orlinski ya forma parte del exclusivo y reducido club de súper estrellas contratenores, como Philip Jaroussky (1978) o Xavier Sabata (1976), 'resucitadores' de la tradición de los 'castrati' y de las piezas del barroco, tanto sagradas como operísticas.

'Mi experiencia es muy diferente a la de ellos. Abrieron una ventana para gente como yo. Ellos no tuvieron las mismas oportunidades que he tenido yo. Philipe es súper amoroso y le adoro y la voz de Xavier es muy elegante', alaba el polaco, que 'quizá', revela, actúe en un futuro próximo en el Teatro Real. EFE


          

Hoy es la fiesta del Beato Francisco Palau, predicador de las misiones populares

 Cache   
REDACCIÓN CENTRAL, 07 Nov. 19 (ACI Prensa).- Nació en Aytona (Lérida) el 29 de diciembre de 1811, de familia pobre pero muy cristiana. En 1828 ingresó en el seminario de Lérida, donde estudió filosofía y teología durante cuatro años.
          

Vanhus- ja vammaisneuvosto 11.11.2019 / Vanhusten viikon ohjelmallisen tilaisuuden 9.10.2019 palaute

 Cache   
Vanhusten viikon ohjelmallisen tilaisuuden 9.10.2019 palaute
          

Sen complexos ante o campión

 Cache   
Logo de estrearse con triunfo na elite, o Pescados Rubén Burela FS visitará mañá o Palau, na xornada 8, para medirse sen complexos ao campión de campións, o FC Barcelona, coa Liga, Copa de España, Copa do Rei e Supercopa da última tempada na súa vitrina. A cita poderá seguirse en directo a través de LaLigaSportsTV e Esport3 (21.15 horas). “Imos a unha cancha complicada, é un dos mellores equipos do mundo, cos mellores xogadores, pero esta vitoria deunos confianza e moral para saltar ao Palau sen complexos, dispostos a todo, malia a extrema complexidade. Estando ao douscentos por cento temos posibilidades”, explicaba o ala Joselito, respirando xa tras subir o 2-1 fronte a Servigroup Peñíscola. “Estamos moito máis tranquilos. Quitamos un peso; o equipo viña traballando moi ben e que o fútbol sala estaba sendo inxusto connosco. Logo da primeira vitoria, o venres, trabállase doutra forma, máis liberados, e podemos ir a Barcelona con outra mentalidade”. Os pupilos de Juanma Marrube plantaranse na cancha blaugrana con 4 puntos, pelexando por saír da zona de urxencia, fronte á segunda praza catalá, con 18 puntos; tan só sucumbiu fronte a Palma Futsal (2-3), no último compromiso no seu feudo. “Calquera xogador pode desequilibrarche o partido. A clave vai estar en ser un equipo, unidos, e saber sufrir”, advertía o xogador andaluz facendo referencia ao final do calendario máis que intratable para os mariñáns, con esta visita: “Tivemos un inicio moi difícil, con desprazamentos ás pistas dos grandes, pero aínda así demos unha boa imaxe. Con Movistar gañando 1-2 a falta de dez minutos, con ElPozo estando sempre no partido, con Magna estivemos por diante... Agora tócanos Barcelona. Despois teremos un calendario menos impresionante e temos que seguir na mesma liña de traballo para seguir medrando” valoraba o 2 laranxa. “O nivel de xogo está sendo alto, aínda que os resultados non acompañaron todo o que deberían. Eu atópome ben; desde o club están contentos comigo, pero a liña a seguir debe ser a de querer dar sempre un paso adiante para continuar axudando ao grupo”, confesaba Joselito. O equipo realizará a última sesión da semana esta tarde ás 18.00 horas en Gironella, con 13 xogadores na expedición, coa incorporación de Pitero. Expedición Pescados Rubén Burela FS: 1. Edu, 2. Joselito, 4. Loito, 6. Luisma, 7. R. Vargas, 9. Pitero, 10. Matamoros, 11. Juanfran, 12. Renato, 14. Pope, 20. Everton, 22. Álex Diz, 24. M. Kaluza
          

Piso - Mataró (El palau)

 Cache   
, 54m2, 2 Bedrooms, 1
          

Italy Holidays - Cheap Packages to Italy

 Cache   
Italian art, architecture and culture have left an unforgettable mark on many. And now the Italian Dream is yours! Explore Italy Holidays, cheap packages to Italy 2018-19 by Citrus Holidays to behold the beauty of Venice, Rome, Florence or any other city with the inclusion of flights and train rides. Enjoy the serenity and enthralling beauty of Italy with exciting and all-inclusive holiday offers by Citrus Holidays. With many attractive and affordable offers by Citrus Holidays, you can choose five nights to stay in sunny Sardinia, where you will venture to Palau for a dazzling holiday. If you want ancient history running around you, you can choose our splendours in Rome and Venice twin-centre holiday package to explore the phenomena of ancient art to the waterways of the city built on water!
          

Jälkiä häivytetystä kieliopista – opettajien näkemyksiä kieliopin opettamisesta

 Cache   
Jälkiä häivytetystä kieliopista – opettajien näkemyksiä kieliopin opettamisesta Alho, Irja; Korhonen, Riitta Perusopetuksen opetussuunnitelman perusteissa (2014) äidinkielen ja vieraiden kielten opetukseen tarjoillaan kielitietoa ja kielitietoisuutta ja niiden varjossa rakenteita ja käsitteitä, mutta kieliopista vaietaan. Silti kielioppi elää omaa elämäänsä paitsi arjessa myös kouluopetuksessa – eri merkityksissään, kuten ilmeni ala- ja yläkoulun opettajille tekemässämme kyselyssä. Esitämme tässä muutamia kyselyjemme tuloksia ja niiden herättämiä ajatuksia sekä ehdotamme kieliopille arvon palauttamista.
          

Leonor y Abascal

 Cache   

El lunes se saldó con dos batallas que traerán cola. La primera se libró en el Palau de Congressos. Más de un republicano (no de los sobrevenidos) se quedó desolado al ver que la Monarquía ganaba sin despeinarse. Una niña de 14 años sonreía hablando en un perfecto catalán y un joven matemático con el lazo amarillo en la solapa se fue con 20.000 euros de premio. Afuera, invitados al acto y periodistas eran empujados, escupidos e insultados por una concentración independentista que tuvo representantes de los tres partidos. Quizá el independentismo consiga que en estas elecciones no haya ni un voto atrás (buena campaña de JxCat) pero, de tanto jugar con la fe, en algunos ha calado el fanatismo. Cuando llegue una propuesta nacionalista laica, el procés perderá la hegemonía de la bona gent. Y la Monarquía seguirá ahí, con su sonrisa.

Seguir leyendo....


          

Los cobardes

 Cache   

Cientos de personas intentaron rodear este lunes el Palau de Congressos de Catalunya, en protesta por la presencia de la Familia Real. Mostrar malestar en las calles de manera pacífica y civilizada por las circunstancias políticas o sociales que sean, me parece legítimo. De hecho, las protestas a veces funcionan, pero normalmente lo hacen cuando son multitudinarias, justas y tenaces, no cuando son violentas. Sin embargo, me repugna, me asquea profundamente cuando la gente se manifiesta ejerciendo su derecho con la intención, al mismo tiempo, de recortar las libertades de los demás.

Seguir leyendo....


          

Una Catalunya plural e integradora

 Cache   

La entrega de los premios de la Fundación Princesa de Girona no pudo sustraerse a la situación política por la que atraviesa Catalunya. Mientras en el interior del Palau de Congressos de Catalunya, en la avenida Diagonal de Barcelona, el rey Felipe VI, la reina Letizia, la princesa Leonor y la infanta Sofía eran recibidos con prolongados aplausos y con los asistentes puestos en pie, en el exterior centenares de manifestantes protestaban por la presencia de la familia real en Barcelona. La princesa Leonor pronunció parte de su discurso en un catalán notable y con elogiosas referencias a Catalunya, y el Rey también habló en la lengua propia de Catalunya durante su intervención. Fue precisamente en esta parte de su discurso cuando Felipe VI hizo la referencia política más explícita. Tras ensalzar la decisiva contribución catalana a la consolidación de la democracia española una Catalunya orgullosa de sus señas de identidad, plural e integradora, constructiva y solidaria con el progreso en general, afirmó que en el presente y en el futuro no pueden tener cabida ni la violencia ni la intolerancia ni el desprecio a los derechos y libertades de los demás. Palabras adecuadas para alertar sobre el filo sobre el que se está caminando en Catalunya tras la sentencia del Tribunal Supremo y que toman un especial sentido ante algunas de las actitudes que se estaban expresando en las inmediaciones del recinto.

Seguir leyendo....


          

SUMMAARISET 1.9.2019 ALKAEN

 Cache   
Keskitetään muutamaan käräjäoikeuteen ja sähköiseen järjestelmään. Summaariset riita-asiat tarkoittavat kirjallisessa menettelyssä ratkaistavia asioita, jotka voidaan panna käräjäoikeudessa vireille tavanomaista suppeammalla haastehakemuksella. Suppeaa haastehakemusta voidaan käyttää asiassa, joka koskee tietyn määräistä saamista (esim. vuokrasaatavat, puhelin- ja sähkölaskut), hallinnan tai rikkoutuneen olosuhteen palauttamista taikka häätöä. Käyttö edellyttää kantajan ilmoitusta siitä, ettei asia ole hänen käsityksensä mukaan riitainen. Summaarisia riita-asioita ei enää jatkossa käsitellä Etelä-Karjalan, Etelä-Pohjanmaan, Etelä-Savon, Kainuun, Kanta-Hämeen, Keski-Suomen, Länsi-Uudenmaan, Pohjois-Karjalan, Pohjois-Savon, Päijät-Hämeen ja Satakunnan käräjäoikeuksissa. Nämä käräjäoikeudet kuitenkin käsittelevät lainmuutoksen voimaantullessa vireillä olevat asiat loppuun.
          

[07/11] Bomba del Liceu - «El Libertario» - «El Productor» - «La Patrie Humaine» - Murjas - Broutchoux - Couture - Légeret - Molaschi - Edo - Santaló - Camus - Andrés Edo - Cores - Bayo - Florencio Sánchez - Roorda - Guidi - Malato - D'Avray - Sánchez García - Valentín de Pedro - Marek - Spivak - Castanier - Briat

 Cache   
[07/11] Bomba del Liceu - «El Libertario» - «El Productor» - «La Patrie Humaine» - Murjas - Broutchoux - Couture - Légeret - Molaschi - Edo - Camus - Andrés Edo - Santaló - Cores - Bayo - Florencio Sánchez - Roorda - Guidi - Malato - D'Avray - Sánchez García - Valentín de Pedro - Marek - Spivak - Castanier - Briat

Anarcoefemèrides del 7 de novembre

Esdeveniments

La bomba del Liceu segons el diari parisenc "Le Petit Journal" del 25 de novembre de 1893

La bomba del Liceu segons el diari parisenc Le Petit Journal del 25 de novembre de 1893

- Bomba del Liceu: El 7 de novembre de 1893, nit de la inauguració de la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya), durant el segon acte de la representació de l'òpera Guglielmo Tell, de Rossini, dirigida pel mestre Leopoldo Mugnone, l'anarquista Santiago Salvador Franch va llançar des del quart pis a la platea dues bombes «Orsini», una de les quals va esclatar i va produir vint morts i nombrosos ferits. El Gran Teatre del Liceu, que aquell dia era ple (3.600 places), s'havia convertit en lloc de reunió i d'esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial catalana. Salvador, que havia actuat així per venjar l'execució de Paulí Pallàs el 6 d'octubre d'aquell any, va aconseguir fugir i l'Estat de setge es va decretar a la capital catalana el 10 de novembre. Centenars d'anarquistes van ser detinguts i torturats a les masmorres del castell de Montjuïc. L'atemptat d'antuvi va ser atribuït a l'anarquista Josep Codina i després a Mariano Cerezuela, i ambdós serà executats el 21 de maig de 1894. Salvador va ser detingut el 2 de gener de 1894 a Saragossa i quan va ser apressat va intentar suïcidar-se disparant-se un tret al ventre. Dins la presó de Barcelona va simular ser convertit pel jesuïta Goberna, però en ser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirmà públicament el seu anarquisme. Santiago Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894, i amb ell sis més (Cerezuela, Codina, Archs, Sabat, Bernat i Sogas) dels 27 implicats en el procés --Miralles, Mir, Carbonell i Villarrubias van ser condemnats a cadena perpètua. Aquest atemptat va tenir importants conseqüències polítiques, jurídiques i literàries, i va donar lloc a una crisi teatral que va durar mesos. La bomba «Orsini» --nom del famós anarquista que va atemptar contra Napoleó III amb un artefacte d'aquesta classe--, de la mida d'una poma grossa, que no va arribar a esclatar perquè va ser esmortida en caure sobre la falda d'una senyora ja morta, es conserva avui al Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona).

Santiago Salvador Franch (1865-1894)

***

Capçalera del primer número d'"El Libertario"

Capçalera del primer número d'El Libertario

- Surt El Libertario: El 7 de novembre de 1909 surt a Madrid (Espanya) el primer número del periòdic anarquista El Libertario. Semanario anarquista. A partir del número 2 portarà el subtítol «Periódico anarquista» i en el número 3 desaparegué el subtítol. En teoria setmanal, aparegué força irregularment. El comitè de redacció estava format per Ricardo Gómez y Gómez, Lino Cuesta Martín, Antonio Gil Taboada, Juan José Cuesta Martín i Ramón Prieto. Aquests mateixos van signar el «Manifiesto. A los anarquistas de todo el mundo», sobre el fracassat moviment revolucionari català d'aquell any, que es va publicar en el primer número. Hi van col·laborar, entre d'altres, Fernando Ramos, Cruz del Olmo, V. García, Alfonso Logo i Mauro Bajatierra. En sortiren sis números, l'últim el 20 de febrer de 1910. L'única col·lecció que es conserva està dipositada a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.

***

Capçalera del primer número d'"El Productor"

Capçalera del primer número d'El Productor

- Surt El Productor: El 7 de novembre de 1925 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número del setmanari anarquista i anarcosindicalista El Productor. Periódico de ideas y crítica. Òrgan d'expressió del grup llibertari del mateix nom i molt lligat a la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), fou dirigit per Manuel Buenacasa Tomeo. Durant un temps la redacció s'establí a Blanes (Selva, Catalunya). Hi van participar en la redacció Ramon Suñé, Joaquín Adelantado, José Alberola, Patricio Navarro, Ramón Tené, Miguel Jiménez, J. Magriñá, J. Vázquez, Ramón Domínguez, Blas, Miguel Chueca, Gisbert, Labrador, Peñacorada, Rosquillas, Royo, Ruiz de Galarreta, Sesé i Isidre Duch, entre d'altres. Polemitzà força amb Vida Sindical, d'Ángel Pestaña i de Joan Peiró, i fins i tot amb Errico Malatesta en defensa del moviment obrer anarquista, amb el suport directe del nucli espanyol de La Protesta de Buenos Aires, sobre tot de Diego Abad de Santillán, òrgan d'expressió de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA). Aspirava reforçar l'anarquisme en la Confederació Nacional del Treball (CNT) enfront de l'empenta de la tendència sindicalista («sindicalisme possibilista»). Hi van col·laborar Abad de Santillán, Caro Crespo, Ghiraldo, Treni, Malatesta, Makhno, etc. Aquesta publicació fou suspesa per l'autoritat governativa de Primo de Rivera i només pogué publicar 20 números, l'últim el 19 de març de 1926. El Productor va ser capçalera de nombroses publicacions llibertàries, anteriors i posteriors a aquesta.

El Productor (1925-1926)

***

Capçalera de "La Patrie Humaine"

Capçalera de La Patrie Humaine

- Surt La Patrie Humaine: El 7 de novembre de 1931 surt a París (França) el primer número del setmanari anarcopacifista La Patrie Humaine. Feuille de combat pour la Paix --a partir del número 125 (27 de juliol de 1934) portarà de subtítol «Le grand hebdomadaire du pacifisme intégral». Va ser fundat per Victor Méric i després de la seva mort serà continuat per diversos gerents (Louis Loréal, Jean Girardin i Robert Tourly). Hi van col·laborar A. Barbe, P. V. Berthier, Henri Bellamy, Marcel Bousquet, Marthe Bray, A. Brefort, Marcelle Capy, F. Challaye, Armand Charpentier, Claudot, F. Couttenoire de Toury, Auguste Cornu, Muse d'Albray, G. Demartial, Camille Drevet, Sébastien Faure, Marguerite Glangetas, Gagriel Gobron, Henri Guilbeaux, Henri Jeanson, Robert Jospin, G. De Lacaze-Buthiers, Eugène Lagot, Lucien Leaue, Gérad Leretour, Louis Le Sidaner, L. Loreal, Victor Margueritte, René Martin, Georges Michon, Jean-Paul Monteil, Pierre Mualdès, Maurice Naille, Edouard Rothen, Henriette Sauret, Jean Sovenance, Simone Tery, Robert Tourly, Maurice Weber, Georges Yvetots, entre d'altres. L'últim número, el 355, es publicarà el 25 d'agost de 1939 coincidint amb la declaració de guerra contra Alemanya. També va editar un bon grapat de fullets.

Anarcoefemèrides

Naixements

Notícia d'una de les conferències de Marie Murjas apareguda en el periòdic marsellès "La Calotte" del 7 d'abril de 1901

Notícia d'una de les conferències de Marie Murjas apareguda en el periòdic marsellès La Calotte del 7 d'abril de 1901

- Marie Murjas: El 7 de novembre de 1876 neix a Plouaret (Lannion, Bretanya) la religiosa i després lliurepensadora i anarquista atea Marie-Yvonne Kamoal, més coneguda com Marie Murjas, pel llinatge de son company, i que també va fer servir el nom de Marie Lapeyre. Fill d'una família benestant,  el 16 de maig de 1894  entrà al convent de trapenques de Saint-Paul-aux-Bois (Picardia, França) i sota el nom de Soeur Scolastique prengué l'hàbit de novícia el 22 de novembre d'aquell mateix any; el 31 de juliol de 1896, però, abandonà sense professar la congregació. Esdevingué anarquista i en 1898 fou una de les fundadores de la Lliga dels Drets de l'Home i col·laborà amb la Libre Pensée, fent propaganda, mitjançant conferències contradictòries, contra els convents de clausura i a favor de l'ateisme. Des de maig de 1900 passà a residir al número 56 de l'avinguda Gambetta de Nimes (Llenguadoc, Occitània). Participà en la propaganda antimilitarista, fent conferències i editant cartells, especialment el març de 1901 a Nimes. Moltes de les seves conferències serviren per fer col·lectes de suport a determinades causes, com ara la de Brest (Bretanya) per al repatriament de l'anarquista Théodule Meunier, condemnat a treballs forçats a perpetuïtat colònia penitenciària de Caiena (Guaiana Francesa), la de Castèurainard (Provença, França) a favor dels vaguistes de Chalon (Roine-Alps, Arpitània), o la de Canes (Provença, Occitània) per a les famílies de la matança de Rússia de 1905. A Nimes conegué l'anarquista Adrien Murjas, que esdevingué son company, residint plegats al número 10 del carrer de la Madeleine. En 1901 va fer una gira de propaganda antireligiosa per Bèlgica. En aquesta època participà activament en les activitats del Grup Llibertari d'Estudis Socials (GLES), que es reunia a l'antiga seu de la Borsa del Treball, al número 7 del carrer Saint Paul. Durant l'estiu de 1901 realitzà una gira de conferències al centre i a l'est de França. El setembre de 1904 formà part de la representació francesa de la Libre Pensée que es reuní en un congrés internacional d'aquesta organització a Roma (Itàlia). La seva campanya anticlerical i atea va ser tan intensa que l'octubre de 1904 les monges del convent de trapenques de Saint-Paul-aux-Bois redactaren una carta explicant el seu cas que publicaren en els periòdics catòlics. A finals de febrer de 1905 el Tribunal Correccional d'Épinal (Lorena, França), a resultes d'una denúncia de Dom Étienne, prior de la Trapa, i Soeur Adélaïde, superiora de l'abadia de Sètfonts (Llenguadoc, Occitània), condemnà el periòdic Le P'tit Falot de Rambervillers (Lorena, França) a 100 francs de multa i a 500 francs per danys i perjudicis per haver reproduït una conferència seva considerada difamatòria. Amb son company recorregué les fires i mercats llenguadocians venen quincalleria. Segons la policia, anava freqüentment a Montpeller (Llenguadoc, Occitània) i es reunia amb diferents companys, com ara Victor Alzas i Pierre Panel. Anys més tard abandonà el moviment llibertari. Segons la policia, sota el nom de Marie Moissac fou l'amant de Sébastien Faure, amb qui havia fet conferències. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Benoît Broutchoux, assegut al centre, amb altres membres del comitè de vaga (Courrières, 1906). Fotografia Baron

Benoît Broutchoux, assegut al centre, amb altres membres del comitè de vaga (Courrières, 1906). Fotografia Baron

- Benoît Broutchoux: El 7 de novembre de 1879 neix a Essertenne (Franc Comtat, França), a prop de la zona minera de Montceau-les-Mines, el militant i propagandista anarcosindicalista Benoît Broutchoux. Son pare, Sébastien Broutchoux, feia d'obrer metal·lúrgic i sa mare, Claire Lazareth, portà al món vuit infants, dels quals Benoît n'era el major. De ben jovenet començà a treballar de carreter en una granja i amb 14 anys entrà a fer feina de miner a la Companyia de Blanzy a Monceau-les-Mines, on va ferir-se una cama poc després --per aquest accident fou indemnitzat miserablement i d'aleshores ençà mai no pogué caminar correctament. En 1898 s'instal·là a París, on va fer de terrelloner a les obres del metro. Fou en aquesta època que començà a freqüentar els cercles anarquistes, s'afilià al sindicat  anarcosindicalista dels terrelloners, dels pouaters i dels miners i col·laborà en el full àcrata Le Chemineau. A la primavera de 1900 tornà a Monceau-les-Mines, on continuà militant en l'anarcosindicalisme, destacant en les seves confrontacions dialèctiques en els mítings organitzats pels socialistes. El 2 de juny de 1900, arran de la mort per part de la policia de l'obrer metal·lúrgic en vaga Brouillard a Chalon-sur-Saône, pronuncià un violent discurs durant l'enterrament; detingut, fou condemnat «per excitació a la mort i al pillatge, per injúries a l'Exèrcit i paraules ultratjants al govern parlamentari». A penes alliberat, fou novament condemnat en rebel·lia a sis mesos de presó i a dos anys de prohibició de residència pel Tribunal de Chalon per apallissar el comissari Müller. Fugitiu, marxà a Suïssa, on conegué sa futura companya, Fernande Richir. En 1902, amb un fals nom, començà a treballar a la conca minera de Lens. Durant la vaga d'octubre d'aquell any per aconseguir la jornada de vuit hores, s'oposà al sindicat miner reformista encapçalat per Émile Basly. Novament detingut, fou condemnat per «atemptat contra la llibertar del treball» i per «usurpació d'identitat». Quan sortí de la presó en 1903, entrà a formar part del nou sindicat creat pels dissidents i esdevingué redactor del periòdic Le Réveil Syndical i de L'Action Syndicale, des d'on reivindicà la vaga general. Partidari de les tesis neomaltusianes, va fer propaganda de l'amor lliure i del pensament anarcofeminista d'Emma Goldman; per tot això, fou condemnat per «ultratges als bons costums». Arran de la catàstrofe de Courrières, el 10 de març de 1906, on moriren 1.101 persones, fou un dels capdavanters de la vaga que es desfermà a la conca i fou detingut durant una marxa cap a l'alcaldia de Lens de 2.000 vaguistes. Alliberat a finals de maig d'aquell any, esdevingué el gerent del cafè Florange, mentre continuà editant L'Action Syndicale, gràcies a una petita impremta. En 1906, també, participà en el Congrés d'Amiens de la Confederació General del Treball (CGT), amb Georges Dumoulin i Pierre Monatte, on els anarcosindicalismes desbancaren la minoria guesdista i aprovaren la «Carta d'Amiens» que afirmava la defensa de les reivindicacions immediates i diàries, alhora que lluitava per la transformació conjunta de la societat al marge de qualsevol partit i de l'Estat. Aquest document sempre fou reivindicat per la CGT i per altres sindicats (Força Obrera, Confederació Nacional del Treball, etc.). L'agost de 1907 va participar en el Congrés Anarquista Internacional d'Amsterdam, on es va debatre sobre les relacions entre l'anarquisme i el sindicalisme i on es visqué un viu debat entre Pierre Monatte, defensor del sindicalisme revolucionari, i Errico Malatesta, que pensava que el sindicalisme sempre era reformista. Poc abans d'aquest congrés aconseguir fugir de la policia després d'un agitat míting organitzat per protestar contra la detenció del seu amic André Lorulot, però en tornar al seu domicili el setembre, fou detingut i novament condemnat, amb Lorulot, per «incitació de militars a la desobediència». El desembre de 1909 fou novament condemnat per haver atiat els vaguistes de les obres del canal del Nord i encara durant l'estiu de 1911 per haver fet costat la lluita de les mestresses contra l'encariment de la vida. El gener de 1912 fou condemnat a un any de presó, després d'haver-se lliurat dels treballs forçats a les colònies penals, i fou amnistiat el juliol. En 1914, inscrit al «Carnet B» dels antimilitaristes, fou detingut i enviat al front. Dos anys després, gasejat durant un atac alemany, fou llicenciat. Després esdevingué xofer de taxis de la Companyia General de Taxis (CGT), alhora que s'afilià a la Unió Anarquista (UA) i col·laborà en el periòdic CQFD, de l'anarcopacifista Sébastien Faure, i en Le Libertaire. Durant els anys de la Revolució russa intentà conciliar els llibertaris i els bolxevics, però la decepció del comunisme fou absoluta. En 1921 participà en el Congrés de Lille de la CGT, realitzat després del Congrés de Tours de la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), durant el qual aquest partit socialista es dividí arran de la creació de la III Internacional comunista, i fou ferit de bala per un «company reformista». En 1925 la seva salut es va veure molt degradada i en 1931, son fill Germinal de 26 anys, fou assassinat per la policia. En 1940, malalt i en la misèria, es refugià a Villeneuve-sur-Lot. Benoît Broutchoux va morir el 2 de juny de 1944 a Vilanuèva d'Òlt (Aquitània, Occitània).

***

Jean-Joseph Couture fotografiat per l'Studio Harcourt (París, 1950) [militants-anarchistes.info]

Jean-Joseph Couture fotografiat per l'Studio Harcourt (París, 1950) [militants-anarchistes.info]

- Jean Couture: El 7 de novembre de 1884 neix a Pantin (Illa de França, França) l'arquitecte i astrònom anarquista, i després comunista, Jean-Joseph Couture. En 1902 s'allistà voluntari per tres anys a l'exèrcit per reemplaçar son germà petit Raymond Gilbert que s'acabava de casar i havia estat triat al sorteig de quinta. En 1908 viva a Le Pré-Saint-Gervais (Illa de França, França) i treballava d'obrer mesurador en la construcció. En 1909 publicà el pamflet A la porte l'assassin!, on denuncià l'assassinat del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia i criticà durament les autoritats espanyoles. A començament dels anys deu vivia al número 10 del carrer Gambetta de Châtillon-sous-Bagneux i en aquesta època formava part del grup «Amis du Libertaire». Mobilitzat durant la Gran Guerra, en la primavera de 1916 era sotstinent del 51 Regiment d'Infanteria i el febrer havia estat ferit a Cumières-le-Mort-Homme (Lorena, França) durant l'ofensiva alemanya sobre Verdun. Després de la seva convalescència, va ser traslladat a artilleria i encapçalà el Service de Renseignement et d'Observation Terrestre (SROT, Servei d'Intel·ligència i d'Observació Terrestre). Acabà la guerra com a tinent i va ser condecorat amb la Legió d'Honor i amb la Creu de Guerra amb Palma i Estrella. Posteriorment s'adherí al Partit Comunista Francès (PCF). Entre 1921 i 1938 fou arquitecte municipal de Châtillon-sous-Bagneux. En 1929 va ser nomenat oficial d'acadèmia del Ministeri de l'Educació Pública i en 1935 oficial d'instrucció pública del citat ministeri. En 1935 col·laborà en La Construction Moderne. Fou president d'honor de la Federació Nacional dels Arquitectes de Col·lectivitats Públiques i Organismes Assimilats (FNACPOA). Estudiós de l'astronomia des de jove, fou membre de la Societat Astronòmica de França (SAF), col·laborà en els seus òrgans d'expressió L'Astronomie i Bulletin de la Société Astronomique de France et revue mensuelle d'astronomie, de météorologie et de physique du globe i destacà pels seus estudis sobre la temperatura solar i per l'interès de crear observatoris populars. Jean Couture va morir el 30 de novembre de 1973 a Châtillon-sous-Bagneux, actual Châtillon (Illa de França, França).

***

Portada del fullet Cris de haine, paroles d'amour. Prose rythmée (1905)

Portada del fullet Cris de haine, paroles d'amour. Prose rythmée (1905)

- Achille Légeret: El 7 de novembre de 1886 neix a Bourges (Centre, França) l'obrer metal·lúrgic, escriptor, antimilitarista, anarquista i anarcosindicalista Achille Pierre Légeret. Son pare era comptable públic de recaptacions i sa mare feia de llevadora; també llogaven habitacions moblades i guardaven els infants, especialment els dels militants anarquistes de Bourges. Després d'haver assistit a l'Escola Nacional Professional de Vierzon (Centre, França), aconseguí una excel·lent educació primària superior. A començaments de segle sembla que formà part de la Libre Pensée. Un informe policíac del 6 de maig de 1904 el qualificà com «l'antimilitarista més violent i perillós de la nostra ciutat». El seu domicili, al carrer Bouillet de Bourges, fou el centre de les activitats llibertàries de la localitat. El juliol de 1905 creà el periòdic anarquista bimensual Les Semailles. Journal anarchiste, que publicà tres números i deixà de sortir en octubre. En aquest any també publicà Soldat-putain. Récits en prose rythmée i Cris de haine, paralos d'amour. Prose rythmée. Entre el 17 i el 18 d'agost de 1905 acollí Miguel Almereyda durant la seva estada a la ciutat. En aquesta època milità en l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA) promoguda per Ernest Girault, organitzant reunions publiques amb aquest, aferrant cartells i distribuint pamflets. En aquesta època col·laborà en L'Anarchie. Obrer metal·lúrgic, sembla que treballà als tallers de Maseiras (Poitou-Charantes, França) i participà activament en la lluita sindical, sobretot a partir de 1906, quan va ser nomenat vicepresident de la Borsa del Treball de Bourges, amb la militant llibertària Eugénie Giraud com a secretària. Tingué bones relacions amb els socialistes del grup encapçalat per Édouard Vaillant dins de la Borsa del Treball, sobretot amb el seu secretari general Pierre Hervier, però sense abandonar les seves idees anarquistes. El 7 de juliol de 1907 mantingué una violenta polèmica amb Jean Jaurès en un míting. L'octubre de 1907 va ser cridat a files i incorporat en el 4t Regiment d'Artilleria d'Héricourt (Franc Comtat, França) i la Prefectura el va inscriure en el «Carnet B» dels antimilitaristes. A finals de 1909 va ser llicenciat. El 8 d'octubre de 1911 la lògia maçònica «Travail et Fraternité» de Bourges refusà unànimement d'admetre'l a la francmaçoneria per la seva «notorietat excessivament desafortunada» –el 24 de juliol de 1920 ho va intentar de bell nou i sembla que també sense èxit. El 15 d'octubre de 1911 durant una discussió amb el company llibertari Marius Truchard, qui el va acusar de dedicar «masses atencions» a la seva companya, resultaren ferits ambdós per trets disparats per Légeret amb una pistola. En 1912 prengué la paraula en nombroses reunions públiques a la regió Centre (Bourges, La Guerche, etc.) contra la guerra, parlant en nom de la Federació Comunista Revolucionària (FCR), del Sindicat de Metal·lúrgics de Maseiras i de les Joventuts Sindicalistes Revolucionàries (JSR). Entre 1913 i 1914 fou secretari adjunt de la Borsa del  Treball i amb aquest càrrec realitzà la campanya per la pau i contra la «Llei dels tres anys», que instaurava un servei militar de tres anys amb la finalitat de preparar l'Exèrcit francès per una guerra amb Alemanya. El 26 de maig de 1913, quan els motins a les casernes, la policia escorcollà el seu domicili, però sense trobar res de comprometedor. Quan entre juliol i agost de 1913 el secretari general de la Borsa del Treball Pierre Hervier restà empresonat per la seva participació en la campanya d'«El Sou del Soldat», ocupà el seu lloc. Per mostrar la seva solidaritat amb Pierre Hervier, votà el 3 d'agost de 1913 per la seva candidatura d'amnistia al Consell del Districte. El 31 de juliol de 1914 prengué la paraula, al costat dels socialistes, en un míting contra la guerra, encara que mesos després aquests s'adheriren a les «necessitats de la defensa nacional». El març de 1915 es va reincorporar al 1er Regiment d'Infanteria i en 1917 va ser destinat a uns establiments militars de Bourges. El gener de 1918 declarà el seu internacionalisme contra la guerra. Gràcies a ell, el 28 d'abril de 1918 es va votar per unanimitat la vaga per al Primer de Maig i fou un dels seus organitzadors, aconseguint que gairebé vint mil persones es manifestessin als crits de «Fora la guerra! Visca la Pau!», tot cantant L'Internationale. El vespre d'aquell dia, s'adreçà a la gentada des de la terrassa de la Borsa del Treball i l'endemà sis-centes persones es reuniren a Saint-Germain-du-Puy (Centre, França) per a fer un pícnic, menjant, cantant, ballant i escoltant-lo recitar el seu monòleg Ce que c'est qu'un soldat. La vaga continuà algunes setmanes, però quan entre el 19 i el 20 de maig de 1918 assistí al «Congrés Minoritari» de Sant-Etiève (Arpitània), la vaga s'esgotà i el 22 de maig es votà la represa del treball. Per mesura disciplinària, les autoritats militars suspengueren la seva pròrroga d'incorporació, el destinaren al 85è Regiment d'Infanteria de Cosne-Cours-sur-Loire (Borgonya, França) i l'enviaren al front. En 1919 va ser llicenciat i reprengué la seva activitat sindical enquadrat en la Unió Departamental de la Confederació General del Treball (CGT). El 28 de novembre de 1919 presidí un míting contra la intervenció a Rússia. Segons la policia, en una reunió pública celebrada el 21 de març de 1920 «sostingué de manera violenta les teories bolxevics». Malgrat la seva col·laboració amb el sector esquerrà del Partit Socialista, restà fidel a les seves idees anarquistes. En el Congrés Departamental de la CGT de juliol de 1920 signà amb Venise Gosnat l'ordre del dia «minoritari». No sabem res més de la seva activitat durant els anys posteriors. Achille Légeret va morir el 19 de desembre de 1951 a Tours (Centre, França).

Achille Légeret (1886-1951)

***

Carlo Molaschi (1924)

Carlo Molaschi (1924)

- Carlo Molaschi: El 7 de novembre de 1886 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) el propagandista anarquista i resistent antifeixista Carlo Molaschi, que va fer servir diversos pseudònims (Charles l'Ermite, Iperboreo, Dottor Stockmann, etc.). Sos pares es deien Giacomo Molaschi i Virginia Conti. Fill d'una família modesta, sos pares eren els guardians d'un palau noble a la plaça milanesa del San Sepolcro. Un cop acabat els estudis primaris, amb 11 anys començà a treballar com a dependent en una merceria i, alhora, continuà la seva educació en una escola nocturna. A començament del segle XX començà a acostar-se als cercles llibertaris, arran d'escoltar el propagandista anarquista Pietro Gori. També s'inicià en la lectura de clàssics del pensament, com ara Siddharta Gautama, Friedrich Hölderlin, Henrik Ibsen, Friedrich Nietzsche, Lev Tolstoi, Otto Weininger, Oscar Wilde, etc. En 1901 va ser detingut per primer cop arran d'una vaga general quan distribuïa pamflets subversius als voltants del Teatre Líric de Milà; aquest fet va suposar el seu acomiadament de la feina, cosa que endurí les seves relacions familiars ja difícils. Posteriorment entrà a treballar com a aprenent de comptable a l'establiment industrial «Seveso» de Cusano Milano (Milà, Llombardia, Itàlia), feina que va mantenir durant 16 anys. En aquests primers anys del segle intensificà la seva militància i començà la seva tasca de propagandista, fent servir diversos pseudònims (Charles l'Ermite, Iperboreo, Dottor Stockmann). En aquesta època destaquen les seves col·laboracions sota la rúbrica «In sordina», publicats en el periòdic Il Libertario de La Spezia (Ligúria, Itàlia). També freqüentà el Circolo di Studi Sociali (CSS, Cercle d'Estudis Socials) de Milà. Entre 1909 i 1910 publicà el periòdic Sciarpa Nera. En aquest període mantingué una estreta relació amb l'advocat llibertari Luigi Molinari, que sempre va veure com a un mestre i el seu punt de referència cultural i polític, col·laborant intensament en la Universitat Popular de Molinari i en la revista L'Università Popolare, i participant també activament en la preparació i en la fundació de l'«Escola Moderna Francisco Ferrer», encarregant-se de la seva administració. Tota aquesta activitat li va portat problemes amb la justícia i va ser detingut i apallissat en diverses ocasions a la presó de San Vittore de Milà, cosa que soscavà la seva salut i on s'encomanà del mal que sempre li va acompanyà, la tuberculosi, que procurava contrarestar amb la seva afició per la muntanya. Quan esclatà la Gran Guerra i portà la crisi ideològica dins del moviment llibertari, s'encarregà de la revista Il Rebelle, portaveu dels anarquistes antiintervencionistes, que volia contrarestar la propaganda exercida pels anarquistes intervencionistes integrats en el periòdic La Guerra Sociale. En aquesta època esdevingué, amb Leda Rafanelli, amb qui des de 1913 tindrà una profunda amistat, i Giuseppe Monanni, en el principal exponent de l'anarcoindividualisme d'aleshores, molt important a Milà. En aquesta època es va veure molt influenciat per la filosofia de Friedrich Nietzsche, sobre tot pel que fa al seu pensament sobre el «superhome», i, donada la seva passió pel teatre, per l'obra dramàtica d'Henrik Ibsen, de qui va prendre el pseudònim Dottor Stockmann, especialment pel seu «menyspreu pel ramat humà». Es va veure atret per referents culturals molt diversos i inusuals en el moviment llibertari del moment, com ara el pensament oriental o els textos clàssics dels estoics (Marc Aureli, Epictet, etc.). El febrer de 1915 va ser detingut per distribuir pamflets incitant els soldats a la desobediència. Abans que dirigís la revista Cronaca Libertaria (del 3 d'agost a l'1 de novembre de 1917), conegué la mestra de primària Maria Rossi (Petra, MR, etc.), immersa de ple en la renovació pedagògica portada a terme per Molinari. Va ser assistint a les reunions d'aquest grup pedagògic que Molaschi conegué Rossi i Rafanelli. A començament de 1918 va ser enrolat en el 192 Batalló de la Milícia Territorial de Melzo (Llombardia, Itàlia), però per la seva mala salut va ser llicenciat l'estiu d'aquell any. Aquesta breu experiència militar el va introduí més en el pessimisme i en el pensament individualista i nihilista, que donarà lloc a l'edició de la revista Nichilismo (1920-1921). Durant la primavera de 1918 es casà amb Maria Rossi. En 1919 fundà la llibreria «Tempi Nuovi» i el primer Comitè Pro Víctimes Polítiques de la postguerra. En aquesta època, abans de la fundació de Nichilismo, la seva posició teòrica es caracteritzà per una mena d'«ecumenisme» obert a tots els corrents de pensament. Durant l'estiu de 1920 participà en la fundació del diari Umanità Nova, dirigit per Errico Malatesta, del qual fou un dels grans animadors. Durant l'octubre de 1920, arran de la detenció del grup redactor d'Umanità Nova, assumí durant uns mesos la direcció del periòdic. La suspensió del quinzenal Nichilismo, que havia dirigit entre el 5 d'abril i el 6 de desembre de 1920, coincidí amb una nova mutació teòrica que l'allunyà del corrent individualista, a causa sobretot de la participació de seguidors d'aquesta tendència en actes terroristes, i l'acostà al corrent majoritari del moviment anarquista, més associatiu i solidari, que donà lloc a la publicació de la revista Pagine Libertarie (del 16 de juny de 1921 al 15 de febrer de 1923) i a les seves col·laboracions en la revista Pensiero e Volontà. Després de reactivar l'oficina de correspondència de la Unió Anarquista Italiana (UAI), en 1924 promogué la revista de cultura social L'Università Libera; també en 1924 publicà el llibre Federalismo e libertà, on reivindica el federalisme bakuninista. En 1925 proposà la supressió de la Unió Sindical Italiana (USI) i la creació dels Grups Llibertaris Sindicalistes (GLS) dins de la Confederazione Generale del Lavoro (CGL, Confederació General del Treball). Amb l'arribada del feixisme, la seva activitat política no cessà, fet que li va portar detencions, escorcolls domiciliaris i intimidacions de tota mena. La seva vida i la de la seva companya en aquests anys negres va ser molt dura, buscant feina i intentant mantenir-la. En 1926 se li va prohibir l'ensenyament per motius polítics, cosa que malmenà encara més la seva situació econòmica. Fou en aquest mateix any quan Luigi Fabbri i sa família fugí, amb el seu suport, a Suïssa cap a un exili del qual no retornaria. En 1941, en plena II Guerra Mundial, va ser detingut i confinat al camp de concentració d'Istonio Marino (Vasto, Abruços, Itàlia) durant nou mesos. En tornar-hi, es va traslladar primer a Chiavenna (Llombardia, Itàlia), on participà indirectament en la Resistència de la zona, i després a Cusano Milanino, on entrà en el Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) clandestí i s'integrà activament en la lluita antifeixista. Després de la II Guerra Mundial s'afilià al Partit Socialista Italià (PSI), participant en l'administració municipal de Cusano Milanino, primer rebutjant el càrrec d'alcalde que se li va oferir i posteriorment acceptant ser sots alcalde i una assessoria, amb el suport de sa companya mestra, en la regidoria d'Educació durant el decenni posterior. Carlo Molaschi va morir el 26 de maig de 1953 a Cusano Milanino (Milà, Llombardia, Itàlia) a causa de la seva tuberculosi crònica. En 1959 es va publicar el seu llibre pòstum Pietro Gori i en 1991 es va reeditar el seu Federalismo e libertà. Una escola pública de Cusano Milanino porta el seu nom.

Carlo Molaschi (1886-1953)

***

Florencio Edo Isquierdo (esquerra) i Ricard Sanz en el comandament de la "Columna Durruti" a Madrid

Florencio Edo Isquierdo (esquerra) i Ricard Sanz en el comandament de la "Columna Durruti" a Madrid

- Florencio Edo Isquierdo: El 7 de novembre de 1897 neix a Alcalá de la Selva (Terol, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Florencio Edo Isquierdo. Sos pares es deien Isidoro Edo i Emerenciana Isquierdo. Obrer en una foneria, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan l'aixecament militar de juliol de 1936 lluità contra els feixistes als carrers de Barcelona (Catalunya) i després en les milícies al front d'Aragó. Encapçalà l'anomenada Oficina Auxiliar confederal. Com a miner a Utrillas (Terol, Aragó), fabricà explosius per a la «Columna Durruti». Després de la mort Buenaventura Durruti, fou capità auxiliar de Ricard Sanz García al front de la columna. En l'Exèrcit de la II República espanyola arribà al grau de capità. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França. Després treballà a l'embasament de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània), on va caure malat per la dura feina i hagué de passar sis anys en un sanatori. El 6 de juny de 1946 assistí al Ple clandestí del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que se celebrà a Mauriac (Alvèrnia, Occitània). En l'exili treballà d'obrer agrícola i milità en la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) i en la Federació Local d'Ais de Provença de la CNT. Visqué a Arle (Provença, Occitània) amb sa companya Gloria García. Florencio Edo Isquierdo va morir el 19 de novembre de 1962 a Les Milles (Ais de Provença, Provença, Occitània) i va ser enterrat l'endemà al cementiri d'Ais de Provença.

***

Albert Camus fotografiat per Cecil Beaton (1946)

Albert Camus fotografiat per Cecil Beaton (1946)

- Albert Camus: El 7 de novembre de 1913 neix a Mondovi (Constantina, Algèria) --actualment Dréan, El-Taref, Algèria-- el novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof i pensador anarquista Albert Camus, una de les figures claus de la literatura universal del segle XX. Fill d'una humil família de colons francesos (pieds-noirs) dedicats al conreu de l'anacard al departament de Constantina. Sa mare, Catalina Elena Sintes, nascuda a Birkadem (Algèria), i de família oriünda de Menorca (Illes Balears), era analfabeta i gairebé sorda totalment. Son pare, Lucien Camus, treballava en una finca vitivinícola, a prop de Mondovi, per a un comerciant de vins d'Alger, i era d'origen alsacià, com molts altres pieds-noirs que havien fugit arran de l'annexió d'Alsàcia per Alemanya durant la guerra francoprussiana. Mobilitzat durant la Gran Guerra, fou ferit en combat durant la batalla del Marne i morí a l'hospital de Saint-Brieuc el 17 d'octubre de 1914, fet pel qual sa família es traslladà al barri de Belcourt d'Alger a casa l'àvia materna. Estudià els primers estudis a l'escola municipal de Belcourt, atiat pels professors, sobretot Louis Germain que l'ajudà en les beques, i després, a l'institut becat, per Jean Grenier, qui el va introduir en la lectura de la filosofia, especialment Nietzsche. Després d'aprovar el batxillerat en 1930, obtingué un diploma d'estudis superiors en lletres, en la rama de filosofia, ja que la tuberculosi li va impedir participar en l'examen de llicenciatura. En 1932 publicà els primers textos en la revista Sud. Apassionat pel teatre, fundà a Alger fundà el «Théâtre du Travail», que en 1937 reemplaçà pel «Théâtre de l'Equipe». Altra de les seves passions fou el futbol, jugant en l'equip de lliga regional «Racing Universitaire» d'Alger. En 1933 participà amb el moviment antifeixista Amsterdam-Pleyel i en 1934 s'afilià al Partit Comunista Francès (PCF), però l'any següent abandonà el Partit a causa de profundes discrepàncies, com ara el Pacte Germanosoviètic i el seu suport a l'autonomia del Partit Comunista Algerià (PCA) del PCF. En 1934 es casarà amb Simone Hie, matrimoni que es dissoldrà dos anys després a causa de la dependència d'aquesta als psicofàrmacs; sis anys després es casarà amb Francine Fauré i tingué com a amant «estable» la gran actriu de l'època María Casares, filla de Santiago Casares Quiroga, ministre i president del Consell de Ministres de la II República espanyola. En 1936 estrenà la seva obra teatral Révolte dans les Asturies, sobre la insurrecció i repressió d'aquesta revolució espanyola. En 1937 publicà L'envers et l'endroit i l'any següent Noces. A més de crear una casa de cultura a Alger, entrà a treballar en Alger Républicain, òrgan del Front Popular, creat per Pascal Pia, on la publicació de la seva investigació Misère de la Kabylie tindrà un gran ressò. En 1940 el Govern General d'Algèria prohibeix el diari i el posa en la llista negra per evitar que trobi feina. Aleshores, marxà a París i trobà feina com a secretari de redacció del diari Paris-Soir. Fou exclòs de l'exèrcit per la seva delicada salut minada per la tuberculosi. En 1942 publicà L'étranger, que fou l'inici de la seva celebritat, i Le mythe de Sisyphe. En 1943 entrà en la prestigiosa editorial parisenca Gallimard com a lector de textos i agafà la direcció del periòdic clandestí de la Resistència contra l'ocupació nazi Combat --el seu lema era «De la Resistència a la Revolució»-- quan Pascal Pia fou cridat per ocupar funcions de responsabilitat en aquesta. D'aquesta època són les seves Lettres à un ami allemand (1943-1945). En 1944 estrenà Le malentendu i un any més tard Caligula, escrita en 1938. En 1947 publicà La Peste. En 1948 l'anarquista André Proudhommeaux el presentà, per primer cop, en el moviment llibertari, en una reunió del Cercle d'Estudiants Anarquistes com a simpatitzant que ja estava familiaritzat amb el pensament anarquista i, a partir d'aleshores, escriurà per a publicacions llibertàries, especialment Le Libertaire --fou íntim amic del seu director, Georges Fontenis--, Le Monde Libertaire, Le Révolution Proletarienne, Témoins, Défense de l'Homme, Volontà i Solidaridad Obrera, òrgan d'expressió de la Confederació Nacional del Treball (CNT), a les reunions de la qual era assidu. Els temes dels seus articles seran força diversos (la bomba atòmica, el moviment de descolonització, la pena de mort, la repressió als països de l'Est, la dictadura del general Franco, etc.), però sempre punyents. Amb el gruix del moviment anarquista, va fer costat la revolta de 1953 a l'Alemanya Oriental i participà en gran nombre d'actes organitzats pel moviment llibertari per denunciar la repressió franquista a Espanya. També va fer costat els anarquistes en 1956, primer a favor de l'aixecament dels treballadors polonesos a Poznan i després en la Revolució hongaresa, i s'afilià a la Federació Anarquista (FA). En 1952 trencà amb Jean-Paul Sartre arran de la publicació en Les Temps Modernes de l'article que aquest encarregà a Francis Jeanson, on li reprotxava que la seva rebel·lia era «deliberadament estètica». El 8 de novembre de 1955 publicarà una nota en L'Express en defensa del militant llibertari Pierre Morain, condemnat a un any de presó. L'estiu d'aquell any farà costat els redactors del periòdic Le Libertaire i el seu director, Fontenis, i altres militants de la FA detinguts i processats per un tribunal militar. En 1956, a Alger, llançà la seva «Crida a la treva civil», on demanà als combatents independentistes algerians i a l'exèrcit francès que es respectés la població civil, text que fou força criticat per determinats sectors que no van entendre el seu missatge. També en 1956 publicà La chute i l'any següent L'exil et le royaume. En 1957 se li concedí el Premi Nobel de Literatura pel «conjunt d'una obra que posa de relleu els problemes que es plantegen en la consciència dels homes d'avui». A partir de 1959 creà la revista Liberté, per fer costat el moviment llibertari d'objecció de consciència al militarisme (Maurice Laisant, Louis Lecoin, etc.). El seu pensament filosòfic s'oposà al fals humanisme cristià, al marxisme i a l'existencialisme, i la seva «filosofia de l'absurd», lluita contra totes les ideologies i abstraccions no humanes, sempre des d'una perspectiva llibertària. Un bon resum d'aquest pensament es troba en el seu llibre L'homme révolté (1951), on blasma contra tota ideologia «finalista», contra la història i la «tirania de les ideologies», i que fou durament atacat per la seva reivindicació de la revolta pel comunisme estalinista --amb l'anarquista Gaston Leval mantingué una polèmica sobre aquesta obra en Le Libertaire. Albert Camus va morir el 4 de gener de 1960 a prop de Le Petit-Villeblevin (Borgonya, França) en una absurd accident de cotxe i fou enterrat a Lourmarin (Provença, Occitània), on havia comprat una casa. Deixà inconclús un manuscrit «autobiogràfic», Le premier homme, que fou publicat per sa filla en 1994.

---

Continua...

---

Escriu-nos


          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$90.00 (20 Bids)
End Date: Thursday Nov-7-2019 17:20:25 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$41.00 (3 Bids)
End Date: Monday Nov-11-2019 19:53:30 PST
Bid now | Add to watch list

          

2018 $10 Palau Totem Pole 2oz .999 Silver Antiqued Coin PCGS MS69 FD

 Cache   
$40.00 (5 Bids)
End Date: Monday Nov-11-2019 18:19:09 PST
Bid now | Add to watch list



Next Page: 10000

© Googlier LLC, 2019